Renal and antibacterial effects induced by myotoxin I and II isolated from Bothrops jararacussu venom

Bothrops jararacussu myotoxin I (BthTx-I; Lys 49) and II (BthTX-II; Asp 49) were purified by ion-exchange chromatography and reverse phase HPLC. In this work we used the isolated perfused rat kidney method to evaluate the renal effects of B. jararacussu myotoxins I (Lys49 PLA(2)) and II (Asp49 PLA(2)) and their possible blockage by indomethacin. BthTX-1 (5 mu g/ml) and BthTX-II (5 mu g/ml) increased perfusion pressure (PP; ct(120) = 110.28+/-3.70 mmHg; BthTX I = 171.28+/-6.30* mmHg; BthTX II = 175.50+/-7.20* mmHg), renal vascular resistance (RVR; ct(120) = 5.49+/-0.54 mmHg/ml.g(-1) min(-1); BthTX I = 8.62+/-0.37* mmHg/ml g(-1) min(-1); BthTX II=8.9+/-0.36* mmHg/ml g(-1) min(-1)), urinary flow (UF; ct(120)= 0.14+/-0.01 ml g(-1) min(-1); BthTX I=0.32+/-0.05* ml g(-1) min(-1); BthTX II=0.37+/-0.01* ml g(-1) min(-1)) and glomerular filtration rate (GFR; ct(120)=0.72+/-0.10 ml g(-1) min(-1); BthTX I=0.85+/-0.13* ml g(-1) min(-1); BthTX II=1.22+/-0.28* ml g(-1) min(-1)). In contrast decreased the percent of sodium tubular transport (%TNa+; ct(120)=79,76+/-0.56; BthTX I=62.23+/-4.12*; BthTX II=70.96+/-2.93*) and percent of potassium tubular transport (%TK+;ct(120)=66.80+/-3.69; BthTX I=55.76+/-5.57*; BthTX II=50.86+/-6.16*). Indomethacin antagonized the vascular, glomerular and tubular effects promoted by BthTX I and it's partially blocked the effects of BthTX II. In this work also evaluated the antibacterial effects of BthTx-I and BthTx-II against Xanthomonas axonopodis. pv. passiflorae (Gram-negative bacteria) and we observed that both PLA2 showed antibacterial activity. Also we observed that proteins Also we observed that proteins chemically modified with 4-bromophenacyl bromide (rho-BPB) decrease significantly the antibacterial effect of both PLA(2). In conclusion, BthTx I and BthTX II caused renal alteration and presented activity antimicrobial. The indomethacin was able to antagonize totally the renal effects induced by BthTx I and partially the effects promoted by BthTx II, suggesting involvement of inflammatory mediators in the renal effects caused by myotoxins. In the other hand, other effects could be independently of the enzymatic activity of the BthTX II and the C-terminal domain could be involved in both effects promoted for PLA(2). (C) 2005 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Historia de la Revolución de la República de Colombia en la América Meridional. Tomos I y II

Este es uno de los textos claves de la historiografía colombiana. Es una invitación a leer juiciosamente este libro, pues aunque no se compartan muchas de las ideas en él expuestas, ellas han tenido un peso decisivo en la conformación de la visión que se tiene hoy de la historia del país. Los personajes de la independencia en la obra del autor no son presentados en la forma idílica que una versión de la historia patria posterior ha difundido. Lejos de mostrar a estos héroes como prototipos de virtudes, amor por la patria, abnegación ante los infortunios, como modelos a seguir por las generaciones posteriores, en el, el autor señala las razones personales y de grupo que a su juicio los llevaron a actuar de una determinada manera. Así por ejemplo, la imagen que se da de la participación de Antonio Nariño en las luchas por el poder en el Estado de Cundinamarca en 1811 es la de un enemigo peligroso e insatisfecho por ocupar un cargo subalterno. La escritura de esta obra se enmarca dentro de la tradición de pensamiento racionalista del siglo XVIII.

