La palatització de la lateral

Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2008. La palatització de la lateral és un tret lingüístic propi del parlar de la Ribagorça (Catalunya ). S’analitza des d’una perspectiva teòrica aquest fenomen fonètic delimitant-lo a aquesta àrea geogràfica d’estudi i caracteritzant-lo. Aquest corpus ha servit posteriorment per realitzar un treball de camp basat en el mètode l’enquesta, cercant una bona representació de les localitats i de les edats i els sexes entre els enquestats. La conclusió és que la palatalització de la lateral manté una vitalitat notable, especialment entre els majors de 40 anys. Sembla que les zones properes al lleidatà són més conservadores. Entre els menors de 40 anys la palatalització pateix iodització o no-palatalització, solució general en molts mots que tenen un referent castellà (veiem que el castellà influeix la fonètica local). Hi ha també casos de iodització generalitzada i alguns d’ultracorrecció amb la palatal.

Effect of carbohydrate overfeeding on whole body macronutrient metabolism and expression of lipogenic enzymes in adipose tissue of lean and overweight humans

OBJECTIVE: Lipids stored in adipose tissue can originate from dietary lipids or from de novo lipogenesis (DNL) from carbohydrates. Whether DNL is abnormal in adipose tissue of overweight individuals remains unknown. The present study was undertaken to assess the effect of carbohydrate overfeeding on glucose-induced whole body DNL and adipose tissue lipogenic gene expression in lean and overweight humans. DESIGN: Prospective, cross-over study. SUBJECTS AND METHODS: A total of 11 lean (five male, six female, mean BMI 21.0+/-0.5 kg/m(2)) and eight overweight (four males, four females, mean BMI 30.1+/-0.6 kg/m(2)) volunteers were studied on two occasions. On one occasion, they received an isoenergetic diet containing 50% carbohydrate for 4 days prior to testing; on the other, they received a hyperenergetic diet (175% energy requirements) containing 71% carbohydrates. After each period of 4 days of controlled diet, they were studied over 6 h after having received 3.25 g glucose/kg fat free mass. Whole body glucose oxidation and net DNL were monitored by means of indirect calorimetry. An adipose tissue biopsy was obtained at the end of this 6-h period and the levels of SREBP-1c, acetyl CoA carboxylase, and fatty acid synthase mRNA were measured by real-time PCR. RESULTS: After isocaloric feeding, whole body net DNL amounted to 35+/-9 mg/kg fat free mass/5 h in lean subjects and to 49+/-3 mg/kg fat free mass/5 h in overweight subjects over the 5 h following glucose ingestion. These figures increased (P<0.001) to 156+/-21 mg/kg fat free mass/5 h in lean and 64+/-11 mg/kg fat free mass/5 h (P<0.05 vs lean) in overweight subjects after carbohydrate overfeeding. Whole body DNL after overfeeding was lower (P<0.001) and glycogen synthesis was higher (P<0.001) in overweight than in normal subjects. Adipose tissue SREBP-1c mRNA increased by 25% in overweight and by 43% in lean subjects (P<0.05) after carbohydrate overfeeding, whereas fatty acid synthase mRNA increased by 66 and 84% (P<0.05). CONCLUSION: Whole body net DNL is not increased during carbohydrate overfeeding in overweight individuals. Stimulation of adipose lipogenic enzymes is also not higher in overweight subjects. Carbohydrate overfeeding does not stimulate whole body net DNL nor expression of lipogenic enzymes in adipose tissue to a larger extent in overweight than lean subjects.

Nuevas miradas. La imagen como elemento sintáctico en el documental de principios del siglo XX

El present treball té com propòsit posar l'accent en la rellevància de la imatge en la sintaxi del llenguatge documental de principis del segle XX, específicament en la producció cinematogràfica dels anys vint. En aquella dècada, els moviments avantguardistes es van enfocar en el cinema per a explorar les seves potencialitats i crear un gènere nou, encara que també altres creadors van decidir reinventar els codis del film de ficció posant èmfasi en la realitat, establint la noció del que coneixem avui dia com discurs documental. En aquest sentit, aquest treball ha centrat el seu interès en l'obra de quatre autors: Robert Flaherty, Dziga Vertov, Walter Ruttmann i Joris Ivens, qui amb la seva producció posen de manifest el discurs abans referit.

