1000 resultados para Societat civil -- Participació dels joves
Resumo:
Trencant espais fixes: Programa de prevenci contra l(homo/trans)fbia a lescola s un programa finanat per lAjuntament de Barcelona que pren per objectiu prevenir i suprimir lopressi que reben gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals (LGTB) dins del centre educatiu, aix com tamb daquells nens i nenes que transgredeixin les normes socials hegemniques de gnere (establertes dins dun sistema catalogat com a sexista, patriarcal i heteronormatiu), a travs de la formaci i apoderament dels docents dels centres educatius pblics i concertats dels diferents districtes de Barcelona fent s de la prevenci primria, secundria i terciria-. Es pretn fer incs a leducaci de la diversitat afectivo-sexual, a les manifestacions sexistes, al sistema sexe-gnere-desig, als estereotips i prejudicis establerts en la societat i a les diverses dinmiques de violncia, desigualtat i relacions de poder, a fi de sensibilitzar, conscienciar i proporcionar eines als docents per prevenir i poder fer front a les diferents manifestacions discriminatries a ra dorientaci sexual o identitat de gnere. Sutilitza una metodologia dinmica i participativa, estructurada en tres sessions de 2,5h en cadascun dels centres educatius inscrits en el programa (a demanda del centre), el qual pren com a principis rectors la perspectiva integral del gnere, la intervenci preventiva, la transversalitat educativa, el procs participatiu i, finalment, linterseccionalitat de factors identitaris duna persona. Es pren consideraci al Codi tic i Deontolgic de la professi de Treball Social, ja que el present programa es caracteritza pel seu carcter sensible i influent en la vida de les persones. Aquets fet suposa certes limitacions pels dinamitzadors dels tallers/sessions, ja sigui per la prpia sensibilitat o per la manca de participació o de cohesi del grup destinatari.
Resumo:
Actualment, s cada vegada ms present en la nostra societat la paraula inclusi i ms concretament en el nostre mbit educatiu, el concepte deducaci inclusiva. Aquest treball pretn presentar una eina adaptada i traduda al catal anomenada Student Program Observation Tools, la qual serveix per fer un anlisi duna de les mesures datenci a la diversitat: els Plans Individualitzats, per tal de millorar-ne el contingut i sser una ajuda per a les escoles per tamb perqu els alumnes amb necessitats educatives especials puguin tenir accs al currculum ordinari com la resta dels seus companys de classe.
Resumo:
Actualment, vivim en una societat on hi conviuen diferents cultures i la msica s un llenguatge que sutilitza en totes elles. Aquest treball tractar el tema de la msica i la multiculturalitat a laula per investigar si s possible, a partir de la msica dels diferents pasos dorigen dels infants, conixer-se millor i conixer millor als companys. Com a mestres hem de tenir en compte totes les cultures de la nostra aula per tal dajudar als infants a respectar i valorar cada una delles. En aquesta investigaci trobarem quina ha estat la metodologia destudi, quina ha estat la intervenci a laula i quins sn els resultats que hem obtingut.
Resumo:
Amb el present treball es vol aprofundir en la manera que influeix lorganitzaci despais, dambients i les caracterstiques dels materials en el procs educatiu. A partir duna recerca terica en base les necessitats educatives de la societat actual, les necessitats evolutives dels infants, i en base a lobservaci i anlisi descoles reggianes i catalanes referents que tenen en compte com a agent educador lespai, els ambients i els materials, es volen reunir quines sn les caracterstiques bsiques de lorganitzaci dels espais, ambients i materials per garantir una educaci de qualitat a letapa infantil (3-6).
Resumo:
La present recerca s un estudi de cas de la figura del coordinador/a TIC (Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci) centrant-se en aspectes referents a les funcions, la formaci i el perfil. El constant aven tecnolgic en la societat tamb inclou el mn educatiu i aix crea la necessitat de tenir una figura dinamitzadora de les TIC dins lescola, un punt de referncia. Amb lobjectiu daconseguir conixer aquesta figura es dissenya i saplica un qestionari amb el qual sobtindr informaci daquesta figura tractant temes que van tant dels esmentats anteriorment com de la comissi TAC o dels recursos TIC que disposen. Per poder obtenir aquesta informaci es compta amb la participació de deu escoles vallesanes. Els resultats mostren que el tipus de funci que ms realitza sn les Tcniques mentre que les de Lideratge sn les que menys. Mostren tamb com la formaci que es demana s tcnica i pedaggica i que el perfil dels coordinadors/es TIC s bastant divers. En conclusi, es pot dir que la figura del coordinador/a TIC de centre s un punt clau dins lescola ja que ajuda a la inclusi digital, entre daltres aspectes, per encara s una figura molt ambigua.
Resumo:
Les prctiques educatives que es basen en una metodologia on sintegren les noves Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci (TIC) sn cada cop ms influents en lmbit educatiu, ja que, ens acosten a la realitat de lpoca en qu vivim, la societat de la informaci i lalfabetitzaci digital. Aix, en aquest estudi sinvestiga la motivaci i ladquisici de lhbit lector a travs dels codis QR en un grup dinfants dedats compreses entre cinc i sis anys dEducaci Infantil. A partir dels instruments de recollida de dades, com ara, lentrevista, lobservaci, els qestionaris i la prpia intervenci educativa, podem saber que la motivaci de llegir contes i dutilitzar les noves tecnologies augmenta en lactitud dels infants. Pel que fa a laprenentatge i adquisici de lhbit lector, arribem a la conclusi que s un procs llarg i, segons lentorn que t linfant, hi influeix de manera positiva o negativa.
