998 resultados para Turpeinen, Oiva: Oolannin sota. Itämainen sota Suomessa
Resumo:
Osmo Myllykangas
Resumo:
Kysti Pekonen
Resumo:
Kai Hggman
Resumo:
Summary: Unsuited to educate children! : attempted political purges of teachers in Finland from 1944-1948
Resumo:
Osmo Myllykangas
Resumo:
Lexistncia duna xarxa mundial de comunicacions ubiqua i barata que cada vegada ms permet obtenir documents de manera fcil i gratuta requerir una transformaci de les prctiques de la formaci de colleccions a les biblioteques universitries. Aix estar impulsat per una srie davenos especfics, que inclouen la digitalitzaci de continguts; el desenvolupament de repositoris dimpresos; el desenvolupament de lectors de llibres electrnics i de ledici mitjanant la impressi sota demanda; el creixement de laccs obert; els reptes per establir estructures dedici acadmica; i el creixement de noves formes dactivitats acadmiques basades en lobertura i la productivitat social. Si les biblioteques universitries volen tenir xit, hauran de desmuntar les colleccions impreses patrimonials; passar de la selecci de llibres tem a tem a la compra sota demanda i a les subscripcions; gestionar la transici cap a revistes daccs obert; centrar-se en conservar tems nics; i desenvolupar nous mecanismes per finanar una infraestructura nacional.
Resumo:
La actividad internacional de los gobiernos locales ha trado consigo nuevos debates que cuestionan a los estados como nicos representantes de las relaciones internacionales. Las tendencias actuales del sistema internacional muestran ciudades fortalecidas que han ido adquiriendo un rol cada vez ms importante en la construccin del desarrollo de las naciones. Por tanto, este documento aspira contribuir al debate sobre la necesidad de que los gobiernos locales se involucren ms en la construccin de paz a travs de la cooperacin descentralizada bajo un enfoque de reciprocidad, beneficio mutuo e inters mutuo. En sntesis, hay un inters particular por analizar las autoridades locales como actores potenciales para el fortalecimiento de una paz positiva en un contexto en el cual las estrategias de desarrollo se empiezan a pensar cada vez ms desde lo local.
Resumo:
Summary: Effects of fertilization on tree growt and nutrient status of Norway spruce stands on drained peatlands in northern Finland
Resumo:
Comptar amb sistemes sofisticats de gesti o programes ERP (Enterprise Resource Planning) no s suficient per a les organitzacions. Per a qu aquests recursos donin resultats adequats i actualitzats, la informaci dentrada ha de llegir-se de forma automtica, per aconseguir estalviar en recursos, eliminaci derrors i assegurar el compliment de la qualitat. Per aquest motiu s important comptar amb eines i serveis didentificaci automtica i collecci de dades. Els principals objectius a assolir (a partir de la introducci al lector de la importncia dels sistemes logstics didentificaci en un entorn global dalta competitivitat), sn conixer i comprendre el funcionament de les tres principals tecnologies existents al mercat (codis de barres lineals, codis de barres bidimensionals i sistemes RFID), veure en quin estat dimplantaci es troba cadascuna i les seves principals aplicacions. Un cop realitzat aquest primer estudi es pretn comparar les tres tecnologies per o poder obtenir perspectives de futur en lmbit de lautoidentificaci. A partir de la situaci actual i de les necessitats de les empreses, juntament amb el meravells mn que sembla obrir la tecnologia RFID (Radio Frequency Identification), la principal conclusi a la que sarribar s que malgrat les limitacions tcniques dels codis de barres lineals, aquests es troben completament integrats a tota la cadena logstica grcies a lestandaritzaci i la utilitzaci dun llenguatge com, sota el nom de simbologies GTIN (Global Trade Item Number), durant tota la cadena de subministres que garanteixen total traabilitat dels productes grcies en part a la gesti de les bases de dades i del flux dinformaci. La tecnologia RFUD amb lEPC (Electronic Product Code) supera aquestes limitacions, convertint-se en el mxim candidat per a substituir els limitats codis de barres. Tot i aix, RFID, amb lEPC, no ser un adequat identificador logstic fins que es superin importants barreres, com sn la falta destandaritzaci i lelevat cost dimplantaci.
