962 resultados para Niagara (Ont. : Township)--History--Sources.


Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

La pensée de Nietzsche a joué un rôle déterminant et récurrent dans les discours et les débats qui ont formé et continuent de façonner le domaine de l’histoire de l’art, mais aucune analyse systématique de cette question n’a encore vu le jour. L’influence de Nietzsche a été médiée par divers interlocuteurs, historiens de l’art et philosophes, qui ont encadré ces discussions, en utilisant les écrits du philosophe comme toile de fond de leurs propres idées. Ce mémoire souhaite démontrer que l’impact de Nietzsche dans le champ de l’histoire de l’art existe mais qu’il fut toujours immergé ou éclipsé, particulièrement dans le contexte anglo-américain, l’emphase étant placée sur les médiateurs de ses idées en n’avouant que très peu d’engagement direct avec son œuvre. En conséquence, son importance généalogique pour certains fondateurs de la discipline reste méconnue; sa présence réellement féconde se traduit plutôt comme une absence ou une présence masquée. En vue de démontrer ce propos, nous regardons donc le contexte nietzschéen qui travaille les écrits de certains historiens de l’art, comme Jacob Burckhardt et Aby Warburg, ou des philosophes et d’écrivains ayant marqué la discipline de l’histoire de l’art (plus particulièrement dans le cadre de l’influence de la « French Theory » sur l’histoire de l’art anglo-américaine depuis la fin des années 1970) : Martin Heidegger, Michel Foucault, Jacques Derrida, Gilles Deleuze et Georges Bataille. Nous examinons certaines voies par lesquelles ses idées ont acquis une pertinence pour l’histoire de l’art avant de proposer les raisons potentielles de leur occlusion ultérieure. Nous étudions donc l’évolution des discours multiples de l’histoire comme domaine d’étude afin de situer la contribution du philosophe et de cerner où et comment ses réflexions ont croisé celles des historiens de l’art qui ont soit élargi ou redéfini les méthodes et les structures d’analyse de leur discipline. Ensuite nous regardons « l’art » de Nietzsche en le comparant avec « l’art de l’histoire de l’art » (Preziosi 2009) afin d’évaluer si ces deux expressions peuvent se rejoindre ou s’il y a fondamentalement une incompatibilité entre les deux, laquelle pourrait justifier ou éclairer la distance entre la pensée nietzschéenne sur l’art et la discipline de l’histoire de l’art telle qu’elle s’institutionnalise au moment où le philosophe rédige son œuvre.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Claude fut empereur romain entre 41 et 54 apr. J.-C., succédant à son neveu Caligula. Alors que les sources littéraires antiques témoignent de la faiblesse d’esprit d’un empereur dirigé par ses affranchis et par ses femmes, les documents épigraphiques et papyrologiques mettent en lumière un empereur soucieux de rendre la justice et dont les décisions tournées vers un pragmatisme lui ont valu le surnom d’empereur des citoyens. Cependant, si le personnage hors du commun a fait couler beaucoup d’encre, les spécialistes ne se sont attardés que très rarement à la province d’Égypte sous son règne, alors que celle-ci est pourtant aux prises avec un important conflit judéo-alexandrin qu’a mis au jour la fameuse Lettre de Claude aux Alexandrins. En lisant celle-ci, nous en apprenons non seulement sur le conflit en question, mais encore sur la citoyenneté alexandrine, le culte impérial et le témoignage direct d’une politique personnelle engagée de l’empereur Claude envers l’Égypte. Ce présent mémoire est divisé en quatre chapitres. Le premier examinera les traits du multiculturalisme égyptien sous la présence romaine. Le deuxième chapitre expliquera la crise qui opposa les Grecs aux Juifs d’Alexandrie et qui fut l’élément déclencheur d’une politique personnelle de Claude. Le troisième chapitre se penchera sur d’autres témoignages du reste de l’Empire pour mieux déterminer le caractère passif ou actif de Claude et évaluer si la Lettre est bel et bien de son initiative personnelle. Enfin, le quatrième chapitre abordera le sujet du culte impérial en Égypte pour s’intéresser au souci de légitimation et d’acceptation de l’empereur par ses sujets égyptiens.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

