Innovatives Bankmarketing

Die Geschäftspolitik der Banken und Sparkassen befindet sich in einem tiefgreifenden Veränderungsprozess. Lange Zeit war der stationäre Vertrieb mit großem Abstand der bedeutendste Absatzweg der Kreditinstitute. Damit ist es nun offenbar zu Ende. Alternative Vertriebskanäle gewinnen zunehmend an Bedeutung. Online-Broker und Direktbanken, wie z.B. DAB bank und ING-DiBa, sind dafür die besten Beispiele. Der Verfasser hat sich mit der vorliegenden Promotion der Aufgabe unterworfen, die Erfolgsstrategien und weitere Entwicklung der Direktbanken in Deutschland einer kritischen Analyse zu unterziehen. Dabei werden in erster Linie Direktbanken und Online-Broker betrachtet, aber auch sog. Internet-Only-Banken bzw. virtuelle Banken in die Überlegungen einbezogen. Gegenstand des ersten Kapitels ist die Betrachtung der traditionellen Vertriebswegestruktur im Privatkundengeschäft. Dabei wird deutlich, dass die neue Entwicklungsstufe “Direct Banking” die ehemals so monotone Vertriebspolitik der Kreditinstitute zwar nicht völlig ersetzen, aber gut ergänzen kann. Im zweiten Kapitel werden die Grundlagen des “Direct Banking” beschrieben und abgegrenzt, wobei die historische Entwicklung, die Beweggründe der Kreditinstitute und auch die Anbieterstruktur im einzelnen untersucht werden. Das Discount-Broking wird ebenfalls angesprochen, weil es als Vorläufer des Direktbankgeschäfts angesehen wird. Das dritte Kapitel stellt die strategischen Erfolgsfaktoren im Direct Banking vor und beschreibt einige Vorbehalte und derzeit noch bestehende Problemfelder. Der Ansatz einer ganzheitichen Direct-Banking-Strategie wird in einem gesonderten Abschnitt dargestellt und in sechs Phasen unterteilt. Abschließend werden fünf strategische Maßnahmen zur Verbesserung des Stellenwertes der Direktbanken präsentiert. Das vierte Kapitel beschäftigt sich mit den Auswirkungen auf das traditionelle Bankgeschäft und beleuchtet somit die Zukunft des Retail Banking. Der notwendige Anpassungsprozess im Filil Banking wird erklärt. Dabei werden die strategischen Herausforderungen im Filialbankgeschäft behandelt und Maßnahmen zur Kundenbindung und Kostensenkung aufgezeigt. Im letzten Kapitel werden die Zukunftsaspekte des Direct Banking etwas näher untersucht. Zunächst werden die wesentlichen Ergebnisse zur erfolgreichen Ausübung des Direkbankgeschäfts in Thesen zusammengefasst. Anschließend wird die Umbruchphase zum Virtual Banking anhand von drei Grundtrends analysiert.

Spezifität der quantitativen Resistenz von Blättern und Früchten der Tomate (Lycopersicon ssp. L.) gegenüber Phytophthora infestans (Mont.) de Bary.