Resumo:
RESUM En lexercici de les funcions tpiques de qualsevol activitat humana, lhome ha de prendre decisions dun o altre tipus permanentment i aquesta situaci porta afegit, per lo general risc i incertesa, el que compromet la qualitat i lxit de la decisi. Per ajudar i contrarestar aquesta situaci, lhome ha desenvolupat a travs del temps una diversitat deines que li permeten minimitzar el risc i la incertesa en la presa de decisions. La simulaci s una daquestes eines. Mitjanant la seva aplicaci no noms saconsegueix la comesa anterior, sin que tamb es minimitzen els costos involucrats en la decisi mitjanant un millor s dels recursos, la disminuci del temps emprat per a la seva realitzaci i la minimitzaci de les probabilitats de risc. Aquest projecte representa la continuaci dun primer estudi introductori de la simulaci anomenat: Estudi i guia docent per a modelatge i simulaci de sistemes mitjanant lentorn ARENA [9]. Realitzat per lalumna dEnginyeria en Organitzaci Industrial de la Universitat de Vic, Montse Carbonell Crosas, lany 2008 i sota la codirecci del director daquest segon projecte, el professor Juli Ordeix Rigo. Aquest nou projecte sinicia amb una primera part terica, continguda dins del primer volum, la qual refora els conceptes terics referents a la simulaci amb ARENA, ja vistos en lanterior projecte. Complementant aquells considerats bsics i els de ms utilitat i finalitza introduint nous conceptes avanats. Els nous captols de temtica avanada, junt als primers ms bsics de la primera part sn exercitats dins de la segona, formant el segon volum daquest projecte. El mateix requereix la participaci activa de lalumne, per tal de realitzar cadascun dels 89 exercicis prctics que es plantegen i poder onsolidar laprenentatge teric daquesta eina avanada de simulaci fent consultes als apartats terics recomanats dins de cada exercici. La complexitat dels exercicis anir augmentant gradualment i sinsisteix en seguir la metodologia presentada en el projecte per a realitzar-los tots de forma ordenada i ascendent. L alumne quan acabi la part prctica, haur consolidat tota la part terica i ser capa dexercir com analista per tal de generar els seus propis projecte de simulaci.
Resumo:
Com a resultat de les politiques i estratgies de collaboraci entre la universitat de Vic i de lhospital i de la voluntat de realitzar activitats formatives conjuntes , sestableix un lnia de treball orientada a lestudi i anlisi de la situaci logstica interna actual del laboratori danlisis clniques de lHospital General de Vic. El treball es centra en el procs intern del laboratori i labast de lestudi es troba limitat a les rees especifiques dhematologia i coagulaci i bioqumica. Daquestes dues rees el treball realitza un estudi exhaustiu del seu procs intern, identifica les seves activitats i la seva metodologia de treball amb lobjectiu delaborar el Value Stream Map de cadascuna de les rees. Les rees de Microbiologia, Banc de Sang i Urgncies resten fora daquest estudi exhaustiu tot i que sn presents en el treball per la inevitable interacci que tenen en la globalitat del procs. El treball es centra bsicament en els processos automatitzats tot i que els processos que es duen a terme en el laboratori sn tant automatitzats com manuals. Tamb es limita al sistema productiu intern del laboratori tot i la interacci que t aquest sistema intern amb altres centres productius del sistema com ara sn els centres datenci primria, els diversos hospitals i centres datenci sociosanitria. El laboratori es troba immers en el moment de lelaboraci daquest treball en un situaci de canvi i millora del seus processos interns que consisteixen principalment en la substituci de part la maquinria actual que obliguen a la definici dun nou layout i duna nova distribuci de la producci a cada mquina. A nivell extern tamb sestan produint millores en el sistema informtic de gesti que afecten a part del seu procs. Lobjectiu del treball s donar visibilitat total al procs de logstica interna actual del laboratori, identificant clarament com sn i quina seqncia tenen els processos logstics interns i els mtodes de treball actuals, tant de recursos mquina com recursos persona, per poder identificar sota una perspectiva de generaci de valor, aquells punts concrets de la logstica interna que poden ser millorats en quant a eficincia i productivitat amb lobjectiu que un cop identificats es puguin emprendre accions i/o projectes de millora. El treball finalitza amb un anlisis final del procs logstica interna des duna ptica Lean. Per fer-ho, identifica aquelles activitats que no aporten valor al procs o MUDA i les classifica en set categories i es realitzen diverses propostes de millora com sn la implantaci dun flux continu , anivellat i basat en un concepte pull , identifica activitats que poden ser estandarditzades i/o simplificades i proposa modificacions en les infraestructures fsiques per donar major visibilitat al procs. Laspecte hum del procs es planteja des dun punt de vist de metodologia, formaci, comunicaci i aplicaci de les 5S.