Ad majorem dei gloriam- Espace de dieu et domaine des hommes, analyse des missions jesuites du paracuaria (1610 – 1767) a partir de l’archeologie phenomenologique, cas d’étude Nuestra Señora de Loreto (i et ii) et San Ignacio Mini (i et ii)

Méthodologie: Modèle interprétatif de l’archéologie phénoménologique.

Do Espírito do Lugar - Música, Estética, Silêncio, Espaço, Luz I e II Residências Cistercienses de São Bento de Cástris (2013, 2014).

As Residências Cistercienses em S. Bento de Cástris que se vêm realizando desde 2013 têm como primeiro objectivo reinventar na contemporaneidade a densidade histórica do discurso cisterciense, integrando a realidade deste mosteiro tanto numa ampla geografia da Ordem de Cister em Portugal e na Europa, como na história da região e do país. Inspiradas nas questões da História, da Arte, da Arquitectura, da Música, do Património e da Paisagem, as Residências Cistercienses em Cástris vêm apostando no debate de questões actuais ligadas aos espaços monásticos e ao seu futuro, nomeadamente os cistercienses. Esta aposta concretiza-se também no presente trabalho, DO ESPÍRITO DO LUGAR. ESTÉTICA. SILÊNCIO, ESPAÇO, LUZ, resultado das I e II Residências Cistercienses (2013 e 2014), e integra estudos que se reportam especialmente ao Silêncio e às suas várias linguagens e significados e às dimensões da Estética monástico-religiosa, com algum privilégio para as temáticas da Música. A apropriação do mosteiro pelo silêncio e pela música e a apreciação do espólio musical e instrumental de S. Bento de Cástris permitem uma melhor percepção das diversidades conjunturais e dos seus ritmos, aliando-se às dimensões de valorização patrimonial, eacompanhando-as de sugestões estéticas na pintura, escultura, pintura mural, azulejaria…, no sentido da fruição plena dos espaços. A riqueza deste evento, a Residência Cisterciense no mosteiro de S. Bento de Cástris, permitirá que o futuro deste património, de tanta diversidade e espessura histórico-cultural, continue a ser debatido e a justificar edições futuras resultantes dos trabalhos de investigação aí apresentados e debatidos.

Synthesis, X-ray structure and in vitro cytotoxicity studies of Cu(I/II) complexes of thiosemicarbazone: special emphasis on their interactions with DNA

4-(p-X-phenyl)thiosemicarbazone of napthaldehyde {where X = Cl (HL1) and X = Br (HL2)}, thiosemicarbazone of quinoline-2-carbaldehyde (HL3) and 4-(p-fluorophenyl) thiosemicarbazone of salicylaldehyde (H2L4) and their copper(I) {Cu(HL1)(PPh3)(2)Br]center dot CH3CN (1) and Cu(HL2)(PPh3)(2)Cl]center dot DMSO (2)} and copper(II) {((Cu2L2Cl)-Cl-3)(2)(mu-Cl)(2)]center dot 2H(2)O (3) and Cu(L-4)(Py)] (4)} complexes are reported herein. The synthesized ligands and their copper complexes were successfully characterized by elemental analysis, cyclic voltammetry, NMR, ESI-MS, IR and UV-Vis spectroscopy. Molecular structures of all the Cu(I) and Cu(II) complexes have been determined by X-ray crystallography. All the complexes (1-4) were tested for their ability to exhibit DNA-binding and - cleavage activity. The complexes effectively interact with CT-DNA possibly by groove binding mode, with binding constants ranging from 10(4) to 10(5) M-1. Among the complexes, 3 shows the highest chemical (60%) as well as photo-induced (80%) DNA cleavage activity against pUC19 DNA. Finally, the in vitro antiproliferative activity of all the complexes was assayed against the HeLa cell line. Some of the complexes have proved to be as active as the clinical referred drugs, and the greater potency of 3 may be correlated with its aqueous solubility and the presence of the quinonoidal group in the thiosemicarbazone ligand coordinated to the metal.

