Experiència dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura d'un familiar vell amb demència des de fa més de quatre anys

El treball que es presenta vol respondre la pregunta de quina és l’experiència dels cuidadors i les cuidadores principals informals que tenen cura d’un familiar vell amb demència des de fa més de 4 anys. Després de plantejar les hipòtesis de partida, es defineixen els objectius generals i específics i s’expliquen l’interès, la justificació, la rellevància i l’aportació d’aquest estudi. En l’apartat corresponent a l’estat de la qüestió i la fonamentació conceptual, després de fer una revisió bibliogràfica, es descriuen els elements que formen part d’aquesta temàtica: perfils dels receptors de cures i de les cuidadores, significat de tenir cura, vida quotidiana i qualitat de vida i descripció del model conceptual de Virginia Henderson. En el capítol següent s’exposen la metodologia, el paradigma i el mètode d’investigació utilitzats en aquest treball, així com les matrius d’anàlisi del contingut i del discurs. A partir d’aquí s’exposen els resultats en funció dels objectius plantejats. En la discussió, s’analitzen i s’interpreten les dades obtingudes i es contraposen amb altres estudis, a més de fer-se una reflexió personal sobre els aprenentatges adquirits i una proposta de línies de treball futures. A continuació s’exposen unes conclusions per resumir la informació obtinguda. En la secció de referències bibliogràfiques es detallen les fonts consultades, i en els annexos hi consten els models d’entrevista i de matriu per a l’anàlisi de dades, el full de consentiment informat, així com el buidatge i l’anàlisi de les entrevistes.

2008 Iowa Youth Survey State of Iowa Results, Revised June 2009

In September and October of 2008, the Iowa Department of Public Health (IDPH) collaborated with schools in Iowa to conduct the 2008 Iowa Youth Survey (IYS). The 2008 IYS is the twelfth in a series of surveys that have been completed every three years since 1975. The survey is conducted with students in grades 6, 8, and 11 attending Iowa public and private schools. The IYS includes questions about students’ behaviors, attitudes, and beliefs, as well as their perceptions of peer, family, school, neighborhood, and community environments.

Religious beliefs in schizophrenia: Their relevance for adherence to treatment

The study examined how religious beliefs and practices impact upon medication and illness representations in chronic schizophrenia. One hundred three stabilized patients were included in Geneva's outpatient public psychiatric facility in Switzerland. Interviews were conducted to investigate spiritual and religious beliefs and religious practices and religious coping. Medication adherence was assessed through questions to patients and to their psychiatrists and by a systematic blood drug monitoring. Thirty-two percent of patients were partially or totally nonadherent to oral medication. Fifty-eight percent of patients were Christians, 2% Jewish, 3% Muslim, 4% Buddhist, 14% belonged to various minority or syncretic religious movements, and 19% had no religious affiliation. Two thirds of the total sample considered spirituality as very important or even essential in everyday life. Fifty-seven percent of patients had a representation of their illness directly influenced by their spiritual beliefs (positively in 31% and negatively in 26%). Religious representations of illness were prominent in nonadherent patients. Thirty-one percent of nonadherent patients and 27% of partially adherent patients underlined an incompatibility or contradiction between their religion and taking medication, versus 8% of adherent patients. Religion and spirituality contribute to shaping representations of disease and attitudes toward medical treatment in patients with schizophrenia. This dimension should be on the agenda of psychiatrists working with patients with schizophrenia.

Comme une mode urbaine : projets de régénération urbaine et patrimonialisation à Porto et Marseille

