El Forment a la Barcelona baixmedieval: preus, mesures i fiscalitat (1283-1345)

A través de l'anàlisi de dos sèries de diferents llibres de comptabilitat de Barcelona, els procedents de la gestió dels molins reals i els redactats per una institució eclesiàstica, la Pia Almoina, vam començar a estudiar el mercat del blat a Barcelona durant l'edat mitjana. Hem analitzat anteriorment el valor de les mesures a Barcelona i, per poder qualificar el preu real del pa, també hem estudiat els diferents processos industrials per fer pa de blat. Després, hem analitzat el conjunt d'impostos que pesaven sobre la comercialització de cereals. A través de l'estudi de l'evolució dels preus, hem tractat de fer una primera aproximació de la primera etapa de la crisi baixmedieval, concretament entre 1283 i 1345, tenint en compte els contrastos amb els treballs ja coneguts sobre la base de les fonts on la noció de quantitat no va ser considerada. Finalment, hem comparat els nostres resultats amb alguns treballs referents a la Corona d'Aragó i el món mediterrani, a fi d'obtenir una idea més precisa de la cronologia de les crisis de subsistència

Els remences de l'Almoina del Pa de la Seu de Girona (segles XIV i XV)

L'objectiu d'aquesta tesi és estudiar el funcionament real de la servitud catalana medieval. Per això s'estudien els homenatges i els cobraments dels mals usos rebuts i aplicats per l'Almoina del Pa de la Seu de Girona sobre els seus remences al llarg dels segles XIV i XV i, més concretament, entre 1331 i 1458. Aquestes dates han estat determinades per la documentació generada per l'esmentada institució benèfica. El primer llibre de comptes conservat és de l'any 1331. En aquests llibres de comptes els pabordes encarregats de gestionar l'Almoina hi consignaven tots els seus ingressos i totes les despeses. La data final també ha estat fixada per la documentació, perquè a partir d'aquest moment deixem de trobar constància escrita del pagament dels mals usos i de la prestació d'homenatges. La importància dels mals usos, és a dir, aquells pagaments que gravaven als serfs pel fet de ser-ho, a la Catalunya de la baixa edat mitjana és una qüestió fora de discussió. Bona part dels historiadors -Hinojosa, Vicens Vives, Freedman, etc.- atribueixen als mals usos, als homenatges i a la seva continuada exigència els dos alçaments remences contra les senyories feudals a partir de l'any 1462. Segons aquestes hipòtesis, la lluita per suprimir els mals usos i aconseguir la llibertat individual és la raó de les guerres remences de finals del segle XV. Com és sabut van quedar resoltes amb la Sentència Arbitral de Guadalupe, dictada pel rei Ferran II, que va suprimir definitivament la servitud de les terres catalanes. Malgrat la importància que els historiadors han concedit a l'existència dels mals usos i, sobretot, a la manca de llibertat dels remences, no hi ha estudis sistemàtics sobre la seva aplicació a la pràctica. Per això, l'objectiu d'aquesta tesi és estudiar tots els mals usos i tots els homenatges aplicats i rebuts per una sola senyoria -l'Almoina del Pa de la Seu de Girona-, els remences de la qual van participar activament en ambdues guerres i que és representativa, sense cap mena de dubte, del que succeïa en la diòcesi gironina. A més a més, cal assenyalar que l'estudi comprèn un període de temps que inclou circumstàncies tan cabdals com la pesta negra i la resta de catàstrofes del segle XIV i el segle XV fins a la primera guerra remença. Com és sabut, els remences catalans estaven sotmesos a sis mals usos: la redempció de persones (mitjançant la qual aconseguien la seva llibertat), les firmes d'espoli forçades (que havien de pagar quan es casaven en determinades circumstàncies), la intèstia i l'eixòrquia (que gravaven la mort intestada i sense descendents), l'àrsia (que penalitzava la crema accidental del mas o la masada) i la cugúcia (exigida a les dones considerades adúlteres). Els remences confirmaven la seva dependència d'una senyoria en els corresponents homenatges o reconeixements de domini que havien de prestar quan n'eren requerits. Aquesta tesi consta de deu capítols a més d'una introducció (o primer capítol) i d'unes conclusions. El segon capítol és dedicat a la descripció de les fonts utilitzades, entre les que destaquen els llibres de comptes dels pabordes, i on queda prou palesa la importància del fet d'haver pogut disposar d'una excepcional font seriada, a més a més de pergamins. El tercer correspon a l'estudi de la institució tractada, que tenia terres a les actuals comarques del Gironès, La Selva, l'Alt i el Baix Empordà i el Pla de l'Estany. En el quart capítol hi analitzo els problemes generats a l'hora d' intentar conèixer el nombre de persones que eren pròpies de l'Almoina i saber de quins masos provenien. A continuació segueixen els quatre capítols que constitueixen el cos central de la tesi. Al seu torn, la seva anàlisi va ocasionar l'elaboració dels tres darrers. En el capítol cinquè s'estudien tots els homenatges rebuts per l'Almoina entre els anys 1300 i 1457, tant els que figuren en els manuals de comptes com els conservats en pergamí. En total, tenim documentats 1258 dels homenatges o reconeixements de domini rebuts per la institució. El capítol següent és dedicat a l'estudi de les firmes d'espoli forçades i als 424 cobraments fets per l'Almoina per aquest concepte, entre els anys 1331 i 1452. En els capítols setè i vuitè, s'analitzen els mals usos que gravaven les sortides del domini, tant les voluntàries com les involuntàries. El resultat obtingut és que entre 1331 i 1458, la institució va concedir la llibertat a 557 persones bona part de les quals van tornar a adscriure's de nou a una altra senyoria. El nombre d'aquests sortides contrasta amb el cobrament per part de l'Almoina, entre aquestes mateixes dates, de només 105 intèsties i eixòrquies; dit d'una altra manera, fins l'any 1445 va ingressar diners en concepte de 23 intèsties, fins el 1458 per 68 eixòrquies i fins el 1406 per 14 intèsties i/o eixòrquies. Els capítols 9 i 10 tracten del significat i les limitacions que comportaven els mals usos, com a trets definitoris de la pertinença a la servitud, sobre les persones que hi estaven sotmeses. Finalment, el darrer capítol analitza el compliment de la sentència dictada pel rei Alfons el Magnànim l'any 1457 en la que suspenia la servitud al Principat de Catalunya. Queda fora de dubte que pocs anys abans de la primera guerra remença els homenatges i els mals usos havien deixat d'aplicar-se.

