Distribucion de las algas epifitas sobre los ejemplares de Cystoseira mediterranea Sauv.

El estudio de ocho muestras recolectadas estacionalmente en dos localidades de la península del Cap de Creus (nordeste de España), ha permitido identificar un total de 81 táxones de algas epífitas de Cystoseira mediterranea Sauv. De éstas, Peyssonnelia rosa-marina í. saxicola Boudouresque y Denizot, Lithophyllum incrustans Phil., Pseudochlorodesmis furcellata (Zanardini) Boerg. y Feldmannophycus rayssiae (J. Feldmann y G. Feldmann) Augier y Boudouresque se encuentran exclusivamente sobre el disco basal del forófito, Jania rubens (L.) Lamour. es la especie más abundante en el estipe y Ceramium rubrum (Huds.) C. Agardh y Dermatolithon pustulatum (Lamour.) Foslie dominan sobre las ramas. Por otra parte, el supergrupo ecológico Fotófilo Infralitoral (FI) es el mejor representado en las tres partes del talo del forófito, si bien cabe señalar que sobre el disco basal se desarrolla un grupo de algas esciófilas muy característico.

Reproductive morphology in Mediterranean Seirospora giraudyi (Ceramiales, Rhodophyta)

This paper presents a detailed description of the reproductive characters of Mediterranean Seirospora giraudyi based on fresh material collected in the northwestern coast of Spain. Vegetative cells are uninucleate. The plant is monoecious. Spermantangial parent’s cells are clustered on modified dwarf determinate filaments, usually situated on adaxial surfaces of branches. One to four spermatia are formed by elongation and proximal divisions of the spermatangial parent cells. Spermatium with a nucleus situated ina mec. The thallus is procarpic. The four-celled carpogonial branch is initially L-shaped, and it is situated on a periaxial supporting fertile axial cell. The mature carpogonial branch is U-shaped and the supporting cell and second periaxial cell enlarge and divide transversely to reproduce a pair uninicleate auxiliary cell. The nucleus in the ferlilized carpogonium divides twice and the carpogonium cleaves vertically into two cells that, turn, cut off a pair of uninucleate connecting cells that fuse with the auxiliary cells on opposite sides; the diploid nuclei in the connecting cells divide at the site of fusion and one of the nuclei enters the auxiliary cell white the other is extruded. Each auxiliary cell gives to a terminal primary gonimolobe initials. Gonimolobes form lax chains of carposporangia. As the gonimoblasts mature, both lobes of the foot cell which is situated on the supporting cell elongate the upper one secondary connecting with the supporting cell, and the lower one with the fertile axial cell. The gonimoblasts are subtended at maturity by one to several clusters of involucral flaments. Seirospora is currently placed in the tribe Euptiloteae; however the reproductive character of S.giraudyi is dentical to those described for the Cañllithamnieae. Molecular studies are needed to confirm the taxonomic position of S.giraudyi as well as that of the other species placed Seirospora

Virus gegants desequilibren els mars

EL PRINCIPAL MOTOR DELS ECOSISTEMES MARINS són les algues unicel·lulars, que formen part de l"anomenat fitoplàncton. Incorporen el diòxid de carboni atmosfèric i el converteixen en matèria orgànica que serveix d"aliment a altres organismes del plàncton marí, el zooplàncton, i a més alliberen oxigen. En conjunt, directament o indirectament, són fonamentals per a l"alimentació de tots els organismes marins. Dins d"aquest procés, una de les qüestions importants per entendre la dinàmica dels ecosistemes marins és el reciclatge de nutrients i, més específicament, com alguns dels nutrients presents en el plàncton arriben directament al fons marí per ser reutilitzats també a grans profunditats. Un grup de recerca liderat per Assaf Vardi, del Weizmann Institute of Scienced"Israel, en col·laboració amb investigadors de la Friedrich Schiller University de Jena, a Alemanya, ha identificat el mecanisme mitjançant el qual un virus contribueix a aquest reciclatge de nutrients i, de retruc, a l"equilibri climàtic terrestre. Un virus que, tanmateix, presenta una característica molt especial: és un virus gegant.

