Disseny d'un mètode de valoració d'itineraris d'educació ambiental i aplicació a l'àmbit Parc Natural de l'Alt Pirineu - Alt Urgell

El Parc Natural de l’Alt Pirineu (PNAP) està creant una xarxa d’itineraris d’educació ambiental amb l’objectiu de divulgar els valors del parc i conscienciar els seus visitants sobre la importància de conservar el medi ambient. El desenvolupament de mètodes de valoració de l’aptitud de potencials itineraris d’educació ambiental pot servir per crear eines de gestió molt útils a l’hora d’ampliar aquesta xarxa de senders. Per aquest motiu, un grup anterior de la llicenciatura de Ciències Ambientals va desenvolupar el preprotocol Neret, que permet obtenir una puntuació numèrica per a un itinerari, responent a una sèrie de preguntes senzilles. En el present projecte, s’ha aplicat el protocol anterior a tres itineraris de muntanya per tal d’estudiar-ne el funcionament en un tipus d’itinerari diferent dels de fons de vall, on va ser dissenyat. L’anàlisi del preprotocol s’ha efectuat mitjançant una matriu DAFO, a partir de la qual s’han proposat una sèrie d’estratègies de millora i, a partir d’aquestes, s’ha desenvolupat un nou mètode de valoració. Els principals aspectes negatius del preprotocol són la seva manca de flexibilitat, la sobrevaloració dels criteris relacionats amb la dificultat del recorregut, la manca de detall en l’anàlisi del potencial interpretatiu dels itineraris a més del poc pes que té aquest criteri en la puntuació global i, finalment, l’absència d’un criteri que valori els potencials impactes que es podrien derivar de l’ús de l’itinerari. Aquestes mancances s’han mirat de corregir al mètode de valoració dissenyat en el present projecte mitjançant les següents aportacions: una estructura transversal dividida en quatre factors avaluats per separat, sense criteris de valoració excloents i amb una ponderació final dels quatre principals criteris modificable segons els objectius dels gestors; una valoració més detallada dels continguts de l’itinerari, i finalment, la inclusió d’un nou criteri que considera la vulnerabilitat del medi a qualsevol tipus d’impacte.

Quantitative ultrasound for the detection and management of osteoporosis.

Quantitative ultrasound (QUS) appears to be developing into an acceptable, low-cost and readily-accessible alternative to dual X-ray absorptiometry (DXA) measurements of bone mineral density (BMD) in the detection and management of osteoporosis. Perhaps the major difficulty with their widespread use is that many different QUS devices exist that differ substantially from each other, in terms of the parameters they measure and the strength of empirical evidence supporting their use. But another problem is that virtually no data exist outside of Caucasian or Asian populations. In general, heel QUS appears to be most tested and most effective. Some, but not all heel QUS devices are effective assessing fracture risk in some, but not all populations, the evidence being strongest for Caucasian females > 55 years old, though some evidence exists for Asian females > 55 and for Caucasian and Asian males > 70. Certain devices may allow to estimate the likelihood of osteoporosis, but very limited evidence exists supporting QUS use during the initiation or monitoring of osteoporosis treatment. Likely, QUS is most effective when combined with an assessment of clinical risk factors (CRF); with DXA reserved for individuals who are not identified as either high or low risk using QUS and CRF. However, monitoring and maintenance of test and instrument accuracy, precision and reproducibility are essential if QUS devices are to be used in clinical practice; and further scientific research in non-Caucasian, non-Asian populations clearly is compulsory to validate this tool for more widespread use.

Ecologia de les Invasions Ecològiques

La paradoxa de les invasions planteja com és possible que algunes espècies siguin capaces d'envair regions a les que no han evolucionat i, fins i tot, arribar a ser més abundants que espècies autòctones que han tingut més oportunitat d’adaptars’hi. Comprendre l’ecologia de les invasions és especialment interessant perquè algunes d’aquestes espècies causen greus impactes ecològics i econòmics arreu del món. Per intentar resoldre la paradoxa en aquest treball s’ha seguit dues aproximacions. Per una banda, mitjançant anàlisis comparatius s’ha volgut identificar aquelles característiques que afecten el resultat de les introduccions d’ocells, i utilitzar-les com a predictors en protocols d’avaluació de riscos per prevenir futures invasions. Seguint en aquest nivell d’aproximació també s’ha volgut validar si, tal com prediu la teoria ecològica, les estratègies vitals de les espècies afecten l'èxit en l'establiment de poblacions d'ocells exòtics. D'altra banda, a través d'aproximacions descriptives i experimentals, s’ha volgut investigar els mecanismes d’invasió en un cas d’estudi concret, el del Rossinyol del Japó (Leiothrix lutea) als boscos de Collserola (Barcelona). Els anàlisis comparatius han mostrat que és possible de predir la probabilitat d’establiment de les espècies introduïdes a partir d’unes poques característiques amb notable precisió. Altrament, l’anàlisi sobre l’efecte de les estratègies vitals sobre el resultat de les invasions sembla indicar que hi ha un biaix en el registre històric d’introduccions que impedeix descobrir la naturalesa d’aquesta relació i suggereixen buscar una aproximació alternativa per al problema. Respecte el cas del Rossinyol del Japó, els resultats preliminars suggereixen que les raons del seu èxit als boscos de Collserola podrien ser que ha trobat un nínxol ecològic que està poc aprofitat per les espècies natives. Aquest treball vol mostrar com a través de la integració de diferents aproximacions podem ser capaços d’aportar una visió més completa per comprendre la paradoxa de les invasions.