Ziel der vorliegenden Arbeit war es, einen Beitrag zur Resistenzforschung bei Tomaten gegenüber P. infestans zu leisten, um erste Grundlagen für eine mögliche Züchtungsstrategie auf Basis unterschiedlicher quantitativer Resistenzen zu erarbeiten. Hierzu wurde untersucht, inwieweit unterschiedliche qualitative und quantitative Resistenzen bei Tomatenblättern und -früchten vorliegen, und ob hierfür verantwortliche Mechanismen identifiziert werden können. Zudem wurde untersucht, ob isolatspezifische quantitative Resistenzen identifiziert werden können. Zu diesem Zweck wurde mit einer erweiterten Clusteranalyse, basierend auf einer modifizierten Sanghvi-T2 Distanz, ein statistisches Verfahren entwickelt, welches die Identifikation von quantitativen, isolatspezifischen Resistenzen unter der Berücksichtigung der Variabilität ermöglicht. Des weiteren wurde geprüft, inwieweit zwischen den Resistenzausprägungen auf dem Blatt und den Resistenzausprägungen auf der Frucht ein Zusammenhang besteht und inwieweit die im Labor beobachteten Resistenzen unter Freilandbedingungen eine Rolle spielen. Im Labortest wurde die qualitative und quantitative Blattresistenz von 109 Akzessionen aus elf Lycopersicon und Solanum Arten gegenüber zwölf unterschiedlich aggressiven und teilweise auch unterschiedlich virulenten P. infestans Isolaten untersucht (Kap. 3). Die Früchte von 38 Tomatensorten wurden auf ihre Resistenz gegenüber drei P. infestans Isolaten geprüft. Zusätzlich wurde der Einfluss der Fruchtnachreife auf die Resistenzeigenschaften der Tomatenfrüchte gegenüber P. infestans analysiert (Kap. 4). Insgesamt 40 Sorten wurden auch unter Feldbedingungen auf Blatt- und Fruchtbefall untersucht (Kap. 5). Die frühen Stadien der Infektion von Tomatenblättern mit P. infestans Sporangien wurden mikroskopisch bei acht Tomatensorten mit unterschiedlichen quantitativen Reaktionsprofilen und drei Isolaten untersucht (Kap. 6). Hierzu wurden die Entwicklungsstadien von P. infestans Sporangien nach 24h, 48h und 60h nach der Inokulation auf und im Blatt mit der Calcofluor und der KOH - Anilin Blau Färbung sichtbar gemacht. Das Auftreten und die Lokalisation von H2O2 im Blatt nach 48h und 60h nach der Inokulation in Reaktion auf die Infektion wurde mithilfe einer DAB (3,3′ - Diaminobenzidine) Färbung untersucht. Es wurden einige, z.T. auch wahrscheinlich neue, qualitative Blattresistenzen gegenüber P. infestans gefunden, jedoch war keine der 109 Akzessionen vollständig resistent gegenüber allen Isolaten. Für die quantitative Resistenz von Blättern lagen in vielen Fällen isolatspezifische Unterschiede vor. Die Sorte x Isolat Interaktionen konnten mit Hilfe der erweiterten Clusteranalyse erfolgreich analysiert werden und die Akzessionen in Gruppen mit unterschiedlichen quantitativen Resistenzprofilen bzgl. der Interaktion mit den Isolaten und des Resistenzniveaus eingeteilt werden. Für die Fruchtresistenz konnten keine qualitativen Resistenzen gegenüber den drei getesteten Isolaten gefunden werden. Im Gegensatz dazu unterschieden sich die Tomatensorten in ihrer quantitativen Resistenz und Sorten und Isolate interagierten signifikant. Auch für die Fruchtresistenz konnten Gruppen mit unterschiedlichen quantitativen Reaktionsprofilen gebildet werden. Insgesamt nimmt die Anfälligkeit von Tomatenfrüchten mit zunehmender Reife kontinuierlich und signifikant ab. Unter Laborbedingungen korrelierten nur die Sporulationskapazität der Früchte und der prozentuale Blattbefall. Im Feldversuch über zwei Jahre und mit bis zu 40 Tomatensorten war der Zusammenhang hoch signifikant, jedoch asymptotisch, d.h. bereits bei sehr geringem Blattbefall war der Fruchtbefall sehr hoch. Bei den Tomatenherkünften, die sowohl im Labor als auch im Feld auf ihre Anfälligkeit getestet wurden, erschienen die Blattanfälligkeiten ähnlich, während kein klarer Zusammenhang zwischen der Fruchtanfälligkeit im Feld und im Labor bestand. Die Entwicklung von P. infestans auf der Blattoberfläche war unabhängig von der Sorte. Sowohl beim Eindringen und der Etablierung von P. infestans ins Blatt als auch bei der damit verbunden H2O2 Aktivität im Wirt wurden deutliche isolat- und sortenspezifische Effekte gefunden, die aber nur zum Teil mit den quantitativen Unterschieden der Blattresistenz korrespondierten. Sorten, die bei hoher Resistenz unterschiedliche Reaktionsprofile aufweisen, sind grundsätzlich interessante Kreuzungspartner, um die quantitative Resistenz gegenüber P. infestans zu verbessern. Hier sind vor allem Sorten, die sich auch in ihrer H2O2 Aktivität unterscheiden von Interesse.

Games, ideas and activities for primary mathematics.

