1000 resultados para Bolets -- Catalunya
Resumo:
Aquest treball es va presentar a lAssignatura Campus "Esport, Olimpisme i Cultura Contempornia", el curs 1998-1999. L'autor pretn fer un reps histric de la projecci al mn de Catalunya travs de l'esport i analitzar-ne el tractament que n'ha fet la premsa internacional.
Resumo:
Lobjecte daquest projecte s determinar si el ritme restaurador de les activitats extractives s el mateix que el de lextracci del mineral. Per avaluar-ho sha analitzat la dinmica de les explotacions mineres que exploten els quatre tipus principals de recursos a Catalunya, en el perode de 10 anys (1993-2003), amb lajuda de Sistemes dInformaci Geogrfica (SIG). Per dur a terme aquest estudi sha emprat bases cartogrfiques diferents: els Mapes de cobertes del Sl de Catalunya (MCSC) i el de les activitats extractives (EXTCATA). A partir de lanlisi dels resultats, es determina que si b, en general, el procs de restauraci dels espais afectats per les activitats extractives est sent molt important des de lentrada en vigor de la Llei 12/1981, no es pot afirmar que aquests treballs es realitzin de forma compaginada amb els dexplotaci.
Resumo:
Noruega i Finlndia representen les icones del model de l'estat del benestar, motiu pel qual molt sovint han estat considerades com a exemples a seguir en matria de poltica social, econmica i ecolgica. A ms, es tracta de pasos amb una experincia democrtica ms dilatada que Catalunya. Per la seva banda, aquesta darrera forma part de la Mediterrnia, una regi histricament marcada per la important intervenci humana sobre el medi i en permanent canvi. Els pasos nrdics i Catalunya sn exemples de realitats totalment diferents, no noms per les caracterstiques del territori sin tamb a nivell social, cultural, econmic, poltic i ambiental. La comparaci territorial i de sistemes de planejament d'uns i altres s l'objecte d'aquest estudi.
Resumo:
Aquest treball es va presentar a lAssignatura de Campus Esport, Olimpisme i Societat del curs 1995/96 i tracta de l'evoluci de la programaci esportiva a la Televisi de Catalunya des de la seva creaci, aix com dels orgens i histria del Canal 33.
Resumo:
Aquest estudi estableix una lnia de recerca per iniciar el plantejament de les bases dun programa dacci que determini una srie de poltiques i destratgies dintegraci de la poblaci immigrant, amb lobjectiu daconseguir-ne la inserci en zones rurals que tinguin necessitat de conservar o de millorar la seva situaci socioeconmica actual. La dita situaci est principalment amenaada pel despoblament i, en alguns casos concrets, tamb per la disminuci o almenys el canvi en les condicions de la percepci dels fons estructurals europeus. Amb aquesta investigaci es pretn conceptualitzar el tema i mirar de detectar la possibilitat i la disposici per a labsorci de contingents de poblaci immigrant en algunes zones rurals de Catalunya. En una segona fase, ja es procedir a determinar les zones concretes que puguin tenir la capacitat i la disponibilitat dinfraestructures suficients per ser una destinaci dimmigrants amb una formaci especfica i la predisposici necessria per tal de garantir-ne ladaptaci a lentorn rural daquest pas.
Resumo:
Entre 1998 i 1999, el Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya (CBUC) va crear una nova lnia de treball: la Biblioteca Digital de Catalunya. Aquesta va nixer amb la finalitat de contractar informaci electrnica interdisciplinar per a la comunitat universitria i investigadora dels membres del Consorci. Gaireb al mateix temps, aquesta lnia de treball es va ampliar amb la vessant de la informaci prpia generada per aquesta comunitat i es va comenar a treballar amb la definici i implementaci dels dipsits electrnics cooperatius. Aquests ltims seran l'objecte d'estudi. S'analitza la seva evoluci, el seu estat actual, l'estratgia per aconseguir la inclusi de documents (poltiques institucionals, comits cientfics, etc.), el seu continent (programes, tecnologia usada, protocols, etc.) i el seu contingut (estndards utilitzats, drets d'autor, preservaci, etc.). Per ltim es reflexiona sobre les avantatges, extretes de la prpia experincia, d'aquests dipsits electrnics cooperatius.
Resumo:
Aquest treball tracta del govern del territori a Catalunya a partir de lanlisi duna experincia europea (Regi metropolitana del Rin-Ruhr a Alemanya) i de lestudi de dos casos a dos mbits territorials ben diferents: el Prepirineu de la serra del Cad per una banda i la Regi Metropolitana de Barcelona per laltra. Lobjectiu principal s analitzar quines formes innovadores de planificaci i govern del territori sestan aplicant i quins efectes estan tenint aquestes. Aquest treball analitza r una banda dinmiques territorials crtiques per a Catalunya com els processos de metropolitanitzaci, la crisi industrial o el despoblament rural i per laltra instruments dordenaci del territori innovadors com Plans Territorials Parcials, Estratgies Territorials o Plans Estratgics.
