Disseny, les investigacions sobre la comunicació i la proposada teoria dels signes

L'àmbit de formació universitària és idoni per recuperar de forma més modesta i autocrítica les tesis de la semiòtica i les teories de la comunicació en la seva relació amb els processos del disseny.

Albert Lewin: Pandora y el Holandés Errante. La potencialidad semiológica de un mito griego

Albert Lewin, conocido director de cine de Hollywood influenciado por el movimiento surrealista, une el mito de Pandora con la leyenda del Holandés errante para crear una historia de amor ejemplar, una historia de amor loco que va más allá de los límites de la racionalidad. Y, como que para creer en este tipo de amor no es la razón stricto sensu la que nos ha de guiar, construye un mundo de signos, un mundo semiológico complejo que este artículo ayuda a descifrar.

Albert Lewin: Pandora i l'Holandès Errant. La potencialitat semiològica d'un mite grec

Albert Lewin, conegut director de cinema de Hollywood influenciat pel moviment surrealista, conjumina el mite de Pandora amb la llegenda de l'Holandès errant per crear una història d¿amor exemplar, una història d¿amor foll que va més enllà del límits de la racionalitat. I, com que per creure en aquest tipus d'amor no es la raó stricto sensu la que ens ha de guiar, basteix tot un món de signes, un món semiològic complex que aquest article ajuda a desxifrar.

Albert Lewin. Pandora and the Flying Dutchman: the Semiologic Potential of a Greek Myth

Albert Lewin, a well-known Hollywood cinema director who is significantly influenced by the surrealistic movement, brings together the myth f Pandora and the legend of the flying Dutchman in order to create an exemplary love story, a crazy love story which goes beyond the limits of human reason. Bearing in mind, then, that if one wants to believe in this sort of love story must not be guided by human reason stricto sensu, he builds a world of signs, a semiologic world which this article aims at helping to interpret.

Desafios metodológicos na perspectiva da rede de significações

O trabalho busca explicitar alguns dos pressupostos da perspectiva teórico-metodológica denominada Rede de Significações. Inicialmente utilizada para a investigação do desenvolvimento humano, ela tem sido incorporada em estudos sobre educação e saúde e em temáticas variadas. Especificamente, o texto procura explorar questões metodológicas assim como os referenciais com os quais essa perspectiva dialoga. Partindo de uma contextualização dos paradigmas que compreendem os fenômenos em sua complexidade, discutem-se os desafios encontrados pelo pesquisador na análise de um conjunto de elementos de ordem pessoal, relacional e contextual que interagem na realidade investigada. Postula-se a necessidade de uma dialética que contemple a descrição de uma microistória dos processos que seja interpretável de uma perspectiva semiótica e considere as condições mais amplas da cultura e da história. Discute-se ainda a relação sujeito-objeto de observação/investigação e o papel ativo do pesquisador, compreendido como um ferramenteiro, nos estudos empíricos.

O ambiente informacional e suas tecnologias na construção dos sentidos e significados

No processo de construção do conhecimento, os sujeitos interagem entre si, inseridos nos ambientes da cultura. Isso se dá com o auxílio das diversas tecnologias da comunicação e informação, que se tornam relevantes na produção e utilização das informações no contexto da educação formal. Com o apoio dos recursos tecnológicos, o homem recria seus espaços culturais, amplia o acervo de conhecimentos e suas formas de circulação, como também explora novas possibilidades de apreensão e ressignificação do mundo, transformando a aquisição do conhecimento em um processo dinâmico e complexo.

L'ús del coneixement compartit per ensenyar i aprendre

En aquest treball es descriuen i analitzen els usos del marc social de referència i del marc específic de referència com a mecanismes semiòtics que apareixen en el discurs dels participants en la interacció. Aquests mecanismes acompleixen funcions relacionades amb l"establiment inicial d"un corpus de significats compartits, la seva ampliació, i la resolució d"incomprensions i malentesos. En concret, l"estudi d"aquests mecanismes implica la comprensió de com l"ús d"experiències que suposadament són compartides entre els participants en la interacció intervé en el servei de la construcció d"esferes cada cop més amples d"intersubjectivitat. Els conceptes proposats per a referir-nos al corpus de coneixements suposadament compartits, recurs en el marc social de referència i recurs al marc específic de referència, provenen de diferents estudis (Pla, 1989; Coll et al. 1992, 1995, 1996) dirigits a la seva delimitació conceptual i empírica. En aquest treball s'il·lustren aquests mecanismes semiòtics mitjançant els resultats d"una investigació sobre influència educativa en la interacció entre mare i fill. Aquests resultats s"inscriuen en un projecte d"investigació més ampli dirigit a l"estudi dels mecanismes d"influència educativa en diferents situacions educatives (escolars i no escolars) que, prenent la concepció constructivista com a marc teòric de referència, ha permès l"elaboració d"un model d"anàlisi de la interactivitat (Coll et alt. 1992, 1995).

