1000 resultados para Fortificacions -- Catalunya -- Àger
El treball assalariat en els masos de la Catalunya interior al segle XIX. L'exemple del mas Santmart
Resumo:
Malgrat que el mas es considera una unitat d'explotaci de caracter familiar, les mltiples tasques que s'hi havien de fer obligaven sovint els amos a cercar m d'obra fora de la familia. Aquesta necessitat augmentava a mesura que el conjunt de les terres sobrepassava I'extensi necessaria per a garantir I'autosuficincia familiar. En aquest article ens proposem d'analitzar el volum i la incidncia del treball dels jornalers en el conjunt de les tasques d'un mas, a travs de l'exemple del mas Santmart. Es tracta d'un mas que actualment pertany al municipi de Sallent, a la comarca del Bages, que ja apareix documentat a l'edat mitjana com un dels masos integrants de la quadra i la parroquia de Sant Mart de Serrama. Va sobreviure a la crisi del segle XIV, de la qual es va beneficiar aglutinant masos rnecs. A partir del segle XVIII va iniciar una expansi del conreu dels cereals, de l'olivera i, sobretot, de la vinya, que es va mantenir fins a la segona meitat del XIX -cal no oblidar que el Bages era una comarca essencialment vitcola. Per, tot i que els amos van incrementar el nombre de vinyes que explotaven directament, van optar per establir-ne una gran part a rabassa. Aix, doncs, segons l'amillarament, l'any 1861 l'hereu portava en conreu directe 23 Q 1 lq de cereals, 6 Q d'oliveres i 35 Q 4q de vinya. Alhora, 96 Q 4 q eren menades per rabassaires. s evident que les extensions de conreus explotades directament pels hereus exigien ma d'obra suplementria, de fora del nucli familiar.
Resumo:
En aquest article sofereix un perfil del pensament de Rousseau a partir de la seva relaci amb la filosofia estoica i la seva dependncia respecte de les idees de Montaigne, alhora que es remarca atenint-se a la Professi de fe del vicari savoi la dimensi religiosa i espiritual de la seva cosmovisi. Sobre la base daquests supsits es revisa limpacte de les idees de Rousseau en el Romanticisme del segle xix, sense perdre de vista les crtiques que la seva pedagogia va merixer dels idelegs del Noucentisme (Eugeni dOrs, Joaquim Xirau). Finalment, es conclou que la presncia de la pedagogia de Rousseau en el Moviment de Renovaci Pedaggica, viscut durant les primeres dcades del segle xx a Catalunya, constitueix ms un horitz que no pas una realitat bastida sistemticament i slidament.
Resumo:
Des de fa una dcada es parla de la convergncia digital, que ha propiciat la conjunci de la informtica amb els mitjans de comunicaci i la interconnexi en xarxa. Actualment circulen amb facilitat suports vells i nous cada vegada ms flexibles. La conseqncia per als usuaris s que avui disposen duna varietat mplia de continguts connectats permanentment en qualsevol lloc i en qualsevol moment, a travs de diverses plataformes i amb una convivncia rica i complexa. En aquest context, aquest article mostra les conclusions dun estudi de camp sobre ls, el consum i les preferncies de suports i de continguts de la comunicaci digital per part de grups dinfants, de joves, dadults i de gent gran a Catalunya.
Resumo:
Aquesta investigaci finanada pel Consell de lAudiovisual de Catalunya (CAC) presenta un mapa dels nous perfils professionals en el panorama periodstic catal actual com a conseqncia de la digitalitzaci de les eines i els processos de treball en els mitjans de comunicaci. Larticle analitza tamb lextinci i la transformaci de figures professionals en els mitjans audiovisuals i multimdia. A banda daix, la recerca presenta un panorama de les competncies professionals que ha de tenir un o una periodista en la nova realitat creada pels processos de digitalitzaci de la producci informativa.
Resumo:
La contaminaci per nitrats de les aiges subterrnies s un dels problemes mediambientals i de salut pblica que ms afecten els nostres aqfers. s per aix que un dels eixos del nostre estudi s fer la mxima difusi de lestat de la qualitat de laigua dels aqfers de diferents rees de Catalunya. En el present estudi es tracta la contaminaci per nitrats a les aiges de 945 punts de mostreig (sobretot daigua procedent de pous, dalgunes mines i dalgunes fonts) de Catalunya, situats en 12 comarques diferents, totes elles amb algun o una gran part dels seus municipis englobats en una zona vulnerable. Daquests punts de mostreig sha fet un recull de dades de la concentraci de nitrats des de lany 2003 fins el 2012 per tal destudiar-ne levoluci i la incidncia de la pluviometria, aix com conixer en quines comarques les variables externes: superfcie agrria til (SAU), explotacions agrries i cabana porcina i bovina poden haver incidit directament en la contaminaci. Tamb sestudia fins a quin punt, aquest deteriorament, ha afectat la mineralitzaci de laigua o afecta a llocs daiges ms mineralitzades. A partir dels resultats obtinguts sha arribat a les conclusions que la concentraci mitjana de nitrats a les aiges subterrnies en la majoria de comarques estudiades s elevada, superior als 50 mg/l que estableix la normativa vigent; que ha tendit a lestabilitat en els ltims deu anys; que afecta llocs daiges molt mineralitzades i que la pluviometria incideix notablement en la concentraci de nitrats. Sha observat que les variables externes superfcie agrria til (SAU), explotacions agrries i cabana porcina i bovina incideixen directament en la contaminaci, excepte al Maresme. Finalment es presenten diferents usos alternatius als de laigua de consum per aquestes aiges contaminades amb nitrats i que han posat en prctica diferents municipis de les comarques estudiades.