This thesis is an attempt to throw light on the works of some Indian Mathematicians who wrote in Arabic or persian In the Introductory Chapter on outline of general history of Mathematics during the eighteenth Bnd nineteenth century has been sketched. During that period there were two streams of Mathematical activity. On one side many eminent scholers, who wrote in Sanskrit, .he l d the field as before without being much influenced by other sources. On the other side there were scholars whose writings were based on Arabic and Persian text but who occasionally drew upon other sources also.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

An introductory 1 hour lecture given in wk2 to x50 year 1 Graphic Arts students at Winchester School of Art. The aims of the lecture are: 1. Explore how to use historical sources appropriately 
to inform design practice
 2. Make connections between contemporary 
designs and the past

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

El treball desenvolupat en aquesta tesi presenta un profund estudi i proveïx solucions innovadores en el camp dels sistemes recomanadors. Els mètodes que usen aquests sistemes per a realitzar les recomanacions, mètodes com el Filtrat Basat en Continguts (FBC), el Filtrat Col·laboratiu (FC) i el Filtrat Basat en Coneixement (FBC), requereixen informació dels usuaris per a predir les preferències per certs productes. Aquesta informació pot ser demogràfica (Gènere, edat, adreça, etc), o avaluacions donades sobre algun producte que van comprar en el passat o informació sobre els seus interessos. Existeixen dues formes d'obtenir aquesta informació: els usuaris ofereixen explícitament aquesta informació o el sistema pot adquirir la informació implícita disponible en les transaccions o historial de recerca dels usuaris. Per exemple, el sistema recomanador de pel·lícules MovieLens (http://movielens.umn.edu/login) demana als usuaris que avaluïn almenys 15 pel·lícules dintre d'una escala de * a * * * * * (horrible, ...., ha de ser vista). El sistema genera recomanacions sobre la base d'aquestes avaluacions. Quan els usuaris no estan registrat en el sistema i aquest no té informació d'ells, alguns sistemes realitzen les recomanacions tenint en compte l'historial de navegació. Amazon.com (http://www.amazon.com) realitza les recomanacions tenint en compte les recerques que un usuari a fet o recomana el producte més venut. No obstant això, aquests sistemes pateixen de certa falta d'informació. Aquest problema és generalment resolt amb l'adquisició d'informació addicional, se li pregunta als usuaris sobre els seus interessos o es cerca aquesta informació en fonts addicionals. La solució proposada en aquesta tesi és buscar aquesta informació en diverses fonts, específicament aquelles que contenen informació implícita sobre les preferències dels usuaris. Aquestes fonts poden ser estructurades com les bases de dades amb informació de compres o poden ser no estructurades com les pàgines web on els usuaris deixen la seva opinió sobre algun producte que van comprar o posseïxen. Nosaltres trobem tres problemes fonamentals per a aconseguir aquest objectiu: 1 . La identificació de fonts amb informació idònia per als sistemes recomanadors. 2 . La definició de criteris que permetin la comparança i selecció de les fonts més idònies. 3 . La recuperació d'informació de fonts no estructurades. En aquest sentit, en la tesi proposada s'ha desenvolupat: 1 . Una metodologia que permet la identificació i selecció de les fonts més idònies. Criteris basats en les característiques de les fonts i una mesura de confiança han estat utilitzats per a resoldre el problema de la identificació i selecció de les fonts. 2 . Un mecanisme per a recuperar la informació no estructurada dels usuaris disponible en la web. Tècniques de Text Mining i ontologies s'han utilitzat per a extreure informació i estructurar-la apropiadament perquè la utilitzin els recomanadors. Les contribucions del treball desenvolupat en aquesta tesi doctoral són: 1. Definició d'un conjunt de característiques per a classificar fonts rellevants per als sistemes recomanadors 2. Desenvolupament d'una mesura de rellevància de les fonts calculada sobre la base de les característiques definides 3. Aplicació d'una mesura de confiança per a obtenir les fonts més fiables. La confiança es definida des de la perspectiva de millora de la recomanació, una font fiable és aquella que permet millorar les recomanacions. 4. Desenvolupament d'un algorisme per a seleccionar, des d'un conjunt de fonts possibles, les més rellevants i fiable utilitzant les mitjanes esmentades en els punts previs. 