Dr. Giuseppe Cognetti: "El Mediterrani no té cap intenció de morir"

Giuseppe Cognetti (1928) és professor emèrit a la Universitat de Pisa. El 1969 va fundar la Societat Italiana de Biologia Marina. Ha estat professor a les Universitats de Nàpols, de Bolonya i de Pisa, de la qual va ser director del Departament de Ciències del Territori i Dipartimento di Scienze dell’Uomo e dell’Ambiente. Des del 1980 és col·laborador del Consell d’Europa per a estudis de reserves marines i és membre del Comitè de Comunicació del Ministeri de Medi Ambient italià. Ha vingut a Girona per participar en l’International Summer School of the Environment que organitza l’Institut de Medi Ambient de la UdG

Estudi del progrés d'una marea roja de Protoceratium reticulatum a la badia de Chipana (Xile) a través d'un cicle intensiu: efectes del fenomen de El Niño

Aquest projecte s’emmarca dins del projecte europeu CENSOR, que pretén fer una detecció, recopilació i comprensió dels efectes de El Niño i La Niña als ecosistemes marins costaners i als seus recursos. L’estudi es basa en l’ús de biomarcadors de producció fitoplanctònica en una zona de surgència (Iquique, Xile) per a conèixer el desenvolupament d’una marea roja tòxica de Protoceratium reticulatum, mitjançant l’anàlisi de les mostres corresponents a un cicle intensiu a la columna d’aigua. També s’estudia com aquesta pot influir en la disponibilitat d’aliment i en la comercialització dels organismes bentònics filtradors d’aquesta zona est del Pacífic, i quins efectes potencials té el fenomen de El Niño sobre els blooms algals.

Desequilibri 234Th/238U per a l'estudi del cicle de partícules al Mediterrani nord-occidental

El desequilibri 238U/234Th s’utilitza per traçar el cicle de les partícules a la part més superficial dels oceans. Això és possible degut a les diferències entre els seus períodes de semidesintegració (T1/2 (234Th)=24,1 d; T1/2 (238U)=4,5 10 9 anys) i a les seves característiques biogeoquímiques: el Th presenta una gran afinitat per les partícules mentre que l’U és conservatiu en aigua de mar. En absència de partícules s’esperaria tenir equilibri secular entre ambdós radionúclids, però com que l’oceà no està lliure de partícules, el 234Th és exportat des de les capes més superficials produint-se un dèficit respecte el seu pare, l’238U. El període de semidesintegració del 234Th és molt adequat per traçar processos d’escales temporals de dies a setmanes, del mateix ordre que el desenvolupament de la floració del fitoplàncton i a la posterior exportació de partícules. En aquest treball es presenten dades obtingudes durant dues campanyes oceanogràfiques realitzades en el marc del Projecte FAMOSO (2009) en el Mediterrani nordoccidental, abans i després de la floració de fitoplàncton de primavera a la zona. Una de les peculiaritats d’aquesta regió és el procés de convecció profunda d’hivern, el qual suposa un important mecanisme de fertilització. A partir dels fluxos de 234Th obtinguts a la columna d’aigua es poden establir les pautes temporals que ha seguit el fitoplàncton en les setmanes prèvies al mostreig. Aquesta informació es compara amb els fluxos obtinguts utilitzant trampes de sediment a la deriva instal·lades durant ambdues campanyes.

“El Mediterráneo en el diálogo Norte-Sur”: III Curso Internacional de Defensa. Jaca (Huesca), 19-23 de septiembre de 1995

Del 19 al 23 de setembre de 1995 es va celebrar a Jaca (Osca) el III Curs Internacional de Defensa, amb el títol específic “ El Mediterrani en el Diàleg Nord Sud”, organitzat per la Càtedra Miguel de Cervantes de l’Acadèmia General Militar i la Universitat de Saragossa. Els objectius assenyalats pels organitzadors es van centrar a potenciar l’intercanvi d’opinions entre especialistes i representants de les institucions sobre aspectes polítics, socials, econòmics i de defensa que afecten l’espai geopolític de les dues riberes del Mediterrani, i a analitzar els mecanismes de cooperació que actuen a l’àrea i la política de la Unió Europea a la zona

Adaptacions dels peixos al seu ambient

Adaptació dels peixos de la Mediterrània al seu ambient

Genetic homogeneity of dolphinfish (Coryphaena hippurus) in the western Mediterranean and the eastern Atlantic