The syntheses, characterizations, X-ray crystal structures and properties of Cu(I) complexes of a bis-bidentate schiff base ligand

Bis-bidentate Schiff base ligand L and its two mononuclear complexes [CuL(CH3CN)(2)]ClO4 (1)and [CuL(PPh3)(2)]ClO4 (2)have been prepared and thoroughly characterized by elemental analyses, IR, UV-Vis, NMR spectroscopy and X-ray diffraction analysis. In both the complexes the metal ion auxiliaries adopt tetrahedral coordination environment. Their reactivity, electrochemical and photophysical behavior have been studied. Complex 1 shows reversible Cu-II/I couple with potential 0.74 V versus Ag/AgCl in CH2Cl2. At room temperature L is weakly fluorescent in CH2Cl2, however in Cu(I)complexes 1 and 2 the emission in quenched. (C) 2009 Elsevier B. V. All rights reserved.

Síntesi, estructura i reactivitat de nous complexos de Cu, Ag i Ni contenint lligands triazamacrocíclics. Aplicacions en l'activació d'enllaços

· S'ha preparat i caracteritzat una família de complexos de Cu(III) contenint lligands triazamacrocíclics, estudiant-se les seves propietats estructurals, espectroscòpiques i redox. Aquesta àmplia família de complexos tenen un gran interès perquè permeten descriure les propietats dels complexos de Cu en un estat d'oxidació poc habitual i a més ens han permès mesurar de manera quantitativa l'efecte Meyerstein. · Una nova família de complexos de Cu(I) amb els lligands triazamacrocíclics es sintetitzada i caracteritzada per tècniques espectroscòpiques i estructurals, demostrant que aquests complexos presenten diferents estructures a l'estat sòlid i en dissolució. Així doncs, mentre que en dissolució es demostra per RMN que es tracta d'una espècie monomèrica, la determinació estructural per difracció de raigs X d'aquests complexos de Cu(I), ens confirma la formació d'espècies polimèriques. Per altra banda, s'ha estudiat la seva reactivitat; a) la seva implicació en la formació de lligands deuterats mitjançant l'intercanvi H/D en condicions suaus i b) la formació de complexos bisfenoxo a partir de la reactivitat entre els corresponents complexos de Cu(I) i oxigen molecular. De la mateixa manera, s'ha preparat el corresponent anàleg de Ag(I) en estat sòlid, obtenint la formació d'un polímer de Ag(I), el qual presenta a l'estat sòlid una estructura en forma de ziga-zaga, diferent a l'estructura del polímer de Cu(I), que és lineal. · S'ha determinat i proposat el mecanisme que té lloc en l'activació de l'enllaç C-H i posterior reacció de transferència per tal d'estabilitzar els productes finals mitjançant una reacció de desproporció. El seguiment de la reacció té lloc mitjançant tècniques espectroscòpiques com UV-vis. Dit seguiment, ens permet determinar les diferents influències electròniques sobre la reacció de formació dels complexos organometàl·lics de Cu(III). A més a més, el seguiment de la reacció a baixa temperatura ens permet determinar espectroscòpica i teòricament la formació d'un intermedi de Cu(II), i mitjançant la determinació dels paràmetres cinètics i termodinàmics es proposa un mecanisme de reacció. Posteriorment, s'ha assajat la reactivitat d'una sal de Cu(II) amb un lligand macrocíclic que conté un grup metil en el carboni orientat cap al centre del macrocicle, implicant la formació d'un intermedi agòstic. De la determinació estructural d'aquest intermedi de CuII i del lligand protonat, s'extreuen una sèrie de conclusions molt interessants, com són la demostració estructural de l'activació de l'enllaç C-C en la primera etapa de formació i de manera anàloga poder comparar-ho amb els sistemes macrocíclics HL2-HL6, demostrant la possible formació d'un intermedi agòstic, on es produeix l'activació de l'enllaç C-H. Aquesta similitud estaria d'acord amb els sistemes HL2-HL6, els quals espectroscòpica i teòricament s'havia detectat la presència d'un intermedi de característiques similars. Degut a l'acidesa d'aquest protó, i gràcies a la presència d'una base com és el propi lligand, aquest podia ésser extret donant lloc a la formació dels corresponents organometàl·lics de Cu(III). Dita estructura també representa un dels pocs exemples d'un organometàl·lic de CuII, un estat d'oxidació poc conegut dins d'aquest camp. · S'ha descrit la reactivitat dels nous complexos organometàl·lics de Cu(III), els quals sota medi pròtic i en condicions àcides o neutres són espècies totalment estables, però en condicions bàsiques o reductores aquestes espècies reaccionen donant lloc a la formació de noves espècies de tipus bisfenoxo, on el Cu es troba en estat d'oxidació +2. S'han caracteritzat mitjançant difracció de RX, on es s'observa l'entorn químic del Cu, la geometria del complex bisfenoxo i l'hidroxilació de l'anell aromàtic. · Finalment, s'ha descrit per primera vegada la síntesi i caracterització d'uns nous complexos organometàl·lics de Ni. Aquests són sintetitzats en base als càlculs teòrics realitzats sobre els nostres sistemes macrocíclics. Per aquests complexos hem investigat l'efecte del metall, canviant el coure per altres metalls de la primera sèrie de transició (Mn, Fe, Co, Ni, Cu, Zn) i de la segona sèrie de transició (Ru, Rh, Pd, Ag). Els resultats demostren que el Ni(II), és el metall que presenta una major capacitat de l'activació de l'enllaç C-H en aquests sistemes aromàtics. Aquests compostos s'oxiden lentament cap a complexos de Ni(III). Per altra banda, l'addició d'una sal de clor sobre una solució d'un complex de Ni(II) permet aïllar el corresponent complex de Ni(III), caracteritzat per ressonància de spin electrònic

