Jornades d'Història de la Medicina a la Garrotxa : Olot, 28 i 29 de març de 1987

Amb aquest número, la revista "Gimbernat" deixa de centrar-se en els Congressos d'Història de la Medicina Catalana i s'obre a altres esdeveniments, també més locals, en aquest cas, les primeres Jornades d'Història de la Medicina a la Garrotxa. En aquest volum trobem el resum de les diferents ponències i comunicacions.

Congrés Internacional: "De la dictadura a la democràcia : les dones en l'Europa mediterrània, central i de l'est"

El mes de setembre de 1993, el departament d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i l'european Network for Women's Studies (ENWS) del Consell d'Europa van organitzar el congrés internacional "De la dictadura a la democràcia: les dones en l'Europa mediterrània central i de l'est". Lóbjectiu del congrés va ser desenvolupar una reflexió entorn de la trajectòria de les dones en les crisis dels antics règims dictatorials i en la transició democràtica.

A.A.V.V.: Montbarbat (1978-1986), Lloret de Mar, 1996

Debe reconocerse que en estos años próximos al fin del milenio la publicación de estudios sobre el mundo ibérico goza de excelente salud, cuando menos en volumen. Artículos, ponencias y comunicaciones amenazan con abrumar al lector más impenitente. Por ello resulta aleccionador acudir al meritorio trabajo de Fernando Quesada: "La cultura ibérica: una aproximación bibliográfica (1992-1993)", RE/b, 1, 1994, 335-377, que reúne la producción en revistas y series no excesivamente locales -imposibles de controlar, por otro lado-, y comprobar un balance de unos doscientos títulos anuales. Ahora bien, si consideramos el número de monografías, nos situaremos en un plano selectivo, que rondará la docena al año. Diversos factores -y entre ellos la desidia de diferentes niveles administrativos y académicos- parecen confabularse para que no se disponga de un conjunto de memorias impresas proporcional al volumen de excavaciones realizadas en las dos últimas décadas.

Quesada Sanz, Fernando y Zamora Merchán, Mar (eds.), El caballo en la antigua Iberia (estudios sobre los équidos en la Edad del Hierro), Bibliotheca Archaeologica Hispana, 19, Madrid, 2003, 253 pp.

La colaboración editorial entre la Real Academia de la Historia y la Universidad Autónoma de Madrid ha hecho posible el libro que nos ocupa, inscrito en la espléndida serie de temas peninsulares BAH. colección que alcanza ya los 19 títulos en sus primeros cuatro años de existencia. El caballo en la antigua Iberia aborda un tema necesitado de una revisión en nuestro actual panorama historiográfico; tal objetivo se cumple mediante una serie de capítulos independientes, fruto del trabajo de diversos estudiosos y especialistas que, desde metodologías y ciencias muy diferentes entre sí, tienen en común un mismo objeto de estudio.

Sustained transgene expression using MAR elements.

Matrix attachment regions (MARs) are DNA sequences that may be involved in anchoring DNA/chromatin to the nuclear matrix and they have been described in both mammalian and plant species. MARs possess a number of features that facilitate the opening and maintenance of euchromatin. When incorporated into viral or non-viral vectors MARs can increase transgene expression and limit position-effects. They have been used extensively to improve transgene expression and recombinant protein production and promising studies on the potential use of MAR elements for mammalian gene therapy have appeared. These illustrate how MARs may be used to mediate sustained or higher levels of expression of therapeutic genes and/or to reduce the viral vector multiplicity of infection required to achieve consistent expression. More recently, the discovery of potent MAR elements and the development of improved vectors for transgene delivery, notably non-viral episomal vectors, has strengthened interest in their use to mediate expression of therapeutic transgenes. This article will describe the progress made in this field, and it will discuss future directions and issues to be addressed.

MAR-mediated integration of plasmid vectors for in vivo gene transfer and regulation.

BACKGROUND: The in vivo transfer of naked plasmid DNA into organs such as muscles is commonly used to assess the expression of prophylactic or therapeutic genes in animal disease models. RESULTS: In this study, we devised vectors allowing a tight regulation of transgene expression in mice from such non-viral vectors using a doxycycline-controlled network of activator and repressor proteins. Using these vectors, we demonstrate proper physiological response as consequence of the induced expression of two therapeutically relevant proteins, namely erythropoietin and utrophin. Kinetic studies showed that the induction of transgene expression was only transient, unless epigenetic regulatory elements termed Matrix Attachment Regions, or MAR, were inserted upstream of the regulated promoters. Using episomal plasmid rescue and quantitative PCR assays, we observed that similar amounts of plasmids remained in muscles after electrotransfer with or without MAR elements, but that a significant portion had integrated into the muscle fiber chromosomes. Interestingly, the MAR elements were found to promote plasmid genomic integration but to oppose silencing effects in vivo, thereby mediating long-term expression. CONCLUSIONS: This study thus elucidates some of the determinants of transient or sustained expression from the use of non-viral regulated vectors in vivo.

