The international multidisciplinary consensus conference on multimodality monitoring in neurocritical care: evidentiary tables : a statement for healthcare professionals from the neurocritical care society and the European society of intensive care medicine.

A variety of technologies have been developed to assist decision-making during the management of patients with acute brain injury who require intensive care. A large body of research has been generated describing these various technologies. The Neurocritical Care Society (NCS) in collaboration with the European Society of Intensive Care Medicine (ESICM), the Society for Critical Care Medicine (SCCM), and the Latin America Brain Injury Consortium (LABIC) organized an international, multidisciplinary consensus conference to perform a systematic review of the published literature to help develop evidence-based practice recommendations on bedside physiologic monitoring. This supplement contains a Consensus Summary Statement with recommendations and individual topic reviews on physiologic processes important in the care of acute brain injury. In this article we provide the evidentiary tables for select topics including systemic hemodynamics, intracranial pressure, brain and systemic oxygenation, EEG, brain metabolism, biomarkers, processes of care and monitoring in emerging economies to provide the clinician ready access to evidence that supports recommendations about neuromonitoring.

The international multidisciplinary consensus conference on multimodality monitoring in neurocritical care: a list of recommendations and additional conclusions : a statement for healthcare professionals from the neurocritical care society and the European society of intensive care medicine.

Careful patient monitoring using a variety of techniques including clinical and laboratory evaluation, bedside physiological monitoring with continuous or non-continuous techniques and imaging is fundamental to the care of patients who require neurocritical care. How best to perform and use bedside monitoring is still being elucidated. To create a basic platform for care and a foundation for further research the Neurocritical Care Society in collaboration with the European Society of Intensive Care Medicine, the Society for Critical Care Medicine and the Latin America Brain Injury Consortium organized an international, multidisciplinary consensus conference to develop recommendations about physiologic bedside monitoring. This supplement contains a Consensus Summary Statement with recommendations and individual topic reviews as a background to the recommendations. In this article, we highlight the recommendations and provide additional conclusions as an aid to the reader and to facilitate bedside care.

La mediació del cavall i la seva relació amb l’adquisició de competències

La mediació educativa raonada mitjançant la interacció amb el cavall facilita una nova forma d’aprenentatge, basada en el desenvolupament integral de la persona; partint de les seves capacitats i transformant-les en competències. Presentem el Treball Reconduït Amb Cavalls (TRAC) com un espai natural per potenciar i desenvolupar diferents habilitats personals, socials, cognitives i fisicomotrius, per tal d’aconseguir competències que puguin aportar un ajust social complet des de la realitat personal de cada educand. Els canals comunicatius, l’actitud per afrontar la realitat de l’entorn de forma positiva, activa i creativa, els comportaments passius o de dependència que es manifesten en aquesta situació, les qualitats coordinatives necessàries per reorganitzar el coneixement de l’esquema corporal i les experiències perceptives, unides als moviments del cavall, aglutinen expectatives interessants que podem proposar-nos gràcies al TRAC.

Anàlisi de competències en el Pràcticum de Pedagogia de la Universitat de Barcelona

El procés de convergència vers l"Espai Europeu d"Educació Superior (EEES), iniciat a partir de la declaració de Bolonya, col·loca l"assignatura del Pràcticum en una situació fonamental dins dels plans d"estudi de les titulacions. Això ens obliga a repensar-lo a partir dels nous paràmetres didàctics i organitzatius de l"EEES. El projecte de recerca Millora i reorientació del Pràcticum de Pedagogia vers l"EEES s"ha proposat una revisió del Pràcticum de Pedagogia de la UB des de diferents angles: l"estudi de l"ocupabilitat i la inserció laboral dels titulats de Pedagogia, la gestió i l"organització virtual de les tasques relacionades amb la coordinació del Pràcticum, així com l"elaboració d"un pla docent i un dossier de recursos per als tutors i tutores. En aquest article ens centrem exclusivament en el treball realitzat en relació a l"anàlisi de les competències que el Pràcticum de Pedagogia ha de permetre desenvolupar entre els estudiants. Aquest treball té especial vinculació amb l"elaboració d"un pla docent, però a la vegada és transversal als altres eixos esmentats.