Recurso que reúne más de ciento cincuenta ideas para la enseñanza de las matemáticas en la escuela primaria. Proporciona estrategias para apoyar a los docentes en la planificación y la preparación paso a paso de cada actividad. Estas han sido agrupadas por capítulos temáticos y ayudarán a los niños a: utilizar y ampliar su vocabulario matemático; explorar, expresar y debatir ideas matemáticas; pensar y trabajar matemáticamente; mejorar la concentración, la participación activa y el aprendizaje colaborativo. Además su estructura permite que las actividades se adapten a diferentes grupos de edad y de habilidades.

Games, ideas and activities for primary science.

Recurso que reúne más de ciento cincuenta ideas para la enseñanza de las ciencias en la escuela primaria. Proporciona estrategias para apoyar a los docentes en la planificación y la preparación de las actividades. Está organizado en tres secciones principales: evaluación, currículo, ideas creativas. Cada una de ellas consta de diversos capítulos. En la primera sección hay dos capítulos para ayudar a evaluar la comprensión de los conceptos, ideas y procesos de los niños. La segunda sección del libro tiene una colección completa de experimentos e investigaciones para realizar en clase. En la tercera sección hay ideas creativas, así como un capítulo dedicado a llevar la ciencia a la vida cotidiana a través de diversas actividades para escribir, hablar y escuchar.

Síntesi, caracterització química i estudi de l'activitat biològica de nous complexos de Pt(II) amb lligands de tipus diaminocarboxílic i els respectius ésters i derivats peptídics