El comercio interprovincial en época altoimperial: Puteoli, Alejandría y el mar Rojo

El comercio en época romana alto imperial a nivel interprovincial, entre las provincias occidentales y orientales, ha sido largamente menospreciado por lo que en este artículo queremos poner de relieve su existencia. Puteoli y Alejandría eran los puertos a través de los cuales se efectuaba este comercio que tenía como una de sus zonas de consumo el desierto oriental egipcio y la zona del mar Rojo.

Temporal variation of the biomass and structure of Caulerpa prolifera (Forsskal) Lamouroux meadows in the Mar Menor lagoon (SE Spain).

The temporal changes in the structure, biomass and C, N and P content of meadows of Caulerpa prolifera (Forsskal) Lamouroux in the Mar Menor coastal lagoon (SE Spain) are described over the period from November 1986 to March 1989. C. prolifera meadows showed a unimodal pattern of vegetative development with maximum biomass values (168-173 g d.w. m-2) reached in summer and maintained during autumn, and minimum biomass values (0-57 g d.w. m-2) during late winter and early spring. Leaf area index values changed between 0.37-0.40 m2 m-2 in January-February and 2.60-7.06 m2 m-2 in July. The seasonality in the biomass and structure of the meadow was mainly related to the vegetative development of the secondary fronds. Carbon and phosphorus content of the thallus (32.5-34.8% d.w. and 0.065-0.069% d.w., respectively) had no seasonality, but nitrogen content showed a bimodal annual pattern with higher values in spring and fall (>2.5% d.w.) than in summer and winter (<2.5% d.w.).

Irradiacions tropicals dins la vegetació nitròfila mediterrània

Tropical irradiations into Mediterranean nitrophilous vegetation. Irradiations of pantropical Ruderali-Manihotetea reach Mediterranean countries. Hygronitrophilous Ecliption prostratae, trodden and disturbed ground-colonizing Eleitsinion indicae and suburban Lycio-Ipomoeion curtain communities are specially examined.

Moual Zarka et Had Gharam ; Mar Houakoum (suite) / Benhaïm et Melul, duo voc. [acc. instr.]

[Traditions. Afrique du Nord. Maroc]

El fons marí de les illes Medes i el Montgrí: quatre dècades de recerca per a la conservació

La recollida sistemàtica de dades per obtenir sèries temporals llargues de determinades variables que ens donin informació de com evoluciona un determinat ecosistema, una comunitat o una espècie, el que es coneix com a monitorització, resulta de gran interès quan es pretén esbrinar si un espai natural protegit segueix unatendència, a llarg termini, cap a la conservació dels seus valors naturals. Aquesta informació permet orientar la gestió de l’espai natural si es detecten tendències no desitjables, de manera que es puguin corregir abans que siguin irreversibles, el que es coneix com a gestió adaptativa de l’espai natural. La monitorització és especialment necessària en espais naturals on la pressió humana és molt forta, perquè permet veure fins a quin punt la pressió humana repercuteix de manera negativa sobre l’ecosistema i així facilita adaptar els mecanismes de gestió per evitar o, si més no, minimitzar aquest impacte negatiu.La major dificultat en la implementació d’un programa de monitorització està en el fet de seleccionar quines variables recollim de manera sistemàtica. Tenir informació a llarg termini sobre les abundàncies de la majorpart de les espècies que formen una comunitat, la variació en la mida dels individus i les diferents interaccionsque tenen lloc entre espècies, i entre elles i l’entorn, seria de gran valor per poder analitzar les tendències d’aquesta comunitat, però un seguiment d’aquests tipus tindria costos molt elevats. D’altra banda, fer seguiment de variables de fàcil recol·lecció pot ser molt assequible, però potser no ens doni suficient informacióde com està evolucionant el conjunt. Convé, doncs, seleccionar algunes variables, espècies o comunitats que puguin funcionar com a indicadores biològiques dels efectes sobre el conjunt de la comunitat; tambéés oportú seleccionar algunes espècies emblemàtiques, la conservació de les quals tingui especial interès. Aquest seguiment ha d’anar sempre acompanyat de treballs més detallats, que permetin validar si l’elecció de les variables indicadores és l’adequada i que els resultats de la monitorització són robusts. Una monitorització d’aquest tipus s’ha anat portant a terme aquestes darreres dècades al fons marí de les illes Medes, com també al litoral del Montgrí, amb la finalitat d’estudiar els possibles canvis com a resultat de la protecció d’aquest espai natural i d’analitzar els possibles efectes de l’excessiva freqüentació. Tambés’ha desenvolupat un bon nombre de projectes de recerca nacionals i internacionals, que han contribuït al coneixement del funcionament ecològic d’aquest espai natural tan conegut i admirat. En aquesta nova monografia de la col·lecció Recerca i Territori, impulsada per la Càtedra d’Ecosistemes Litorals Mediterranis, es recullen les principals conclusions de tots aquests estudis de seguiment que s’han anatrealitzant al fons marí de les illes Medes i del litoral del Montgrí. L’ànim de les monografies de la col·leccióRecerca i Territori és, d’una banda, aprofundir en el coneixement del funcionament dels espais naturals i, del’altra, ajudar a la presa de decisions per part dels responsables de la gestió d’aquests espais. Una gestióinformada resulta indispensable per a la conservació de zones protegides amb una alta freqüentació, com ésel cas del fons marí de les illes Medes.