Selecció d'espais oberts a recuperar i propostes d'ús: una aproximació per anàlisi espacial i multicriteri

Dins de matrius eminentment forestals, els espais oberts agrícoles juguen un paper important diversificant els hàbitats i, de retruc, donant cabuda a l’ecosistema a un nombre d’espècies que d’ells depenen en tots o en alguns moments del seu cicle biològic. La pèrdua d’espais agrícoles tradicionals va més enllà de la pèrdua de varietats agrícoles i ramaderes i de flora arvense associada, i afecta també a molts d’altres organismes. A més de la seva importància directa en la biodiversitat, els espais oberts agrícoles també representen un trencament de la continuïtat del combustible i requereixen el manteniment de vies d’accés, tot coadjuvant a mantenir un paisatge amb un menor risc d’incendi. La zona d’estudi ha estat els Parcs Naturals de Sant Llorenç de Munt i L’Obac, i Garraf, Olèrdola i Foix. Hem considerat de forma simplificada el paisatge dels Parcs com a mosaics amb diferents fases (arbrat dens, arbustiu dens, espais oberts, roquissars i petites zones urbanes) i pressuposa que l’objectiu de la gestió dels Parcs és la conservació d’aquests mosaics i no la seva uniformització en paisatges forestals continus. Hem localitzat e inventariat els espais oberts agrícoles actius i abandonats (recentment i des de 1957) de la zona com a capes SIG, tot associant a cada espai el conjunt de característiques necessàries per la seva gestió i organitzant-los en una Base de Dades lligada a les capes SIG. Un cop fet això, i per tal d’ordenar les actuacions de recuperació, hem establert un sistema de priorització dels espais candidats a través d’anàlisi multi-criteri. En aquesta priorització, ha jugat un paper destacat l’impacte de l’eventual recuperació de cada espai en la geometria del mosaic, la qual cosa ha requerit anàlisi i simulació espacial. Finalment, hem elaborat un conjunt de projectes d’actuació en certs espais concrets per a que serveixin com a models d’actuació.

Dengue 2 virus enhancement in asthmatic and non asthmatic individual

During the 1981 dengue hemorrhagic fever/dengue shock syndrome (DHF/DSS) Cuban epidemic, bronchial asthma (BA) was frequently found as a personal or family antecedent in dengue hemorragic fever patients. Considering that antibody dependent enhancement (ADE) plays an important role in the etiopathogenic mechanism of DHF/DSS, we decide to study the Dengue 2 virus (D2V) capability of replication in peripheral blood leukocytes (PBL) from asthmatic patients and healthy persons. In 90% of asthmatic patients and 53.8% of control group it was obtained PBL with a significant D2V enhancing activity (X² p < 0.01). Power enhancement was higher in asthmatic group. This is the first in vitro study relating BA and the dengue 2 virus immuno enhancement. The results obtained support the role of BA as a risk factor for DHF/DSS as already described on epidemiological data.

Evaluation of a colorimetric Babesia bigemina-DNA probe within an epidemiological survey

An epidemiological survey was conducted in south east Mexico, in an effort to establish the serological reactivity and carrier status to Babesia bigemina of an indigenous cattle population. The prevalance was obtained through the Indirect Fluorescent Antibody Test (IFAT), using an in vitro culture-derived B. bigemina antigen. A specific, digoxigenin-coupled, ~6kb B. bigemina-DNA probe (BBDP), was used to indicate the presence of the parasite. Serum samples from 925 animals of all ages, were obtained within the three regions (I, II, III) of the state of Yucatan and tested by IFAT. In addition, whole blood samples draw from 136 of the same animals of region II were analyzed using the BBDP. Positive IFAT (IFAT+) reactions were observed in 531 sera for a 57% overall prevalence. Regional values were: I = 157 + (56%), II = 266 + (68%) and III = 108 + (42%). Only 32 (23%) of the blood samples tested with BBDP showed distinctive hybridization signal, in contrast with 100 (73%) IFAT + animals. The responses distribution for IFAT vs. BBDP was: +/+ 23, +/- 77, -/+ 9 and -/- 27 respectively. It was found that the analytical sinsitivity of BBDP appears to be low for its utilization is widespread epidemiological surveys. It was considered, however, that the colorimetric probe mifht to be useful to safely detect transmission prone carriers, since it is able to detect parasitemias as low as 0.001%.

Les estadístiques dels repositoris cooperatius

Les estadístiques dels repositoris d'e-informació serveixen, entre d'altres, per consultar l'evolució de l'ús d'aquestes eines i per informar els seus usuaris de l'ús dels seus continguts. La ponència pretén donar resposta a algunes preguntes freqüents sobre aquest, com: estadístiques de què?, què és una consulta?, quins mecanismes de depuració s'apliquen?, etc. A més, descriu l'arquitectura i les característiques bàsiques de la seva implementació i fa un breu repàs de l'evolució de les estadístiques en aquests 10 anys de repositoris cooperatius.