Partant de deux études de cas, le projet de Frente Ribeirinha à Porto (Portugal) et celui d'Euroméditerranée à Marseille, ce projet de thèse a pour objectif l'étude des modalités de valorisation du tissu bâti (patrimonialisation) par les acteurs institutionnels dans les projets de régénération urbaine. Suivant l'hypothèse de l'entrée dans un nouveau régime de patrimonialité, l'analyse doit expliciter les stratégies à l'oeuvre ainsi que la manière dont les autorités publiques influent sur les représentations de l'espace construit. Abordant la question des échelles d'intervention des projets de régénération urbaine à partir des deux études de cas, mais également de littératures sur des projets anglo-saxons, la thèse cherche à voir, au prisme de la construction patrimoniale, comment ces projets sont directement connectés à l'économie internationale et au phénomène de globalisation et s'ils prennent en compte l'échelle du quotidien et de la domesticité. Il s'agit de montrer les limites d'une valorisation du tissu bâti dans un objectif de retombées économiques (ville consommable) au détriment des valeurs d'usage et de signifiants du quotidien. D'où l'hypothèse de l'importance d'une prise en compte des représentations de valeurs aux différentes échelles (dimensions socio-culturelles du projet de régénération) pour un équilibre qualitatif dans la fabrication du territoire et des projets sur le long terme. La volonté est sensiblement la compréhension des nouvelles constructions patrimoniales ainsi que des pratiques de conception et de mise en oeuvre du projet urbain. - Based on two case studies, the Frente Ribeirinha project in Porto (Portugal) and Euroméditerranée in Marseille, this research project aims at studying the modes of enhancement of the built fabric by institutional actors in urban regeneration projects. Posing the idea of a new heritage regime, this analysis attempts to explain the different strategies at work and how public authorities influence the built space's representations. Looking at the different scales of intervention of regeneration projects in our two case studies, as well as Anglo-Saxon literature on projects, it seeks at seeing, through heritage processes, how these projects are directly connected to the international economy and the phenomenon of globalization. Also, it aims at investigating whether policies take into account the scale of everyday life and domesticity. It attempts to show the limit of a built fabric's valuation with economic benefits objectives (consumable city) rather than taking into account values and meanings of everyday life. Hence, the thesis suggests taking into account representations and values at different scales (socio-cultural dimensions of the regeneration project) for a qualitative balance in urban planning and urban projects' manufacturing. The aim is to broaden the understanding on heritage construction, on urban design practices and on implementation of urban projects.

Arjessa ja liikkeessä : verkostonäkökulma modernisoituviin työelämän suhteisiin 1880-1920

Summary: In everyday life and in the movement : a network approach to labour relations in the process of modernisation in Finland 1880-1920

One-year prevalence of low back pain in two Swiss regions: estimates from the population participating in the 1992-1993 MONICA project.

STUDY DESIGN: A cross-sectional survey was performed. OBJECTIVE: To estimate the extent of low back pain as a public health problem. SUMMARY OF BACKGROUND DATA: Health surveys converge on very high estimates of low back pain in general populations, but few studies have included severity criteria in their definition and conclusions. Because it is unlikely that interventions will influence the prevalence of minimal and infrequent symptoms, greater attention should be paid to characteristics of low back pain that indicate some impact on the life of survey respondents. METHODS: Two regions participated in the MONICA (MONitoring of trends and determinants in CArdiovascular disease) project in Switzerland. Participants randomly selected from the general population completed a standard self-administered questionnaire on cardiovascular risk factors. A special section on low back pain was added in the third (1992-1993) MONICA survey and completed by 3227 participants. RESULTS: A regional difference found in the 12-month prevalence rate disappeared with the inclusion of severity criteria. Low back pain over more than seven cumulated days was reported among men by 20.2% (age range, 25-34 years) to 28.5% (age range, 65-74 years), respectively, among women by 31.1% to 38.5%. Similar rates of reduction in activity (professional, housekeeping, and leisure time) and medical consultation (conventional and nonconventional) motivated by low back pain characterized the two participating regions. The cumulative duration of pain was related to all the indicators showing the impact of low back pain on everyday life. CONCLUSIONS: Determining the cumulative duration of low back pain over the preceding year is a straightforward task, and a cutoff at 1 week seems appropriate for distinguishing between low- and high-impact low back pain.

Disordered eating behaviors: what about boys?

