1000 resultados para Cadets -- Actituds -- Espanya
Resumo:
Using a newly constructed data set, we calculate quality-adjusted price indexes after estimating hedonic price regressions from 1988 to 2004 in the Spanish automobile market. The increasing competition was favoured by the removal of trade restrictions and the special plans for the renewal of the Spanish automobile fleet. We find that the increasing degree of competition during those years led to an overall drop in automobile prices by 20 percent which implied considerable consumer gains thanks to higher market efficiency. Additionally, our results indicate that loyalty relevance and discrepancies in automobile reliability declined during those years. This is captured.
Resumo:
La recerca es centra en l'obra de divulgaci cientfica d'Antoni Bergnes de las Casas al llarg del segle XIX a Barcelona. En les obres i revistes que public destaca la difusi de noves concepcions en la histria natural. En elles es divulga la teoria evolucionista de Lamarck i d'altres models evolutius similars, per que defensen la intervenci divina en el procs. Aquests fets posen de manifest la presncia de teories evolutives a Catalunya i a Espanya en la primera meitat del segle XIX, i de la teoria evolucionista de Lamarck a principi dels anys seixanta del segle.
Resumo:
Lobjectiu daquest treball s lanlisi de la producci cientfica sobre els comportaments demogrfics diferencials de la poblaci estrangera a Espanya durant el perode 1986-2006. Per aquest motiu, sha realitzat una exploraci bibliogrfica sobre migracions internacionals en general amb ms de 1.800 referncies; analitzant de forma exhaustiva la producci dedicada a lestudi de les dinmiques demogrfiques dels estrangers (natalitat i fecunditat, nupcialitat, mortalitat i migracions internes). Aix mateix sha realitzat un recorregut per levoluci recent dels tres factors que es consideren que incideixen en la producci cientfica: lactivitat legislativa, les mesures institucionals i la producci estadstica.
Resumo:
This article analyzes the different forms of library cooperation and the different types of relations that can be established for collaboration among libraries.
Resumo:
Este trabajo estudia el caso de la Fsica Terica de Altas Energas (FTAE) en Espaa durante la dictadura de Franco. El trabajo analiza la creacin de un grupo de investigacin, el GIFT, adems de la relacin entre ciencia y poltica, las estrategias para organizarse, obtener recursos y desarrollarse, el problema de la tradicin en ciencia y la influencia internacional en el caso de la FTAE. Desde el punto de vista metodolgico, una parte fundamental del trabajo ha consistido en la recopilacin y creacin de fuentes histricas y material de archivo, dentro del proyecto del Servei d'Arxius de Cincia.
Resumo:
Se estudia el procedimiento de impugnacin de disposiciones y resoluciones autonmicas, regulado en el ttulo V de la LOTC, en desarrollo del art. 161.2 CE. En el mismo, el Gobierno central goza de la legitimacin activa para impugnar cualquier actividad infralegal, normativa o no, de una Comunidad Autnoma, por motivo de una inconstitucionalidad no competencial. Se trata de una impugnacin residual de otros procedimientos, como el recurso de inconstitucionalidad o los conflictos positivos de competencia. El Gobierno central ostenta, as, importantes instrumentos para frenar la actividad de las Comunidades Autnomas en su integridad, en una asimetra procesal que dota a los rganos centrales de unos poderes preventivos no imprescindibles. De esta manera, se manifiesta una concepcin de la organizacin territorial del Estado espaol, no deferente con las Comunidades Autnomas. El desarrollo extensivo que se ha realizado del art. 161.2 CE, asignndose al Gobierno central un papel prepotente y asimtrico respecto de los rgano autonmicos, se estudia desde la perspectiva tcnico-jurdica del procedimiento jurisdiccional y desde el trasfondo poltico del mismo que tiene su mxima expresin en el auto que inadmite la impugnacin contra el Plan Ibarretxe (Auto 135/2004, de 20 de abril).
Resumo:
Lobjectiu daquest treball s estudiar la popularitzaci de la frenologia i del mesmerisme (tamb conegut com a magnetisme animal) a la Catalunya de mitjan segle XIX. A Catalunya el procs de popularitzaci daquestes cincies va tenir el seu punt lgid durant la primera meitat de la dcada de 1840, coincidint amb les activitats del frenleg Mari Cub Soler (1801-1875). El treball demostra la importncia del context poltic i cultural, aix com la incomoditat que generaven les prctiques de frenlegs i magnetitzadors com a elements clau per entendre les actituds de lelit intellectual catalana vers la introducci daquestes noves cincies.
Resumo:
Arran duna part de la transposici a lEstat espanyol de la Directiva 2002/91/CE sobre Eficincia Energtica dEdificis mitjanant el Real Decret 47/2007, pel que saprova el Procediment bsic per la certificaci deficincia energtica dedificis de nova construcci, la certificaci energtica esdev obligatria per edificaci nova, i es dna de termini fins a 2009 per a lobligatorietat en edificaci existent. s en aquest buit de ledificaci existent on es presenta lobjectiu de lestudi, que s precisament augmentar el coneixement i canvi dactitud dels agents de lhabitatge social sobre solucions de la rehabilitaci des duna perspectiva de sostenibilitat ambiental, en el context de la certificaci energtica per obra nova. Desprs dun intens treball de recerca de dades, saplic en un cas prctic dhabitatge social la nova directiva sobre certificaci energtica de ledificaci amb les eines oficials existents. Saconsegu fer una avaluaci energtica dun habitatge com a eina de gesti per la definici destratgies, i solucions ambientals per aconseguir aix una major eficincia dels mateixos. Daquesta manera, sha demostrat el valor afegit de la certificaci energtica, i les dades obtingudes de les diferents certificacions realitzades podran ajudar a desenvolupar eines i estratgies integrades daplicaci de millores energtiques a nivell del parc dedificis existent.