Schul-, Praxis- und habituelles Herrschaftswissen. Bildung ländlicher Eliten mit Blick auf die korporative Selbstverwaltung in der frühmodernen Schweiz (18. und 19. Jahrhundert)

Knowledge taught at schools, everyday skills and practical know-how. The relevancy of formation for local elites and the corporative self-government of Early Modern Switzerland Daniel Schläppi, Bern There were different kinds of rural elites in Early Modern Switzerland. The diverse parts of the country developed in very dissimilar ways politically and economically. Some regions were dominated by traditional types of agriculture. Some territories were ruled by major cities. In some of the rural Cantons like Uri, Schwyz, Unterwalden, Glarus and Zug a political elite took control over generations and practiced a cultural lifestyle comparable to the famous aristocracies in cities like Bern, Basel, Freiburg, Luzern, Solothurn and Zurich. Intense proto-industrialization formed a completely different sort of elite with strong affinities to industry and trade in other regions. Meanwhile the habitants of the valley close-by stayed farmers like their ancestors (like in Appenzell). In the most conservative parts of the country mercenary business played an important role till the very end of the Ancien Regime and even furthermore. In summery the variety of historical circumstances caused heterogeneous elites all over. Such socio-political diversity provoked a variety of educational backgrounds. I an academic understanding of the term we know only little about literacy in local rural elites. But there is strong evidence that a lively culture of reading and story-telling existed. This means that even simple countrymen seem to have been in possession of some books. The organisation and capacity of the school system is subject of controversial discussions among up to date researchers. The state of research makes us suppose that the people designed to political careers learned their essential skills not only in school but also in everyday life or on the job. Based on the fact that every community and countless public corporations managed their affairs by their own it’s evident that the local elite’s key-players had a large repertoire of techniques and skills like writing, calculating, strategic thinking or knowledge of oral tradition, old usage or important rituals. Unfortunately the historical actors left not that many sources that would tell us precisely how knowledge and know-how were transferred in former times. Hardly any private account books or common correspondence have been conserved. But a huge bunch of sources that originate from corporative self-administration shows us that most local elites were well-educated and had the necessary skills anyway. Above all other sources like for instance the «Topographische Beschreibungen» (topographic descriptions) that were initiated by the «Ökonomische Gesellschaft» of Berne since the sixties of the 18th century provide an insight into pre-modern classrooms. More important information on the historical formation-reality can be gained by the autobiography of the famous poor peasant Ulrich Bräker (1735‒1798) or some of the novels by Albert Bitzius (1797‒1854, better known as Jeremias Gotthelf). The pedagogic writings by Johann Heinrich Pestalozzi (1746‒1827) and the influences by his mentors Johann Rudolf Tschiffeli (1716‒1780) or Philipp Emanuel von Fellenberg (1771‒1884) are quite illustrative as well.