PURPOSE: To determine the characteristics specific to boys with disordered eating behaviors (DEB) and the general context in which these DEB occur. METHOD: Data were drawn from the SMASH02 database, a survey carried out among post-mandatory school students in Switzerland aged 16-20 years in 2002. Only males (N=3890) were included, and were classified into into one of four groups based on their level of concern about weight/food and on their eating behaviors, as follows: group 1: one concern without behavior (N=862); group 2: more than one concern without behavior (N=361); group 3: at least one behavior (N=798); and a control group (N=1869), according to previously validated items. Groups were compared for personal, family, school, experience of violence, and health-compromising behaviors variables on the bivariate level. All significant variables were included in a multinomial logistic regression using Stata 9 software. RESULTS: About one-half of the boys reported either a concern or unhealthy eating behavior. Compared with the control group, boys from the three groups were more likely to be students and to report a history of sexual abuse, delinquency, depression, and feeling fat. In addition, boys from group 3 were more likely to report a history of dieting, early puberty, peer teasing, having experienced violence, frequent inebriation, and being overweight. CONCLUSION: DEB concern adolescent males more frequently than thought and seem to be integrated in a general dysfunctional context, in which violence is predominant. Adolescent males also need to be screened for DEB. Moreover, prevention programs should target the increasing social and media pressure regarding boys ideal body shape and raise public consciousness about this phenomenon.

Les médiations de l'immédiateté : l'individualisme communautaire des assemblées pentecôtistes

Lorsqu'il est amené à témoigner de sa conversion, le membre d'une assemblée pentecôtiste insiste avant tout sur la dimension personnelle de son choix de vie et sur les manifestations divines qui l'ont encouragées et qui l'encouragent encore chaque jour dans cette voie. Avoir fait l'expérience personnelle de l'agir divin est un élément constitutif de tout récit de conversion. Cet article, basée sur des recherches doctorales menées auprès de deux assemblées pentecôtistes de l'Est de la France, cherche à mettre en évidence que cette relation personnelle et intime entre le fidèle et son créateur se construit dans le cadre communautaire : à travers l'harmonisation des récits de conversion et la structuration des réunions de prières assurant par les manifestations charismatiques la mise en présence de l'Esprit Saint au sein de la communauté des fidèles. C'est en effet sur une validation communautaire que reposent en partie les convictions individuelles. When he has to testify of his conversion, the member of a Pentecostal assembly insists above all on the personal dimension of his choice of life and on the divine intervention which has encouraged him and which will encourage him in his everyday life in this way. The personal experience of God's action is a constituent element of any narrative of conversion. This article, based on my PhD researches carried on with two Pentecostal assemblies located in the east of France, tries to highlight that this personal and intimate relation between the believer and his creator is built in the community framework : harmonization of the narratives of conversion, structuralization of the meetings of prayers and charismatic interventions of the Holy Spirit within the community of the believers. Individual convictions are partly based and validated by the community.

Valoración del patrón sexualidad en las personas usuarias de los servicios sanitarios

Desde enfermería es necesario realizar una valoración integral del usuario de los servicios sanitarios. La persona es un ser biopsicosocial y se hace necesario una visión en su integridad. La sexualidad forma parte de nuestra vida cotidiana y es un aspecto fundamental en la vida de todos nosotros. Sin embargo, parece ser excluida por los profesionales de enfermería, cuando el usuario entra dentro del sistema de salud. Independientemente de la patología que sufra el sujeto de nuestros cuidados, la sexualidad está presente y forma parte de su vivencia personal y cotidiana. La influencia del sistema biomédico hace que muchas veces la sexualidad sea tratada desde la patogenia, obviando la valoración de una vivencia de una sexualidad saludable. La sexualidad es observada, en muchas ocasiones desde una perspectiva únicamente heterosexual, o ligada únicamente a la reproducción, negando con esta actitud la vivencia de una sexualidad a muchos de nuestros pacientes. Deberíamos ofrecer unos cuidados integrales y holísticos, pero tanto en la formación enfermera como en la práctica, en muchas ocasiones, excluimos el patrón sexualidad, convirtiéndolo así en un tema tabú.A través de un estudio cuantitativo, no experimental descriptivo y transversal se pretende conocer por qué las enfermeras y enfermeros no exploramos suficientemente el patrón de sexualidad de los usuarios y cuáles son las causas que nos impiden hacerlo. El estudio se realizará a partir de un cuestionario, distribuido entre los enfermeros y enfermeras de los diferentes servicios sanitarios del parc de salut mar.