Resumo:
El present treball| estudia l'efecte dels discursos meditics en les reformes promogudes en la Llei de Responsabilitat Penal del Menor. Entre 2003 i 2003, 4 esdeveniments delictius, comesos per menors, van causar fort impacte segons l'opini pblica espanyola. A partir de la teoria de l'agenda-setting, observem una transferncia de rellevncia de l'agenda dels mitjans cap a l'agenda pblica que, posteriorment, es va fer present a l'agenda poltica. Entenem que els professionals de la poltica van legislar sota la immediatesa d'aquests esdeveniments i el seu eco meditic, no contemplant principis constitucionals, en una clara accepci de populisme punitiu.
Resumo:
Laugment del turisme experimentat des de principis dels anys 70 a lilla de Menorca (Illes Balears, Espanya) ha provocat un impacte sobre les seves platges, el seu principal atractiu turstic. Molts daquests impactes sincrementen durant la temporada alta, compresa entre els mesos de maig a octubre. Lobjectiu principal daquest projecte s lelaboraci dun sistema dindicadors de pressi ambiental tils per a lanlisi de les platges. La zona objecte destudi de la prova-pilot, correspon a les platges del sud-oest de Menorca, aquestes cales sn les que actualment es troben sotmeses a una major pressi. Es tracta de catorze platges tipificades en tres categories (A, B, C) segons les caracterstiques del tipus despai on es troben situades. Sn les platges de: Cala Degollador, Cala Blanca, Calan Bosch, Son Xoriguer, Son Saura-Es Banyul, Son Saura-Bellavista, Es Talaier, Cala Turqueta, Cala Macarelleta, Cala Macarella, Cala Galdana, Cala Mitjana, Cala Trebalger i Cala Escorxada. Partint dun treball bibliogrfic, sha realitzat una selecci de mig centenar dindicadors potencials dels quals catorze han format part dels IPAPMpp, mitjanant lelaboraci duna anlisi multicriteri. Per a cada un dels IPAPMpp sha desenvolupat una metodologia amb les corresponents fitxes individuals descriptives per al seu seguiment temporal. En aquest primer estudi, lindicador que presenta un nombre de valors no acceptables en una major proporci de platges, s lindicador 3. ndex de valoraci de les mesures de conservaci del sistema natural, seguit de lindicador 6. Superfcie subsistema sorra per usuari. El 2006, les platges de tipologia A, presenten un major percentatge positiu de les variables dels indicadors. Les platges de tipologia B i C presenten un percentatge menor dacceptabilitat dels valors dels indicadors.
Resumo:
En aquest treball es descriu i sanalitza el procs de llanament de La Sexta i les estratgies de programaci daquesta nova cadena. Amb aquest naixement samplia la oferta de televisi analgica a Espanya, paradxicament en un context de digitalitzaci de les emissions per ones.
Resumo:
El Treball Final de Carrera investiga levoluci de la rdio a Espanya durant la dictadura franquista, entre els anys 1939 i 1975. El seguit de qestions poltiques i socials que es viuen al pas durant la postguerra fan que el mitj radiofnic es desenvolupi notablement durant la primera etapa del franquisme, per no noms com una arma de propaganda o dinformaci oficial del rgim, sin tamb com entreteniment per als oients. Serien les emissores privades les que impulsarien de manera ms important laparici de nous espais dedicats a la societat popular i tamb, les que potenciarien la difusi de la cultura. Posteriorment, Radio Nacional de Espaa, lemissora pblica, tamb acompanyaria a les privades en lemissi de magazins i programes de varietats. En el treball acadmic tamb es destaca levident diferncia entre les restriccions a la rdio al principi del mandat i al final. Els primers anys de la dictadura es caracteritzen per una forta censura pel que fa a la informaci i a la difusi de programes. No obstant, lobertura del rgim als voltants dels 60 permetr a les emissores ser ms arriscades en la seva programaci.
Resumo:
Sn cada cop ms freqents les retirades de campanyes de publicitat a Espanya provocades per la crispaci de determinats collectius o particulars allegant que atempten contra la dignitat de la persona, destacant especialment aquelles que es refereixen a la dona. La innovaci i el sortir dall que s com sn fonamentals en la professi del publicitari i sn les principals armes per cridar latenci del pblic al que es dirigeixen. Per alhora, els creatius tamb tenen que prevenir la reacci social que pot perjudicar la imatge de la marca anunciada i fer perdre tot all invertit en la campanya. En aquesta lluita per preservar la creativitat, les lleis i la tica marcaran uns lmits que no tenen que ser traspassats.