Protocol per a la implantació d'eines didàctiques virtuals: competències i habilitats adquirides pels estudiants

L"adaptació al nou espai europeu d"educació superior (EEES) ha plantejat alguns canvis en l"enfocament de la formació universitària al nostre país. On abans era el docent el protagonista, ara és l"estudiant el que pren el rol d"actor principal de la seva formació, i l"aprenentatge s"orienta cap a una autonomia i reflexió més grans. En aquest escenari, les noves tecnologies ofereixen un ampli ventall d"opcions per millorar els processos formatius. En aquests sentit, el Grup d"Innovació Docent G IDEA ha participat activament en aquest procés d"adaptació des de ja fa uns quants anys, i ha creat una sèrie de recursos docents digitals que han estat àmpliament provats en diversos ensenyaments de la Facultat d"Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. L"objectiu d"aquest article és presentar el protocol dissenyat per l"equip d"investigadors del G IDEA per implantar aquestes eines didàctiques (webquestes i exercicis tutoritzats), i també els resultats d"una enquesta de satisfacció sobre les competències i habilitats adquirides pels nostres estudiants en la utilització dels recursos. Els resultats mostren, d"una banda, que no ha estat possible crear un mateix protocol aplicable a tots els recursos, a causa de les diferències en els objectius didàctics de les distintes eines docents implantades. D"altra banda, la valoració que els estudiants fan de la utilització de les eines és molt positiva, tot i que hi ha algunes diferències entre els recursos analitzats. Conèixer la valoració que l"alumnat fa d"aquests recursos permet al grup d"investigadors poder-los millorar i adequar al perfil dels estudiants perquè aquests en puguin treure el màxim profit possible.

The consequences of burnout syndrome among healthcare professionals in Spain ans Spanish speaking Latin American countrie

Objectives: Identify the frequency and intensity of the perception of adverse professional consequences and their association with burnout syndrome and occupational variables. Methods: Cross-sectional sample of 11,530 healthcare professionals resident in Spain and Latin America. The association of negative work-related consequences on burnout, as measured by the MBI and work-related variables was analysed by multiple logistic regression. Results: The emotional exhaustion was the first variable associated with absenteeism, with intention of giving up profession, personal deterioration, and family deterioration. Depersonalization was most associated with the perception of having made mistakes. Conclusions: The findings indicate a considerable prevalence of adverse work-related consequences

EDUMAT: Fòrum sobre Educació Matemàtica. Una eina electrònica al servei de la comunitat de professionals de l'Educació Matemàtica.

EDUMAT va sorgir d'una iniciativa personal, en el marc del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i de les Matemàtiques de la Universitat de Barcelona, el mes de novembre de 1998. No es tracta d'una iniciativa pionera. Dues llistes modèliques van precedir EDUMAT: l'una a la Universitat de Barcelona, que funciona des del 1995, el Fòrum sobre la Docència Universitària, coordinat per la professora Begoña Gros, que va ser presentat a Temps d'Educació, nº 16. 1, en l'àmbit de l'educació matemàtica, també des del 1995, funciona un altre fòrum internacional de debat coordinat per Peter Gates, de la Universitat de Nottingham, a Anglaterra. I les llistes de distribució a Internet es compten per milers.

Keep Training : Aplicació per registrar i gestionar els entrenaments personals amb la supervisió i consell de professionals

Keep Training és una aplicació que permet registrar i gestionar els entrenaments personals i un mitjà de comunicació amb els professionals. No cal anar a un centre esportiu per fer exercici; simplement, des de casa, es poden fer alguns exercicis bàsics per mantenir la forma i, amb l'ús de l'aplicació, tenir una planificació i un seguiment realitzat per professionals.

Paediatric end-of-life care needs in Switzerland: current practices, and perspectives from parents and professionals. A study protocol.

AIM: To present a protocol for a multi-phase study about the current practice of end-of-life care in paediatric settings in Switzerland. BACKGROUND: In Switzerland, paediatric palliative care is usually provided by teams, who may not necessarily have specific training. There is a lack of systematic data about specific aspects of care at the end of a child's life, such as symptom management, involvement of parents in decision-making and family-centred care and experiences and needs of parents, and perspectives of healthcare professionals. DESIGN: This retrospective nationwide multicentre study, Paediatric End-of-LIfe CAre Needs in Switzerland (PELICAN), combines quantitative and qualitative methods of enquiry. METHODS: The PELICAN study consists of three observational parts, PELICAN I describes practices of end-of-life care (defined as the last 4 weeks of life) in the hospital and home care setting of children (0-18 years) who died in the years 2011-2012 due to a cardiac, neurological or oncological disease, or who died in the neonatal period. PELICAN II assesses the experiences and needs of parents during the end-of-life phase of their child. PELICAN III focuses on healthcare professionals and explores their perspectives concerning the provision of end-of-life care. CONCLUSION: This first study across Switzerland will provide comprehensive insight into the current end-of-life care in children with distinct diagnoses and the perspectives of affected parents and health professionals. The results may facilitate the development and implementation of programmes for end-of-life care in children across Switzerland, building on real experiences and needs. TRIAL REGISTRATION: ClinicalTrials.gov Identifier: NCT01983852.

Pediatric advance care planning from the perspective of health care professionals: a qualitative interview study.