Resumo:
En termes generals, es pot definir lEficincia Energtica com la reducci del consum denergia mantenint els mateixos serveis energtics, sense disminuir el nostre confort i qualitat de vida, protegint el medi ambient, assegurant el provement i fomentant un comportament Sostenible al seu s. Lobjectiu principal daquest treball, s reduir el consum denergia i terme de potncia contractat a la Universitat de Vic, aplicant un programa destalvi amb mesures correctores en el funcionament de les seves installacions o espais. Per tal de poder arribar a aquest objectiu marcat, prviament sha realitzat un estudi acurat, obtenint tota la informaci necessria per poder aplicar les mesures correctores a la bossa ms important de consum. Un cop trobada, dur a terme lestudi de la viabilitat de la inversi de les mesures correctores ms eficients, optimitzant els recursos destinats. Lespai on sha dut a terme lestudi, ha estat a ledifici F del Campus Miramarges, seguint les indicacions dArnau Bardolet (Cap de Manteniment de la UVIC). Aquest edifici consta dun entresol, baixos i quatre plantes. Lequip de mesura que sha fet servir per realitzar lestudi, s de la marca Circutor srie AR5-L, aquests equips sn programables que mesuren, calculen i emmagatzemen en memria els principals parmetres elctrics en xarxes trifsiques. Els projectes futurs complementaris que es podrien realitzar a part daquest sn: installar sensors, installar mduls convertidors TCP/IP, aprofitar la xarxa intranet i crear un escada amb un sinptic de control i gesti des dun punt de treball. Aquest aplicatiu permet visualitzar en una pantalla dun PC tots els estats dels elements controlats mitjanant un sinptic (encendre/parar manualment lenllumenat i endolls de les aules, estat denllumenat i endolls de les aules, consums instantanis/acumulats energtics, estat dels passadissos entre altres) i explotar les dades recollides a la base de dades. Cada espai tindria la seva lgica de funcionament automtic especfic. Entre les conclusions ms rellevants obtingudes en aquest treball sobserva: Que s pot reduir la potncia contractada a la factura a lestar per sota de la realment consumida. Que no hi ha penalitzacions a la factura per consum de reactiva, ja que el compensador funciona correctament. Que es pot reduir lhorari de linici del consum denergia, ja que no correspon a lactivitat docent. Els valors de la tensi i freqncia estan dintre de la normalitat. Els harmnics estan al llindar mxim. Analitzant aquestes conclusions, voldria destacar les mesures correctores ms importants que es poden dur a terme: canvi tecnolgic a LED, temporitzar automticament lencesa i apagada dels fluorescents i equips informtics de les aules seguint calendari docent, installar sensors de moviment amb detecci lumnica als passadissos. Totes les conclusions extretes daquest treball, es poden aplicar a tots els edificis de la facultat, prviament realitzant lestudi individual de cadascuna, seguint els mateixos criteris per tal doptimitzar la inversi.
Resumo:
Referat: De sista avrttningarna i Finland 1824-1825