5. Definició d'una ontologia per a estructurar la informació sobre les preferències dels usuaris que estan disponibles en Internet. 6. Creació d'un procés de mapatge que extreu automàticament informació de les preferències dels usuaris disponibles en la web i posa aquesta informació dintre de l'ontologia. Aquestes contribucions permeten aconseguir dos objectius importants: 1 . Millorament de les recomanacions usant fonts d'informació alternatives que sigui rellevants i fiables. 2 . Obtenir informació implícita dels usuaris disponible en Internet.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Snow properties have been retrieved from satellite data for many decades. While snow extent is generally felt to be obtained reliably from visible-band data, there is less confidence in the measurements of snow mass or water equivalent derived from passive microwave instruments. This paper briefly reviews historical passive microwave instruments and products, and compares the large-scale patterns from these sources to those of general circulation models and leading reanalysis products. Differences are seen to be large between the datasets, particularly over Siberia. A better understanding of the errors in both the model-based and measurement-based datasets is required to exploit both fully. Techniques to apply to the satellite measurements for improved large-scale snow data are suggested.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Methodology used to measure in vitro gas production is reviewed to determine impacts of sources of variation on resultant gas production profiles (GPP). Current methods include measurement of gas production at constant pressure (e.g., use of gas tight syringes), a system that is inexpensive, but may be less sensitive than others thereby affecting its suitability in some situations. Automated systems that measure gas production at constant volume allow pressure to accumulate in the bottle, which is recorded at different times to produce a GPP, and may result in sufficiently high pressure that solubility of evolved gases in the medium is affected, thereby resulting in a recorded volume of gas that is lower than that predicted from stoichiometric calculations. Several other methods measure gas production at constant pressure and volume with either pressure transducers or sensors, and these may be manual, semi-automated or fully automated in operation. In these systems, gas is released as pressure increases, and vented gas is recorded. Agitating the medium does not consistently produce more gas with automated systems, and little or no effect of agitation was observed with manual systems. The apparatus affects GPP, but mathematical manipulation may enable effects of apparatus to be removed. The amount of substrate affects the volume of gas produced, but not rate of gas production, provided there is sufficient buffering capacity in the medium. Systems that use a very small amount of substrate are prone to experimental error in sample weighing. Effect of sample preparation on GPP has been found to be important, but further research is required to determine the optimum preparation that mimics animal chewing. Inoculum is the single largest source of variation in measuring GPP, as rumen fluid is variable and sampling schedules, diets fed to donor animals and ratios of rumen fluid/medium must be selected such that microbial activity is sufficiently high that it does not affect rate and extent of fermentation. Species of donor animal may also cause differences in GPP. End point measures can be mathematically manipulated to account for species differences, but rates of fermentation are not related. Other sources of inocula that have been used include caecal fluid (primarily for investigating hindgut fermentation in monogastrics), effluent from simulated rumen fermentation (e.g., 'Rusitec', which was as variable as rumen fluid), faeces, and frozen or freeze-dried rumen fluid (which were both less active than fresh rumen fluid). Use of mixtures of cell-free enzymes, or pure cultures of bacteria, may be a way of increasing GPP reproducibility, while reducing reliance on surgically modified animals. However, more research is required to develop these inocula. A number of media have been developed which buffer the incubation and provide relevant micro-nutrients to the microorganisms. To date, little research has been completed on relationships between the composition of the medium and measured GPP. However, comparing GPP from media either rich in N or N-free, allows assessment of contributions of N containing compounds in the sample. (c) 2005 Published by Elsevier B.V.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