El cisplatí, PtCl2(NH3)2, ha estat una de les drogues més utilitzades en la quimioteràpia del càncer des del descobriment de la seva activitat. Però degut a la seva alta toxicitat i greus efectes secundaris, s'han sintetitzat nous compostos amb la finalitat de reduir aquests inconvenients. En aquest sentit, el treball desenvolupat en aquesta tesi doctoral ha estat la síntesi i caracterització de tretze complexos de Pt(II) amb la finalitat d'estudiar llur activitat antitumoral. Aquests complexos presenten unes característiques estructurals comunes: geometria cis, dos lligands làbils de tipus clorur i un lligand diaminoquelatant derivat dels àcids d,l-2,3-diaminopropiònic (Hdap) i d,l-2,4-diaminobutíric (Hdab). S'han dissenyat unes estratègies sintètiques a partir de les quals els lligands han estat funcionalitzats amb diferents grups de tipus éster, aminoàcid i peptídic: Etdap·2HCl, Etdab·2HCl, [(dap-Metala)·2CF3COOH], [(dab-Metala)·2CF3COOH], [(dap-phe)·2CF3COOH], [(dab-phe)·2CF3COOH], [(dap-Mettrp)·2CF3COOH], [(dab-Mettrp)·2CF3COOH], [(dap-ASTTTNYT-NH2)·2CF3COOH], essent Metala= éster metílic de L-alanina, phe= L-fenilalanina, Mettrp= éster metílic del L-triptofà. Aquests lligands diaminoquelatants s'han utilitzat per sintetitzar els corresponents complexos de Pt(II): PtCl2(Hdap), PtCl2(Hdab), PtCl2(Etdap), PtCl2(Etdab), PtCl2(dap-Metala), PtCl2(dab-Metala), PtCl2(dap-ala), PtCl2(dab-ala), PtCl2(dap-phe), PtCl2(dab-phe), PtCl2(dap-Mettrp), PtCl2(dab-Mettrp), PtCl2(dap-ASTTTNYT-NH2). A través de diferents tècniques i assaigs biològics (dicroisme circular, electroforesi en gel d'agarosa, microscopia de forces atòmiques, citometria de flux, assaigs de proliferació cel·lular) s'ha pogut demostrar l'activitat antitumoral d'aquests compostos. A través de la tècnica de dicroisme circular (DC) s'ha pogut demostrar que els lligands lliures no interaccionen covalentment amb el DNA de Calf Thymus i no modifiquen l'estructura secundària de la doble hèlix. En canvi, els respectius complexos han demostrat tenir capacitat per interaccionar amb el DNA i modificar la seva estructura secundària. Els complexos PtCl2(Hdap), PtCl2(Hdab) i PtCl2(dab-phe) mostren un comportament similar al cisplatí, generant adductes cis-bifuncionals que distorcionen la doble hèlix de forma no desnaturalitzant amb obertura de la doble cadena. Els complexos PtCl2(Etdap), PtCl2(Etdab), PtCl2(dap-ala), PtCl2(dab-ala), PtCl2(dap-Metala), PtCl2(dab-Metala), PtCl2(dap-phe), PtCl2(dap-ASTTTNYT-NH2) quan interaccionen amb el DNA generen un canvi en la conformació del DNA de la forma B a la forma C, produint-se un augment de la curvatura de l'hèlix per rotació de les bases nitrogenades. En aquests estudis s'ha comprovat que l'estructura del complex influeix en l'efecte generat sobre l'estructura secundària de l'àcid nucleic. En primer lloc, existeix una diferència en el comportament en funció del tamany del lligand diaminoquelatant, de manera que els complexos amb el lligand (dab) provoquen un efecte més remarcable. També s'observa aquest canvi de comportament al passar dels complexos que tenen el grup funcional esterificat als que el tenen protonat. D'aquesta manera, s'observa un major efecte sobre l'estructura secundària del DNA en aquells complexos que tenen el lligand diaminoquelatant de tres metilens (dab) i amb el grup carboxilat terminal protonat. Per tal de modelitzar la interacció d'aquests complexos amb el DNA, s'ha estudiat la interacció d'aquests compostos de Pt(II) amb 5'-GMP a través de RMN-1H, observant la variació dels senyals corresponents al H8 de 5'-GMP. Així s'ha pogut demostrar que aquests compostos interaccionen amb la 5'-GMP a través d'un enllaç covalent Pt-N7, de la mateixa manera a com interacciona el cisplatí. A través d'electroforesi en gel d'agarosa i microscopia de forces atòmiques (AFM) s'ha pogut determinar l'efecte que generen els lligands lliures i els respectius complexos de Pt(II) sobre l'estructura terciària del plasmidi pBR322. Els lligands provoquen un augment de l'agregació de les molècules de DNA i un lleuger augment de la compactació de l'estructura terciària. Aquests resultats s'atribueixen a la capacitat d'aquests compostos a interaccionar per pont d'hidrogen amb el DNA. Els corresponents complexos de Pt(II) provoquen un augment de l'agregació i una important compactació, degut per una banda a la capacitat de l'àtom de Pt a interaccionar covalentment amb el DNA, i per altra banda, a la capacitat del lligand a interaccionar per pont d'hidrogen amb l'àcid nucleic. Finalment s'ha estudiat l'activitat citotòxica d'aquests complexos de Pt(II) en diferents línies cel·lulars: A431 (línia de carcinoma epidermoide), HeLa (línia de carcinoma de coll d'úter) i HL-60 (línia promielocítica de leucèmia). Els complexos moderadament solubles en aigua, PtCl2(Hdap), PtCl2(Hdab), PtCl2(dap-ala), PtCl2(dab-ala), PtCl2(dap-phe) i PtCl2(dab-phe), han demostrat ser actius. L'activitat depèn de la concentració de complex, del temps d'incubació i de la línia cel·lular. Per temps d'incubació alts i concentracions de complex elevades s'observa la màxima activitat. Els complexos de l'alanina, PtCl2(dap-ala) i PtCl2(dab-ala), són els que mostren més activitat, mentre que els compostos de la fenilalanina són els menys actius, degut probablement a la voluminositat del lligand, la qual pot impedir o dificultar el transport del compost a través de la membrana cel·lular. L'activitat citotòxica dels complexos insolubles en aigua, PtCl2(Etdap) i PtCl2(Etdab), queda bloquejada per l'elevada concentració de DMSO (12%) necessària per solubilitzar els compostos. Aquests resultats permeten deduir que la presència d'un 12% de DMSO anul·la l'activitat d'aquests complexos, ja que el DMSO pot coordinar-se amb el Pt ocupant les posicions làbils del complex i evitant que es pugui coordinar amb el DNA. Els assaigs de proliferació cel·lular del complex PtCl2(dap-ASTTTNYT-NH2) i del pèptid lliure ASTTTNYT-NH2 han demostrat que ambdós compostos són actius. Tot i això, l'activitat del complex és superior a la del pèptid lliure, ja que el Pt pot interaccionar covalentment amb el DNA i augmentar l'efecte citotòxic. Per tant, el complex presenta un lligand portador biològicament actiu que pot transportar el metall a través de la membrana cel·lular i facilitar així la seva interacció amb el DNA. A través de la tècnica de citometria de flux s'ha comprovat que en tots els casos la mort cel·lular produïda pels complexos ha estat per apoptosi. Per últim, s'ha sintetitzat i caracteritzat un complex trinuclear de Pt(II), {[Pt(Me2Bpy)2][PtCl2(Me2Bpy)]2}, essent Me2Bpy= 4,4'-dimetil-2,2'-dipiridil. La resolució de la seva estructura per difracció de Raig-X ha permès determinar l'existència d'una interacció intramolecular Pt-Pt de 3.474 Å.

