Efectes de les separacions o divorcis en el rendiment acadèmic dels alumnes de 5è i 6è d’una escola local

Aquest Treball Final de Grau aporta els resultats d’un estudi sobre els efectes i condicionats que suposa pel rendiment acadèmic dels alumnes de cicle superior de primària el divorci o la separació dels seus progenitors. Ens trobem davant l’augment del nombre de trencaments familiars, que ha esdevingut un fenomen clarament observable en la societat, es tracta d’un fenomen complex, en el qual entren en joc nombroses variables. I el trencament també suposa conseqüències socials, en primer lloc, pels fills/es. En una primera part ens endinsem en les aportacions i teories que han defensat diversos experts al llarg del temps sobre aquest fet. En una segona part es presenten les conclusions i els acords extrets de diverses entrevistes amb mestres d’una escola local en relació a la possible vinculació entre trencament familiar i rendiment acadèmic. I, per últim, s’acaben comparat les visions dels autors teòrics amb les aportacions i visions dels educadors professionals; per arribar a les principals conclusions que, no es pot generalitzar els efectes negatius de la ruptura, cal veure també les possibilitats positives del moment i, per últim, destacar que la manera amb la qual la família s'afronta a la ruptura té una importància crucial a l'hora de determinar l'impacte d'aquesta la ruptura en els fills.

Com influeix el currículum ocult en la inclusió i/o exclusió dels alumnes ?

L’objectiu d'aquest treball és observar si hi ha elements del currículum ocult en tres aules de Manresa i si aquests afecten a la inclusió i/o exclusió dels alumnes. Per a fer-ho partim d’una base teòrica on hi ha exposades les principals característiques d'un ensenyament-aprenentatge inclusiu i les dimensions d’anàlisi del currículum ocult que pretenem observar. Tot seguit, fem constar la metodologia emprada per portar a terme la investigació i les graelles d’observació. Desprès d’aquestes hi ha un anàlisi i comparació de les escoles observades. En aquest anàlisi es pot observar com en totes les aules analitzades hi ha presents elements de currículum ocult que afavoreixen o dificulten la inclusió . dels infants. L’última part del treball són les conclusions on hi ha les principals idees sorgides després de l’elaboració del treball. A més, hi ha una petita reflexió sobre allò que s’hauria de millorar per crear aules realment inclusives on tots els nens i nenes tinguessin les mateixes oportunitats per adquirir un aprenentatge significatiu.

Quins són els factors que incrementen la motivació dels alumnes a les classes d'educació física?

L‟objectiu de l‟estudi és observar els diferents factors que fan incrementar la motivació dels alumnes a les classes d‟Educació Física. Aquesta recerca té com a finalitat descriure i interpretar el clima motivacional que envolta les sessions d‟Educació Física mitjançant l‟estudi de dos mestres de l‟especialitat. L‟estudi es centra en l‟observació de les diferents estratègies que utilitzen els docents per afavorir el clima motivacional a les sessions d‟Educació Física en els cursos de segon i tercer d‟Educació Primària. Aquesta recerca té com a base teòrica l‟estudi realitzat prèviament per diferents autors, com per exemple, Cecchini (2002), Cervelló (2005) i Pascual (2011). Paraules clau: Motivació, Educació Física, clima motivacional, entusiasme del docent, tasca, l‟autoritat del docent, el reconeixement del docent, grups de treball, l‟avaluació i el temps de treball.