The recently formulated metabolic theory of ecology has profound implications for the evolution of life histories. Metabolic rate constrains the scaling of production with body mass, so that larger organisms have lower rates of production on a mass-specific basis than smaller ones. Here, we explore the implications of this constraint for life-history evolution. We show that for a range of very simple life histories, Darwinian fitness is equal to birth rate minus death rate. So, natural selection maximizes birth and production rates and minimizes death rates. This implies that decreased body size will generally be favored because it increases production, so long as mortality is unaffected. Alternatively, increased body size will be favored only if it decreases mortality or enhances reproductive success sufficiently to override the preexisting production constraint. Adaptations that may favor evolution of larger size include niche shifts that decrease mortality by escaping predation or that increase fecundity by exploiting new abundant food sources. These principles can be generalized to better understand the intimate relationship between the genetic currency of evolution and the metabolic currency of ecology.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Sustainable lake management for nutrient-enriched lakes must be underpinned by an understanding of both the functioning of the lake, and the origins of changes in nutrient loading from the catchment. To date, limnologists have tended to focus on studying the impact of nutrient enrichment on the lake biota, and the dynamics of nutrient cycling between the water column, biota and sediments within the lake. Relatively less attention has been paid to understanding the specific origins of nutrient loading from the catchment and nutrient transport pathways linking the lake to its catchment. As such, when devising catchment management strategies to reduce nutrient loading on enriched lakes, assumptions have been made regarding the relative significance of non-point versus point sources in the catchment. These are not always supported by research conducted on catchment nutrient dynamics in other fields of freshwater science. Studies on nutrient enrichment in lakes need to take account of the history of catchment use and management specific to each lake in order to devise targeted and sustainable management strategies to reduce nutrient loading to enriched lakes. Here a modelling approach which allows quantification of the relative contribution of nutrients from each specific point and non-point catchment source over the course of catchment history is presented. The approach has been applied to three contrasting catchments in the U.K. for the period 1931 to present. These are the catchment of Slapton Ley in south Devon, the River Esk in Cumbria and the Deben Estuary in Suffolk. Each catchment showed marked variations in the nature and intensity of land use and management. The model output quantifies the relative importance of point source versus non-point livestock and land use sources in each of the catchments, and demonstrates the necessity for an understanding of site-specific catchment history in devising suitable management strategies for the reduction of nutrient loading on enriched lakes.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Nitrogen and phosphorus losses from the catchment of Slapton Ley, a small coastal lake in SW England, were calculated using an adaptation of a model developed by Jorgensen (1980). A detailed survey of the catchment revealed that its land use is dominated by both permanent and temporary grassland (respectively 38 and 32% of its total area), and that the remainder is made up of the cultivation of cereals and field vegetables, and market gardening. Livestock numbers in the catchment constitute ca. 6600 head of cattle, 10,000 sheep, 590 pigs, 1700 poultry and 58 horses. The permanent human population of the area is ca. 2000, served by two small gravity-fed sewage treatment works (STWs). Inputs to, and losses from, farmland in the catchment were computed using Jorgensen’s model, and coefficients derived from the data of Cooke (1976), Gostick (1982), Rast and Lee (1983) and Vollenweider (1968). Allowing for outputs from STWs, the total annual external load of N and P upon Slapton Ley is 160 t (35 kg ha-1) a-1 N, and 4.8 t (1.05 kg ha-1) a-1 P. Accordingly to Vollenweider (1968, 1975), such loadings exceed OECD permissible level by a factor of ca. 50 in the case of N, and ca. 5 in that of P. In order to reduce nutrient loads, attention would need to be paid to both STW and agricultural sources.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Background/Objectives Data from intervention studies suggest a beneficial effect of flavanols on vascular health. However, insufficient data on their intake have delayed the assessment of their health benefits. The aim of this study was to estimate intake of flavanols and their main sources among people living in Germany. Subjects/Methods Data from diet history interviews of the German National Nutrition Survey II for 15,371 people across Germany aged 14–80 years were analyzed. The FLAVIOLA Flavanol Food Composition Database was compiled using the latest US Department of Agriculture and Phenol-Explorer Databases and expanded to include recipes and retention factors. Results Mean intake of total flavanols, flavan-3-ol monomers, proanthocyanidins (PA), and theaflavins in Germany was 386, 120, 196, and 70 mg/day, respectively. Women had higher intakes of total flavanols (399 mg/day) than men (372 mg/day) in all age groups, with the exception of the elderly. Similar results were observed for monomers (108 mg/day for men, 131 mg/day for women) and PA (190 mg/day; 203 mg/day), although intake of theaflavins was higher in men (74 mg/day; 66 mg/day). There was an age gradient with an increase in total flavanols, monomers, and theaflavins across the age groups. The major contributor of total flavanols in all subjects was pome fruits (27 %) followed by black tea (25 %). Conclusions This study demonstrated age- and sex-related variations in the intake and sources of dietary flavanols in Germany. The current analysis will provide a valuable tool in clarifying and confirming the potential health benefits of flavanols.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Drawing on the research I undertook into the life of Gwyneth Bebb, who in 1913 challenged the Law Society of England and Wales for their refusal to admit women to the solicitors’ profession, this article focuses on the range of sources one might use to explore the lives of women in law, about whom there might be a few public records but little else, and on the ways in which sources, even official ones, might be imaginatively used. It traces the research process from the case that inspired the research (Bebb v The Law Society [1914] 1 Ch 286) through to the creation of an entry in the Oxford Dictionary of National Biography and what this means for women’s history, emphasising the importance of asking the ‘woman question’ and seeking out the broader significance of a woman’s life in the context of her times.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

