Late careers and the transition to retirement in Switzerland

A substantial body of life-course research has considered occupational trajectories in Switzerland focusing either on early or middle adulthood careers. However, the issue of the last working period and the retirement transition is receiving increasing attention for several reasons: the permanence of low birth rates associated with an ageing population, a high proportion of active old workers, continuous changes in the timing of retirements, and active ageing policies aiming at keeping people working after the state pension age. Moving forward on this topic, the present doctoral thesis aimed to offer new insights on the dynamics of the final career phase and the transition to retirement in Switzerland through a life-course approach. Concerning the main results, this thesis provides consistent evidences on the great influence of longterm familial and employment trajectories as well as individual positional factors on (i) the vulnerability during the last working period, (ii) the timing of retirement, (iii) the voluntariness of late retirement, and (iv) the financial well-being of retirees. In this way, this thesis offers significant contributions to the life-course, gender, and social policy research focused on ageing processes. -- Un ensemble considérable de recherches sur les parcours de vie a examiné les trajectoires professionnelles en Suisse, en mettant l'accent sur la carrière professionnelle des jeunes et, plus tard, à l'âge adulte. Toutefois, l'étude de la fin de la carrière professionnelle (c'est-à-dire de 50 ans jusqu'à la retraite) reçoit une attention croissante pour plusieurs raisons: la persistance du faible taux de natalité associé à une population vieillissante, la forte proportion de travailleurs âgés actifs, des évolutions continues dans le moment du départ à la retraite, et des politiques visant à maintenir les personnes âgées au travail après l'âge légal de la retraite. Pour aller de l'avant sur ce sujet, la présente thèse de doctorat vise à offrir de nouvelles perspectives sur la fin de carrière et la transition à la retraite en Suisse, en mobilisant les outils de la sociologie des parcours de vie. En ce qui concerne les principaux résultats, cette thèse fournit des preuves cohérentes sur la grande influence des trajectoires professionnelles et familiales ainsi que des facteurs positionnels sur (i) la vulnérabilité au cours de la période de travail avant la retraite, (ii) le moment de départ à la retraite, (iii) le caractère volontaire de la retraite tardive, et (iv) le bien-être financier des retraités. Ainsi, cette thèse fournit d'importantes contributions à la recherche sur les parcours de vie, sur les étu es genre, et sur les politiques sociales, focalisées sur le processus de vieillissement.

Los cuidados familiares y las políticas públicas

La inmensa mayoría de personas dependientes son cuidadas por su familia. Este cuidado suele denominarse"cuidado informal"* o familiar, que es el prestado por parientes, amigos o vecinos en el ámbito doméstico. El apoyo informal se define como"el cuidado y atención que se dispensan de manera altruista y gratuita a las personas que presentan algún grado de discapacidad o dependencia, fundamentalmente por sus familiares y allegados, pero también por otros agentes y redes distintos...

Los cuidados familiares y las políticas públicas

La inmensa mayoría de personas dependientes son cuidadas por su familia. Este cuidado suele denominarse"cuidado informal"* o familiar, que es el prestado por parientes, amigos o vecinos en el ámbito doméstico. El apoyo informal se define como"el cuidado y atención que se dispensan de manera altruista y gratuita a las personas que presentan algún grado de discapacidad o dependencia, fundamentalmente por sus familiares y allegados, pero también por otros agentes y redes distintos...

The international standardisation arena and the civil society participation stakes : results of the INTERTERM project

International standards are playing an increasingly important role in market governance while frequently exerting direct effects on health, safety and the environment. Yet civil society, more often than not, is absent from the standardisation procedures. The recommendation made here is to foster the participation of civil society actors in standardisation by framing standardisation topics in a way that will encourage the mobilisation of these actors in accordance with their repertoire of actions and interests and by organising the plural expertise required for the effective participation that is necessary if they are to exert an influence.

