1000 resultados para H Al
Resumo:
De lexperincia professional de lequip del SATAF al llarg dels anys, sha constatat que un dels conflictes ms recurrents, existents en els procediments contenciosos, s el rebuig filial envers un dels progenitors, habitualment, el no-custodi. Un tipus de rebuig filial s la Sndrome dAlienaci Parental (SAP), descrita per Gardner, inicialment, lany 1985. A partir dels estudis realitzats den lany 2004, aquest grup dinvestigaci pretn centrar la present recerca en el perfil de competncies parentals del progenitor alienat. Parallelament, sha elaborat una entrevista semiestructurada dexploraci de la SAP. Altrament, tamb sha creat una guia dobservadors per tal daconseguir certa operativitat diagnstica. Els resultats obtinguts han partit duna anlisis estadstica no-paramtrica, considerant el petit tamany de la mostra. Amb lanlisi, es constata que la gravetat de la SAP no mant relaci quant a presncia dhabilitats parentals en el progenitor alienat. D'altra banda, lactitud daquests progenitors incideix en el manteniment de la Sndrome. Disposar deines especfiques per a lavaluaci daquests casos optimitza i operatitvitza les intervencions amb aquestes famlies.
Resumo:
A partir de la recerca pilot "Estudi descriptiu de famlies amb dinmiques de violncia domstica en un context judicial d'ordre civil" es constat que la valoraci tcnica prioritza de forma clara la consideraci de les competncies i habilitats parentals d'ambds progenitors quant a formular propostes relacionals. Tenint en compte l'escassa literatura especialitzada quant a les competncies parentals de les famlies sotmeses a dinmiques de violncia a la llar, aquest estudi pretn establir una comparativa entre les competncies parentals de les famlies ateses al SATAF de Barcelona durant l'any 2008, que presenten dinmiques amb continguts violents, vs. d'altres famlies que no queden contextualitzades en la violncia relacional. Aix respon a l'objectiu de constatar l'existncia o no de diferncies en els estils de criana d'ambds tipus de famlies, aix com si existeixen divergncies associades al gnere. A tal fi s'han emprat el test CUIDA i una graella tcnica heteroaplicada per obtenir una mesura de les competncies d'aquestes famlies. Els principals resultats obtinguts han partit d'una anlisi estadstica no-paramtrica, considerant el petit tamany de la mostra. A partir d'aquesta anlisi es copsen diferncies entre ambds tipus de famlies quant a llurs capacitats parentals, aix com s'observen dficits en les mares i pares provinents de dinmiques violentes. Aix mateix, es conclou la dificultat de mesura de les competncies parentals a partir de proves d'autoinforme. Finalment, es suggereix el desenvolupament de programes de recuperaci i/o millora especfics de la parentalitat orientats a aquests progenitors, per tal d'augmentar els nivells de benestar dels seus fills.
Resumo:
La recerca en la conservaci de les varietats locals ha crescut en les ltimes dcades centrant-se en el manteniment in situ de lagrobiodiversitat en els trpics. Tot i que sha argumentat que els horts domstics contribueixen al manteniment in situ de lagrobiodiversitat, pocs estudis analitzen com es pot evitar lerosi daquesta diversitat. En aquest treball sestudia lagrobiodiversitat present a la Vall Fosca (Pallars Juss), el coneixement ecolgic local associat a les varietats locals, la xarxa dintercanvis present i si aquesta pot ser una eina til en la conservaci in situ de lagrobiodiversitat i del coneixement associat a aquesta. A ms, sanalitza la situaci actual del banc de llavors de Gerri (el Planter de Gerri) el qual s una de les principals iniciatives de recuperaci i conservaci de lagrobiodiversitat presents al Pallars. El treball de camp es va realitzar entre juliol i setembre de 2009. Es van estudiar 62 horts, regentats per 55 hortolans. Es va registrar locurrncia, labundncia, els usos i la gesti de les varietats locals; tamb es va preguntar als hortolans amb qui intercanviaven llavors i sels va realitzar un qestionari sobre coneixement de cultius locals. Es van identificar 20 varietats locals corresponents a 17 espcies que duen associat un gran coneixement ecolgic local. Les persones que van ser citades ms vegades com gent que intercanvia llavors, i les persones que fan de pont entre diferents grups dins la seva xarxa personal conserven ms varietats locals i tenen ms coneixement sobre aquestes. La conservaci de les varietats locals depn de lintercanvi de llavors, que nevita la degeneraci i estableix una xarxa entre els hortolans. Per tant , per a garantir aquesta conservaci sha dincidir en les persones que ja contribueixen als intercanvis de llavors.