Els jocs cooperatius desenvolupats a l'àrea d'educació física milloren les relaciones que s'estableixen entre alumnes de cicle superior de primària

Introducció: Teodorico (2004) ens diu que amb el joc cooperatiu els alumnes poden valorar, compartir i reflexionar sobre la relació que estableixen amb els altres companys. Per això, l’objectiu de la meva investigació és avaluar l’efecte que pot tenir l’aplicació d’una unitat de programació, centrada en el joc cooperatiu, en la relació que s’estableix entre els alumnes de 5è de primària, focalitzant l’atenció amb el líder i el menys acceptat del grup-classe. Mètodes: La intervenció s’avalua amb un disseny quasi-experimental pre-post amb grup control. I des del punt de vista dels dissenys observacionals podem parlar d’un disseny de seguiment, idiogràfic i multidimensional. El total de la mostra d’aquesta investigació era de 48 alumnes, dividit en el grup experimental (25) i en el grup control (23). La durada de la intervenció va ser de 8 setmanes i es va utilitzar un qüestionari ad hoc per la confecció dels sociograma i un instrument observacional ad hoc de les relacions de grup-classe. Resultats: El grup experimental estava format per 4 grups d’alumnes, al final de la unitat només se’n formaven 2, en canvi, el grup control, tan abans com després, estava format pels mateixos grups d’alumnes. Un dels menys acceptats del grup experimental ha millorat la relació amb alguns dels companys, en canvi els menys acceptat del grup control no ha millorat cap tipus de relació. Conclusions: Crec que els jocs cooperatius són una bona eina educativa per intentar millorar les relacions, ja que amb més temps crec que els resultats d’aquesta investigació haguessin sigut més positius.

Les relacions entre alumnes a la classe d’Educació Física: la consciència de les actituds i valors en el treball cooperatiu en l’etapa de primària

La meva investigació de metodologia qualitativa es base en observar el grau de consciència que tenen els alumnes de tercer de primària, de l’escola El Gegant del Rec, dels valors, les actituds i les normes que es treballen a través de jocs cooperatius, els quals estan presentats a partir d’una unitat de programació. El motiu del meu estudi és que l’educació en valors ha d’estar present a l’àrea d’Educació Física, ja que és un escenari molt potent i és molt interessant observar i potenciar als discents diferents actituds i valors a través de jocs i normes.

Intervenció psicopedagògica dels alumnes que presenten algun trastorn generalitzat del desenvolupament: anàlisi d'un cas

La principal idea que es planteja en el present Treball Final de Grau és conèixer com s’intervé en una aula amb un infant que pot presentar algun Trastorn Generalitzat del Desenvolupament (TGD). Concretament, a través de l’anàlisi d’un cas, on la hipòtesi diagnòstica actual és un retard cognitiu lleu, ja que no mostra un diagnòstic clar. No obstant, aquesta intervenció s’adequarà als símptomes i característiques de cada infant. Per tal de contemplar el desenvolupament de l’infant, s’han dut a terme diverses activitats referents a l’aprenentatge cooperatiu que han ajudat ha observar la interacció del nen amb els altres infants.

Autonomia i inclusió dels alumnes d'educació infantil a l'escola rural: les conferències a l'escola La Popa de Castellcir

El tema central d’aquest Treball Final de Grau és l’autonomia dels alumnes d’educació infantil a l’escola rural. Aquest projecte està organitzat a partir de dos grans blocs. En el primer bloc hi trobem el marc teòric, on es desglossen totes els aspectes importants i característics de l’escola rural i les seves estratègies didàctiques, a banda de definir i recercar en el concepte d’autonomia. En el segon bloc hi trobem la part pràctica i el treball de camp. Aquest apartat es desenvolupa al voltant de l’estratègia didàctica de les conferències a l’escola La Popa de Castellcir que s’analitzen i s’avaluen per tal de conèixer com aquesta estratègia potencia l’autonomia i la inclusió dels infants a l’etapa d’educació infantil.

