Comorbiditat de la síndrome de Gilles de la Tourette i la síndrome d’Asperger : a propòsit d’un cas

Presentem una anàlisi qualitativa sobre l’evolució de la simptomatologia i la intervenció en àmbit escolar d’un adolescent de 15 anys diagnosticat de síndrome de Gilles de la Tourette i de síndrome d’Asperger. En aquests dos trastorns la comorbiditat no ha estat prou investigada. Realitzem una observació directa del comportament de l’adolescent en l’ambient escolar durant dos trimestres. S’utilitza una agenda del dia a dia acadèmic on s’apunten totes les dades rellevants referents a la conducta del subjecte, recull de dibuixos o narracions personals amb la finalitat de confeccionar un llistat de les conductes patró. Amb l’objectiu d’augmentar el nivell d’autoconsciència del subjecte en quant al control i descontrol de les seves conductes, se li aplica: reforç positiu permanent i contenció en situacions amb conductes més violentes. Observem que, independentment del diferent origen psicogenètic i psiconeurològic d’ambdues síndromes, les conductes resultants son similars, i que la intervenció aplicada dóna uns resultats favorables. Els resultats ens porten a afirmar que en aquest cas la intervenció cognitiu- conductual esdevé més eficaç que la intervenció conductual.

The Network Company in Catalonia : ICT, Productivity, Competitiveness, Salaries and Performance in Catalonia's Companies. Research report (synthesis document)

Resum en anglès del projecte de recerca L'empresa xarxa a Catalunya. TIC, productivitat, competitivitat, salaris i beneficis a l'empresa catalana té com a objectiu principal constatar que la consolidació d'un nou model estratègic, organitzatiu i d'activitat empresarial, vinculat amb la inversió i l'ús de les TIC (o empresa xarxa), modifica substancialment els patrons de comportament dels resultats empresarials, en especial la productivitat, la competitivitat, les retribucions dels treballadors i el benefici. La contrastació empírica de les hipòtesis de treball l'hem feta per mitjà de les dades d'una enquesta a una mostra representativa de 2.038 empreses catalanes. Amb la perspectiva de l'impacte de la inversió i l'ús de les TIC no s'aprecia una relació directa entre els processos d'innovació digital i els resultats de l'activitat de l'empresa catalana. En aquest sentit, hem hagut de segmentar el teixit productiu català per a buscar les organitzacions en què el procés de coinnovació tecnològica digital i organitzativa és més present i en què la intensitat de l'ús del coneixement és un recurs molt freqüent per a poder copsar impactes rellevants en els principals resultats empresarials. Això és així perquè l'economia catalana, avui, presenta una estructura productiva dual.

L'empresa xarxa a Catalunya : TIC, productivitat, competitivitat, salaris i rendiment a les empreses de Catalunya. Informe final de recerca (volum II)

El projecte de recerca L'empresa xarxa a Catalunya. TIC, productivitat, competitivitat, salaris i beneficis a l'empresa catalana té com a objectiu principal constatar que la consolidació d'un nou model estratègic, organitzatiu i d'activitat empresarial, vinculat amb la inversió i l'ús de les TIC (o empresa xarxa), modifica substancialment els patrons de comportament dels resultats empresarials, en especial la productivitat, la competitivitat, les retribucions dels treballadors i el benefici. La contrastació empírica de les hipòtesis de treball l'hem feta per mitjà de les dades d'una enquesta a una mostra representativa de 2.038 empreses catalanes. Amb la perspectiva de l'impacte de la inversió i l'ús de les TIC no s'aprecia una relació directa entre els processos d'innovació digital i els resultats de l'activitat de l'empresa catalana. En aquest sentit, hem hagut de segmentar el teixit productiu català per a buscar les organitzacions en què el procés de coinnovació tecnològica digital i organitzativa és més present i en què la intensitat de l'ús del coneixement és un recurs molt freqüent per a poder copsar impactes rellevants en els principals resultats empresarials. Això és així perquè l'economia catalana, avui, presenta una estructura productiva dual.

