Morphometric analysis of Capitella capitata (Polychaeta, Capitellidae)

Accurate size measurements are fundamental in characterizing the population structure and secondary production of a species. The purpose of this study was to determine the best morphometric parameter to estimate the size of individuals of Capitella capitata (Fabricius, 1780). The morphometric analysis was applied to individuals collected in the intertidal zones of two beaches on the northern coast of the state of São Paulo, Brazil: São Francisco and Araçá. The following measurements were taken: the width and length (height) of the 4th, 5th and 7th setigers, and the length of the thoracic region (first nine setigers). The area and volume of these setigers were calculated and a linear regression analysis was applied to the data. The data were log-transformed to fit the allometric equation y = ax b into a straight line (log y = log a + b * log x). The measurements which best correlated with the thoracic length in individuals from both beaches were the length of setiger 5 (r² = 0.722; p<0.05 in São Francisco and r² = 0.795; p<0.05 in Araçá) and the area of setiger 7 (r² = 0.705; p<0.05 in São Francisco and r² = 0.634; p<0.05 in Araçá). According to these analyses, the length of setiger 5 and/or the area of setiger 7 are the best parameters to evaluate the growth of individuals of C. capitata.

Dial behavioral responses of Metamysidopsis elongata atlantica (Crustacea, Mysida) to gradients of salinity and temperature

Metamysidopsis atlantica elongata (Bascescu, 1968) is a common mysid in the surf zone of sandy beaches from the state of Rio Grande do Sul, Brazil, where it is frequently recorded forming dense aggregations. Trough laboratory trials, behavioral responses to salinity (10, 20, 25, 28, 30, 40 e 45), temperature (10, 15, 20, 30±1ºC) and light (yes/no) were tested using adult males, adult females and juveniles. Although there was no response to temperature, the species showed clear response to salinity and light. In the presence of light, organisms remained in the bottom of the aquaria, but moved to surface when bottom salinities were increased. In the absence of light, adults moved to the surface. However, juveniles moved down to or remained on the bottom, maybe as a response to avoid adult predation.

On a new genus and species of Hemicytheridae (Ostracoda, Crustacea) from the southern Brazilian coast

This study is based on 62 samples of phytal and bottom sediments collected along rocky beaches (< 3 m water depth) of the central and northern coasts of the state of Santa Catarina (26º10'/27º50'S – 48º26'/48º40'W), southern Brazil. Living and dead ostracodes distributed among 16 families were recovered. In this paper is emphasized one new hemicytherid genus and species that is described and richly illustrated: Auricythere sublitoralis gen. nov. and sp. nov. Some ecological and zoogeographical aspects of this new ostracode are briefly discussed.

Transactions of the Scientific Association, Meriden, Conn.

1-3

Indicadors de pressió ambiental a les platges de Menorca: prova pilot (IPAPM'pp)

L’augment del turisme experimentat des de principis dels anys 70 a l’illa de Menorca (Illes Balears, Espanya) ha provocat un impacte sobre les seves platges, el seu principal atractiu turístic. Molts d’aquests impactes s’incrementen durant la temporada alta, compresa entre els mesos de maig a octubre. L’objectiu principal d’aquest projecte és l’elaboració d’un sistema d’indicadors de pressió ambiental útils per a l’anàlisi de les platges. La zona objecte d’estudi de la prova-pilot, correspon a les platges del sud-oest de Menorca, aquestes cales són les que actualment es troben sotmeses a una major pressió. Es tracta de catorze platges tipificades en tres categories (A, B, C) segons les característiques del tipus d’espai on es troben situades. Són les platges de: Cala Degollador, Cala Blanca, Cala’n Bosch, Son Xoriguer, Son Saura-Es Banyul, Son Saura-Bellavista, Es Talaier, Cala Turqueta, Cala Macarelleta, Cala Macarella, Cala Galdana, Cala Mitjana, Cala Trebalúger i Cala Escorxada. Partint d’un treball bibliogràfic, s’ha realitzat una selecció de mig centenar d’indicadors potencials dels quals catorze han format part dels IPAPM’pp, mitjançant l’elaboració d’una anàlisi multicriteri. Per a cada un dels IPAPM’pp s’ha desenvolupat una metodologia amb les corresponents fitxes individuals descriptives per al seu seguiment temporal. En aquest primer estudi, l’indicador que presenta un nombre de valors no acceptables en una major proporció de platges, és l’indicador 3. Índex de valoració de les mesures de conservació del sistema natural, seguit de l’indicador 6. Superfície subsistema sorra per usuari. El 2006, les platges de tipologia A, presenten un major percentatge positiu de les variables dels indicadors. Les platges de tipologia B i C presenten un percentatge menor d’acceptabilitat dels valors dels indicadors.