QUALITEL : Qualitat Docent als estudis d'Enginyeria de Telecomunicació

L'objectiu del projecte QUALITEL dut a terme durant el curs 2007/2008 fou millorar l'aprenentatge dels estudiants de primer curs (fase selectiva) d'enginyeria de telecomunicació de l'ETSETB, introduint una nova metodologia docent basada en l'EEES. Es a dir, programació del treball de l'estudiant dins i fora de l'aula, increment de la interacció entre el professors i els seus estudiants mitjançant un sistema de tutories i la utilització d'eines de suport a l'aprenentatge com la utilització del Campus Digital ATENEA. La millora de l'aprenentatge s'hauria de traduir en un augment significatiu del percentatge d'aprovats a la fase selectiva que permetés capgirar la dinàmica de l'ETSETB en els darrers anys que ha sofert una davallada molt important d'estudiants matriculats. Aquesta davallada es va originar per una disminució de la demanda dels nostres estudis, la qual va provocar una baixada de la nota de tall que, a la seva vegada, va comportar un elevat fracàs a la fase selectiva.

Programa de suport per a la millora de les competències musicals

El projecte desenvolupat ha assolit l'objectiu principal d'elaborar materials multimèdia per a la millora de les competències auditives dels estudiants de la Titulació de Mestre de Primària-Especialitat d'Educació Musical (Facultat de Ciències de l'Educació; Universitat Autònoma de Barcelona - UAB). Aquest material està a la lliure disposició de tot l'alumnat d'aquesta titulació, en els webs indicats en l'apartat 2.3. El seu ús està especialment recomanat per a aquells que tenen més dificultats en alguna de les diferents competències que s'han determinat com a essencials per a un mestre de música. Els materials inclouen: la lectura de ritmes (a una i a dues veus) i el reconeixement d'intervals, acords i tonalitats. El programari que s'ha creat permet l'autocorrecció i la repetició dels exercicis. Cada estudiant pot seguir el seu propi ritme d'aprenentatge segons les seves possibilitats de dedicació i d'exigència personal. Es pot escollir el nivell de dificultat i obtenir unes estadístiques per tal que professor i alumne en puguin fer un seguiment. Així mateix, i tal com s'havia previst en els objectius del projecte, s'ha dut a terme una anàlisi del perfil de l'alumnat que ha accedit a la titulació durant els cursos 2004-05, 05-06 i 06-07, fent especial incidència en aquells factors susceptibles de tenir alguna relació amb l'alta taxa d'abandonaments, la més alta de totes les titulacions de mestre de la UAB. S'ha pogut establir que la manca de formació musical està directament relacionada amb aquest fet. També és significativa l'opció amb què s'ha triat la titulació en el procés de preinscripció universitària. També s'ha elaborat un referencial de competències musicals a partir de la consulta de bibliografia i del contrast del criteri de cinc experts externs i del professorat de les assignatures on es fa més evident la manca de coneixements musicals previs.

Creació d’un programari per a l’avaluació de la qualitat dels resultats analítics generats al laboratori