L’ús dels jocs de rol com a eina didàctica per a fomentar la participació i la reflexió crítica de tots els alumnes a la classe de ciències

Els jocs de rol són un recurs molt innovador que permeten un gran desenvolupament competencial i faciliten el treball de les qüestions sociocientífiques. Són dramatitzacions vertebrades al voltant d’una situació concreta en la qual els alumnes hauran d’argumentar la seva opinió en front a una qüestió sociocientífica. En el present treball s’analitza l’ús dels jocs de rol a l’aula de ciències a través de la posada en pràctica d’un joc de rol sobre les fonts d’energia a 1r Batxillerat. S’analitza qualitativament el disseny del joc de rol, la participació dels alumnes i el desenvolupament del pensament crític. Del treball se n’extreu que els jocs de rol afavoreixen la participació de l’alumnat, tot i que de manera heterogènia; i que desenvolupen la capacitat argumentativa, així com el pensament crític. Finalment es fan propostes de millora per tal de dinamitzar els jocs de rol de manera adequada.

Joves enrotllats i alumnes modèlics: dos papers incompatibles?

Els professors universitaris ens trobem avui en dia amb situacions a les aules que ens generen un profund desconcert, i que responen a alguns símptomes del que s’ha anomenat la secundarització de la universitat. Aquesta situació ha provocat alguns crits d’alarma motivada, entre d’altres coses, pels dèficits en la formació dels estudiants que ens arriben -fet que dificulta mantenir els estandards de qualitat i que preocupa per la tendència a la rebaixa en els nivells acadèmics-, així com per les mostres d’una infantilització dels estudiants universitaris i pels diferents llenguatges entre professor i alumne que generen dificultats comunicatives importants. Hi ha moltes mostres d’aquestes dificultats actuals, del que podríem anomenar el desconcert de la universitat davant el canvi en el perfil de l’alumnat, que dia a dia ens ocupa en les reunions de claustre, en les avaluacions de curs, etc. Sense ànim d’exhaustivitat, i amb la pretensió de fer el que podríem anomenar una crònica impressionista d’una alarma, voldria dedicar aquest article a destacar-ne alguns exemples.

Implementació de programari de pràctiques d'introducció a la química quàntica i d'introducció a la programació en live CDs utilitzables pels alumnes fora de les aules

L'objectiu d'aquest projecte és desenvolupar live CDs per tal de facilitar als alumnes de les assignatures obligatòries del Departament de Química Física que inclouen pràctiques amb ordinadors el treball fora de les aules, com a complement del realitzar durant les sessions de pràctiques.

Identificació i anàlisis de les estratègies que utilitzen els alumnes d'educació primària a l'hora de realitzar sumes mentalment

En aquest treball es presenten els resultats i les conclusions d’un anàlisi realitzat amb els alumnes de Primer fins a Sisè de Primària, amb l’objectiu de descobrir quines estratègies utilitzen els alumnes a l’hora de resoldre sumes mentalment i observar si aquestes evolucionen al llarg dels diferents cursos. Així doncs, mitjançant un anàlisi detallat de les estratègies, podrem observar si els alumnes de sisè utilitzen les mateix estratègies que els alumnes de primer, o no, i l’evolució d’aquestes al llarg de la Primària, concretament, a l’escola pública El Bosc de la Pabordia. Per acabar, també es volen contrastar els resultats obtinguts amb diferents autors i investigacions sobre aquest àmbit en concret, El càlcul mental.

La Inclusió dels alumnes amb necessitats educatives especials. Accés al currículum ordinari a través dels Plans Individualitzats. Traducció i adaptació de l’SPOT (instrument per analitzar els PIs).

Actualment, és cada vegada més present en la nostra societat la paraula inclusió i més concretament en el nostre àmbit educatiu, el concepte d’educació inclusiva. Aquest treball pretén presentar una eina adaptada i traduïda al català anomenada Student Program Observation Tools, la qual serveix per fer un anàlisi d’una de les mesures d’atenció a la diversitat: els Plans Individualitzats, per tal de millorar-ne el contingut i ésser una ajuda per a les escoles però també perquè els alumnes amb necessitats educatives especials puguin tenir accés al currículum ordinari com la resta dels seus companys de classe.

