La festa, memòria col·lectiva d’un poble. Cançons, balls i tonades de Manacor: un recurs a l’aula

Les manifestacions musicals dels actes festius de Manacor són el principal objecte d’estudi d’aquest treball, que pretén unir tres mons: la música i cultura tradicionals, la pedagogia i les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Per entendre bé el significat de les cançons, balls i tonades que hem estudiat i organitzat seguint la roda de l’any, hem hagut d’endinsar-nos en les arrels de la nostra història i cultura per poder-les contextualitzar. El fil conductor han estat les festes populars, que guarden gran part de la memòria col·lectiva d’un poble. Hem afavorit l’ús pedagògic mitjançant fitxes d’anàlisi, aplicacions didàctiques i enregistraments de les cançons seleccionades, tot confiant que pugin servir de recurs per a qualsevol docent amb l’objectiu d’aprendre música i cultura tradicionals de Manacor i, per extensió, de les Illes Balears. La necessitat de facilitar el maneig del material que oferim en aquest treball i la voluntat de donar-li difusió han fet que prengués forma de pàgina web. Així, tota la informació —marc historicocultural, fitxes i enregistraments— està organitzada en format de web.

Anàlisi de l’evolució i situació actual de les escoles de música i/o dansa reconegudes a les Illes Balears.

Conté disposicions legals / Contiene disposiciones legales: p. 65-66

Estat de la qüestió sobre la romanització en l'àmbit rural de l'illa de Menorca : revisió crítica de les investigacions

Estat de la qüestió de les investigacions que s'han portat a terme sobre la continuïtat d'ocupació en els poblats talaiòtics durant l'època romana a Menorca. S'estudia la continuïtat en relació al procés de romanització que va patir l'illa

Estudi taxonòmic i ecofisiològic dels membres de la família faucheaceae (Rhodymeniales, Rhodophyta) de la Península Ibèrica i de les Illes Balears

L'objectiu d'aquesta tesi doctoral ha estat estudiar a nivell taxonòmic i ecofisiològic les espècies de la família Faucheaceae (Rhodymeniales, Rhodophyta) presents a la península Ibèrica i a les illes Balears: Fauchea repens (C. Agardh) Montagne i Bory in Montagne, Gloiocladia furcata (C. Agardh) J. Agardh i Gloiocladia microspora (Bornet ex Rodríguez y Femenías) Sánchez i Rodríguez-Prieto, comb. nov. L'estudi taxonòmic es va realitzar a partir de mostres recol·lectades al llarg de la costa de la península Ibérica i de les illes Balears, amb la revisió dels exemplars conservats en els herbaris de diferents universitats espanyoles i dels exemplars tipus localitzats a l'herbari de C. Agardh i al de J.J. Rodríguez y Femenías. Així doncs, amb aquest treball es van completar les dades ja existents quant a la morfologia, l'estructura vegetativa i els tetrasporòfits de les tres espècies i es van aportar dades inèdites pel què fa a les estructures reproductores masculines de Fauchea repens, les estructures reproductores femenines i estadis de postfertilització de F. repens, G. furcata i G. microspora comb. nov. Paral·lelament es va detallar la corologia, l'hàbitat i la fenologia de les tres espècies. De l'estudi de F. repens i G. furcata, espècies tipus dels seus gèneres i, en el cas de la primera també de la família, es proposa una correcció de la descripció original de la família Faucheaceae I.M. Strachan, G.W. Saunders & Kraft, així com una nova combinació Gloiocladia microspora comb. nov. per l'espècie anomenada fins aquest estudi Fauchea microspora Bornet ex Rodríguez y Femenías. S'aporta també una iconografia original de dibuixos i fotografies, i una clau de determinació dels tàxons estudiats. Quant a l'estudi ecofisiològic, es van realitzar una sèrie d'experiments de laboratori per tal de determinar els requeriments de llum, temperatura i fotoperíode per el creixement i supervivència de les tres espècies. Així doncs, es van aportar dades inèdites pel què fa al cultiu in vitro de Fauchea repens, Gloiocladia furcata i Gloiocladia microspora comb. nov., que ens van permetre explicar la distribució batimètrica i geogràfica de les tres espècies.