Resumo:
El principal objectiu del treball que es presenta a continuaci ha estat investigar la visi estereotipada que actualment es troba present en la nostra societat sobre letapa de ladolescncia, tenint en compte la perspectiva dels propis adolescents i dels seus progenitors. En tot moment sha volgut identificar com es perceben els adolescents, com creuen que sn percebuts i com realment sn percebuts. De la mateixa manera que tamb shan volgut copsar les possibles discrepncies i semblances entre les visions presentades per ambds collectius. En dita investigaci, participaren 213 adolescents dentre 15 i 19 anys, estudiants de 4rt dE.S.O, 1r i 2n de Batxillerat dun institut del municipi de Pollena (Mallorca, Illes Balears), als quals sels va administrar un qestionari sobre ladolescncia, i dues famlies amb fills adolescents, amb els quals es va realitzar un grup de discussi. Els resultats manifesten la presncia destereotips, per les caracterstiques associades a aquests diuen no ser viscudes en la majoria dels casos.
Resumo:
Carles Ribas activity as a translator of Greek classics (Xenophon, Plutarch, Homer, Sophocles, Euripides, Aeschylus) and works of important authors who wrote in Latin (Virgil), English (Edgar A. Poe) and German (Rilke, Hlderlin) is well known and has been widely studied. In contrast, the great humanists translations of books of the Bible -Song of Songs and the Book of Ruth- from Hebrew to Catalan have never been the subject of a monographic study. This piece of work is an edition and a detailed analysis of his version of the Song of Solomon. The notes in the text point out the translators contributions and uncertainties in a work published at a pivotal time in the Catalan languages history
Resumo:
El present article reflexiona sobre el paper i la rellevncia de les produccions infantils per al millor coneixement de fets histrics i de com la infncia ha de tenir un lloc en l'explicaci i la interpretaci culturals de les nostres societats. En concret, el text recull alguns elements resultants d'una recerca en curs per part del GREUV (Grup de Recerca Educativa de la Universitat de Vic ), que analitza els dibuixos de guerra realitzats per nens i nenes de l'escola barcelonina Grup Escolar Llus Vives, durant el perode de la Guerra Civil (1936-1939). El material analitzat ajuda a entendre la vida escolar, la vida quotidiana i la visi de la guerra que tenen els autors dels dibuixos, la qual cosa permet aprofundir i complementar el coneixement histric d'aquella contesa des d'una perspectiva social, cultural i educativa de gran inters.
Resumo:
Lestudi que es presenta a continuaci t lobjectiu danalitzar el desenvolupament curricular del bloc de continguts dactivitats al medi natural de lassignatura dEducaci Fsica de la ciutat de Vic i de les poblacions situades en un radi de 10 kilmetres. Per tal de dur-ho a terme, primerament sha realitzat un procs daproximaci a les activitats al medi natural en leducaci, aprofundint en les caracterstiques daquestes activitats en els centres, en la poca prctica i els factors de limitaci que tenen. A partir daqu, sha fet lestudi amb una mostra formada de 29 professors dEducaci Fsica dels diferents cursos de la ESO. Per tal de realitzar la recerca i lanlisi, sha emprat una metodologia quantitativa de carcter explicatiu, transversal i quasi experimental, i sha utilitzat linstrument corresponent al qestionari. Aquest, ha estat elaborat prenent com a referncia el de lestudi de Pearrubia et al.(2011). Els resultats que shan obtingut demostren que el bloc dactivitats al medi natural s el menys treballat per part del professors dEducaci Fsica, que un 14% del professorat no les treballa i dels que si ho fan un 68% les realitzen noms una vegada a lany. Tamb destacar que aquests continguts no es treballen en el 33% dels cursos de la zona estudiada. Pel qu fa els continguts ms treballats destaquen lorientaci seguit del senderisme. Referent als factors de limitaci destaquen la responsabilitat civil del professor i lhorari de classe com els ms condicionants. Pel qu fa a les activitats, lescalada esdev lactivitat on els factors de limitaci influeixen ms mentre que en lorientaci i el senderisme tenen poca importncia. Daquesta manera es pot veure una estreta relaci entre els factors de limitaci daquestes activitats i la poca prctica daquestes en els centres educatius estudiats.
Resumo:
En aquest treball estudiarem el procs d'adquisici i de producci dels sons consonntics de la llengua catalana en nois i noies d'origen arabomarroqu (en endavant rab) i xins en un context d'adquisici guiada.
Resumo:
Peer-reviewed
Resumo:
Seguint les aportacions de Sutherland al desenvolupament de la teoria de l'associaci diferencial, la delinqncia juvenil s producte de l'aprenentatge que els menors realitzen de conductes i valors criminals. La conducta criminal s, doncs, apresa en interacci amb d'altres persones en un grup social ntim. Lluny de semblar una teoria massa simplista en els seus postulats, aquesta engloba una srie de factors socials i criminolgics que recolzen la meva proposta d'intervenci. Caldria, a parer meu, graduar la intensitat de la resposta penal conforme al procs evolutiu del menor. Aix doncs, en l'establiment de les mesures de responsabilitat civil i penal haurem d'estar amatents al grau de maduresa en el discerniment per part del menor d'all que est perms i d'all que ras i curt no es pot fer.
