Les grimpeurs de rochers : Suite du Chasseur de plantes /

Translation of : The cliff-climber.

Élémens de botanique, ou Histoire des plantes, considérés sous le rapport de leurs propriétés médicales, et de leurs usages dans l'économie domestique et les arts industriels,

Mode of access: Internet.

Flore de Loir-et-Cher, comprenant la description, les tableaux synoptiques et la distribution géographique des plantes vasculaires qui croissent spontanément ou qui sont généralement cultivées dans le Perche, la Beauce & la Sologne, avec un vocabulaire des termes de botanique,

"Bibliographie": p. xxvi-xxviii.

Catalogue raisonné des plantes croissant naturellement ou soumises a la grande culture dans l'arrondissement de Montluçon (Allier). Avec une notice sur la distribution des végétaux dans cette contrée, des observations sur les fougères, un essai de classification des menthes de la flore française et une étude anatomique de l'Agropyrum caesium Presl,

"Extrait du Bulletin de la Société botanique de France (Séances, t. (XVI, XVII et XVIII)."

Le grand apparat françois, avec le latin recueilli de Ciceron, et des principaux autheurs de la langue latine,... Enrichie des noms propres des royaumes, des provinces, des villes, des rivieres, des isles, presqu'isles, des ports, des montagnes, des forests, & de toutes les parties de la geographie, des propres termes du blason, de la venerie, des principaux arts, des plantes, des animaux, poissons, & autres curiositez Avec les liaisons françoises, les genres, les declinaisons, les preterits & supins, pour ayder la jeunesse à en faire la composition latine elegante, & dans toute sa pureté /

Mode of access: Internet.

Nouvelle flore, pour la détermination facile des plantes sans mots techniques, avec 2145 figures inédites, représentant toutes les espèces vasculaires des environs de Paris, dans un rayon de 100 kilomètres des départements de l'Eure, de l'Eure-et-Loir, etc. et des plantes communes dans l'intérieur de la France /

Mode of access: Internet.

Botanique agricole et médicale ou Étude des plantes qui intéressent principalement les vétérinaires et les agriculteurs ...

Mode of access: Internet.

Plantae ṇovae vel minus cognitae ex herbario horti thenensis. Plantes nouvelles ou peu connues contenues dans l'herbier de l'hortus thenensis. Avec les descriptions ou annotations de Ém. de Wildeman.

No more published?

Essai sur les cryptogames des écorees exotiques officinales, précédé d'une Méthode lichénographique, et d'un Genera, avec des considérations sur la reproduction des agames; orné de 33 planches coloriées, donnant plus de 130 figures de plantes cryptogames nouvelles; dédié à l'Académie royale de médecine,

Mode of access: Internet.

Mémoires sur les rutacées, ou, Considérations sur ce groupe de plantes, suivies de l'exposition des genres qui le composent.

From Mémoires of the Muséum d'histoire naturelles, v.12

Anàlisi socio-ambiental dels usos tradicionals, actuals i futurs de les bordes : prova pilot a la zona del Bosc de Virós (Pallars Sobirà)

El present projecte ha estat desenvolupat entre l’octubre de 2006 i el febrer de 2007 per un equip de llicenciades en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona. L’objecte d’estudi han estat les bordes, construccions agro-ramaderes utilitzades tradicionalment per a emmagatzemar l’herba i estabular-hi el bestiar. L’àmbit d’estudi seleccionat ha estat el Bosc de Virós, contingut dins el municipi d’Alins, a la comarca del Pallars Sobirà, Catalunya. Part de la superfície estudiada es troba sota la protecció del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Per a dur a terme aquest estudi, s’ha desenvolupat una metodologia d’estudi de bordes amb dues vessants diferenciades que requereixen de tècniques metodològiques específiques. La vessant tècnica d’aquestes construccions s’ha materialitzat en un inventari de bordes, desenvolupat a partir de dades obtingudes durant l’observació al camp. La vessant etnològica s’ha obtingut a través de la realització d’entrevistes als propietaris, usuaris i gestors de la zona. A partir de l’anàlisi dels resultats, s’ha detectat una pèrdua de la funció tradicional d’aquestes construccions, derivant a una diversificació dels usos i un elevat grau d’abandonament d’aquestes. La diagnosi de l’estat d’aquests edificis i la seva influència sobre l’entorn és que els nous usos desenvolupats generen pressions sobre el medi i que el desús implica la degradació de l’estructura, amb la conseqüent pèrdua de patrimoni.