L'empresa xarxa a Catalunya : TIC, productivitat, competitivitat, salaris i rendiment a les empreses de Catalunya. Informe final de recerca (volum I)

El projecte de recerca L'empresa xarxa a Catalunya. TIC, productivitat, competitivitat, salaris i beneficis a l'empresa catalana té com a objectiu principal constatar que la consolidació d'un nou model estratègic, organitzatiu i d'activitat empresarial, vinculat amb la inversió i l'ús de les TIC (o empresa xarxa), modifica substancialment els patrons de comportament dels resultats empresarials, en especial la productivitat, la competitivitat, les retribucions dels treballadors i el benefici. La contrastació empírica de les hipòtesis de treball l'hem feta per mitjà de les dades d'una enquesta a una mostra representativa de 2.038 empreses catalanes. Amb la perspectiva de l'impacte de la inversió i l'ús de les TIC no s'aprecia una relació directa entre els processos d'innovació digital i els resultats de l'activitat de l'empresa catalana. En aquest sentit, hem hagut de segmentar el teixit productiu català per a buscar les organitzacions en què el procés de coinnovació tecnològica digital i organitzativa és més present i en què la intensitat de l'ús del coneixement és un recurs molt freqüent per a poder copsar impactes rellevants en els principals resultats empresarials. Això és així perquè l'economia catalana, avui, presenta una estructura productiva dual.

A les femelles de peix els agraden els mascles bisexuals

Un estudi sobre el comportament sexual d'un peix que viu en aigües tropicals mostra la gran varietat d'estratègies en el món animal per aconseguir copular

Insulin dysfunction and allostic load in bipolar disorder

Bipolar disorder (BD) is associated with substantial morbidity, as well as premature mortality. Available evidence indicates that 'stress-sensitive' chronic medical disorders, such as cardiovascular disease, obesity and Type 2 diabetes mellitus, are critical mediators and/or moderators of BD. Changes in physiologic systems implicated in allostasis have been proposed to impact brain structures and neurocognition, as well as medical comorbidity in this population. For example, abnormalities in insulin physiology, for example, insulin resistance, hyperinsulinemia and central insulinopenia, are implicated as effectors of allostatic load in BD. Insulin's critical role in CNS physiological (e.g., neurotrophism and synaptic plasticity) and pathophysiological (e.g., neurocognitive deficits, pro-apoptosis and amyloid deposition) processes is amply documented. This article introduces the concept that insulin is a mediator of allostatic load in the BD and possibly a therapeutic target.

Effectiveness of psychotropic medications in the maintenance phase of bipolar disorder:a meta-analysis of randomized controlled trials

The purpose of this meta-analysis was to examine the efficacy of maintenance treatments for bipolar disorder. Placebo-controlled or active comparator bipolar maintenance clinical trials of ≥6 months' duration with at least 15 patients/treatment group were identified using Medline, EMBASE, clinicaltrials.gov, and Cochrane databases (1993 to July 2010). The main outcome measure was relative risk for relapse for patients in remission. Twenty trials (5,364 patients) were identified. Overall, lithium and quetiapine were the most studied agents (eight and five trials, respectively). The majority of studies included patients who had previously responded to treatment for an acute episode. All interventions, with the exception of perphenazine+mood stabilizer, showed a relative risk for manic/mixed or depressive relapse below 1.0, although there was variation in the statistical significance of the findings vs. placebo. No monotherapy was associated with a significantly reduced risk for both manic/mixed and depressed relapse. Of the combination treatments, only quetiapine+lithium/divalproex, was associated with a significantly reduced risk vs. comparator (placebo+lithium/valproate) for relapse at both the manic/mixed and depressed poles of bipolar illness. Limitations for the analysis include differences in study durations and definitions of relapse. In conclusion, available maintenance therapies show considerable variation in efficacy. The efficacy of lithium and divalproex has been confirmed, but newer therapies, such as a number of atypical antipsychotics were also shown to be effective in bipolar disorder. Efficacy of all maintenance interventions needs to be balanced against the safety and tolerability profiles of individual agents.

Efficacy and safety of aripiprazole in the treatment of bipolar disorder: a systematic review.

Abstract BACKGROUND: The current article is a systematic review concerning the efficacy and safety of aripiprazole in the treatment of bipolar disorder. METHODS: A systematic Medline and repositories search concerning the usefulness of aripiprazole in bipolar disorder was performed, with the combination of the words 'aripiprazole' and 'bipolar'. RESULTS: The search returned 184 articles and was last updated on 15 April 2009. An additional search included repositories of clinical trials and previous systematic reviews specifically in order to trace unpublished trials. There were seven placebo-controlled randomised controlled trials (RCTs), six with comparator studies and one with add-on studies. They assessed the usefulness of aripiprazole in acute mania, acute bipolar depression and during the maintenance phase in comparison to placebo, lithium or haloperidol. CONCLUSION: Aripiprazole appears effective for the treatment and prophylaxis against mania. The data on bipolar depression are so far negative, however there is a need for further study at lower dosages. The most frequent adverse effects are extrapyramidal signs and symptoms, especially akathisia, without any significant weight gain, hyperprolactinaemia or laboratory test changes.