Resumo:
Lestudi es centra en el fenmen de les promocions dins del sector de la premsa impresa i la seva repercussi en el negoci editorial des de la doble perspectiva dun diari de pagament i un altre gratut, prenent com a model lactivitat promocional d' El Peridico de Catalunya (2003- 2008) i d' ADN (2006- 2008).
Resumo:
E-repositories are part of the e-science, and they are based on the e-infrastructure. The Centre de Supercomputaci de Catalunya (CESCA) together with the Consorci de Biblioteques Universitries de Catalunya (CBUC) started in 1999 a cooperative repository, named TDR, to file, in digital format, the full-text of the read thesis at the universities of our country in order to spread them worldwide in open access, while at the same time, preserving the intellectual copyright of the authors. Since then, four additional cooperative repositories have been created: RECERCAT for research papers; RACO for scientific, cultural and erudite Catalan magazines; MDC for Catalan digital collections of pictures, maps, posters and old magazines; and PADICAT for archiving Catalan digital web content; The main objective of the latter is to archive Catalan web sites. That is, PADICAT collects, processes and provides permanent access to the entire cultural, scientific and general output of Catalonia in digital format. The repository manager is the Biblioteca de Catalunya, as the institution responsible for compiling, processing and distributing the bibliographic heritage of Catalonia, while CESCA is the technology partner. On September 11th, 2006 the repository went into operation for the general public, with some thirty websites archived. After one year and a half, it has 2.720 captures of more than 1.000 websites. This includes 34 million files (HTML, images...) and two terabytes of data. The objective of this paper is to present PADICAT and our experience developing and managing it.We describe the repository briefly, we explain the technology used to implement it and we comment our experiences during its first year and a half.
Resumo:
El present treball est estructurat al voltant de dos marcs terics: lenoturisme i el turisme accessible, els quals es fusionen en una proposta dintroducci de laccessibilitat al Museu de les Cultures del Vi de Catalunya. Estudi de les iniciatives denoturisme a Catalunya, la idonetat de la DO Peneds per a desenvolupar un producte daquest tipus i el cas destudi de desenvolupament local a les regions franceses dAlscia i Borgonya. El turisme accessible, a partir de la discapacitat, laccessibilitat, el disseny universal i les xifres relatives. El projecte denoturisme al Peneds. Els agents implicats. El cas prctic daccessibilitat al Museu
Resumo:
Aquest treball pretn acostar-se a la situaci lingstica real de la Catalunya davui. En la nostre anlisi saborda el bilingisme com a caracterstica individual i collectiva i com a tret lingstic que defineix Catalunya. A partir duna contextualitzaci histrica en el camp de la lingstica catalana, es presenta la problemtica actual de convivncia entre catal i castell per, ms tard, utilitzar els mitjans de comunicaci com a eina per acostar-se, entendre i treure conclusions al voltant de la situaci lingstica de Catalunya. Lobjectiu de lestudi s aportar noves dades als treballs recents elaborats sobre la qesti lingstica de Catalunya amb la finalitat de reforar o contradir les conclusions dels mateixos. Per tal dassolir aquest objectiu, sanalitza quantitativament el percentatge de catal i castell dels quatre grans diaris gratuts de Catalunya (20 Minutos, Metro, Qu i ADN) tenint en compte que tots ells opten pel bilingisme en els seus blocs locals. Amb tot, determinarem que aquests rotatius sn un reflex de la situaci lingstica que es viu avui a Catalunya. Com podrem observar, les dades que ens faciliten els diaris sn fora ms alarmants que les conclusions a qu arriben daltres estudis realitzats fins al moment. Segons els diaris bilinges, ls del catal entre la poblaci de Catalunya ha disminut en els darrers anys i, per tant, les poltiques de normalitzaci lingstica han tingut uns efectes decebedors en lautntica essncia duna societat: la seva poblaci. La necessitat de reconduir el procs de normalitzaci lingstica i innovar en poltiques de preservaci de la llengua ha de ser, doncs, una prioritat en un futur proper. Tanmateix, laportaci de dades exactes, fiables i independents dinterpretacions interessades s el primer pas cap a lobjectiu de preservaci de qualsevol llengua minoritria. De la mateixa manera, els nous mtodes destudi i ls deines alternatives al nostre abast, com poden ser els mitjans de comunicaci, ens ha de servir per aproximar-nos a la realitat. Aquest treball, doncs, va adreat a totes les persones interessades en lactual debat lingstic de Catalunya que, darrerament, ocupa part de lactualitat dels diaris. Ms enll daix, pot cridar latenci a qui vulgui fer-se una idea del model de bilingisme que es dna a casa nostra i el futur que aquest els depara tant al catal com al castell. Fins i tot, pot aportar dades tils per aquell que se senti atret pels mitjans de comunicaci i pel mirall que aquests poden significar per a les societats modernes.