Resumo:
El desequilibri 238U/234Th sutilitza per traar el cicle de les partcules a la part ms superficial dels oceans. Aix s possible degut a les diferncies entre els seus perodes de semidesintegraci (T1/2 (234Th)=24,1 d; T1/2 (238U)=4,5 10 9 anys) i a les seves caracterstiques biogeoqumiques: el Th presenta una gran afinitat per les partcules mentre que lU s conservatiu en aigua de mar. En absncia de partcules sesperaria tenir equilibri secular entre ambds radionclids, per com que loce no est lliure de partcules, el 234Th s exportat des de les capes ms superficials produint-se un dficit respecte el seu pare, l238U. El perode de semidesintegraci del 234Th s molt adequat per traar processos descales temporals de dies a setmanes, del mateix ordre que el desenvolupament de la floraci del fitoplncton i a la posterior exportaci de partcules. En aquest treball es presenten dades obtingudes durant dues campanyes oceanogrfiques realitzades en el marc del Projecte FAMOSO (2009) en el Mediterrani nordoccidental, abans i desprs de la floraci de fitoplncton de primavera a la zona. Una de les peculiaritats daquesta regi s el procs de convecci profunda dhivern, el qual suposa un important mecanisme de fertilitzaci. A partir dels fluxos de 234Th obtinguts a la columna daigua es poden establir les pautes temporals que ha seguit el fitoplncton en les setmanes prvies al mostreig. Aquesta informaci es compara amb els fluxos obtinguts utilitzant trampes de sediment a la deriva installades durant ambdues campanyes.
Resumo:
El principal problema de les terpies actuals contra el cncer es la baixa especificitat envers les cllules tumorals, cosa que comporta gran quantitat defectes secundaris. Per aix es important el desenvolupament de nous tipus de terpies i sistemes dalliberament efectius per als frmacs ja existents al mercat. En la immunoterpia contra el cncer es pretn estimular el sistema immunolgic per a eliminar les cllules canceroses de manera selectiva. En aquest projecte shan sintetitzat derivats de lantigen peptdic de melanoma NY-ESO1 i sha estudiat la seva capacitat per a estimular el sistema immunolgic com a vacunes contra el cncer. Tamb shan encapsulat el antgens peptdics en liposomes com a adjuvants i sistemes dalliberament. De totes les variants peptdiques la que result ms immunognica fou la que contenia el grup palmitoil i el fragment toxoide tetnic en la seva estructura. La utilitzaci de liposomes com a sistema adjuvant sembla una estratgia interessant per al disseny de vacunes contra el cncer donat que lencapsulaci del pptid en liposomes va augmentar notablement la resposta immunolgica de lantigen. Per altra banda, shan desenvolupat dendrmers basats en polietilenglicol com a sistemes alliberadors de frmacs per al tractament de tumors. El polietilenglicol s mpliament utilitzat com a sistema dalliberament de frmacs degut a les seves interessants propietats, augment de la solubilitat i dels temps de residncia en plasma, entre daltres. La metodologia qumica descrita permet la diferenciaci controlada de varies posicions en la superfcie del dendrmer a ms del creixement del dendrmer fins a una segona generaci. Sha sintetitzat la primera generaci del dendrmer contenint el frmac antitumoral 5-fluorouracil i shan realitzat estudis de citotoxicitat comprovant que lactivitat del nanoconjugat s del mateix ordre de magnitud que el 5-fluorouracil sense conjugar.
Resumo:
Tres mesos de conflicte armat a Cte dIvoire durant el 2002 acabaren amb la divisi del pas en dues regions, separades per una lnia dinterposici controlada per les franceses Forces Licorne. El procs de pau es perllong en el temps i es caracteritz per una manca de confiana mtua i per una immobilitat poltica. Aquests fets desembocaren en una situaci dimpasse i en la permanncia de Laurent Gbagbo a la presidncia del pas. A ms, els diferents acords poltics no ajudaren el procs de construcci de pau, ja que no encaraven alguns dels problemes principals del pas, com ara la propietat de les terres i els assumptes didentitat. Aquest document de treball aspira, en primer lloc, a analitzar els fets principals i les causes que originaren el conflicte des del cop destat del 2002. En segon lloc, el document analitza el procs de pau i assenyala els elements clau de lAcord de Pau dOuagadougou (2007): la creaci duna estructura de forces armades nova i nica, aix com la identificaci de la poblaci i la realitzaci dun procs electoral. Lobjectiu principal s proporcionar una eina de treball a lInstitut Catal Internacional per la Pau (ICIP) per enviar una missi dobservaci electoral a aquest pas afric el novembre de 2009.