Els codis QR: una eina per millorar l'hàbit lector dels alumnes

Les pràctiques educatives que es basen en una metodologia on s’integren les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) són cada cop més influents en l’àmbit educatiu, ja que, ens acosten a la realitat de l’època en què vivim, la societat de la informació i l’alfabetització digital. Així, en aquest estudi s’investiga la motivació i l’adquisició de l’hàbit lector a través dels codis QR en un grup d’infants d’edats compreses entre cinc i sis anys d’Educació Infantil. A partir dels instruments de recollida de dades, com ara, l’entrevista, l’observació, els qüestionaris i la pròpia intervenció educativa, podem saber que la motivació de llegir contes i d’utilitzar les noves tecnologies augmenta en l’actitud dels infants. Pel que fa a l’aprenentatge i adquisició de l’hàbit lector, arribem a la conclusió que és un procés llarg i, segons l’entorn que té l’infant, hi influeix de manera positiva o negativa.

La intervenció psicomotriu educativa com estratègia per afavorir la inclusió d'alumnes amb trastorn de l'espectre autista (TEA) dins l'aula ordinària: Anàlisi d'un cas

Des de la inclusió es pretén aconseguir una societat més justa per tothom, on els infants per molt diferents que siguin puguin estar i participar en una escola ordinària, gaudint de les mateixes oportunitats i els mateixos drets. Amb la diversitat ens enriquim els uns amb els altres i aquest fet dóna sentit a l’educació. Amb aquest marc referencial, el present treball d’investigació tracta sobre la millora de la inclusió d’un infant amb TEA (Trastorn de l’Espectre Autista) a través de la pràctica psicomotriu educativa i vivencial, és a dir, una educació més lliure, donant lloc a l’experiència i a uns espais relacionals per dur a terme una activitat espontània psicomotriu. De fet, tracta de demostrar, de manera més específica, que la pràctica psicomotriu millora la capacitat d’interacció social de l’infant amb TEA, és a dir, la relació amb els altres, així com assegurar que aquesta pràctica vivencial aporta més beneficis en la implicació del joc dels infants amb TEA, que una intervenció psicomotriu més funcional.

Anàlisi del grau d'inclusió d'un grup d'alumnes d'ESO

Aquesta comunicació sintetitza el treball que hem realitzat durant el Màster d’Educació Inclusiva de la Universitat de Vic en el curs 2010-2011 tant pel que fa a les pràctiques com pel que fa als continguts dels Mòduls. Els objectius són els següents: aprofundir en el coneixement de la inclusió en l’àmbit educatiu; adquirir estratègies per a l’atenció de la diversitat dels alumnes i dissenyar propostes inclusives en l’àmbit educatiu. Per aconseguir els objectius hem seguit el següent procés: Per una banda, realitzar les pràctiques de caire professionalitzador en el centre educatiu on treballo i analitzar el grau d’inclusivitat de 3 grups de 1r d’ESO d’aquest centre. Paral·lelament, anar seguint les classes de les assignatures i realitzar els treballs proposats, ampliant continguts amb les lectures i les síntesis realitzades. Això ens ha permès dissenyar i fonamentar una proposta de millora per augmentar la inclusió de tots els alumnes. Les pràctiques han estat realitzades en un centre educatiu d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de la comarca d’Osona en el qual el grau d’inclusivitat detectat en els grups de 1r d’ESO és mitjà-baix, sobretot en algunes àrees, ja que hi ha un grup de deu alumnes que passa el 78,2 % del temps escolar en aula separada de la resta dels companys. La proposta de millora es fonamenta en les “nou regles d’or” de la UNESCO (2001), en els criteris de la European Agency for Development in Special Needs Education (2003)(2008), en la LEC (2009) i en la Resolució del Departament d’Educació (2010). Així mateix, es citen autors de referència i es corrobora l’eficàcia del treball cooperatiu amb els resultats de les investigacions del GRAD. Aquest treball ens permet presentar amb solidesa una proposta de millora a l’equip de professorat que ha de facilitar i atendre la diversitat de tots els alumnes en les aules ordinàries el màxim temps possible