Resumo:
En els darrers temps el debat dels agrocombustibles sha caracteritzat per laparici dincerteses cientfiques i la discussi dels impactes ambientals i socioeconmics, sovint difcils de mesurar i quantificar, que es podrien derivar de la implementaci de la poltica pblica dimpuls daquesta nova font energtica. Els sistemes tradicionals davaluaci experta i les eines de decisi poltiques es veuen limitats per trobar solucions als problemes ambientals complexes com s el dels agrocombustibles, ja que es basen en el coneixement disciplinari i la previsi, sense considerar de forma explcita les incerteses. En lestudi del debat i del procs delaboraci de la poltica pblica sha percebut una manca despais de comunicaci i presa de decisions estructurats i integradors. Davant daquest context, en aquest treball sha dissenyat un procs participatiu davaluaci de la implementaci de la poltica pblica. La proposta elaborada consta duns escenaris de futur sobre laplicaci dels agrocombustibles a Catalunya, que han de ser valorats de forma participativa en grups de discussi. La identificaci de les variables determinants i els nous escenaris de futur que resulten del procs, esdevindrien la informaci per a reiniciar un nou procs davaluaci. Laplicaci de nous procediments i noves eines danlisi pot ser til per reestructurar el problema i fonamentar les decisions poltiques, per tal daugmentar-ne leficcia,la legitimitat, i assegurar-ne criteris social i ambientalment justos.
Resumo:
En els darrers temps els agrocombustibles shan promocionat com una alternativa als combustibles fssils,adquirint un pes important en les agendes poltiques internacionals. Les dues grans potncies econmiques mundials, els Estats Units i la Uni Europea, han impulsat els agrocombustibles a travs de diferents estratgies; plans, legislaci, per tamb amb excempcions fiscals i obligacions de barreja amb combustibles fssils. En aquest marc, Catalunya va ser de les comunitats autnomes de lEstat espanyol pioneres en la potenciaci dexperincies de producci i consum dagrocombustibles. A partir de lanlisi de la poltica i el debat a Catalunya es pot destacar la gran influncia de lesfera europea a travs de diversos mecanismes en el procs, el que sha anomenat en la literatura com europetzaci. Darrerament Europa sha convertit en un important centre de producci de poltiques pbliques, especialment en poltiques ambientals i agrcoles a partir dels anys 80. s per aquest motiu que resulta rellevant conixer les dinmiques europees en una poltica complexa com la dels agrocombustibles a Catalunya, que presenta components energtics, per tamb amb altres aspectes relacionats amb el mn agrri i el medi ambient.
Resumo:
Els biocombustibles constitueixen la font energtica renovable ms important que volen implantar les administracions per tal de disminuir les emissions defecte hivernacle. Tot i aix es demostra que la producci local, en el millor dels casos, s insuficient per arribar als objectius proposats i que caldr importar els productes daltres pasos. Daquesta manera, no es redueix la dependncia energtica de lexterior i la reducci demissions no s tan significativa com sesperava. En contra, una producci i consums a escala local poden tenir un impacte econmic, ambiental i social positiu.
Resumo:
Lobjecte daquest estudi s determinar el ritme restaurador i caracteritzar la tipologia de les restauracions dalgunes activitats extractives de Catalunya. Sha analitzat levoluci dels treballs de restauraci en una selecci dactivitats extractives de Catalunya i sha estimat la qualitat de les restauracions efectuades en base a la observaci de la vegetaci desenvolupada, el control de lerosi i la integraci paisatgstica. Per dur a terme aquest estudi sha creat una base de dades en format de qestionari, combinada amb un sistema dinformaci geogrfica, que sha assajat en un treball de camp amb una mostra limitada dactivitats extractives. A partir de la interpretaci dels resultats, es determina que actualment la gesti incorpora la necessitat de restaurar, per com a element subordinat a la producci. Aix produeix una manca de planificaci que incideix directament en la qualitat de les restauracions dutes a terme. La gesti de les pedreres encara ha de situar el concepte de restauraci integrada com a eix central del desenvolupament i planificaci de lactivitat extractiva.