Interoperability issues between learning object repositories and metadata harvesters

In this paper we describe an open learning object repository on Statistics based on DSpace which contains true learning objects, that is, exercises, equations, data sets, etc. This repository is part of a large project intended to promote the use of learning object repositories as part of the learning process in virtual learning environments. This involves the creation of a new user interface that provides users with additional services such as resource rating, commenting and so. Both aspects make traditional metadata schemes such as Dublin Core to be inadequate, as there are resources with no title or author, for instance, as those fields are not used by learners to browse and search for learning resources in the repository. Therefore, exporting OAI-PMH compliant records using OAI-DC is not possible, thus limiting the visibility of the learning objects in the repository outside the institution. We propose an architecture based on ontologies and the use of extended metadata records for both storing and refactoring such descriptions.

Detecting epistasis with restricted response patterns in pairs of biallelic loci.

Well-established examples of genetic epistasis between a pair of loci typically show characteristic patterns of phenotypic distributions in joint genotype tables. However, inferring epistasis given such data is difficult due to the lack of power in commonly used approaches, which decompose the epistatic patterns into main plus interaction effects followed by testing the interaction term. Testing additive-only or all terms may have more power, but they are sensitive to nonepistatic patterns. Alternatively, the epistatic patterns of interest can be enumerated and the best matching one is found by searching through the possibilities. Although this approach requires multiple testing correction over possible patterns, each pattern can be fitted with a regression model with just one degree of freedom and thus the overall power can still be high, if the number of possible patterns is limited. Here we compare the power of the linear decomposition and pattern search methods, by applying them to simulated data generated under several patterns of joint genotype effects with simple biological interpretations. Interaction-only tests are the least powerful; while pattern search approach is the most powerful if the range of possibilities is restricted, but still includes the true pattern.

The multipoint Morisita index for the analysis of spatial patterns

In many fields, the spatial clustering of sampled data points has many consequences. Therefore, several indices have been proposed to assess the level of clustering affecting datasets (e.g. the Morisita index, Ripley's Kfunction and Rényi's generalized entropy). The classical Morisita index measures how many times it is more likely to select two measurement points from the same quadrats (the data set is covered by a regular grid of changing size) than it would be in the case of a random distribution generated from a Poisson process. The multipoint version (k-Morisita) takes into account k points with k >= 2. The present research deals with a new development of the k-Morisita index for (1) monitoring network characterization and for (2) detection of patterns in monitored phenomena. From a theoretical perspective, a connection between the k-Morisita index and multifractality has also been found and highlighted on a mathematical multifractal set.

La censura de la obscenidad: Poggio Bracciolini y Pietro Aretino

El presente trabajo versa sobre dos obras italianas representativas de la literatura obscena, anticlerical e inmoral del Renacimiento y, por ende, prohibidas durante siglos. Las Confabulationes de Poggio Bracciolini y los XVI Modos de Pietro Aretino, a pesar del veto, tuvieron una difusión paneuropea y dejaron huellas en muchos textos además de configurar el género de la facecia en el caso poggiano y a reforzar, marcando pautas, otro, es decir el diálogo de cortesanas.

CAT (Curator Archiving Tool): improving access to web archives

PADICAT is the web archive created in 2005 in Catalonia (Spain ) by the Library of Catalonia (BC ) , the National Library of Catalonia , with the aim of collecting , processing and providing permanent access to the digital heritage of Catalonia . Its harvesting strategy is based on the hybrid model ( of massive harvesting . SPA top level domain ; selective compilation of the web site output of Catalan organizations; focused harvesting of public events) . The system provides open access to the whole collection , on the Internet . We consider necessary to complement the current search for new and visualization software with open source software tool, CAT ( Curator Archiving Tool) , composed by three modules aimed to effectively managing the processes of human cataloguing ; to publish directories where the digital resources and special collections ; and to offer statistical information of added value to end users. Within the framework of the International Internet Preservation Consortium meeting ( Vienna 2010) , the progress in the development of this new tool, and the philosophy that has motivated his design, are presented to the international community.

Identification and analysis of functional elements in 1% of the human genome by the ENCODE pilot project.

We report the generation and analysis of functional data from multiple, diverse experiments performed on a targeted 1% of the human genome as part of the pilot phase of the ENCODE Project. These data have been further integrated and augmented by a number of evolutionary and computational analyses. Together, our results advance the collective knowledge about human genome function in several major areas. First, our studies provide convincing evidence that the genome is pervasively transcribed, such that the majority of its bases can be found in primary transcripts, including non-protein-coding transcripts, and those that extensively overlap one another. Second, systematic examination of transcriptional regulation has yielded new understanding about transcription start sites, including their relationship to specific regulatory sequences and features of chromatin accessibility and histone modification. Third, a more sophisticated view of chromatin structure has emerged, including its inter-relationship with DNA replication and transcriptional regulation. Finally, integration of these new sources of information, in particular with respect to mammalian evolution based on inter- and intra-species sequence comparisons, has yielded new mechanistic and evolutionary insights concerning the functional landscape of the human genome. Together, these studies are defining a path for pursuit of a more comprehensive characterization of human genome function.