The engineer under FDIC's conditions of contract for construction

FIDIC has over the years produced standard forms of contracts for the international procurement of projects. A source of continuing criticism of its Red Book concerns the duality in the traditional role of the engineer as the employer's agent and as an independent third party holding the balance fairly between the employer and the contractor. In response to this and other criticisms FIDIC produced a replacement for it in 1999. The role of the engineer under the new Red Book is critically examined in the light of relevant case law, expert commentaries and feedback from two multidisciplinary workshops with international participation. The examination identified three major changes: (1) a duty to act impartially has been replaced by a duty to make fair determination of certain matters; (2) it is open to parties to allow greater control of the engineer by the employer by stating in the appropriate part of the contract powers the engineer must not exercise without the employer's approval; (3) there is provision for a Dispute Adjudication Board (DAB) to which disputes may be referred. Although the duality has not been eliminated completely, the contract is structured flexibly enough to support those who wish to contract on the basis of the engineer acting solely as the agent of the employer.

Electronic transitions and bonding properties in a series of five-coordinate “16-electron” complexes [Mn(CO)3(L2)]− (L2=chelating redox-active π-donor ligand)

In this article we present for the first time accurate density functional theory (DFT) and time-dependent (TD) DFT data for a series of electronically unsaturated five-coordinate complexes [Mn(CO)(3)(L-2)](-), where L-2 stands for a chelating strong pi-donor ligand represented by catecholate, dithiolate, amidothiolate, reduced alpha-diimine (1,4-dialkyl-1,4-diazabutadiene (R-DAB), 2,2'-bipyridine) and reduced 2,2'-biphosphinine types. The single-crystal X-ray structure of the unusual compound [Na(BPY)][Mn(CO)(3)(BPY)]center dot Et2O and the electronic absorption spectrum of the anion [Mn(CO)(3)(BPY)](-) are new in the literature. The nature of the bidentate ligand determines the bonding in the complexes, which varies between two limiting forms: from completely pi-delocalized diamagnetic {(CO)(3)Mn-L-2}(-) for L-2 = alpha-diimine or biphosphinine, to largely valence-trapped {(CO)(3)Mn-1-L-2(2-)}(-) for L-2(2-) = catecholate, where the formal oxidation states of Mn and L-2 can be assigned. The variable degree of the pi-delocalization in the Mn(L-2) chelate ring is indicated by experimental resonance Raman spectra of [Mn(CO)(3)(L-2)](-) (L-2=3,5-di-tBu-catecholate and iPr-DAB), where accurate assignments of the diagnostically important Raman bands have been aided by vibrational analysis. The L-2 = catecholate type of complexes is known to react with Lewis bases (CO substitution, formation of six-coordinate adducts) while the strongly pi-delocalized complexes are inert. The five-coordinate complexes adopt usually a distorted square pyramidal geometry in the solid state, even though transitions to a trigonal bipyramid are also not rare. The experimental structural data and the corresponding DFT-computed values of bond lengths and angles are in a very good agreement. TD-DFT calculations of electronic absorption spectra of the studied Mn complexes and the strongly pi-delocalized reference compound [Fe(CO)(3)(Me-DAB)] have reproduced qualitatively well the experimental spectra. Analyses of the computed electronic transitions in the visible spectroscopic region show that the lowest-energy absorption band always contains a dominant (in some cases almost exclusive) contribution from a pi(HOMO) -> pi*(LUMO) transition within the MnL2 metallacycle. The character of this optical excitation depends strongly on the composition of the frontier orbitals, varying from a partial L-2 -> Mn charge transfer (LMCT) through a fully delocalized pi(MnL2) -> pi*(MnL2) situation to a mixed (CO)Mn -> L-2 charge transfer (LLCT/MLCT). The latter character is most apparent in the case of the reference complex [Fe(CO)(3)(Me-DAB)]. The higher-lying, usually strongly mixed electronic transitions in the visible absorption region originate in the three lower-lying occupied orbitals, HOMO - 1 to HOMO - 3, with significant metal-d contributions. Assignment of these optical excitations to electronic transitions of a specific type is difficult. A partial LLCT/MLCT character is encountered most frequently. The electronic absorption spectra become more complex when the chelating ligand L-2, such as 2,2'-bipyridine, features two or more closely spaced low-lying empty pi* orbitals.