Stabilisation of two Cu(I)-amino N bonds in presence of imino N's

Two structurally characterised examples of air stable Cu-1 (amino N)(2)(imino N)(2) chromophores having a Cu(II/I) potential of 0.01-0.19 V vs SCE in CH2Cl2 are provided using two tetradentate N-donor ligands.

A fluxional (CuN2O2)-N-I core: binding of a keto oxygen atom to Cu-I and Ag-I

[Cu(2-acetylpyridine)(2)]ClO4 (1), characterised here, has a novel Cu'N202 core in the solid state. Variable-temperature H-1 NMR studies show that the two chelate rings open up in solution at room temperature and the keto oxygen atoms dangle freely. As the temperature is lowered, the 0 atoms tend to bind to the metal atom. The corresponding silver(I) complex, [Ag(2-acetylpyridine)2]ClO4 (4), characterised by single-crystal X-ray crystallography, has an (AgN2)-N-I core in the solid state as well as in solution. Thus, while 1 is fluxional, 4 is not. In cyclic voltammetry, complex 1 displays a quasireversible Cu-II/I couple with a half-wave potential of 0.40 V vs. SCE. Complex I is easily oxidised by air and H2O2 in methanol to give rise to a dinuclear copper(II) complex where the ligand framework is not simple acetylpyridine. ((c) Wiley-VCH Verlag GmbH & Co. KGaA, 69451 Weinheim, Germany, 2005).

A multicommuted flow-system for spectrophotometric determination of tannin exploiting the Cu(I)/BCA complex formation

A flow system exploiting the multicommutation approach is proposed for spectrophotometric determination of tannin in beverages. The procedure is based on the reduction of Cu(II) in the presence of 4,4`-dicarboxy-2,2`-biquinoline, yielding a complex with maximum absorption at 558 nm. Calibration graph was linear (r=0.999) for tannic acid concentrations up to 5.00 mu mol L-1. The detection limit and coefficient of variation were estimated as 10 nmol L-1 (99.7% confidence level) and 1% (1.78 mu mol L-1 tannic acid, n=10), respectively. The sampling rate was 50 determinations per hour. The proposed procedure is more sensitive and selective than the official Folin-Denis method, also minimizing drastically waste generation. Recoveries within 91.8 and 115% were estimated for total tannin determination in tea and wine samples. (C) 2007 Elsevier B.V. All rights reserved.