La validació de mètodes és un dels pilars fonamentals de l’assegurament de la qualitat en els laboratoris d’anàlisi, tal i com queda reflectit en la norma ISO/IEC 17025. És, per tant, un aspecte que cal abordar en els plans d’estudis dels presents i dels futurs graus en Química. Existeix molta bibliografia relativa a la validació de mètodes, però molt sovint aquesta s’utilitza poc, degut a la dificultat manifesta de processar tota la informació disponible i aplicar-la al laboratori i als problemes concrets. Una altra de les limitacions en aquest camps és la manca de programaris adaptats a les necessitats del laboratori. Moltes de les rutines estadístiques que es fan servir en la validació de mètodes són adaptacions fetes amb Microsoft Excel o venen incorporades en paquets estadístics gegants, amb un alt grau de complexitat. És per aquest motiu que l’objectiu del projecte ha estat generar un programari per la validació de mètodes i l’assegurament de la qualitat dels resultats analítics, que incorporés únicament les rutines necessàries. Específicament, el programari incorpora les funcions estadístiques necessàries per a verificar l’exactitud i avaluar la precisió d’un mètode analític. El llenguatge de programació triat ha estat el Java en la seva versió 6. La part de creació del programari ha constat de les següents etapes: recollida de requisits, anàlisi dels requisits, disseny del programari en mòduls, programació d les funcions del programa i de la interfície gràfica, creació de tests d’integració i prova amb usuaris reals, i, finalment, la posada en funcionament del programari (creació de l’instal·lador i distribució del programari).

Concepció, disseny i implantació d'un sistema de proves psicomètriques de rendiment acadèmic per a la matèria d'Història de la Música

Amb aquest projecte s'ha treballat en la direcció de: 1) Implementar un nou recurs en un projecte global de millora de la qualitat docent i d’aplicació de les TIC a l’ensenyament de les diferents assignatures de la matèria d’Història de la Música a la UdL en curs des de fa alguns anys. Concretament, diverses eines per a l’autoavaluació de l’alumnat a través d’un banc de preguntes segons el format de les proves psicomètriques (proves objectives en l’avaluació del rendiment acadèmic dels estudiants o d’elecció múltiple). 2) Arribar a disposar d’un extens banc de preguntes d’elecció múltiple i correcció objectiva en diferents formats, ordenades per blocs, temes, nivells de dificultat, etc., que reuneixin els criteris mínims de fiabilitat, objectivitat i validesa necessaris per a una correcta avaluació del rendiment acadèmic. Entenem que l’avaluació ha de tenir utilitats diferents que van més enllà de la simple puntuació de l’alumnat. Ha de servir també per millorar la docència, per facilitar l’aprenentatge de l’alumne, per assegurar un nivell de competència mínim, per discriminar entre estudiants o per informar la pròpia institució. 3) Aconseguir que l’alumne, a través de l’autoavaluació, entengui que aquest tipus de proves són instruments per continuar aprenent. En aquest sentit les proves d’elecció múltiple permeten tot un seguit d’opcions que ho afavoreixen. 4) Elaborar una eina amb capacitat de generar estadístiques, índex de discriminació i de fer l’anàlisi d’items, tot permetent anar redefinint i millorant els ítems.

Sleep disorders in children with cerebral palsy.

To determine the frequency and predictors of sleep disorders in children with cerebral palsy (CP) we analyzed the responses of 173 parents who had completed the Sleep Disturbance Scale for Children. The study population included 100 males (57.8%) and 73 females (42.2%; mean age 8y 10mo [SD 1y 11mo]; range 6y-11y 11mo). Eighty-three children (48.0%) had spastic diplegia, 59 (34.1%) congenital hemiplegia, 18 (10.4%) spastic quadriplegia, and 13 (7.5%) dystonic/dyskinetic CP. Seventy-three children (42.2%) were in Gross Motor Function Classification System Level I, 33 (19.1%) in Level II, 30 (17.3%) in Level III, 23 (13.3%) in Level IV, and 14 (8.1%) in Level V. Thirty children (17.3%) had epilepsy. A total sleep problem score and six factors indicative of the most common areas of sleep disorder in childhood were obtained. Of the children in our study, 23% had a pathological total sleep score, in comparison with 5% of children in the general population. Difficulty in initiating and maintaining sleep, sleep-wake transition, and sleep breathing disorders were the most frequently identified problems. Active epilepsy was associated with the presence of a sleep disorder (odds ratio [OR]=17.1, 95% confidence interval [CI] 2.5-115.3), as was being the child of a single-parent family (OR=3.9, 95% CI 1.3-11.6). Disorders of initiation and maintenance of sleep were more frequent in children with spastic quadriplegia (OR=12.9, 95% CI 1.9-88.0), those with dyskinetic CP (OR=20.6, 95% CI 3.1-135.0), and those with severe visual impairment (OR=12.5, 95% CI 2.5-63.1). Both medical and environmental factors seem to contribute to the increased frequency of chronic sleep disorders in children with CP.

A case of oesophageal cancer limited to the mucosa and submucosa

The authors report a case of an oesophageal cancer limited to the mucosa and the submucosa. This case is interesting because of its long history for more than 18 months, the difficulty of fiberoptic diagnosis and the diagnostic value of rigid instruments completed via vital staining by o-toluidine.