Les arènes de la normalisation internationale à l'épreuve de la participation de la société civile : résultats du projet INTERNORM

Les normes internationales occupent une place de plus en plus importante dans la gouvernance des marchés et ont souvent une incidence directe sur la santé, la sécurité et l'environnement. Mais la société civile est le plus souvent absente des procédures de normalisation. Il est recommandé de favoriser la participation des acteurs de la société civile dans la normalisation par une mise en forme des travaux de normalisation à même d'encourager leur mobilisation selon les thèmes et enjeux abordés et par l'organisation de l'expertise plurielle requise pour une participation effective à même de leur conférer une certaine influence.

Re-visiting the health care luxury good hypothesis: Aggregation, precision, and publication biases?

[cat] Mentre que una creixent literatura que ha examinat la relació entre la renda i la despesa sanitària suggereix que els serveis sanitaris són un be de luxe (elasticitat renda superior a la unitat), aquesta conclusió es contínuament debatuda atesa l'heterogeneïtat dels resultats. Aquest article testa la hipòtesis dels serveis sanitaris com bens de luxe fent server anàlisi de meta- regressió, particularment analitzant l'existència de biaixos de selecció de publicació, precisió així com biaixos d'agregació. Els resultats apunten l'existència d'un biaix de publicació, robust independentment dels controls analitzats. Els biaixos de precisió i agregació semblen tenir un paper en la generació de les estimacions de l'elasticitat renda. Els nostres resultat suggereixen que l'elasticitat renda dels serveis sanitaris un cop corregir pels biaixos esmentat varien entre 0.26 i 0.84, però no podem rebutjar que la elasticitat renda es igual a la unitat en algunes estimacions de l'elasticitat corregides.

Re-visiting the health care luxury good hypothesis: Aggregation, precision, and publication biases?

[cat] Mentre que una creixent literatura que ha examinat la relació entre la renda i la despesa sanitària suggereix que els serveis sanitaris són un be de luxe (elasticitat renda superior a la unitat), aquesta conclusió es contínuament debatuda atesa l'heterogeneïtat dels resultats. Aquest article testa la hipòtesis dels serveis sanitaris com bens de luxe fent server anàlisi de meta- regressió, particularment analitzant l'existència de biaixos de selecció de publicació, precisió així com biaixos d'agregació. Els resultats apunten l'existència d'un biaix de publicació, robust independentment dels controls analitzats. Els biaixos de precisió i agregació semblen tenir un paper en la generació de les estimacions de l'elasticitat renda. Els nostres resultat suggereixen que l'elasticitat renda dels serveis sanitaris un cop corregir pels biaixos esmentat varien entre 0.26 i 0.84, però no podem rebutjar que la elasticitat renda es igual a la unitat en algunes estimacions de l'elasticitat corregides.

Una experiència d'atenció a la gent gran en una zona rural

El fenomen del progressiu envelliment de la població, a causa sobretot de l’allargament de l'esperança de vida i la baixa natalitat, fa que algunes de les principals preocupacions de les famílies, de les entitats cíviques i de les autoritats públiques estiguin relacionades amb les condicions de vida de la gent gran. Aquesta preocupació es justifica, a més, per la necessitat de reconèixer la molta i bona feina feta per una generació que ha viscut temps difícils i ha lluitat per salvaguardar la nostra cultura i per millorar les condicions econòmiques i socials del país. La investigació que presentem s'adreça a fer front als aspectes esmentats en una zona rural de l’AIt Empordà amb pocs recursos propers, on el model urbá d'atenció no encaixa i on no hi ha Instruments de coordinació. El projecte va néixer de la mateixa comunitat, a través del Consell Pastoral Interparroquial de les parròquies de Garriguella, Rabós d'Empordà i Vilamaniscle i deis ajuntaments dels esmentats municipis

Sosiaalipolitiikka ja hyvinvointivaltion kriisi

Esitelmä pidetty Kotkan kritiikkipäivillä 13.-14.2.1982.

Tieteen kytkentöjä

Kirjallisuusarvostelu