Resumo:
Lactualitat poltica de moltes de les democrcies d Occident est plena de desacords entre les pretensions dels estats de regular cada cop ms la vida de les persones i la negativa daquestes a sotmetres als seus mandats, en nom de la llibertat de conscincia. Davant daquesta realitat, hom es pot preguntar, si la democrcia, que s el model culminant del Estat modern, s compatible, donat els seus pressupostos, amb la llibertat individual que reclamen els que senten la seva vida envada pel poder. Per donar resposta a aquesta qesti, sha de recrrer levoluci de les teories de la resistncia al llarg de la histria del pensament poltic i les concepcions del poder que la van sustentar per arribar als ciments dels sistemes actuals i veure si aquests sn compatibles amb el respecte a la llibertat individual protegida, entre daltres per la llibertat de conscincia.
Resumo:
El procs de pau a Irlanda del Nord demostra que cal explorar noves frmules de sobirania que prenguin en consideraci les demandes dels pobles i territoris en conflicte. La profunda transformaci dels elements simblics clssics de lestat-naci en el context de la Uni Europea ha contribut enormement a les perspectives de resoluci daquest vell conflicte. Els debats actuals se centren en la recerca de nous instruments de sobirania compartida adaptats a una realitat social complexa i plural. Aquest nou enfocament per trobar una soluci al conflicte irlands s particularment rellevant per al debat basc sobre la formulaci de solucions creatives i modernes a problemes similars didentitat i sobirania. La noci de sobirania compartida implementada a Irlanda del Nord una frmula per a relacions interdependents complexes t una rellevncia molt significativa per a la comunitat internacional i probablement es convertir en un model cada vegada ms potent i transcendent per a la resoluci de conflictes i la construcci de la pau.
Resumo:
El proyecto Vulnerabilidad costera a mltiples agentes. Aplicacin al litoral Cataln tiene como objetivo general desarrollar y validar una metodologa para evaluar cuantitativamente la vulnerabilidad de las costas sedimentarias a los principales procesos que rigen su comportamiento. Dentro de este contexto y durante un periodo de 6 meses se ha estado trabajando en el principal objetivo parcial del proyecto: el desarrollo de una serie de indicadores de vulnerabilidad costera a procesos fsicos, ms especficamente en la obtencin de un ndice de vulnerabilidad costera a temporales. Para ello se ha analizado la variabilidad espacial y temporal de la intensidad de los procesos costeros inducidos por temporales a lo largo de la costa Catalana, teniendo en cuenta nicamente la contribucin de las caractersticas del oleaje. Se han integrado datos reales y simulados de oleaje de tres sitios distribuidos a lo largo del litoral Cataln para obtener las series temporales de intensidad de los tres procesos costeros derivados de la accin de temporales ms relevantes (transporte de sedimentos, erosin e inundacin). Los resultados muestran que no existen tendencias significativas en las series temporales de los procesos estudiados. Por otro lado, el anlisis de las series de la media mvil de 5 aos de las anomalas de dichos procesos refleja tendencias positivas significativas en el transporte de sedimentos y la erosin para las zonas norte y sur de la costa, y en la inundacin para la zona sur. En relacin a la variabilidad espacial, los resultados muestran que la zona sur es la ms vulnerable a los procesos de erosin costera y transporte de sedimentos, mientras que la parte norte es la ms vulnerable al proceso de inundacin.
Resumo:
L'equip de la comunitat d'assessorament tcnic penal s'ha aplegat, en aquesta ocasi,per elaborar una guia de bones prctiques en lexercici de la tasca pericial en la situaci de judici oral. s a dir, un manual que ajudi a identificar els elements que cal posar en joc per contestar la pregunta clau de tot peritatge: s creble, el relat?, i que alhora doni pistes clares sobre com presentar el resultat daquesta feina.
