989 resultados para BIS(MALTOLATO)OXOVANADIUM(IV)
Resumo:
Référence bibliographique : Rol, 57824
Resumo:
Conocer nuevamente la tasa de agudizaciones asmáticas en una población determinada así como sus características clínicas puede contribuir a acotar con mayor precisión los factores desencadenantes sobre los que incidir así como a ajustar mejor los tratamientos a instaurar. Así mismo haber estudiado las mismas características clínicas además de los tratamientos de base de los pacientes y los tratamientos administrados durante la exacerbación y alta en una misma población, con un intervalo de 6 años puede ayudarnos a comprender la aplicabilidad y a realizar una monitorización real del uso del tratamiento en nuestra sociedad.
Resumo:
Background a nd A ims: The prevalence of small intestinal bowel bacterial o vergrowth (SIBO) i n patients w ith irritable bowel syndrome (IBS) ranges from 43% to 78% as determined by t he lactulose hydrogen breath (LHBT) t est. Although rifaximine, a non-absorbable antibiotic, h as b een able to decrease I BS s ymptoms i n placebo-controlled r andomized trials, these results were not repeated in phase IV studies. We aimed to assess the prevalence of SIBO in an IBS cohort and to evaluate the response to rifaximin. Methods: I BS p atients f ulfilled Rome III criteria, had an absence of alarm symptoms, n ormal f ecal c alproectin, and normal e ndoscopic workup. They underwent lactulose hydrogen breath t esting (LHBT) for SIBO diagnosis. P atients with SIBO were t reated w ith rifaximine tablets f or 14 d ays. Symptoms were a ssessed by q uestionnaires before rifaximin treatment and at week 6. Results: Hundred-fifty IBS patients were enrolled (76% female, mean age 44 ± 16 years), of whom 106 (71%) were diagnosed with SIBO and consequently treated with rifaximine. Rifaximine treatment s ignificantly reduced the following symptoms as assessed by t he s ymptom q uestionnaire: bloating (5.5 ± 2.6 before vs. 3 .6 ± 2.7 after treatment, p <0.001), flatulence (5 ± 2.7 vs. 4 ± 2.7, p = 0.015), diarrhea (2.9 ± 2.4 vs. 2 ± 2.4, p = 0.005), abdominal pain (4.8 ± 2.7 vs. 3.3 ± 2.5, p <0.001) and resulted in improved overall well-being (3.9 ± 2.4 vs. 2.7 ± 2.3, p <0.001). The LHBT was repeated 2-4 weeks after rifaximine treatment in 6 5/93 (70%) patients. Eradication of SIBO was documented in 85% of all patients (55/65). Conclusions: The results o f our phase IV trial i ndicate that a high proportion of IBS p atients t ested positive f or SIBO. I BS symptoms w ere significantly diminished following a 2-week treatment with rifaximine.
Resumo:
El legislador estatal ha introduït un nou article 200 bis a la LCSP, amb la finalitat de lluitar contra la morositat de les Administracions públiques. No obstant això, com es veurà al llarg del present Treball sota l’enunciat de: “Procediment per fer efectius els deutes de les administracions publiques”, amaga simplement la regulació d’una nova mesura cautelar i la reducció del termini per aquests supòsits d’inactivitat administrativa. Per analitzar adequadament el contingut d’aquest article, hem considerat oportú estudiar les mesures cautelars en lo contenciós-administratiu. El camí recorregut comença en els antecedents jurisprudencials en l’aplicació de l’anterior normativa en mesures cautelars, segueix per la regulació comunitària i cóm aquesta va ser aplicada en un conegut cas del TJCE – cas Factortame-, això ens permetrà entendre el gir jurisprudencial del Tribunal Suprem de 1990 així com el alè donat pel Tribunal Constitucional. Tot això, ens conduirà al anàlisi dels articles 129, 130 i 136 de la vigent Llei de la jurisdicció contenciós-administratiu, això ens porta finalment al anàlisis del 200 bis.