An exploratory study on facial emotion recognition capacity in beginning Alzheimer's disease.

Objective: It was the aim of this study to investigate facial emotion recognition (FER) in the elderly with cognitive impairment. Method: Twelve patients with Alzheimer's disease (AD) and 12 healthy control subjects were asked to name dynamic or static pictures of basic facial emotions using the Multimodal Emotion Recognition Test and to assess the degree of their difficulty in the recognition task, while their electrodermal conductance was registered as an unconscious processing measure. Results: AD patients had lower objective recognition performances for disgust and fear, but only disgust was accompanied by decreased subjective FER in AD patients. The electrodermal response was similar in all groups. No significant effect of dynamic versus static emotion presentation on FER was found. Conclusion: Selective impairment in recognizing facial expressions of disgust and fear may indicate a nonlinear decline in FER capacity with increasing cognitive impairment and result from progressive though specific damage to neural structures engaged in emotional processing and facial emotion identification. Although our results suggest unchanged unconscious FER processing with increasing cognitive impairment, further investigations on unconscious FER and self-awareness of FER capacity in neurodegenerative disorders are required.

Repeated Interaction and the Revelation of the Monitor's Type: A Principal-Monitor-Agent Problem

This paper studies a dynamic principal-monitor-agent relation where a strategic principal delegates the task of monitoring the effort of a strategic agent to a third party. The latter we call the monitor, whose type is initially unknown. Through repeated interaction the agent might learn his type. We show that this process damages the principal's payoffs. Compensation is assumed exogenous, limiting to a great extent the provision of incentives. We go around this difficulty by introducing costly replacement strategies, i.e. the principal replaces the monitor, thus disrupting the agent's learning. We found that even when replacement costs are null, if the revealed monitor is strictly preferred by both parties, there is a loss in efficiency due to the impossibility of bene…tting from it. Nonetheless, these strategies can partially recover the principal's losses. Additionally, we establish upper and lower bounds on the payoffs that the principal and the agent can achieve. Finally we characterize the equilibrium strategies under public and private monitoring (with communication) for different cost and impatience levels.

The transition of care from fertility specialists to obstetricians: maternal adjustment and postpartum depressive symptoms.

Aim: This study examines the transition from fertility to obstetrical care of women who conceived through IVF. Materials & methods: 33 women filled out questionnaires before IVF, during pregnancy and after birth on infertility stress, maternal adjustment and depressive symptoms. During pregnancy, they participated in an interview about their emotional experiences regarding the transition. Responses were sorted into three categories: Autonomy, Dependence and Avoidance. Results: Exploratory results show that 51.5% of women had no difficulties making the transition (Autonomy), 21.2% had become dependent (Dependence) and 27.3% had distanced themselves from the specialists (Avoidance). Women who became dependent had more trouble adjusting to motherhood and more depressive symptoms. Conclusion: Difficulty making the transition may be linked to decreased ability to adjust to motherhood and more postpartum depressive symptoms.

Modelos de viento aplicados a la mejora en la predicción de incendios forestales

La predicción de incendios forestales es uno de los grandes retos de la comunidad científica debido al impacto medioambiental, humano y económico que tienen en la sociedad. El comportamiento de este fenómeno es difícil de modelar debido a la gran cantidad de variables que intervienen y la dificultad que implica su correcta medición. Los simuladores de fuego son herramientas muy útiles pero, actualmente, los resultados que obtenemos tienen un alto grado de imprecisión. Desde nuestro grupo se ha trabajado en la predicción en dos etapas, donde antes de realizar cualquier predicción, se incorpora una etapa de ajuste de los parámetros de entrada para obtener mejores predicciones. Pese a la mejora que supone este nuevo paradigma de predicción, las simulaciones sobre incendios reales tienen un alto grado de error por el efecto de las condiciones meteorológicas que, usualmente, varían de manera notable durante el transcurso de la simulación. Uno de los factores más determinantes en el comportamiento de un incendio, junto con las características del terreno, es el viento. Los modelos de predicción son extremadamente sensibles al cambio en los componentes de dirección y velocidad del viento por lo que cualquier mejora que podamos introducir para mejorar la calidad de estas componentes influye directamente en la calidad de la predicción. Nuestro sistema de predicción utiliza la dirección y velocidad del viento de forma global en todo el terreno, y lo que proponemos con este trabajo es introducir un modelo de vientos que nos permita generar vientos locales en todas las celdas en las que se divide el terreno. Este viento local dependerá del viento general y de las características del terreno de dichas celdas. Consideramos que la utilización de un viento general no es suficiente para realizar una buena predicción del comportamiento de un incendio y hemos comprobado que la inclusión de un simulador de campo de vientos en nuestro sistema puede llegar a mejorar nuestras predicciones considerablemente. Los resultados obtenidos en los experimentos sintéticos que hemos realizado nos hacen ser optimistas, puesto que consideramos que la inclusión de componentes de viento locales permitirá mejorar nuestras predicciones en incendios reales.