A representação de imagens no acervo da Biblioteca Digital Paulo Freire: proposta e percursos

O presente trabalho apresenta os resultados obtidos no projeto Identificação e Análise de Imagem para Formação de um Sistema de Representação e Recuperação da Informação, financiado pela Coordenação Institucional de Ensino a Distância da UFPB, que visa à elaboração de princípios de representação da informação imagética do acervo da Biblioteca Digital Paulo Freire, com o intuito de formar uma política de representação para a informação de natureza imagética. Para sua execução, contou-se com os pressupostos teóricos da semiótica, estética e teoria da arte, bem como subsídios da teoria da representação. Como resultados o presente trabalho aponta as possíveis formas de representação das imagens e sua incorporação ao acervo informacional da Biblioteca Digital Paulo Freire.

O ciberespaço e os mecanismos de busca: novas máquinas semióticas

Tal como as máquinas de busca, o ciberespaço se apresenta como uma nova máquina semiótica, desencadeando novos agenciamentos de escrita e organização do conhecimento. O artigo discorre, brevemente, sobre os aspectos teóricos e práticos da organização do conhecimento no ciberespaço. Esse processo, realizado por meio da indexação e dos mecanismos de busca, comprova que não há uma sintaxe geral, bem como um sistema universal e dicotômico de classificação/catalogação do conhecimento, posto que o virtual opera a multiplicidade e a "desterritorialização" dos signos, tornando impossível um fechamento físico e semântico das obras.

Representação e memória no ciberespaço

Sendo a memória objeto de estudo de várias áreas e possuindo vários atributos, a categoria "preservação" é a mais utilizada pela ciência da informação no tocante à compreensão desse objeto. Entretanto, no ciberespaço, a preservação parece não estar muito fortemente ligada à inteligibilidade da memória, em função da desterritorialização do signo e do saber em fluxo. Assim, foram elencadas algumas categorias filosóficas de estudo que pudessem explicar a mudança de natureza da memória no ciberespaço, privilegiando, neste artigo, a "representação", por considerar a memória sempre uma escrita, seja interna ou externa, portanto, uma construção simbólica e virtual. De acordo com discussões preliminares, a memória virtual no ciberespaço, de uma maneira geral, estaria mais ligada ao pensamento (memória biológica), à produção sígnica de múltiplas semióticas e aos esquecimentos do que às possibilidades físicas de conservação da produção humana, como nos registros impressos, embora seja um novo tipo de memória em constituição, dada a sua espacialidade e a natureza de sua representação.

Preservação do patrimônio arqueológico: reflexões através do registro e transferência da informação

O presente trabalho pretende discutir a relação entre informação e arqueologia dentro da esfera do registro e recuperação da informação, em especial relacionada às ações de preservação deste patrimônio em particular. Considerando que a ação de preservação, para sua efetividade, além da instância legal, deve partir da publicização das informações produzidas no meio acadêmico junto às comunidades de entorno deste patrimônio, aproximando estes registros da cotidianidade dos grupos que os cercam, como pode ser visto no Piauí, em função do Parque da Serra da Capivara. Para tanto, deve-se considerar as relações que memória e identidade estabelecem, de um ponto de vista representacional, de base semiótica, através da mediação da cultura material, que é o objeto de estudo da arqueologia.

Resultados de la investigación "Publicidad y Sexismo: La mirada crítica del alumnado universitario"

Una de las líneas desarrolladas por el GREDI (Grupo de Investigación en Educación Intercultural-Universidad de Barcelon-Facultad de Pedagogía-Departamento MIDE) ha sido la de género, liderada hasta el año 2006 por Dra. Julia Victoria Espín. En el presente artículo se presentan los resultados de la última investigación en esta línea. A raís de su fallecimiento el 15 de Mayo de 2006, sus compañeras de grupo le dedicamos este artículo con todo nuestro cariño por todo lo que a lo largo de su trayectoria nos ha transmitido, compartido y enseñado respecto a la temática.

Resultados de la investigación "Publicidad y Sexismo: La mirada crítica del alumnado universitario"

Una de las líneas desarrolladas por el GREDI (Grupo de Investigación en Educación Intercultural-Universidad de Barcelon-Facultad de Pedagogía-Departamento MIDE) ha sido la de género, liderada hasta el año 2006 por Dra. Julia Victoria Espín. En el presente artículo se presentan los resultados de la última investigación en esta línea. A raís de su fallecimiento el 15 de Mayo de 2006, sus compañeras de grupo le dedicamos este artículo con todo nuestro cariño por todo lo que a lo largo de su trayectoria nos ha transmitido, compartido y enseñado respecto a la temática.