Best practice in the training, appointment and remuneration of members of dispute boards for large infrastructure projects

This paper reports part of a qualitative study into evolving practice in the implementation of the Dispute Adjudication Board (DAB) construction dispute resolution technique, a variant of the Dispute Review Board (DRB) concept used in the US and Canada. Data was collected through a focus group interview of 20 highly experienced dispute resolution practitioners from engineering and the law. The group was assembled from members of FIDIC-NET with direct experience of project DABs. The part reported here concerns practice and procedure for establishing DABs. The main findings are that: constitution of the DABs is often delayed because of either project owners' ignorance of the DAB process or deterrence by the cost of the DABs; such owners also tend to insist on appointing DAB members from local engineers and lawyers without sufficient understanding of the DAB process; rates of remuneration of DAB members vary widely; the training provision for DAB membership and advocacy skills is inadequate; the process of selecting candidates for DAB membership and negotiating the tripartite agreement between each member and the contractual parties needs to be navigated with great care to avoid raising ethical problems. The research contribution is threefold. First, it highlights the importance of realistic fees for DAB members within a standard framework in achieving timely establishment of a board that works well as a team. Second, it illustrates the use of qualitative focus group interview to study the impact of new contract terms from multiple stakeholder perspectives. Finally, it identifies areas where further research is needed.

RuII(α-diimine) or RuIII(α-diimine·–)? Structural, spectroscopic, and theoretical evidence for the stabilization of a prominent metal-to-Ligand charge- transfer excited-state configuration in the ground state

The new compounds [Ru(R-DAB)(acac)2] (R-DAB = 1,4-diorganyl- 1,4-diazabuta-1,3-diene; R = tert-butyl, 4-methoxyphenyl, 2,6-dimethylphenyl; acac– = 2,4-pentanedionate) exhibit intrachelate ring bond lengths 1.297DAB·–) oxidation state formulation. This notion is confirmed by the negligible solvatochromism of the intense (ε ≈ 104 M–1cm–1) charge-transfer absorption band in the visible region and by DFT calculations. Oxidation of the compounds occurs mainly at the R-DAB·– radical ligand to produce UV/Vis/NIR and electron paramagnetic resonance (EPR) spectroelectrochemically detectable RuIII species, whereas the reduction proceeds less reversibly and yields predominantly (R-DAB)-ligand-based spin for the 4-methoxyphenyl derivative, measured at low temperature. The results are discussed with respect to metal-to-ligand chargetransfer (MLCT) excited states of conventional (α-diimine)- ruthenium(II) complexes and in view of other (α-diimine)- metal complexes with ambiguous oxidation-state assignments.

Electrocatalytic reduction of carbon dioxide with a manganese(I)tricarbonyl complex containing a nonaromatic α‑diimine ligand

The 2e reduced anion [Mn(CO)3(iPr-DAB)]− (DAB = 1,4- diazabuta-1,3-diene, iPr = isopropyl) was shown to convert in the presence of CO2 and a small amount of water to the unstable complex [Mn(CO)3(iPr-DAB)(η1-OCO2H)] (OCO2H− = unidentate bicarbonate) that was further reductively transformed to give a stable catalytic intermediate denoted as X2, showing νs(OCO) 1672 and 1646 (sh) cm−1. The subsequent cathodic shift by ca. 650 mV in comparison to the single 2e cathodic wave of the parent [Mn(CO)3(iPr-DAB)Br] triggers the reduction of intermediate X2 and catalytic activity converting CO2 to CO. Infrared spectroelectrochemistry has revealed that the high excess of CO generated at the cathode leads to the conversion of [Mn(CO)3(iPr-DAB)]− to inactive [Mn(CO)5]−. In contrast, the five-coordinate anion [Mn(CO)3(pTol-DAB)]−(pTol = 4-tolyl) is completely inert toward both CO2 and H2O (solvolysis). This detailed spectroelectrochemical study is a further contribution to the development of sustainable electro- and photoelectrocatalysts of CO2 reduction based on abundant first-row transition metals, in particular manganese.