Resumo:
El desenvolupamnet cientifico-tcnic s una de les rees amb un valor afegit ms alt, per la cual cosa s crucial destinar-hi recursos econmics i capital hum.
Resumo:
L'estudi que presentem forma part d'un treball de recerca sobre les elits poltiques parlamentries de Catalunya, desenvolupat per estudiants de tercer cicle de la Universitat de Barcelona sota la direcci del doctor Jordi Matas. Per ser ms exactes, s'ha centrat en els diputats de la cinquena legislatura del Parlament de Catalunya: totes les persones que van sortir elegides en les eleccions autonmiques del dinou de novembre de 1995 i que actualment exerceixen el crrec de diputat. La intenci s conixer qui sn aquestes persones, com les podem caracteritzar i definir des del punt de vista sociolgic i poltic. Totes ocupen per definici unes posicions de poder en la instituci ms caracterstica de la democrcia liberal: el Parlament. Per a banda d'aquesta obvietat, la intenci de la recerca s conixer quins altres fets els relacionen.
Resumo:
Larticle analitza limpacte social dels plans i dels projectes territorials ents com la percepci que una societat local t de les conseqncies que comportar una intervenci determinada sobre el territori. La configuraci dun quart poder territorial format per moviments socials i la crisi del sistema de representaci ciutadana han refermat la importncia de limpacte social, el qual t una incidncia notable en les intervencions que afecten el territori, i aix en provoca ben sovint la paralitzaci o la modificaci. Calen mecanismes per incorporar limpacte social des que es comena a plantejar un projecte per evitar situacions destancament, per estudiar alternatives ms ptimes i per reconixer els valors territorials tal com sn percebuts per la societat local
Resumo:
A la fin, fragment d'un registre des enquteurs de saint Louis.
Resumo:
La recerca que es presenta en aquest article analitza la percepci del projecte de nou Estatut de Catalunya a la premsa espanyola. Lestudi sha fet a partir dels editorials i de les portades publicades en dotze diaris de tot lEstat entre els dies 1 doctubre i 15 de desembre de2005. El projecte de nou Estatut de Catalunya va provocar un debat sobredimensionat que va convertir els mitjans en una autntica arena poltica, un locus pblic on mitjans i poltics van desplegar mltiples estratgies ideolgiques cooperatives o competitives. Larticle conclou que el nou Estatut va patir un rebuig sever en la majoria de diaris, especialment en alguns dmbit estatal, i tracta didentificar les diferncies de mats entre els dotze rotatius.El treball tamb dissecciona els punts forts i febles del projecte estatutari segons els rotatiusanalitzats.
Resumo:
Es descriu levoluci del poblament des de lpoca preibrica fins a libric, tot seguint J. Sanmart, que linterpreta com a resultat duna dinmica interna de la societat que va conduir a la formaci de protoestats o estats arcaics en el perode ibric ple. A partir de larribada dels romans, el 218 aC, lrea catalana va sofrir el canvi de poblament ms radical que ha experimentat el pas des del neoltic, a conseqncia de la introducci del sistema de la ciutat romana. Aix es deu al pas duna societat amb una estructura que es podria interpretar com un protoestat o estat arcaic a una societat que correspon a un estat de dret, el de la repblica romana. Es fa molt difcil fer clculs sobre les xifres de poblament, tot i que se suposa que la poblaci va augmentar en poca romana. El canvi radica en el pas duna densa xarxa jerarquitzada de poblats encastellats, dalt de turons, i amb alguns establiments rurals dispersos pel territori, a lestabliment de les ciutats romanes, que buscaven les millors planes per fer-hi una producci agrcola que va entrar en el comer de llargues distncies del Mediterrani de lpoca. Les ciutats romanes es troben en lorigen de les principals ciutats de la Catalunya actual.
Resumo:
Prdua violenta de familiars o coneguts. Prdua de vivendes i estris . Sentiment damenaa a la seva vida. Lexposici a aspectes grotescs de la mort o les lesions. Lexperimentaci dun succs devastador.
Resumo:
La informaci sobre el comportament de la mobilitat laboral a Catalunya ha perms l'aplicaci de diferents metodologies de definici d'espais funcionals, entre elles el model de cohesi, que intenta determinar rees urbanes-ciutats reals a Catalunya. En aquestarticle s'analitza l'evoluci de la mobilitat laboral entre 1981 i 2001, aix com els resultats d'aplicar el model de cohesi a les dades de 2001. Tamb es fa un petit assaig sobre en quina mesura els mbits de planificaci establerts per la legislaci territorial i urbanstica de Catalunya, que vol donar resposta a aquesta realitat urbana, es corresponen amb aquells altres que s'han determinat a partir del model de cohesi
Resumo:
Los medios de comunicacin tienen un papel muy importante en la divulgacin de la informacin sobre la salud. Una informacin de calidad sobre el cncer de mama puede ayudar a miles de mujeres a prevenir y a detectar precozmente esta enfermedad, mejorando su pronstico y su calidad de vida. El objetivo de este trabajo es analizar la cobertura informativa sobre el cncer de mama en los cinco diarios de mayor difusin en Espaa: El Pas, El Mundo, ABC, La Vanguardia y El Peridico de Catalunya, de 2006 a 2010. La metodologa utilizada es el anlisis de contenido.