4-Biphenylyl phenyl thioketone (I), C19H14S, and 1-naphthyl phenyl thioketone (II), C17H12S

(I): Mr=274"39, orthorhombic, Pbca, a = 7.443 (1), b= 32.691 (3), c= 11.828 (2)A, V= 2877.98A 3, Z=8, Din= 1.216 (flotation in KI), D x = 1.266 g cm -3, /~(Cu Ka, 2 = 1.5418 A) = 17.55 cm -1, F(000) = li52.0, T= 293 K, R = 6.8%, 1378 significant reflections. (II): M r = 248.35, orthorhombic, P212~21, a = 5.873 (3), b = 13.677 (3), c = 15-668 (5) A, V = 1260.14 A 3, Z = 4, D,n = 1.297 (flotation in KI), Dx= 1.308 g cm -a, /t(CuKa, 2=1.5418 A) = 19.55 cm -~, F(000) = 520.0, T= 293 K, R = 6.9%, 751 significant reflections. Crystals of (I) and (II) undergo photo-oxidation in the crystallinestate. In (I) the dihedral angle between the phenyl rings of the biphenyl moiety is 46 (1) °. The C=S bond length is 1.611(5) A in (I) and 1.630 (9)/~ in (II). The correlation between molecular packing and reactivity is discussed.

Synthesis, Structures, and Magnetic Behavior of a Series of Copper(II) Azide Polymers of Cu-4 Building Clusters and Isolation of a New Hemiaminal Ether as the Metal Complex

Four new neutral copper azido polymers, Cu-4(N-3)(8)(L-1)(2)](n) (1), Cu-4(N-3)(8)(L-2)(2)](n) (2), Cu-4(N-3)(8)(L-3)(2)](n) (3), and Cu-9(N-3)(18)(L-4)(4)](n) (4) L1-4 are formed in situ by reacting pyridine-2-carboxaldehyde with 22-(methylamino)ethyl]pyridine (mapy, L-1), N,N-dimethylethylenediamine (N,N-dmen, L-2), N,N-diethylethylenediamine (N,N-deen, L-3), and N,N,2,2-tetramethylpropanediamine (N,N,2,2-tmpn, L-4)], have been synthesized by using 0.5 mol equiv of the chelating tridentate ligands with Cu-(NO3)(2)center dot 3H(2)O and an excess of NaN3. Single-crystal X-ray structures show that the basic unit of these complexes, especially 1-3, contains very similar Cu-4(II) building blocks. The overall structure of 3 is two-dimensional, while the other three complexes are one-dimensional in nature. Complex 1 represents a unique example containing hemiaminal ether arrested by copper(R). Complexes 1 and 2 have a rare bridging azido pathway: both end-on and end-to-end bridging azides between a pair of Cu-II centers. Cryomagnetic susceptibility measurements over a wide range of temperature exhibit dominant ferromagnetic behavior in all four complexes. Density functional theory calculations (B3LYP functional) have been performed on complexes 1-3 to provide a qualitative theoretical interpretation of their overall ferromagnetic behavior.

Stabilization of Cu-7 clusters in azide networks: syntheses, structures and magnetic behaviour

Two new azide bridged copper(II) coordination polymer compounds, Cu-7(N-3)(14)(C3H10N2)(C4H13N3)]n (I) and Cu-7(N-3)(14)(C3H10N2)(C5H15N3)(2)](n) (II) where C3H10N2 = 1,2-diaminopropane (1,2-DAP); C4H13N3 = di-ethylenetriamine (DETA); C5H15N3 = N-2-aminoethyl-1,3-propanediamine (AEDAP)] were prepared by employing a room temperature diffusion technique involving three layers. Single crystal studies reveal that both compounds I and II, have similar connectivity forming Cu7 clusters through end-on (EO) bonding of the azide. The Cu-7 clusters are connected through end-to-end (EE) connectivity of the azides forming three-dimensional structures. Magnetic studies confirmed the ferromagnetic interactions within the Cu-7 units and revealed the occurrence of concomitant ferro- and antiferro-magnetic interactions between these clusters. As a result I behaves as a weak-ferromagnet with T-C = 10 K.