Un programa psicosocial: programa psicoestimulatiu integral (P.P.I.) amb persones afectades de malaltia d' Alzheimer

L'any 2011 la malaltia d'Alzheimer es situava com la quarta causa de mort més freqüent amb un augment de fins a 11.907, més del doble de morts que l'any 2000 (INE). Aquestes dades demostren l'augment del número de persones que pateixen una demència a mesura que envelleixen i una de les explicacions és l'augment de l'esperança de vida. Per aquest motiu l'estudi de la qualitat de vida ha adquirit una gran importància des de la dècada dels 90. La qualitat de vida és un concepte especialment subjectiu pel fet que cada persona la viu segons la pròpia percepció de salut i benestar i el grau d'adaptació a l'entorn que l'envolta. Per aquest motiu es planteja un programa de psicoestimulació integral (PPI) centrat en les individualitats de cada persona: valors, interessos, història ocupacional..., des de la filosofia de la Teràpia Ocupacional. El projecte està elaborat mitjançant la metodologia qualitativa utilitzant l'enquesta en profunditat semi-estructurada per a realitzar les entrevistes i obtenir la informació principal a l'inici i al final del programa juntament amb tota la informació que s'obtingui de l'observació participant del dia a dia de cada un dels professionals per tal d'estudiar fins a quin punt aquesta atenció centrada en la persona contribueix a millorar la qualitat de vida de les persones afectades de Malaltia d'Alzheimer que reben tractaments no farmacològics com el proposat en aquest projecte. Com a tot estudi es poden trobar alguns factors condicionants com pot ser l'evolució pròpia de la malaltia amb les conseqüències negatives que això comporta i/o el número de participants que formen la mostra.

Anàlisi de les eines TIC utilitzades a tres escoles bressol per a relacionar-se i comunicar-se amb les famílies i elaboració d'una guia per a l'elecció d'eines TIC com a mitjà de relació

A l’escola bressol el vincle entre equip educatiu i família és de gran importància i, en la societat canviant en la que vivim, és important cercar noves vies de comunicació. Aquesta recerca és un estudi de casos de l’ús de les TIC com a mitjà de comunicació entre escola i família a tres escoles bressol. Amb l’objectiu de descriure i analitzar aquestes eines s’utilitzen entrevistes, qüestionaris i anàlisi de documents com a instruments de recollida de dades. Els resultats mostren que les eines més utilitzades són el blog i el correu electrònic amb la funció d’informar a les famílies. Aquestes dades permeten identificar l’ús, la funció i els destinataris com a criteris necessaris per a escollir l’eina TIC més adient per a la relació família-escola d’un centre, i per elaborar una guia per a l’elecció d’eines TIC com a mitjà de relació entre els dos agents educatius.

2014 Iowa Youth Survey State of Iowa Results, March 2015

From September 29, 2014 through November 7, 2014, the Iowa Department of Public Health (IDPH) collaborated with schools in Iowa to conduct the 2014 Iowa Youth Survey (IYS). The 2014 IYS is the fifteenth in a series of surveys that have been completed every two or three years since 1975. The survey is conducted with students in grades 6, 8, and 11 attending Iowa public and private schools. The IYS includes questions about students’ behaviors, attitudes, and beliefs, as well as their perceptions of peer, family, school, neighborhood, and community environments.

Tema y narración en Eyes Wide Shut

A partir de la complejidad argumental y temática de la película Eyes Wide Shut, dirigida por Stanley Kubrick, se presenta una propuesta interpretativa que analiza la relación entre el tema de la película, la trama narrativa y la novela en que se basa, Traumnovelle (Relato soñado), de Arthur Schnitzler. La estructura argumental se sostiene en un elemento temático específico, los impulsos sexuales de una pareja –y los sueños y las fantasías vinculados–, en una trama en la que se suceden episodios que representan estos impulsos. Las escenas proyectan las tendencias del inconsciente de los personajes (en sueños, en fantasías y también en situaciones dudosamente reales) de forma cada vez más intensa, hasta llegar al anticlímax de cotidianidad con que concluye la película.