Microstructural, chemical and isotopic evidence for the origin of late neolithic leather recovered from an ice field in the Swiss Alps

Archaeological leather samples recovered from the ice field at the Schnidejoch Pass (altitude 2756 m amsl) in the western Swiss Alps were studied using optical, chemical molecular and isotopic (delta(13)C and delta(15)N of the bulk leather, and compound-specific delta(13)C analyses of the organic-solvent extracted fatty acids) methods to obtain insight into the origin of the leather and ancient tanning procedures. For comparison, leathers from modern native animals in alpine environment (red deer, goat, sheep, chamois, and calf/cow) were analyzed using the same approach. Optical and electron microscopically comparisons of Schnidejoch and modern leathers showed that the gross structure (pattern of collagen fibrils and intra-fibrils material) of archaeological leather had survived essentially intact for five millennia. The SEM studies of the hairs from the most important archaeological find, a Neolithic leather legging, show a wave structure of the hair cuticle, which is a diagnostic feature for goatskins. The variations of the bulk delta(13)C and delta(15)N values, and delta(13)C values of the main fatty acids are within the range expected for pre-industrial temperate C(3) environment. The archaeological leather samples contain a mixture of indigenous (from the animal) and exogenous plant/animal lipids. An important amount of waxy n-alkanes, n-alkan-1-ols and phytosterols (beta-sitosterol, sitostanol) in all samples, and abundant biomarker of conifers (nonacosan-10-01) in the legging leathers clearly indicate that the Neolithic people were active in a subalpine coniferous forest, and that they used an aqueous extract of diverse plant material for tanning leather. (C) 2010 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Estabilitat i diagènesis dels fitòlits de silici en els jaciments arqueològics

Estudi realitzat a partir d’una estada al Kimmel Center for Archaeological Research, Israel, entre 2010 i 2012. Els fitòlits són un dels components principals dels sediments arqueològics. Són relativament estables i menys propensos a la degradació biològica que altres restes vegetals, però també poden ser afectats per la diagènesis. Per entendre com la diagènesis afecta als fitòlits hem desenvolupat una aproximació experimental utilitzant solucions alcalines per determinar l’estabilitat individual de fitòlits fòssils i moderns. L’experimentació ha estat completada amb un estudi de camp a Izbet Sartah. Els resultats mostren com la diagènesis canvia la composició dels conjunts de fitòlits, i per tant afecta la interpretació arqueològica. Conseqüentment, hem desenvolupat un mètode per determinar l’estat de preservació dels fitòlits en els jaciments arqueològics. L’experimentació mostra com els fitòlits moderns són més solubles que els fitòlits fòssils. Tant els fitòlits fòssils com els moderns són menys estables si són cremats. No totes les morfologies es preserven igual, indicant així que hi ha unes morfologies més estables que unes altres. Els fitòlits amb decoracions delicades, especialment aquells formats a la inflorescència de gramínies, són més propensos a la dissolució que els de les fulles. L’avaluació de l’estat de preservació dels fitòlits en jaciments arqueològics es pot realitzar utilitzant un conjunt de tècniques com ara: l’Index de Variació de Fitòlits, el mètode de dissolució ràpida, la identificació de morfologies delicades i la utilització del FTIR. Proposem que la diagènesis dels fitòlits depèn directament de la quantitat inicial de fitòlits en els sediments, la velocitat de sedimentació, i la presència o absència de fitòlits i plantes modernes en l’àrea estudiada. Els resultats d’aquesta investigació han estat publicats en dos articles afegits al final de l’informe (Cabanes et al., 2011 i Cabanes et al., in press), presentats en congressos internacionals i utilitzats indirectament en altres investigacions.

Analysis of Roman pottery graffiti by high resolution capture and 3D laser profilometry

The graffiti on pottery discovered on the site of Aventicum (Avenches, VD/Switzerland) form the largest corpus of minor inscriptions of the Roman Empire studied until now. Indeed, a total of 1828 graffiti have been found. The reading and the recording of the inscriptions are generally dependent on the state of conservation of the graffito and its support. In numerous cases, only a pale shadow of the inscription is visible, which makes traditional observations, such as visual observations with the naked eye, unsuitable for its decipherment. Consequently, advanced techniques have been applied for enhancing the readability of such inscriptions. In our paper we show the efficiency of 3D laser profilometry as well as high resolution photography as powerful means to decipher illegible engraved inscriptions. The use of such analyses to decipher graffiti on pottery or on other materials enables a better understanding of minor inscriptions and improves the knowledge of the daily life of ancient populations substantially.

Why are some handaxes symmetrical? Testing the influence of handaxe morphology on butchery effectiveness

The morphology of Acheulean handaxes continues to be a subject of debate amongst Lower Palaeolithic archaeologists, with some arguing that many handaxes are over-engineered for a subsistence function alone. This study aims to provide an empirical foundation for these debates by testing the relationship between a range of morphological variables, including symmetry, and the effectiveness of handaxes for butchery. Sixty handaxes were used to butcher 30 fallow deer by both a professional and a non-professional butcher. Regression analysis on the resultant data set indicates that while frontal symmetry may explain a small amount of variance in the effectiveness of handaxes for butchery, a large percentage of variance remains unexplained by symmetry or any of the other morphological variables under consideration.