Dolphinfish (Coryphaena hippurus) is an epipelagic, highly migratory species distributed worldwide in tropical and temperate waters including the Mediterranean Sea. Protein electrophoresis analyses can provide knowledge of the genetic population structure of the species and therefore be used as a tool for fishery management. Areas sampled include the islands of Majorca and Sicily in the western Mediterranean and the Canary Islands in the eastern Atlantic. The results of the protein electrophoresis reveal a level of genetic variability similar to other highly migratory species. No differences were found among locations, and it was not possible to reject the null hypothesis of one panmictic population in the area studied

Lipid reserves of red mullet (Mullus barbatus) during pre-spawning in the northwestern Mediterranean

Lipid reserves are a particularly important attribute of fishes because they have a large influence on growth, reproduction and survival. This study analyses the lipid content of red mullet (Mullus barbatus) pre-spawners in three different areas of the northwestern Mediterranean in relation to trawling activities and river runoff. The muscle lipid was considered as an indicator of the somatic condition of individuals whilst the gonad lipid was used as a proxy of the energy invested in reproduction. The results show that fish with the highest muscle lipid levels inhabited the area where fishing impact was lowest. Since the abundance and biomass of polychaetes, which represent the main food source for red mullet, were found to be lower in trawled zones than in unfished ones, we suggest that differences in the muscle lipid levels between areas might be attributed to variation in prey abundance in relation to fishing impact. However, no impact of river runoff on lipid reserves of red mullet was observed. The results also show that muscle and gonad lipid reserves are not related to each other during pre-spawning

Composición y estructura de las comunidades de algas bentónicas de ambientes portuarios: El puerto de Blanes

The species composition and the structure of the harbour communities of Enteromorpha copmpressa, Corallina elongata and the internal communities in Blanes harbour (Girona, Spain), have been studied by means of descriptive and analytical data. All the quantitative parameters studied show a decrease of diversity in the more superficial stations of the mouth of the harbour, and also an increasing diversity and a drastic decreasing of the reproduction indices at the more polluted stations

Lipid (energy) reserves of european hake (Merluccius Merluccius) in the North-Western Mediterranean

This study analyses for the first time the lipid (energy) reserves of European hake (Merluccius merluccius) in the north-western Mediterranean from an ecophysiological perspective. Results show that there is a progressive accumulation of lipids in the liver of maturing hake -where the bulk of the fat is stored- as individuals grow. Results also indicate that female pre-spawners expend much energy on reproductive activities since they present lower liver lipid reserves than juveniles and maturing individuals. Furthermore, results show that female pre-spawners with higher lipid reserves in their livers had a higher amount of lipids in their ovaries, suggesting that maternal condition (spawner quality) may affect the reproductive potential of hake. Overall, the results of this study suggest that the analysis of liver lipid reserves during pre-spawning, along with the evaluation of the gonadosomatic index and the consideration of the reproductive stage, can contribute to improve the estimation of the reproductive potential of gadoid species such as hake

A preliminary catalogue of natural substances of opistobranch molluscs from Western Mediterranean and near Atlantic

A list of opisthobranch molluscs species from the western Mediterranean and nearby Atlantic is presented. These species have natural products that are of interest because of their chemical structure, origin and/or function in benthic ecosystems. This review contains data on the origin and activity of these molecules, collection sites of the animals, and their bibliographic references. A discussion of these subjects is also included.

Spatial and temporal variation of natural toxicity in cnidarians, bryozoans and tunicates in Mediterranean caves

The natural toxicity of cnidarians, bryozoans and tunicates in two caves was assessed using the Microtox® technique in spring and autumn. One cave was located in the Cabrera Archipelago (Balearic Islands) and the other in the Medes Islands (Catalan littoral). The organisms analysed were good representatives of the coverage of each Phylum in the communities; however, these Phyla are less abundant than sponges which are the dominant group in these caves. Seventy-one percent of the species of cnidarians and bryozoans analysed were toxic in one of the caves, communities or seasons, which indicates the relevance of bioactive species in these groups. The tunicate Lissoclinum perforatum was the most toxic species. Although all three Phyla had some highly toxic species, a common pattern that related the caves, communities and seasons was not found. Seasonal variation of toxicity in cnidarians and bryozoans was higher in the Cabrera than in the Medes cave. Moreover, variation in toxicity either between communities or between seasons was a common trait for most cnidarians and bryozoans, whereas tunicates remained toxic throughout communities and seasons.