Class effect of pharmacotherapy in bipolar disorder: fact or misbelieff?

BACKGROUND: Anecdotal reports suggests that most clinicians treat medications as belonging to a class with regard to all therapeutic indications; this means that the whole 'class' of drugs is considered to possesses a specific therapeutic action. The present article explores the possible existence of a true 'class effect' for agents available for the treatment of bipolar disorder. METHODS: We reviewed the available treatment data from randomized controlled trials (RCTs) and explored 16 'agent class'/'treatment issue' cases for bipolar disorder. Four classes of agents were examined: first-generation antipsychotics (FGAs), second-generation antipsychotics (SGAs), antiepileptics and antidepressants, with respect to their efficacy on four treatment issues of bipolar disorder (BD) (acute mania, acute bipolar depression, maintenance against mania, maintenance against depression). RESULTS: From the 16 'agent class'/' treatment issue' cases, only 3 possible class effects were detected, and they all concerned acute mania and antipsychotics. Four effect cases have not been adequately studied (FGAs against acute bipolar depression and in maintenance protection from depression, and antidepressants against acute mania and protection from mania) and they all concern treatment cases with a high risk of switching to the opposite pole, thus research in these areas is poor. There is no 'class effect' at all concerning antiepileptics. CONCLUSIONS: The available data suggest that a 'class effect' is the exception rather than the rule in the treatment of BD. However, the possible presence of a 'class effect' concept discourages clinicians from continued scientific training and reading. Focused educational intervention might be necessary to change this attitude.

Els orígens del llenguatge en l'evolució humana

Qualsevol reflexió sobre els orígens i el desenvolupament del llenguatge no està lliure d’especulació. Malgrat les dificultats d’investigar des d’una perspectiva psicològica l’evolució humana, creiem que és necessari que les ciències del comportament contribueixin amb la seva mirada a la comprensió dels esdeveniments que ens van convertir en humans. L’objectiu d’aquest article ha estat revisar i analitzar les publicacions més significatives en matèria de filogènesi del llenguatge i de la comunicació. Després d’una introducció bàsica a conceptes claus d’antropologia evolutiva, iniciem una primera part en la qual es destrien i s’examinen meticulosament els elements més significatius que fonamenten les hipòtesis sobre els orígens del llenguatge. En un segon apartat, un cop interrelacionades i interpretades conjuntament totes les dades, es planteja una explicació sobre els orígens del llenguatge tot destacant els aspectes que ens assemblen particularment interessants com és l’emergència dels signes i el paper que ha tingut el gest com a embrió del llenguatge oral.

Símptomes negatius i cognició social en l'esquizofrènia : un programa d'intervenció

L’esquizofrènia és un trastorn mental greu que afecta a un 1% de la població mundial. El seu tractament ha estat molt estudiat i, al llarg del temps, s’han descobert i fomentat noves línies de treball com són el tractament de la simptomatologia negativa i el dèficit cognitiu, front l’originària focalització en els símptomes positius. El present programa d’intervenció té com objectiu principal la millora de la simptomatologia negativa i el funcionament social en les persones diagnosticades d’esquizofrènia negativa. El programa es situa en el buit existent entre els programes de rehabilitació cognitiva (RC) i els programes de reinserció laboral i vocacionals donat que els actual programes d’entrenament en habilitats socials han demostrat no ser aplicables a la vida diària dels pacients esquizofrènics. El programa té un format grupal i una duració de 3 anys, amb una sessió setmanal, i consta de 4 mòduls diferenciats (Entrevista Motivacional, Cognició, Simptomatologia negativa i relacions socials, Cloenda i Recopilació de conceptes) amb objectius, dificultat i temporalitat diferents. Les possibles limitacions del programa vindrien donades per la dificultat de determinar quins són els pacients que s’adequarien a aquesta intervenció, pel que serà necessària la realització d’una adequada avaluació per seleccionar els membres del grup de tractament. Alhora, en la seva aplicació, les limitacions vindrien determinades per la forta implicació emocional i cohesió grupal que el programa requereix.

Efficacy of modern antipsychotics in placebo-controlled trials in bipolar depression: a meta-analysis.