Föreliggande vårdvetenskapliga studie har som syfte att avtäcka och synliggöra glädjesom idé i vårdandets värld. Glädje sammanbinds med vårdandet genom kärleken somden tongivande kraften hos glädje. Vårdandets sak har genom historien alltid varit attlindra lidande och att tjäna liv och hälsa i en anda av kärlek och barmhärtighet. Dennastudie om glädje i vårdandet har en övergripande idéhistorisk inriktning och resultatetsammanställs i form av ett idémönster. Tolkningen sker genom en hermeneutisk ansatsmed fokus på förståelse av själva vårdandet. För att djupare förstå glädje, dessursprungsidé, väsen och uttrycksformer granskas begreppet ’glädje’ och de näraliggandebegreppen ’glad’ och ’ljus’ i etymologiska ordböcker samt i svenska, engelska ochlatinska ordböcker. Som stöd för tolkningen används klassiska texter innehållandefilosofers tankar om glädje. Glädje som idé glimtar fram i form av ett sjufaldigtmönster. Detta mönster innehåller särdrag hos glädje och det hjärtas natur somrespektive särdrag förverkligas i. I andlig mening utgör hjärtat livets medelpunkt ochkänslornas hemvist. Mönstret bildar bakgrund och blir vägledande vid den hermeneutiska läsningen omglädje, så som den framträder i berättelser om vårdande under åren 1900–1933. Dehistoriska källorna utgörs av facktidskriften Svensk sjukskötersketidning, böcker medberättelser om vårdande, arkivmaterial samt läroböcker om vårdarbete. Resultatetmynnar ut i ett idémönster, där idéer om det som gör glädje verksamt som vårdandeframträder. Dessa är det sanna hjärtats rena glädje – kärlek, glädje är ett kärleksbevis.Det brinnande hjärtats djupa glädje – livsglädje, glädje inspirerar och genererar kraft.Det bärande hjärtats glansfulla glädje – generositet, glädje är en gåva till den andra medlöfte om hjälp. Det inbjudande hjärtats glittrande glädje – gemenskap, glädje inbjudertill gemenskap. Det upprymda hjärtats uppsluppna glädje – integration, glädje gör attmänniskan kan glömma sitt lidande och närma sig den hon önskar vara. Detstämningsfulla hjärtats högtidliga glädje – bevärdigande, glädje skapar en anda ochatmosfär där människan upplever sig hedrad. Det fridfulla hjärtats stora glädje –räddning, en glädje visar sig när människan har erhållit det som kan begäras av gott ochundsluppet ont och är förnöjd med sin levnads lott. Förhoppningen är att dennagrundforskning ska öppna för ett nytt seende som kan leda till att glädjeuppmärksammas i vårdandets värld och artikuleras där.

