Capsule permeability via polymer and protein ingress/egress.

Static incubation tests, where microcapsules and beads are contacted with polymer and protein solutions, have been developed for the characterization of permselective materials applied for bioartificial organs and drug delivery. A combination of polymer ingress, detected by size-exclusion chromatography, and protein ingress/ egress, assessed by gel electrophoresis, provides information regarding the diffusion kinetics, molar mass cutoff(MMCO) and permeability. This represents an improvement over existing permeability measurements that are based on the diffusion of a single type of solute. Specifically, the permeability of capsules based on alginate, cellulose sulfate, polymethylene-co-guanidine were characterized as a function of membrane thickness. Solid alginate beads were also evaluated. The MMCO of these capsules was estimated to be between 80 and 90 kDa using polymers, and between 116-150 kDa with proteins. Apparently, the globular shape of the proteins (radius of gyration (Rg) of 4.2-4.6 nm) facilitates their passage through the membrane, comparatively to the polysaccharide coil conformation (Rg of 6.5-8.3 nm). An increase of the capsule membrane thickness reduced these values. The MMCO of the beads, which do not have a membrane limiting their permselective properties, was higher, between 110 and 200 kDa with dextrans, and between 150 and 220 kDa with proteins. Therefore, although the permeability estimated with biologically relevant molecules is generally higher due to their lower radius of gyration, both the MMCO of synthetic and natural watersoluble polymers correlate well, and can be used as in vitro metrics for the immune protection ability of microcapsules and microbeads. This article shows, to the authors' knowledge, the first reported concordance between permeability measures based on model natural and biological macromolecules.

Progesterone down-regulates the open probability of the amiloride-sensitive epithelial sodium channel via a Nedd4-2-dependent mechanism.

Activation of the mitogen-activated protein (MAP) kinase cascade by progesterone in Xenopus oocytes leads to a marked down-regulation of activity of the amiloride-sensitive epithelial sodium channel (ENaC). Here we have studied the signaling pathways involved in progesterone effect on ENaC activity. We demonstrate that: (i) the truncation of the C termini of the alphabetagammaENaC subunits results in the loss of the progesterone effect on ENaC; (ii) the effect of progesterone was also suppressed by mutating conserved tyrosine residues in the Pro-X-X-Tyr (PY) motif of the C termini of the beta and gamma ENaC subunits (beta(Y618A) and gamma(Y628A)); (iii) the down-regulation of ENaC activity by progesterone was also suppressed by co-expression ENaC subunits with a catalytically inactive mutant of Nedd4-2, a ubiquitin ligase that has been previously demonstrated to decrease ENaC cell-surface expression via a ubiquitin-dependent internalization/degradation mechanism; (iv) the effect of progesterone was significantly reduced by suppression of consensus sites (beta(T613A) and gamma(T623A)) for ENaC phosphorylation by the extracellular-regulated kinase (ERK), a MAP kinase previously shown to facilitate the binding of Nedd4 ubiquitin ligases to ENaC; (v) the quantification of cell-surface-expressed ENaC subunits revealed that progesterone decreases ENaC open probability (whole cell P(o), wcP(o)) and not its cell-surface expression. Collectively, these results demonstrate that the binding of active Nedd4-2 to ENaC is a crucial step in the mechanism of ENaC inhibition by progesterone. Upon activation of ERK, the effect of Nedd4-2 on ENaC open probability can become more important than its effect on ENaC cell-surface expression.

Anàlisi del sistema agroecològic de Vila-seca: proposta de guia per a la descoberta del medi

S’ha elaborat una anàlisi del sistema agroecològic del municipi de Vila-seca (Tarragonès) per tal de realitzar en segon lloc, una proposta de guia per a la descoberta del medi per a infants d’entre 8 i 10 anys. A partir del treball de camp realitzat a la zona d’estudi s’han inventariat diferents elements del patrimoni socioecològic que es consideren de rellevada importància al terme. Entre ells destaquen oliveres, garrofers, avellaners, arbres singulars, masos, basses, marges de pedra seca i trones, els quals s’integren en el medi formant un veritable sistema agroecològic, fruit de la interacció entre vectors biofísics i socioeconòmics. D’altra banda, per tal de donar a conèixer aquest sistema s’ha realitzat una proposta de descoberta del medi agrícola a partir d’un itinerari d’educació ambiental per la zona estudiada, on s’engloben tots aquells elements d’especial interès en un recorregut de 2,9 quilòmetres. La guia disposa a més d’una sèrie d’activitats a realitzar a l’entorn per tal de motivar el sentiment de descoberta d’aquest sistema. D’aquesta manera, considerant les fortes pressions que aquest territori pateix per part de les infraestructures i les urbanitzacions és destriable la necessitat de conservació i l’addició dels elements inventariats al catàleg del Patrimoni del municipi.