Análisis del ciclo de vida de sistemas de tratamiento de aguas residuales: influencia de los materiales utilizados

En este proyecto se tiene como objetivo comparar una EDAR específica con otras tres, desde el punto de vista ambiental, y establecer diferentes alternativas. En particular, se ha evaluado la mejor alternativa en la obtención de energía eléctrica para la propia utilización de la planta de tratamiento de aguas residuales, a partir del biogás generado en el digestor en la línea de lodos. En este tipo de instalaciones, entre las alternativas tanto en su uso actual como en fase de desarrollo, el motor de cogeneración de electricidad y el calor es el más utilizado para obtener simultáneamente la electricidad necesaria para las instalaciones y el calor necesario para mantener el digestor de lodos a la temperatura de trabajo (36ºC aproximadamente). Las otras alternativas evaluadas en este estudio son las pilas de biogás de membrana electrolítica polimérica (en inglés Polymeric Electrolyte Membrane, PEM) y las pilas de óxidos sólidos (en inglés Solid Oxide Fuel Cells, SOFC) con una turbina de gas (sistema híbrido SOFC-GT). Por otro lado, se estudian las características de los materiales que componen los dispositivos MEC (microbial electrolysis cell) y las pilas PEM y SOFC, así como las ventajas e inconvenientes de usar estas nuevas tecnologías en el tratamiento de aguas residuales, así como la evaluación del impacto ambiental de la EDAR objeto de estudio, que se ha llevado a cabo utilizando el análisis de ciclo de vida (ACV). El ACV es una herramienta que permite comparar diferentes procesos o productos que tengan la misma función, y así evaluar la alternativa que conlleve una mejora en el medio ambiental. La metodología de ACV pretende evaluar en detalle el ciclo de vida completo de un producto o proceso. Un ACV se suele definir de tipo "cradle to grave" o "desde la cuna hasta la tumba" o bien de tipo "gate to gate", o "de puerta a puerta". En el primer caso el estudio analiza el ciclo de vida completo del sistema, dese el origen hasta el final, mientras que en el segundo caso el ACV no tiene en cuenta su disposición final (vertedero, reciclaje, etc.). Un estudio de ACV del primer tipo conlleva hacer un estudio muy detallado, que en la práctica puede resultar muy largo y laborioso por la dificultad de encontrar todos los datos necesarios. Por ello, muchos estudios de ACV que se encuentran en la literatura suelen ser del tipo "gate to gate". Además, hay que esablecer las fronteras del sistema a estudiar, ya que hay procesos que tienen muy poca contribución a las categorías de impacto ambiental. En una EDAR los principales procesos considerados en el ACV llevado a cabo son el consumo de productos químicos, de electricidad, la producción de lodos y su utilización como composta, el biogás y su utilización para producir electricidad, los residuos sólidos y las distintas emisiones al medio producidas por el propio funcionamiento de la EDAR. Las operaciones relacionadas indirectamente como el transporte de los lodos, de productos químicos, de los residuos sólidos y la infraestructura con una vida media de 30 años no influyen significativamente en los resultados, por ejemplo el transporte de los lodos con un camión a 30km contribuyen en menos de 1% en todas las categorías de impacto. De acuerdo con las normativas ISO series 14040 que regulan las pautas de un ACV, se establece una unidad funcional apropiada, o sea habitante equivalente, ya que es la más apropiada por tener en cuenta la carga contaminante en el agua a tratar, parámetro imprescindible para comparar EDARs. Redefiniendo las fronteras, se realiza un ACV del depósito del biogás sin tener en cuenta el resto de la instalación y se toma como unidad funcional m3 de biogás, en el caso concreto de obtener biogás mediante un dispositivo MEC, que maximiza la cantidad de hidrógeno en detrimento de la cantidad de metano contenido en el biogás, observándose que la contribución de un biogás con un alto contenido en hidrógeno y, por tanto bajo en metano, produce una mejora ambiental. Las categorías de impacto ambiental que tienen contribución son el calentamiento global y la oxidación fotoquímica; el dispositivo MEC hace quela contribución a estas categorías de impacto sea de un orden de magnitud inferior con respecto al biogás generado en un digestor. Además, si se produce la combustión del biogás, la única categoría de impacto que tiene contribución es la de calentamiento global; para una dispositivo MEC la contribución sigue siendo un orden de magnitud inferior con respecto al biogás de un digestor de lodos.