Oncology clinicians' defenses and adherence to communication skills training with simulated patients: an exploratory study.

The aim of this exploratory study was to assess the impact of clinicians' defense mechanisms-defined as self-protective psychological mechanisms triggered by the affective load of the encounter with the patient-on adherence to a communication skills training (CST). The population consisted of oncology clinicians (N = 31) who participated in a CST. An interview with simulated cancer patients was recorded prior and 6 months after CST. Defenses were measured before and after CST and correlated with a prototype of an ideally conducted interview based on the criteria of CST-teachers. Clinicians who used more adaptive defense mechanisms showed better adherence to communication skills after CST than clinicians with less adaptive defenses (F(1, 29) = 5.26, p = 0.03, d = 0.42). Improvement in communication skills after CST seems to depend on the initial levels of defenses of the clinician prior to CST. Implications for practice and training are discussed. Communication has been recognized as a central element of cancer care [1]. Ineffective communication may contribute to patients' confusion, uncertainty, and increased difficulty in asking questions, expressing feelings, and understanding information [2, 3], and may also contribute to clinicians' lack of job satisfaction and emotional burnout [4]. Therefore, communication skills trainings (CST) for oncology clinicians have been widely developed over the last decade. These trainings should increase the skills of clinicians to respond to the patient's needs, and enhance an adequate encounter with the patient with efficient exchange of information [5]. While CSTs show a great diversity with regard to their pedagogic approaches [6, 7], the main elements of CST consist of (1) role play between participants, (2) analysis of videotaped interviews with simulated patients, and (3) interactive case discussion provided by participants. As recently stated in a consensus paper [8], CSTs need to be taught in small groups (up to 10-12 participants) and have a minimal duration of at least 3 days in order to be effective. Several systematic reviews evaluated the impact of CST on clinicians' communication skills [9-11]. Effectiveness of CST can be assessed by two main approaches: participant-based and patient-based outcomes. Measures can be self-reported, but, according to Gysels et al. [10], behavioral assessment of patient-physician interviews [12] is the most objective and reliable method for measuring change after training. Based on 22 studies on participants' outcomes, Merckaert et al. [9] reported an increase of communication skills and participants' satisfaction with training and changes in attitudes and beliefs. The evaluation of CST remains a challenging task and variables mediating skills improvement remain unidentified. We recently thus conducted a study evaluating the impact of CST on clinicians' defenses by comparing the evolution of defenses of clinicians participating in CST with defenses of a control group without training [13]. Defenses are unconscious psychological processes which protect from anxiety or distress. Therefore, they contribute to the individual's adaptation to stress [14]. Perry refers to the term "defensive functioning" to indicate the degree of adaptation linked to the use of a range of specific defenses by an individual, ranging from low defensive functioning when he or she tends to use generally less adaptive defenses (such as projection, denial, or acting out) to high defensive functioning when he or she tends to use generally more adaptive defenses (such as altruism, intellectualization, or introspection) [15, 16]. Although several authors have addressed the emotional difficulties of oncology clinicians when facing patients and their need to preserve themselves [7, 17, 18], no research has yet been conducted on the defenses of clinicians. For example, repeated use of less adaptive defenses, such as denial, may allow the clinician to avoid or reduce distress, but it also diminishes his ability to respond to the patient's emotions, to identify and to respond adequately to his needs, and to foster the therapeutic alliance. Results of the above-mentioned study [13] showed two groups of clinicians: one with a higher defensive functioning and one with a lower defensive functioning prior to CST. After the training, a difference in defensive functioning between clinicians who participated in CST and clinicians of the control group was only showed for clinicians with a higher defensive functioning. Some clinicians may therefore be more responsive to CST than others. To further address this issue, the present study aimed to evaluate the relationship between the level of adherence to an "ideally conducted interview", as defined by the teachers of the CST, and the level of the clinician' defensive functioning. We hypothesized that, after CST, clinicians with a higher defensive functioning show a greater adherence to the "ideally conducted interview" than clinicians with a lower defensive functioning.

Reserved Car Parking: Staff with a Disability/Long-Term Health Condition (PDF 412 KB)

Provides advice and guidance on obtaining reserved car parking where a member of staff has particular difficulty with normal parking arrangements because of their disability/long-term health condition. åÊAmended 2009