Obtenció de jerarquies d'estats cel·lulars via web

Hi ha diversos mètodes d'anàlisi que duen a terme una agrupació global de la sèries de mostres de microarrays, com SelfOrganizing Maps, o que realitzen agrupaments locals tenint en compte només un subconjunt de gens coexpressats, com Biclustering, entre d'altres. En aquest projecte s'ha desenvolupat una aplicació web: el PCOPSamplecl, és una eina que pertany als mètodes d'agrupació (clustering) local, que no busca subconjunts de gens coexpresats (anàlisi de relacions linials), si no parelles de gens que davant canvis fenotípics, la seva relació d'expressió pateix fluctuacions. El resultats del PCOPSamplecl seràn les diferents distribucions finals de clusters i les parelles de gens involucrades en aquests canvis fenotípics. Aquestes parelles de gens podràn ser estudiades per trobar la causa i efecte del canvi fenotípic. A més, l'eina facilita l'estudi de les dependències entre les diferents distribucions de clusters que proporciona l'aplicació per poder estudiar la intersecció entre clusters o l'aparició de subclusters (2 clusters d'una mateixa agrupació de clusters poden ser subclusters d'altres clusters de diferents distribucions de clusters). L'eina és disponible al servidor: http://revolutionresearch.uab.es/

Adding diversity to ruthenium (II)-arene anticancer (RAPTA) compounds via click chemistry: the influence of hydrophobic chains

The application of click chemistry to develop libraries of organometallic ruthenium-arene complexes with potential anticancer properties has been investigated. A series of ruthenium-imidazole-triazole complexes, with hydrophobic tails, were prepared from a common precursor via click chemistry. The tail could be attached to the ligand prior to coordination to the ruthenium complex were screened for cytotoxicity in tumourigenic and non-tumourigenic cell lines, and while the compounds were only moderately cytotoxic, good selectivity for tumourigenic cells were abserved.

Hyperpolarizing gases via dynamic nuclear polarization and sublimation.

A high throughput method was designed to produce hyperpolarized gases by combining low-temperature dynamic nuclear polarization with a sublimation procedure. It is illustrated by applications to 129Xe nuclear magnetic resonance in xenon gas, leading to a signal enhancement of 3 to 4 orders of magnitude compared to the room-temperature thermal equilibrium signal at 7.05 T.

Cytotoxins of the human pathogen Aeromonas hydrophila trigger, via the NLRP3 inflammasome, caspase-1 activation in macrophages.

Aeromonas hydrophila is a Gram-negative pathogen that causes serious infectious disease in humans. A. hydrophila induces apoptosis in infected macrophages, but the host proinflammatory responses triggered by macrophage death are largely unknown. Here, we demonstrate that the infection of mouse macrophages with A. hydrophila triggers the activation of caspase-1 and release of IL-1β. Caspase-1 activation was abrogated in macrophages deficient in Nod-like receptor family, pyrin domain containing 3 (NLRP3) and apoptosis-associated speck-like protein containing a caspase recruitment domain (ASC), but not NLR family, CARD domain containing 4 (NLRC4). The activation of the NLRP3 inflammasome was mediated by three cytotoxins (aerolysin, hemolysin and multifunctional repeat-in-toxin) produced by A. hydrophila. Our results indicated that the NLRP3 inflammasome senses A. hydrophila infection through the action of bacterial cytotoxins.

El perdó de l’ofés: la via adecuada per alleugerir les càrregues de la justícia? Estudi de la institució i de les alternatives per rendibilitzar els recursos de l’Administració de justícia

En aquesta recerca aportem les conclusions de la nostra investigació sobre la figura del perdó de l’ofès i la seva possible virtualitat com a mitjà per alleugerir l’Administració de Justícia. En primer lloc, analitzem la institució del perdó de l’ofès, en concret, la seva regulació en el nostre Codi penal, els seus antecedents històrics i aportem certes dades de Dret comparat que poden ajudar a l’estudi crític de la institució (1). En la segona part, estudiem els arguments a favor i en contra del perdó de l’ofès dins el sistema penal i ens pronunciem sobre la seva legitimitat com a mecanisme per rendibilitzar l’Administració de Justícia (2). En la tercera part, sobre la base de les conclusions anteriors, aportem una reflexió sobre les alternatives al perdó de l’ofès (3). Per últim, en la darrera part, formulem la nostra proposta final sobre els mecanismes per rendibilitzar els recursos de l’Administració de Justícia (4). Segons el nostre estudi, el perdó de l’ofès no és un bon mecanisme per alleugerir la feina de l’Administració de Justícia. En canvi, la reparació i la conciliació si poden operar com a substitutius de la pena en els supòsits de delictes de menor gravetat; en els processos penals per aquests delictes caldria introduir un intent obligatori de conciliació, com el del § 380 StPO alemany i, a més, convindria preveure en el Codi penal la facultat del jutge d’eliminar la responsabilitat penal en determinats supòsits de reparació de l’autor a la víctima del delicte.