Variety matters: adaptive genetic diversity and parasite load in two mouse opossums from the Brazilian Atlantic forest

The adaptive potential of a species to a changing environment and in disease defence is primarily based on genetic variation. Immune genes, such as genes of the major histocompatibility complex (MHC), may thereby be of particular importance. In marsupials, however, there is very little knowledge about natural levels and functional importance of MHC polymorphism, despite their key role in the mammalian evolution. In a previous study, we discovered remarkable differences in the MHC class II diversity between two species of mouse opossums (Gracilinanus microtarsus, Marmosops incanus) from the Brazilian Atlantic forest, which is one of the most endangered hotspots for biodiversity conservation. Since the main forces in generating MHC diversity are assumed to be pathogens, we investigated in this study gastrointestinal parasite burden and functional associations between the individual MHC constitution and parasite load. We tested two contrasting scenarios, which might explain differences in MHC diversity between species. We predicted that a species with low MHC diversity would either be under relaxed selection pressure by low parasite diversity (`Evolutionary equilibrium` scenario), or there was a recent loss in MHC diversity leading to a lack of resistance alleles and increased parasite burden (`Unbalanced situation` scenario). In both species it became apparent that the MHC class II is functionally important in defence against gastrointestinal helminths, which was shown here for the first time in marsupials. On the population level, parasite diversity did not markedly differ between the two host species. However, we did observe considerable differences in the individual parasite load (parasite prevalence and infection intensity): while M. incanus revealed low MHC DAB diversity and high parasite load, G. microtarsus showed a tenfold higher population wide MHC DAB diversity and lower parasite burden. These results support the second scenario of an unbalanced situation.

1,4-Diamino-2-butanone, a wide-spectrum microbicide, yields reactive species by metal-catalyzed oxidation

The alpha-aminoketone 1,4-diamino-2-butanone (DAB), a putrescine analogue, is highly toxic to various microorganisms, including Trypanosoma cruzi. However, little is known about the molecular mechanisms underlying DAB`s cytotoxic properties. We report here that DAB (pK(a) 7.5 and 9.5) undergoes aerobic oxidation in phosphate buffer, pH 7.4, at 37 degrees C, catalyzed by Fe(II) and Cu(II) ions yielding NH(4)(+) ion, H(2)O(2), and 4-amino-2-oxobutanal (oxoDAB). OxoDAB, like methylglyoxal and other alpha-oxoaldehydes, is expected to cause protein aggregation and nucleobase lesions. Propagation of DAB oxidation by superoxide radical was confirmed by the inhibitory effect of added SOD (50 U ml(-1)) and stimulatory effect of xanthine/xanthine oxidase, a source of superoxide radical. EPR spin trapping studies with 5,5-dimethyl-1-pyrroline-1-oxide (DMPO) revealed an adduct attributable to DMPO-HO(center dot), and those with alpha-(4-pyridyl-1-oxide)-N-tert-butylnitrone or 3,5-dibromo-4-nitrosobenzenesulfonic acid, a six-line adduct assignable to a DAB(center dot) resonant enoyl radical adduct. Added horse spleen ferritin (HoSF) and bovine apo-transferrin underwent oxidative changes in tryptophan residues in the presence of 1.0-10 mM DAB. Iron release from HoSF was observed as well. Assays performed with fluorescein-encapsulated liposomes of cardiolipin and phosphatidylcholine (20:80) incubated with DAB resulted in extensive lipid peroxidation and consequent vesicle permeabilization. DAB (0-10 mM) administration to cultured LLC-MK2 epithelial cells caused a decline in cell viability, which was inhibited by preaddition of either catalase (4.5 mu M) or aminoguanidine (25 mM). Our findings support the hypothesis that DAB toxicity to several pathogenic microorganisms previously described may involve not only reported inhibition of polyamine metabolism but also DAB pro-oxidant activity. (C) 2011 Elsevier Inc. All rights reserved.