Randomized, controlled trials have demonstrated efficacy for second-generation antipsychotics in the treatment of acute mania in bipolar disorder. Despite depression being considered the hallmark of bipolar disorder, there are no published systematic reviews or meta-analyses to evaluate the efficacy of modern atypical antipsychotics in bipolar depression. We systematically reviewed published or registered randomized, double-blind, placebo-controlled trials (RCTs) of modern antipsychotics in adult bipolar I and/or II depressive patients (DSM-IV criteria). Efficacy outcomes were assessed based on changes in the Montgomery-Asberg Depression Rating Scale (MADRS) during an 8-wk period. Data were combined through meta-analysis using risk ratio as an effect size with a 95% confidence interval (95% CI) and with a level of statistical significance of 5% (p<0.05). We identified five RCTs; four involved antipsychotic monotherapy and one addressed both monotherapy and combination with an antidepressant. The two quetiapine trials analysed the safety and efficacy of two doses: 300 and 600 mg/d. The only olanzapine trial assessed olanzapine monotherapy within a range of 5-20 mg/d and olanzapine-fluoxetine combination within a range of 5-20 mg/d and 6-12 mg/d, respectively. The two aripiprazole placebo-controlled trials assessed doses of 5-30 mg/d. Quetiapine and olanzapine trials (3/5, 60%) demonstrated superiority over placebo (p<0.001). Only 2/5 (40%) (both aripiprazole trials) failed in the primary efficacy measure after the first 6 wk. Some modern antipsychotics (quetiapine and olanzapine) have demonstrated efficacy in bipolar depressive patients from week 1 onwards. Rapid onset of action seems to be a common feature of atypical antipsychotics in bipolar depression. Comment in The following popper user interface control may not be accessible. Tab to the next button to revert the control to an accessible version.Destroy user interface controlEfficacy of modern antipsychotics in placebo-controlled trials in bipolar depression: a meta-analysis--results to be interpreted with caution.

Staging Bipolar Disorder.

The purpose of this study was to analyze the evidence supporting a staging model for bipolar disorder. The authors conducted an extensive Medline and Pubmed search of the published literature using a variety of search terms (staging, bipolar disorder, early intervention) to find relevant articles, which were reviewed in detail. Only recently specific proposals have been made to apply clinical staging to bipolar disorder. The staging model in bipolar disorder suggests a progression from prodromal (at-risk) to more severe and refractory presentations (Stage IV). A staging model implies a longitudinal appraisal of different aspects: clinical variables, such as number of episodes and subsyndromal symptoms, functional and cognitive impairment, comorbidity, biomarkers, and neuroanatomical changes. Staging models are based on the fact that response to treatment is generally better when it is introduced early in the course of the illness. It assumes that earlier stages have better prognosis and require simpler therapeutic regimens. Staging may assist in bipolar disorder treatment planning and prognosis, and emphasize the importance of early intervention. Further research is required in this exciting and novel area.

El Joc en el desenvolupament infantil

En el joc hi conflueixen i s’entrellacen múltiples capacitats psicològiques de gran importància en el desenvolupament infantil i juvenil. L’objectiu d’aquest article ha estat analitzar el substrat psicològic de la conducta lúdica en la seva gènesi i posterior evolució. Hem parat especial atenció en l’aparició de la funció semiòtica, en els processos cognitius que hi estan implicats i en el paper decisiu que hi juga la comunicació. Finalment, reflexionem sobre una de les manifestacions més genuïnes del comportament humà, la recursivitat, la qual s’assoleix a través del llenguatge i el joc, se serveix d’aquests elements i, al mateix temps, en propulsa el desenvolupament.

Conductes de risc en els joves-adults : Projecte YAGISSP

YAGISSP és un projecte europeu que estudia la vida dels joves-adults amb edats compreses entre 20 i 30 anys de les ciutats de Munic, Milà, Göteborg, Barcelona i Porto. Aquest projecte comprèn moltes dimensions del jove, com el seu ajustament psicològic, les formes i processos d’emancipació, les relacions de parella, la relació amb la família d’origen, etc., de manera que forma un conjunt de dades ampli i ric. La finalitat última del projecte és estudiar les diferències entre els joves de les diferents ciutats. En aquest article presentem els resultats sobre les conductes de risc dels joves, mesurat amb la Risk Taking Behaviour Scale, tant a nivell d’escala com a nivell d’ítems concrets, i el seu comportament diferenciat en relació a sis variables sociodemogràfiques, que són les següents: edat, sexe, estudis, parella, treball, i individuació. Els resultats han estat obtinguts a partir de l’anàlisi d’una mostra de 520 subjectes que viuen o treballen a Barcelona i la seva àrea metropolitana.