El perdó de l’ofés: la via adequada per alleugerir les càrregues de la justícia? Estudi de la institució i de les alternatives per rendibilitzar els recursos de l’Administració de justícia

En aquesta recerca aportem les conclusions de la nostra investigació sobre la figura del perdó de l’ofès i la seva possible virtualitat com a mitjà per alleugerir l’Administració de Justícia. En primer lloc, analitzem la institució del perdó de l’ofès, en concret, la seva regulació en el nostre Codi penal, els seus antecedents històrics i aportem certes dades de Dret comparat que poden ajudar a l’estudi crític de la institució (1). En la segona part, estudiem els arguments a favor i en contra del perdó de l’ofès dins el sistema penal i ens pronunciem sobre la seva legitimitat com a mecanisme per rendibilitzar l’Administració de Justícia (2). En la tercera part, sobre la base de les conclusions anteriors, aportem una reflexió sobre les alternatives al perdó de l’ofès (3). Per últim, en la darrera part, formulem la nostra proposta final sobre els mecanismes per rendibilitzar els recursos de l’Administració de Justícia (4). Segons el nostre estudi, el perdó de l’ofès no és un bon mecanisme per alleugerir la feina de l’Administració de Justícia. En canvi, la reparació i la conciliació si poden operar com a substitutius de la pena en els supòsits de delictes de menor gravetat; en els processos penals per aquests delictes caldria introduir un intent obligatori de conciliació, com el del § 380 StPO alemany i, a més, convindria preveure en el Codi penal la facultat del jutge d’eliminar la responsabilitat penal en determinats supòsits de reparació de l’autor a la víctima del delicte.

Stream Radio Community : comunitat web per la difusió de radio via streaming

Desenvolupament d'una aplicació web amb projecció a comunitat virtual d’usuaris, que també integra un sistema de transmissió de streaming. Mitjançant aquest sistema els usuaris són capaços d’emetre o d’escoltar un programa radiofònic en temps real o offline.

Morphometric Vertebral Assessments via the Use of Dual X-ray Absorptiometry for the Evaluation of Radiographic Damage in Ankylosing Spondylitis: A Pilot Study.

We performed a pilot study to compare vertebral fracture assessments (VFA) and lateral X-rays in terms of inter- and intraobserver reliability and degree of correlation for the detection of syndesmophytes in ankylosing spondylitis (AS). We recruited 19 patients with AS and recent lumbar or cervical lateral X-rays with at least one syndesmophyte. Each patient underwent dual-energy X-ray absorptiometry with measurement of bone mineral density and dorso-lumbar VFA. Intra- and interreader reliability for VFA and X-rays were measured using 2 independent, blinded observers and Cohen's kappa values. An adapted modified Stoke Ankylosing Spondylitis Spinal Score (amSASSS) was generated with each method, and these 2 values correlated. For X-rays, intraobserver and interobserver agreement were 94.3% (κ = 0.83) and 98.6% (κ = 0.96), respectively; for VFA, corresponding values were 92.8% (κ = 0.79) and 93.8% (κ = 0.82). Overall agreement between the 2 techniques was 88.6% (κ = 0.72). The Pearson correlation coefficient for the 2 methods was 0.95 for the modified Stoke Ankylosing Spondylitis Spinal Score . Per dual-energy X-ray absorptiometry-generated bone mineral density, >50% of patients were osteopenic and 10% osteoporotic. In terms of reproducibility and correlation with X-rays, performing a VFA appears to be a candidate for assessing radiographic damage in AS, thought further research is necessary to justify this indication.

E2F activation of S phase promoters via association with HCF-1 and the MLL family of histone H3K4 methyltransferases.

E2F transcriptional regulators control human-cell proliferation by repressing and activating the transcription of genes required for cell-cycle progression, particularly the S phase. E2F proteins repress transcription in association with retinoblastoma pocket proteins, but less is known about how they activate transcription. Here, we show that the human G1 phase regulator HCF-1 associates with both activator (E2F1 and E2F3a) and repressor (E2F4) E2F proteins, properties that are conserved in insect cells. Human HCF-1-E2F interactions are versatile: their associations and binding to E2F-responsive promoters are cell-cycle selective, and HCF-1 displays coactivator properties when bound to the E2F1 activator and corepressor properties when bound to the E2F4 repressor. During the G1-to-S phase transition, HCF-1 recruits the mixed-lineage leukemia (MLL) and Set-1 histone H3 lysine 4 methyltransferases to E2F-responsive promoters and induces histone methylation and transcriptional activation. These results suggest that HCF-1 induces cell-cycle-specific transcriptional activation by E2F proteins to promote cell proliferation.

Arquitectura tradicional en pedra seca : el patrimoni immoble de la comarca del Bages

Treball d'investigació centrat en el coneixement d'un patrimoni immoble de la comarca del Bages, sovint desconegut, però que entronca amb una tècnica ancestral coneguda popularment com a pedra seca. Aquest treball combina la recerca en fonts bibliogràfiques, documentals i de prospecció sobre el terreny amb la recerca del màxim de mostres representatives en pedra seca del Bages. A partir de l'anàlisi d'aquestes mostres arquitectòniques s'intenten establir les diferents tipologies i les seves característiques aprofundint en el seu estudi i coneixement.

Anàlisi del riu Llobregat com a via de transport del Baix Llobregat a l'època romana, amb eines SIG

Desenvolupament d'un Sistema d'Informació Geogràfica (SIG), que permeti analitzar les funcions dels jaciments romans de la zona del riu Llobregat i consultar els jaciments, emmagatzemats en una base de dades de forma espacial.