Pla de gestió i conservació dels Estanyets de Pals i les Closes Fondes (Pals, Baix Empordà)

Es destaca la presència de tres espècies bioinvasores, tals com la gambúsia(Gambusiaaffinis), la canya (Arundodonax) i el cranc vermell americà (Procambarusclarkii). S’ha detectat que la qualitat de l’aigua ha disminuït en alguns paràmetres, especialment en l’Estanyet del Safareig. En els tres estanyets els sòlids dissolts totalsa TSD) estan al voltant del límit màxim recomanat per la EPA (Agència de Protecció Ambiental d’Estats Units). S’ha observat que la Cladophora, indicadora de concentracions elevades de nitrogen a l’aigua, és un cloròfit molt abundant. S’han identificat dos hàbitats d’interès comunitari no prioritari, segons la Directiva Hàbitats: les closes i les freixenedes termòfiles de Fraxinusangustifolia. En funció dels resultats obtinguts s’han elaborat les propostes de gestió i conservació per aquest espai.

Caracterització de l'avifauna de la conca del riu Quiroz: identificació de les zones amb potencial aviturístic i d'interès per a la conservació

La conca del riu Quiroz, al nord del Perú, està influenciada per dues zones d’endemisme d’aus i conté quatre àrees importants per a la conservació d’aus. Malgrat això, la informació sobre l’avifauna present a la conca és poc coneguda ja que no s’ha realitzat, fins al moment, cap estudi avifaunístic del global de la conca. En aquest estudi s’han mostrejat nou zones de la conca. A cadascuna s’ha valorat el potencial per al desenvolupament de l’aviturisme i la seva importància per a la conservació de les aus. A més, s’ha calculat un índex que permet valorar l’aviturisme i la conservació conjuntament. Els mostrejos realitzats a la conca demostren la seva riquesa avifaunística doncs, en una superfície mostrejada de 684ha, s’hi han reportat 151 espècies de les quals 34 són endèmiques i 7 estan catalogades com a amenaçades. Al llarg de la conca s’han identificat tres zones amb una importància ornitològica per damunt de la resta. Suyo és la zona de la conca amb un potencial aviturístic més elevat. ChinChin, el lloc amb més importància i possibilitats de dur a terme actuacions encaminades a la conservació. Yanta, destaca en ambdós sentits sent el desenvolupament de l’aviturisme la millor alternativa per garantir la conservació de la zona i, en especial, la seva diversitat avifaunistica.

Modelització de plantes de producció com a sistemes multiagent i implantació parcial en un cas real

Aquest treball ha estat motivat per la necessitat de les petites empreses de posar al dia els seus sistemes de producció per adaptar-los al funcionament cada cop més dinàmic i versàtil dels mercats. Actualment es requereix la capacitat d'una ràpida adaptabilitat de la producció pel que fa a canvis freqüents del producte fabricat i a la fabricació concurrent de diversos tipus de producte simultàniament. Una altra necessitat és la integració dels diversos subsistemes de les empreses (i de la seva informació) a la vegada que es necessita una arquitectura modular que permeti sistemes oberts i escalables.

Les claus de l'èxit d'una invasió

Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2008. El treball pretén analitzar les causes que motiven el fenomen d’invasió de formigues l’espècie Linepithema humile d’algunes zones de l’illa de Menorca. Així, es planteja la pregunta sobre si l’espècie invasora és més competitiva que l’espècie autòctona Aphaenogaster senilis, i si és així en quines circumstàncies, o si, per contra, simplement la invasió és conseqüència d’un canvi de medi que ha afavorit l’espècie invasora. En una primera part és contextualitza la matèria basantse en una recerca bibliogràfica. En la part pràctica s’han seleccionat àmbits concrets del comportament de les formigues i, mitjançant observacions fetes en cada una de les dues espècies, se n’han comparat els resultats. Així, trobem el camp del reclutament on, mitjançant un esquer, s’observa la manera que cada espècie se’l menja o se l’emporta cap al niu, cosa que mostra la forma d’aprofitar els recursos de les formigues. A més, també hi ha observacions sobre l’activitat tant diària com nocturna d’ambdues espècies, la seva distribució geogràfica i la dieta. En definitiva, l’èxit de l’espècie invasora està íntimament lligat a l’alteració humana dels ecosistemes. Malgrat això, hi ha diferències evidents entre les dues espècies, ja que, malgrat la clara frontera que separa zones ocupades per l’espècie invasora i zones ocupades per l’autòctona, les característiques de totes dues espècies han jugat un paper fonamental a l’hora de confinar l’espècie autòctona a un medi concret i fer-la desaparèixer d’ambients alterats per l’home on la Linepithema humile es mostra clarament com una competidora més eficient.