L’Empordà en estat pur [Ressenya del llibre Empordà: alga i ginesta, de J.M. Salvatella]

Ressenya del llibre de Josep M. Salvatella, 'Empordà: alga i ginesta', publicat l'any 2006. Llibre que parla de l’Empordà, sense embuts, i de nosaltres mateixos, tal com som

Rafael Masó, també poeta [Ressenya del llibre 'Antologia poètica' de Rafael Masó, edició a cura de David Prats]

Ressenya del volum 'Antologia poètica' de Rafael Masó, edició a cura de David Prats, publicada l'any 2006. David Prats s'endinsa en el món poètic de Rafael Masó, per oferir al lector una visió molt completa de la seva producció lírica, incorporant composicions inèdites, i aporta un estudi crític actualitzat

L'embassament de Boadella: antecedents d'una obra, transformacions d'un territori

Prenent com a exemple el cas de l'embassament de Boadella, al curs del riu Muga, es fa una breu descripció dels llargs antecedents que portaren a la realització d'aquesta obra i dels seus efectes sobre l'espai on fou aixecada

La serra de les Salines, entre la crisi i les noves perspectives de futur

Es fa una breu aproximació als trets més representatius que caracteritzen la geografía humana de la Serra de les Salines i d'alguns dels canvis mes significatius que ha experimentat aquesta área de l' interior de l'Alt Empordá durant el darrer segle

Els Turons de Maçanet: fragmentació i conservació en un espai forestal

En aquest article es pretén mostrar, sintèticament, com es manifesten territorialment els processos de fragmentació i com van modificant la fesomia de l’entorn natural. Amb aquesta finalitat, s'ha triat un espai proper, on els símptomes d’això son força evidents. Es tracte dels Turons de Maçanet, un dels 144 espais catalogats dins del Pla d'Espais d’Interès Natural (PEIN), situats al sud de la comarca de la Selva, als municipis de Maçanet de la Selva i Riudarenes. Es fa una breu descripció de l'indret posant èmfasi en la vegetació. Es consideren aspectes com la distribució, la diversitat i la singularitat de les comunitats vegetals; el seu paper com a element de connexió entre àrees naturals (els anomenats corredors biològics); o quins aprofitaments es treuen dels boscos. Finalment, s' aporten unes modestes consideracions sobre quina es creu que hauria de ser la gestió mes adequada per a aquest espai d’interès natural

Els Paisatges d'atenció especial

Arreu hi ha paisatges que presenten característiques molt singulars, i que destaquen bé per la presència d’elements naturals amb un alt valor de conservació, bé per la configuració del mosaic paisatgístic que ha resultat d’una activitat humana. També hi ha paisatges que sobresurten perquè estan sotmesos a dinàmiques de transformació territorial molt intenses. Tots aquests paisatges necessiten polítiques de gestió especials, orientades tant a la conservació dels seus trets específics més valuosos com a una ordenació paisatgística que corregeixi els efectes perversos de les dinàmiques accelerades de transformació territorial

Conservar els patrimonis fràgils

El domini encara general entre el gran públic (en el qual s’inclouen no pas pocs polítics responsables del patrimoni comú) d’un concepte ja molt superat i noucentista de patrimoni, que l’associa quasi exclusivament als valors més monumentalistes i a objectes relacionats amb les belles arts i l’arqueologia com més antics millor, fa que determinats béns culturals que no responen a aquest model però que estan igualment dotats de significat històric, i per tant de valor patrimonial, corrin el perill de desaparèixer abans que no hagi aparegut una consciència social prou generalitzada sobre la necessitat de conservar-los

L'arquitectura escolar noucentista

El principal objectiu d'aquest article és presentar la complexitat -i les contradiccions- del procés de construcció d'escoles noucentistes. No es limita només a les escoles construïdes a l'etapa de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923), sinó també es parla del període anterior (des del 1905 amb alguns pocs exemples d'escoles d'un cert deix modernista) i sobretot del posterior (la dictadura de Primo de Rivera)

Les colònies d'estiuejants (1865-1936)

Article dedicat a les colònies d'estiuejants de final del segle XIX i primeres dècades del XX a la comarca de la Selva

Una determinada manera de viure el periodisme

Sobre la trajectòria polifacètica de Narcís-Jordi Aragó

Patrimonis fràgils: la fragilitat dels refugis pirinencs

Els refugis d’alta muntanya per a excursionistes i alpinistes construïts durant les primeres dècades del segle XX són, sens dubte, un dels patrimonis arquitectònics més fràgils de les comarques pirinenques. Les ruïnes del vell refugi d’Ulldeter que projectà el 1907 Jeroni Martorell per al Centre Excursionista de Catalunya (CEC) en són una prova ben punyent

Mercè Rodoreda, vint anys després

Recordatori del vintè aniversari de la mort de Mercè Rodoreda

La generositat de l'arxiver

Tribut a l'arxiver i historiador Josep M. Marquès, director de l’Arxiu Diocesà de Girona

Una Mirada al turisme cultural a Espanya

Anàlisi dels últims estudis publicats sobre el turisme cultural a Espanya

Parròquia i societat rural: 15 anys d'investigacions

L' objectiu d'aquest article és donar a conèixer les recerques històriques que s'han desenvolupat en els darrers quinze anys sobre la parròquia d' Antic Régim en el món rural gironí