Extreme River Floods in Western Switzerland and the Lake of Constance Region in the Period Prior to Instrumental Measurements

The floods that occurred on the Aare and Rhine rivers in May 2015 and the mostly successful handling of this event in terms of flood protection measures are a good reminder of how important it is to comprehend the causes and processes involved in such natural hazards. While the needed data series of gauge measurements and peak discharge calculations reach back to the 19th century, historical records dating further back in time can provide additional and useful information to help understanding extreme flood events and to evaluate prevention measures such as river dams and corrections undertaken prior to instrumental measurements. In my PhD project I will use a wide range of historical sources to assess and quantify past extreme flood events. It is part of the SNF-funded project “Reconstruction of the Genesis, Process and Impact of Major Pre-instrumental Flood Events of Major Swiss Rivers Including a Peak Discharge Quantification” and will cover the research locations Fribourg (Saane R.), Burgdorf (Emme R.), Thun, Bern (both Aare R.), and the Lake of Constance at the locations Lindau, Constance and Rorschach. My main goals are to provide a long time series of quantitative data for extreme flood events, to discuss the occurring changes in these data, and to evaluate the impact of the aforementioned human influences on the drainage system. Extracting information given in account books from the towns of Basel and Solothurn may also enable me to assess the frequency and seasonality of less severe river floods. Finally, historical information will be used for remodeling the historical hydrological regime to homogenize the historical data series to modern day conditions and thus make it comparable to the data provided by instrumental measurements. The method I will apply for processing all information provided by historical sources such as chronicles, newspapers, institutional records, as well as flood marks, paintings and archeological evidence has been developed and successfully applied to the site of Basel by Wetter et al. (2011). They have also shown that data homogenization is possible by reconstructing previous stream flow conditions using historical river profiles and by carefully observing and re-constructing human changes of the river bed and its surroundings. Taken all information into account, peak discharges for past extreme flood events will be calculated with a one-dimensional hydrological model.

[Taxation research notes, 1794]

One leaf containing a handwritten incomplete text arguing for the creation of tables containing financial data found in government records and account books, as a means of comparing the value of real estate, silver, and salaries, in part to "ascertain how much of the present expense of supporting a family is to be attributed to the present mode of living." The page has the remnants of a red wax seal.

Page of diary, Jan. 1-4, 1800

Contains very brief entries from the first four days of January. Verso contains numerical calculations labeled as "Recital del case from Oct. 1, [17]99."

Receipt book for legal services, 1798-1810

A receipt book containing fees charged for legal services of John Rowe who practiced in Gloucester, Massachusetts.

Ledger book of a court clerk, 1768-1773

Ledger book of Isaac Rindge, chief clerk of the court of common pleas in New Hampshire, listing charges to various individuals for writs and fines.

Docket and fees book / 1791-1797

Records of cases heard in the Massachusetts Court of Common Pleas (Middlesex Co.) in Cambridge, Mass., and the New Hampshire Inferior Court of Common Pleas (Hillsborough Co.) in Amherst, N.H and matters brought before justices of the peace. Records identify the litigants, with some notes on fees and settlements; many of the cases concern debts. Justices of the peace include: Israel Atherton (Lancaster, Mass.); Samuel Dana (Amherst, N.H.); Joshua Longley (Shirley, Mass.); Nathaniel Paine (Worcester, Mass.); James Prescott (Westford, Mass.); Jeremiah Stiles (Keene, N.H.); William Swan (Groton, Mass.); Sampson Tuttle (Littleton, Mass.); and Henry Woods (Pepperell, Mass.).

Diary of Henry Flynt, 1723-1747

This diary, effectively a commonplace book, documents Flynt's daily activities and personal reflections from 1723 to 1747. Many entries concern his dealings with family members, business associates, acquaintances, ministers, and political officials. The diary includes a list of books Flynt loaned to others from 1723 to 1743 and detailed financial entries from 1724 to 1747. These entries provide information about the costs of goods and services, as well as Flynt's consumption habits; they detail where he traveled, what he ate and drank (including, apparently, many pounds of almonds), what he read, and many other aspects of daily life. The diary also contains entries related to Flynt's land holdings and other investments, as well as copies of meeting minutes from several sessions of the Harvard Board of Overseers.

Book of records for the trial of actions begun May 3, 1762 [-1774]

Record book of justice of the peace Eldad Taylor, covering cases of debt, libel, rape, profanity, assault, breach of contract and theft. Each entry gives a full statement of the case and its settlement, including decisions of referees, costs, damages, appeals, etc.

Justice of the Peace record book, Windham, Vermont, 1799-1807

Contains records of summons and judgements in various kinds of court cases, fees and fines paid, and index of names.

Doctor Daniel Brigham's Book, 1789-1810 (inclusive)

Ledger maintained by Dr. Daniel Brigham (1760-1837) containing financial accounts for medical patients treated primarily in Northborough, Westborough, and Marlborough, Massachusetts from 1789 to 1837. The ledger details the charges for medical services and the corresponding payments, often made by payment-in-kind. Common charges included a shilling for a visit and administration of cathartics, emetics, or anodynes. Extraction of a tooth cost eight pence, and Brigham charged one woman nine shillings for delivering her son. A number of entries are obscured by pasted-in newspaper articles.

Benjamin Harrison papers [microform]

Ca. 165 ft. (ca. 60,000 items)

"An account of books belonging to the late library wch were in the hands of the senior sophisters when it was consumed by fire," ca. 1764

This list appears to be in the hand of Andrew Eliot, Librarian from 1763 to 1767. Books are listed according to format (folio, quarto, octavo) and entries indicate the surname of the student who checked the book out, its author and title, and whether or not the book had since been "returned and sent down." Some entries indicate unusual locations, including "says he returned it to the Pres[ident]" and "Dr. Marsh has it."