Analysis of coprolites from the extinct mountain goat Myotragus balearicus

Humans colonized the Balearic Islands 5-4 ka ago. They arrived in a uniquely adapted ecosystem with the Balearic mountain goat Myotragus balearicus (Bovidae, Antilopinae, Caprini) as the only large mammal. This mammal went extinct rapidly after human arrival. Several hypotheses have been proposed to explain the extinction of M. balearicus. For the present study ancient DNA analysis (Sanger sequencing, Roche-454, Ion Torrent), and pollen and macrofossil analyses were performed on preserved coprolites from M. balearicus, providing information on its diet and paleo-environment. The information retrieved shows that M. balearicus was heavily dependent on the Balearic box species Buxus balearica during at least part of the year, and that it was most probably a browser. Hindcast ecological niche modelling of B. balearica shows that local distribution of this plant species was affected by climate changes. This suggests that the extinction of M. balearicus can be related to the decline and regional extinction of a plant species that formed a major component of its diet. The vegetation change is thought to be caused by increased aridity occurring throughout the Mediterranean. Previous hypotheses relating the extinction of M. balearicus directly to the arrival of humans on the islands must therefore be adjusted. (C) 2013 University of Washington. Published by Elsevier Inn All rights reserved.

Pinus nigra (European black pine) as the dominant species of the last glacial pinewoods in south-western to central Iberia: a morphological study of modern and fossil pollen

Aim Our aim was to discriminate different species of Pinus via pollen analysis in order to assess the responses of particular pine species to orbital and millennial-scale climate changes, particularly during the last glacial period. Location Modern pollen grains were collected from current pine populations along transects from the Pyrenees to southern Iberia and the Balearic Islands. Fossil pine pollen was recovered from the south-western Iberian margin core MD95-2042. Methods We measured a set of morphological traits of modern pollen from the Iberian pine species Pinus nigra, P. sylvestris, P. halepensis, P. pinea and P. pinaster and of fossil pine pollen from selected samples of the last glacial period and the early to mid-Holocene. Classification and regression tree (CART) analysis was used to establish a model from the modern dataset that discriminates pollen from the different pine species and allows identification of fossil pine pollen at the species level. Results The CART model was effective in separating pollen of P. nigra and P. sylvestris from that of the Mediterranean pine group (P. halepensis, P. pinea and P. pinaster). The pollen of Pinus nigra diverged from that of P. sylvestris by having a more flattened corpus. Predictions using this model suggested that fossil pine pollen is mainly from P. nigra in all the samples analysed. Pinus sylvestris was more abundant in samples from Greenland stadials than Heinrich stadials, whereas Mediterranean pines increased in samples from Greenland interstadials and during the early to mid-Holocene. Main conclusions Morphological parameters can be successfully used to increase the taxonomic resolution of fossil pine pollen at the species level for the highland pines (P. nigra and P. sylvestris) and at the group of species level for the Mediterranean pines. Our study indicates that P. nigra was the dominant component of the last glacial south-western/central Iberian pinewoods, although the species composition of these woodlands varied in response to abrupt climate changes.

Attributing trends in extremely hot days to changes in atmospheric dynamics

This paper presents a method for attributing regional trends in the frequency of extremely hot days (EHDs) to changes in the frequency of the atmospheric patterns that characterize such extraordinary events. The study is applied to mainland Spain and the Balearic Islands for the extended summers of the period 1958–2008, where significant and positive trends in maximum temperature (Tx) have been reported during the second half of the past century. First, the study area was split into eight regions attending to their different temporal variability of the daily Tx series obtained from the Spain02 gridded data set using a clustering procedure. Second, the large-scale atmospheric situations causing EHDs are defined by circulation types (CTs). The obtainment of the CTs differs from the majority of CT classifications proposed in the literature. It is based on regional series and on a previous characterization of the main atmospheric situations obtained using only some days classified as extremes in the different regions. Three different atmospheric fields (SLP, T850, and Z500) from ECMWF reanalysis and analysis data and combinations of them (SLP–T850, SLP–Z500, and T850–Z500) are used to produce six different CT classifications. Subsequently, links between EHD occurrence in the different regions and CT for all days have been established. Finally, a simple model to relate the trends in EHDsfor each region to the changes in the CT frequency appearance has been formulated. Most regions present positive and significant trends in the occurrence of EHDs. The CT classifications using two variables perform better. In particular, SLP–T850 is the best for characterizing the atmospheric situations leading to EHD occurrences for most of the regions. Only a small number of CTs have significant trends in their frequency and are associated with high efficiency causing EHD occurrences in most regions simultaneously, especially in the northern and central regions. Attribution results show that changes in circulation can only explain some part of the regional EHD trends. The percentage of the trend attributable to changes in atmospheric dynamics varies from 15 to 50 %, depends on the region and is sensitive to the selected large-scale variables.