Anàlisi ambiental de les platges de Sitges: evolució de la qualitat del litoral i estudi d'impactes

L’explosió del sector turístic experimentat en les costes catalanes des de principis dels anys 60 ha provocat un important impacte sobre el medi litoral català i el seu principal atractiu turístic, les platges. Sitges és un municipi annex a una important zona urbana (Barcelona), i s'ofereix com a indret de segona residència i ciutat de vacances, sobretot a l’estiu, incrementant fortament la pressió sobre el medi. L'objectiu principal d'aquest projecte ha estat estudiar les pertorbacions sobre alguns aspectes del sistema litoral Sitgetà: el perfil litoral i la dinàmica sedimentària, la qualitat microbiològica de les aigües i la sorra, els cabals d'aigües residuals tractades i els residus de les platges. A partir dels registres de neteja en platges, proposem el rebuig i envasos en sorra (concentració de residus, kg/m2) com a nou indicador de presència d’usuaris a les platges (usuaris/m2). La diagnosi realitzada indica que l'estat físic de les platges de Sitges respon a les actuacions en matèria d'obres marítimes en interacció amb les dinàmiques sedimentaries. Pel que fa als anàlisis microbiològics de l'aigua i la sorra trobem una situació regulada a excepció de pics provocats per pluges puntuals. Malauradament hem vist com es podrien potenciar el valors ambientals de totes les parts treballades si es fomentessin figures de protecció del medi, la regeneració d’espècies vegetals tan fora com dins de l'aigua i es garantís una gestió de l’aigua 100% eficient i sense causar intromissions en el desenvolupament dels ecosistemes.

Avaluació preliminar de la qualitat ambiental de la platja del Judío de Matanzas (Cuba)

Avaluació de la qualitat ambiental d’una platja de Cuba (El Judío) la qual està sotmesa a una forta pressió antròpica, s’ha determinat l’estat ecològic i higiènico-sanitari, mitjançant indicadors microbiològics i fisicoquímics de l’aigua, del sediment que es troba dins l’aigua i de l’ aspecte estètic de la platja. Els resultats obtinguts són comparats amb la legislació cubanaexistent, Norma Cubana 22:1999, per tal de determinar si aquesta és apta per a l’ús recreatiu

Informe sobre calidad sanitaria de las aguas de baño de Andalucía al inicio de la temporada de baño 2013

Informe de inicio de temporada, más informes quincenales durante la temporada de baño con tablas por provincias de las aguas de baño de carácter marítimo y tabla de las aguas de baño continentales. Publicado en la página web de la Consejería de Salud y Bienestar Social: www.juntadeandalucia.es/salud (Consejería de Salud y Bienestar Social / Ciudadanía / Nuestra Salud / Medio ambiente y Salud / Zonas de baño / Situación sanitaria. Temporada de baño 2013)

Análisis de la calidad del agua de las playas El Tenis, Faro Maya, Descanso, Los Pinos y Buena Ventura de la provincia de Matanzas (Cuba)

El projecte s’emmarca dins els estudis que fa el Ministerio de Ciencia Tecnología y Medio Ambiente de Cuba. Aquest organisme realitza un monitoreig ambiental integral de les platges, avaluant aspectes estructurals, morfològics i dinàmics, estat de la vegetació i qualitat de l’aigua. El projecte es centra en el monitoreig ambiental de l’aigua de les platges, que té com a propòsit fonamental valorar, observar i controlar el recurs aigua per protegir, conservar i millorar la seva qualitat. Es pretén analitzar puntualment i evolutivament la qualitat sanitària de les platges utilitzant la Norma Cubana com a límit establert. Per determinar aquesta qualitat es tenen en compte diferents indicadors físico-químics i microbiològics i també aspectes estètics

Estudio de la calidad ambiental de la Bahía de Cárdenas para un futuro manejo integrado de zonas costeras

Estudi de la qualitat ambiental de la Bahía de Cárdenas (Cuba) mitjançant una sèrie d’indicadors físico-químics de l’aigua que reflecteixen l’estat actual de l’ecosistema. Els resultats s’han contrastat amb la legislació cubana per tal de determinar el grau de contaminació de l’aigua. S’han estudiat les fonts contaminants i finalment s’han proposat una sèrie d’actuacions per a la seva millora

Responsive Management Report, Winter/Spring 2001

Newsletter produced by Iowa Department of Natural Resources.

The effects of tourism, beachfront development and increased light pollution on nesting Loggerhead turtles Caretta caretta (Linnaeus, 1758) on Sal, Cape Verde Islands

Loggerhead Caretta caretta is now the only species of marine turtle nesting on the island of Sal, Cape Verde Islands. Since 2008, ADTMA - SOS Tartarugas has patrolled all the southern beaches of the island in order to protect nesting females and to collect nesting data. Although hunting is still a major issue, with 90 turtles killed in 2009, habitat loss and light pollution are becoming an ever more serious threat. Construction sites, hotels, apartment buildings and restaurants close to beaches, bright lights and illegal removal of sand are contributing to a marked decrease in the total number of nesting turtles on some beaches. In 2009, beaches on Sal experienced an average increase in nests of 200%, while the beach most affected by construction (Tortuga Beach) saw a decrease of nests of 7.3% (from 19.1% of total number of nests in 2008 to 11.8% in 2010). This beach also recorded a much lower nest to emergence ratio than normal (17.6% of emergences resulting in nests compared to 29.9% in other areas), indicating reluctance to nest due to light pollution and other disturbances.

Frequently asked Questions about Beach Monitoring for Environmental Prefessionals, 2003

This fact sheet answers questions such as, is it safe to swim in the water and who is monitoring the beaches in Iowa

Iowa Beach Monitoring, 2002

This fact sheet answers questions such as, is it safe to swim in the water and who is monitoring the beaches in Iowa