Relevância:

30.00% 30.00%

Publicador:

Resumo:

As ações dos Agentes Comunitários de Saúde são reconhecidas em sua relevância nas legislações brasileira que se concretiza em 2002 com a Lei nº 10.507 de 10 de Julho de 2002 que cria a Profissão do Agente Comunitário de Saúde e dá outras providências, posteriormente substituída pela Lei 11.350, de 05 de outubro de 2006. Contudo a história dos ACS‟s remonta períodos bem anteriores como à criação do Programa dos Agentes Comunitários de Saúde (PACS) em 1991, considerado começo da profissionalização do ACS‟s. Diante disso, o Programa Nacional de Educação na Reforma Agrária (PRONERA) vem para dar sua contribuição na formação de Técnicos Agentes Comunitários de Saúde (TACS‟s). De maneira concisa o PRONERA emerge como Política Pública Educacional em 2009, quando o mesmo se consolida no artigo 33 da Lei nº 11.947/09 e no final de 2010 onde é assinado o Decreto nº 7.352/10, que trata da educação do campo e institui formalmente o PRONERA no Ministério do Desenvolvimento Agrário (MDA). Assim, o PRONERA compõe a Política de Educação do Campo, ao mesmo tempo se caracteriza como Política Pública de Educação vinculada à Reforma Agrária. O PRONERA é um Programa do Governo Federal, através do Ministério de Desenvolvimento Agrário, coordenado pelo Instituto Nacional de Colonização e Reforma Agrária (INCRA) em convênio com as Universidades Públicas, em parceria com Movimentos Sociais e agentes governamentais estaduais e municipais. Oferece cursos de educação básica, técnica e tecnológica, ensino superior e pós graduação. Nosso objeto aqui está na análise do projeto “Saúde em movimento na Transamazônica: Curso de Formação Integrada em Técnico Agente Comunitário de Saúde (TACS) e Ensino Médio”, portanto no PRONERA Saúde que é apenas um dos projetos do PRONERA no Pará. Este abrange os municípios de Altamira, Senador José Porfírio, Medicilândia, Anapú e Pacajá, o curso foi projetado e aprovado em 2005 e começou em 2006 e finalizado em julho de 2011. Iniciou com 90 discentes todos ACS‟s das prefeituras parceiras (Altamira, Anapú, Medicilândia, Pacajá, Sen. José Porfírio). Esses discentes foram selecionados por uma equipe técnica do PRONERA, a partir das indicações dos Movimentos Sociais locais, principalmente dos Sindicatos dos Trabalhadores Rurais. Para o desenvolvimento dessa pesquisa utilizamos os Relatórios de Atividades do PRONERA Saúde e as entrevistas com os discentes (ACS‟s). A perspectiva teórico metodológica de análise das fontes para construção dissertativa se deu com base na teoria crítica marxista e nas leituras e contribuições da Educação Ambiental crítica, a relação saúde, meio ambiente e políticas públicas permeia a pesquisa e possibilita uma interação fundamental para busca de melhoria de vida desses agentes sociais.