BACKGROUND: Pediatric advance care planning differs from the adult setting in several aspects, including patients' diagnoses, minor age, and questionable capacity to consent. So far, research has largely neglected the professionals' perspective. AIM: We aimed to investigate the attitudes and needs of health care professionals with regard to pediatric advance care planning. DESIGN: This is a qualitative interview study with experts in pediatric end-of-life care. A qualitative content analysis was performed. SETTING/PARTICIPANTS: We conducted 17 semi-structured interviews with health care professionals caring for severely ill children/adolescents, from different professions, care settings, and institutions. RESULTS: Perceived problems with pediatric advance care planning relate to professionals' discomfort and uncertainty regarding end-of-life decisions and advance directives. Conflicts may arise between physicians and non-medical care providers because both avoid taking responsibility for treatment limitations according to a minor's advance directive. Nevertheless, pediatric advance care planning is perceived as helpful by providing an action plan for everyone and ensuring that patient/parent wishes are respected. Important requirements for pediatric advance care planning were identified as follows: repeated discussions and shared decision-making with the family, a qualified facilitator who ensures continuity throughout the whole process, multi-professional conferences, as well as professional education on advance care planning. CONCLUSION: Despite a perceived need for pediatric advance care planning, several barriers to its implementation were identified. The results remain to be verified in a larger cohort of health care professionals. Future research should focus on developing and testing strategies for overcoming the existing barriers.

La competència intercultural com a recurs per a contemplar una dimensió global i inclusiva del col·lectiu amazic. En relació amb les competències bàsiques i l'àrea d'educació física de primària

Des que es va iniciar el segle, i a causa dels grans fluxos migratoris de procedències diverses, la població de Catalunya s’ha incrementat en més d’1 milió d’habitants. Diferents actors socials reivindiquen que un dels reptes presents en la societat catalana és reduir les diferències i en alguns casos les desigualtats que es detecten entre la població autòctona i la població d’origen estranger. Amb tot això, diversos autors afirmen que l’espai d’Educació Física de Primària és un espai òptim per atendre a la diversitat cultural, promoure els valors humans, la no discriminació entre l'alumnat i la cohesió i inclusió social. Amb tot aquest marc, apareix el professorat d’Educació Física de Primària i la competència intercultural com a agents de canvi per tal de promocionar la inclusió social en les seves sessions i de retruc en societat. En aquest Treball de Fi de Grau, s’intentarà analitzar i aportar solucions sobre algunes de les qüestions que afecten tant als Mestres d’Educació Física de Primària com a la competència intercultural a l’hora de promocionar la inclusió social del col•lectiu Marroquí, ja que aquest és més nombrós de població estrangera empadronada a Catalunya.

Transición a la vida adulta de jóvenes con discapacidad intelectual. La opinión de los profesionales de servicios escolares y postescolares = Transition to adulthood of young people with intellectual disabilities. Views of professionals from school and postschool services

La transición a la edad adulta y vida activa es un proceso extremadamente complejo para los jóvenes con discapacidad. Para plantear propuestas de actuación que mejoren sus oportunidades de conseguir objetivos relacionados con la inclusión laboral y social en la vida adulta es imprescindible el diagnóstico en profundidad del contexto en que se construyen y desarrollan los procesos de transición. En este artículo se presenta un estudio en el que se ha aplicado el método Delphi con el propósito de obtener datos sobre la adecuación de los servicios o dispositivos que trabajan con jóvenes con discapacidad a lo largo de su proceso de transición a la edad adulta y vida activa, tanto en el escenario escolar como en el postescolar. Se han constituido dos paneles de expertos, uno con profesionales del ámbito educativo y otro con profesionales que trabajan en servicios postescolares. En ambos casos, los ejes temáticos son: visión del proceso de transición, aspectos curriculares y organizativos de los servicios, existencia de itinerarios de apoyo sistematizados, trabajo colaborativo entre profesionales, acciones de orientación con familias, adecuación de las alternativas postescolares, la formación de los profesionales, y coordinación de servicios. El análisis de los cuestionarios permite constatar las principales dificultades percibidas por los expertos en cada uno de los ámbitos y establece líneas básicas de actuación para mejorar los procesos de tránsito, entre las cuales destaca la necesidad de reforzar el papel de los equipos multiprofesionales en la articulación de redes de trabajo interprofesional

Desenvolupament de les competències a l'escola: una experiència a través del teatre

Una experiència a través del teatre pot voler dir moltes coses: fer d"actor, dramaturg, espectador, lector, dinamitzador, etc. en un moment determinat. En aquest article parlem d"experimentar a través del teatre en l"àmbit escolar. Ens referim al teatre com a eina pedagògica i com a escenari formatiu que facilita situacions per percebre, comprendre, comunicar i enriquir-se amb els processos, les produccions artístiques i les diverses realitats que es propicien. Com a tal ens ofereix la possibilitat de desenvolupar les competències dintre de la comunitat escolar. A través del teatre podem fomentar un aprenentatge integrat i transdisciplinar desenvolupant molts aspectes de les diferents competències. En funció de quin sigui l"objectiu, el teatre és una activitat que ens pot ser útil per treballar-ne uns o uns altres.