Resumo:
El presente estudio est dedicado a analizar la traduccin de la irona en una obra de ficcin literaria, ms concretamente en los relatos satricos de Mijal Zoschenko y Mijal Bulgkov en su versin castellana. Metodolgicamente, el estudio presenta un enfoque pragmtico, y se inscribe en las aportaciones pragmticas de la segunda mitad del siglo XX, que permiten analizar el texto literario como un acto de comunicacin y un discurso dialgico, inscribindolo en un contexto extralingstico relevante. Abordaremos el anlisis de lo "no dicho": el subtexto irnico que subyace como un significado implcito no-deducible de los medios lingsticos en s mismos, y donde cobran una gran importancia los factores comunicativos: la situacin, la intencin del hablante, el principio cooperativo (segn Paul Grice) y toda una serie de presupuestos que pueden o no compartir los interlocutores. Partiendo del supuesto de la existencia de diferentes tipos textuales en toda traduccin, la ficcin literaria se abordar como un tipo de texto que presenta caractersticas particupares. En este sentido, el relato satrico de la poca sovitica se contempla como un gnero especfico que implica, a su vez, una estrategia especfica de traduccin. Como es sabido, en los textos humorsticos predomina el efecto perlocutivo. As pues, depender del tradutor que el texto transferido a otra cultura, y a menudo a otra poca, consiga el mismo efecto humorstico, o similar, al que tuvo el original en su contexto histrico-cultural.
Resumo:
El projecte est associat a l'assignatura de Disseny Microelectrnic I, Troncal de 2on cicle d'Enginyeria en Electrnica a la Universitat de Barcelona. A l'actualitat aquesta assignatura incorpora tant d'estudiants de Fsica com d'Enginyeries Tcniques d'altres universitats. El seu enfoc s de caire formador prctic. Temporalment l'assignatura correspon al primer quadrimestre en una carrera que a l'actualitat s noms de segon cicle. Per tant correspon a un moment en el qual l'estudiant t el primer contacte amb aquest ensenyament. La introducci de nous conceptes i continguts s constant. Durant els dos anys de durada del projecte, aquest ha perms lelaboraci de material didctic digital que ha estat incorporat satisfactriament (ben avaluat per lalumnat) al material didctic i les activitats del curs. Un dels objectius principals a aconseguir amb el projecte, combatre el fracs escolar associat a lalt ndex dabsentisme, sassoleix amb aquest material. Daltra banda, els alumnes que opten per un seguiment continuat, seguint la metodologia activa del curs, veuen en aquest material el recolzament necessari per afrontar les activitats que sels plantegen. En ambds casos i juntament amb la resta d'activitats presencials del curs, s'aconsegueix incentivar l'autoaprenentatge i motivar lalumne de forma continuada. El material digital comprn apunts de l'assignatura i problemes resolts de referncia. Durant lexecuci del projecte sha mesurat contnuament lesfor de lestudiant. Aquest era el segon principal objectiu del projecte, sense el qual una adaptaci a la metodologia ECTS i a lEEES s impossible. S'ha mesurat l'esfor que provoquen les diferents activitats, especialment aquelles activitats cooperatives que motiven ms l'alumnat per que tamb el carreguen ms. Com a eina per a l'estudiant s'ha desenvolupat un aplicatiu que permet que ell mateix conegui el seu esfor enfront de la resta d'alumnes com a mesura de la seva qualitat d'estudi.
Resumo:
La validaci de mtodes s un dels pilars fonamentals de lassegurament de la qualitat en els laboratoris danlisi, tal i com queda reflectit en la norma ISO/IEC 17025. s, per tant, un aspecte que cal abordar en els plans destudis dels presents i dels futurs graus en Qumica. Existeix molta bibliografia relativa a la validaci de mtodes, per molt sovint aquesta sutilitza poc, degut a la dificultat manifesta de processar tota la informaci disponible i aplicar-la al laboratori i als problemes concrets. Una altra de les limitacions en aquest camps s la manca de programaris adaptats a les necessitats del laboratori. Moltes de les rutines estadstiques que es fan servir en la validaci de mtodes sn adaptacions fetes amb Microsoft Excel o venen incorporades en paquets estadstics gegants, amb un alt grau de complexitat. s per aquest motiu que lobjectiu del projecte ha estat generar un programari per la validaci de mtodes i lassegurament de la qualitat dels resultats analtics, que incorpors nicament les rutines necessries. Especficament, el programari incorpora les funcions estadstiques necessries per a verificar lexactitud i avaluar la precisi dun mtode analtic. El llenguatge de programaci triat ha estat el Java en la seva versi 6. La part de creaci del programari ha constat de les segents etapes: recollida de requisits, anlisi dels requisits, disseny del programari en mduls, programaci d les funcions del programa i de la interfcie grfica, creaci de tests dintegraci i prova amb usuaris reals, i, finalment, la posada en funcionament del programari (creaci de linstallador i distribuci del programari).