La regulació de la vida escolar: el diàleg a les assemblees

La intenció d'aquest escrit és la de presentar les línies generals d'una recerca en curs sobre la interacció en la construcció del coneixement moral a través del dialeg1 que té lloc durant la realització de l'activitat escolar denominada assemblea o tutoría en diverses escoles d'EGB i en diversos nivells escolars. La recerca iniciada té per objectius definir i explicar com es construeix l'activitat conjunta coneguda com a assemblea escolar, quins processos d'ensenyament aprenentatge es construeixen durant l'activitat i quin és el paper, presumiblement decisiu, que tenen en aquest procés els mecanismes de mediació semiótica en la interacció entre mestres alumnes entre iguals. Primerament exposaré quines són les referéncies teóriques i metodológiques de la recerca i el sentit de l'interés per aquest estudio. A continuació, presentaré algunes constatacions sobre les observacions i les primeres analisis fetes fins ara. Més endavant, introduiré algunes reflexions elaborad es a partir d'aquest coneixement actual i les projeccions sobre l'orientació educativa que crec que haurien de tenir les assemblees.

Empirical study about the effects of the application of IAS 32 in Cooperatives

Objecte: L'aplicació de la NIC 32 en les cooperatives ha generat una important controvèrsia en els últims anys. Fins al moment, s'han realitzat diversos treballs que intenten preveure els possibles efectes de la seva aplicació. Aquest treball pretén analitzar l'impacte de la primera aplicació de la NIC 32 en el sector cooperatiu. Disseny/metodologia/enfocament: S'ha seleccionat una mostra de 98 cooperatives, i s'ha realitzat una anàlisi comparativa de la seva informació financera presentada abans i després de l'aplicació de la NIC 32, per a determinar les diferències existents. S’ha utilitzat la prova de la suma de rangs de Wilcoxon per comprovar si aquestes diferències són significatives. També s’ha utilitzat la prova de la U de Mann Whitney per comprovar si existeixen diferències significatives en l’impacte relatiu de l’aplicació de la NIC 32 entre diversos grups de cooperatives. Finalment, s'ha realitzat una anàlisi dels efectes de l'aplicació de la NIC 32 en la situació patrimonial i econòmica de les cooperatives, i en l'evolució dels seus actius intangibles, mitjançant l’ús de tècniques d’anàlisi econòmico-financera. Aportacions i resultats: Els resultats obtinguts confirmen que l'aplicació de la NIC 32 provoca diferències significatives en algunes partides del balanç de situació i el compte de pèrdues i guanys, així com en les ràtios analitzades. Les principals diferències es concreten en una reducció del nivell de capitalització i un augment de l'endeutament de les cooperatives, així com un empitjorament general dels ràtios de solvència i autonomia financera. Limitacions: Cal tenir en compte que el treball s'ha realitzat amb una mostra de cooperatives que estan obligades a auditar els seus comptes anuals. Per tant, els resultats obtinguts han d'interpretar-se en un context de cooperatives de tamany elevat. També cal tenir en compte que hem realitzat una anàlisi comparativa dels comptes anuals de 2011 i 2010. Això ens ha permès conèixer les diferències en la informació financera de les cooperatives abans i després d'aplicar la NIC 32. Encara que algunes d’aquestes diferències també podrien estar causades per altres factors com la situació econòmica, els canvis en l'aplicació de les normes comptables, etc. Originalitat/valor afegit: Creiem que és el moment idoni per a realitzar aquest treball d'investigació, ja que des de 2011 totes les cooperatives espanyoles han d'aplicar les normes comptables adaptades a la NIC 32. A més, fins on coneixem, no existeixen altres treballs similars realitzats amb comptes anuals de cooperatives que ja han aplicat les normes comptables adaptades a la NIC 32 . Creiem que els resultats d'aquest treball d'investigació poden ser útils per a diferents grups d'interès. En primer lloc, perquè els organismes emissors de normes comptables puguin conèixer l'abast de la NIC 32 en les cooperatives i, puguin plantejar millores en el contingut de la norma. En segon lloc, perquè les pròpies cooperatives, federacions, confederacions i altres organismes cooperatius disposin d'informació sobre l'impacte econòmic de la primera aplicació de la NIC 32, i puguin realitzar les valoracions que creguin convenients. I en tercer lloc, perquè les entitats financeres, auditors i assessors de cooperatives i altres grups d'interès disposin d'informació sobre els canvis en els comptes anuals de les cooperatives, i puguin tenir-los en compte a l'hora de prendre decisions. Paraules clau: Cooperatives, patrimoni net, capital social, NIC 32, solvència, efectes de la normativa comptable, informació financera, ràtios.