Efeito agudo da ingestão de álcool sobre a função endotelial em homens jovens

A disfunção endotelial, avaliada através da vasodilatação mediada pelo fluxo (FMD) e não mediada pelo fluxo (NFMD), está associada à ocorrência de eventos cardiovasculares. Enquanto o consumo moderado de bebidas alcoólicas está associado com baixo risco para doenças cardiovasculares, a ingestão de doses mais altas predispõe a arritmias cardíacas, acidente vascular encefálico e outros eventos, que têm maior incidência no período da manhã. A investigação dos efeitos do álcool sobre a função endotelial pode trazer um melhor entendimento para esta associação. O presente estudo tem por objetivo avaliar, em uma amostra homogênea, o efeito de uma dose relativamente elevada de álcool sobre parâmetros vasculares e de função endotelial. O diâmetro da artéria braquial (DAB), a FMD e a NFMD foram mensurados em três horários (17h, 22h e 7h), em 100 indivíduos do sexo masculino, hígidos, com idades entre 18 e 25 anos (média de 20,74 anos), por ecodoppler da artéria braquial (segundo o protocolo da International Brachial Artery Reactivity Task Force). Os indivíduos foram randomizados para ingerir uma bebida contendo álcool ou uma bebida similar não alcoólica, às 18h. O grupo que consumiu álcool apresentou um aumento no DAB entre as 17h (4,03 mm) e 22h (4,41 mm). Ocorreu uma redução da FMD para 2,43% e da NFMD para 6,30% às 22h, quando comparados com os valores anteriores à ingestão (FMD = 4,22% e NFMD = 13,7%). Foi constatado um efeito bifásico para a pressão arterial sistólica (PAS) e diastólica (PAD), com redução às 22h (PAS = 105,18 mmHg; PAD = 60,14 mmHg), seguida de elevação às 7h (PAS = 117,50 mmHg; PAD = 70,98 mmHg). Conclui-se que, após um período inicial de vasodilatação, a ingestão aguda de álcool não afeta a função endotelial, comparado ao placebo.

Interferência de uma comunidade de plantas daninhas com predominância de Ipomoea hederifolia na cana-soca

Levantamentos recentes da flora de plantas daninhas associada à cultura da cana-de-açúcar apontaram Ipomoea hederifolia como uma das espécies mais importantes. em virtude disso, objetivou-se determinar o potencial de redução da produtividade da cana-de-açúcar e da qualidade do caldo em resposta à interferência de uma comunidade de plantas daninhas com predomínio de I. hederifolia, bem como o período anterior à interferência (PAI). Foi instalado um experimento em Pitangueiras, SP, em que constituíram tratamentos nove períodos crescentes de convivência das plantas daninhas com a cultura (0, 16, 30, 44, 69, 97, 135, 160, 188 e 229 dias após o cultivo e adubação e início da brotação - DAB). O delineamento experimental foi em blocos casualizados, com cada tratamento em quatro repetições. Concluiu-se que o potencial de redução do número final de colmos e de produtividade foi de 34% e 46%, respectivamente. O PAI foi do início da brotação e se estendeu por 33 dias. Com o aumento do período de convivência com a comunidade infestante, houve antecipação do processo de maturação dos colmos, cujo caldo tendeu a apresentar maior valor de açúcar total recuperável (ATR). Com a redução de produtividade devido à interferência, o valor de ATR ha-1 tendeu a ser negativamente afetado.

Determinação dos períodos de convivência da cana-soca com plantas daninhas

Esta pesquisa foi realizada com o objetivo de determinar o período anterior à interferência (PAI) e o período total de prevenção à interferência (PTPI) das plantas daninhas em cana-de-açúcar (cana-soca, segundo corte) do cultivar SP803280. O experimento foi instalado sobre um Latossolo Vermelho. Os tratamentos experimentais constituíram de períodos crescentes de controle ou de convivência das plantas daninhas com a cultura: 0, 015, 0-34, 0-59. 0-90, 0-124, 0-157 e 0-269 dias (colheita da cana), totalizando 16 tratamentos, dispostos no delineamento de blocos ao acaso com quatro repetições. As plantas daninhas mais frequentes encontradas na área experimental foram: capim-colonião (Panicum maximum), carrapicho-de-carneiro (Acanthospermum hispidum) e apaga-fogo (Alternanthera tenella). Os resultados obtidos, admitindo-se 2 e 5% de redução, na produção de colmos da cana-de-açúcar revelaram que o período anterior à interferência (PAI) tolerado pela cultura foi de 9 e 18 dias após a brotação (DAB), e o período total de prevenção à interferência (PTPI), de 200 e 137 DAB, respectivamente, resultando num período crítico de prevenção à interferência de 9 aos 200 DAB para 2% e 18 aos 137 DAB para 5% de redução.