A Note on the periodic orbits and topological entropy of graph maps

This paper deals with the relationship between the periodic orbits of continuous maps on graphs and the topological entropy of the map. We show that the topological entropy of a graph map can be approximated by the entropy of its periodic orbits

Collaborative recommender agents based on case-based reasoning and trust

La comunitat científica que treballa en Intel·ligència Artificial (IA) ha dut a terme una gran quantitat de treball en com la IA pot ajudar a les persones a trobar el que volen dins d'Internet. La idea dels sistemes recomanadors ha estat extensament acceptada pels usuaris. La tasca principal d'un sistema recomanador és localitzar ítems, fonts d'informació i persones relacionades amb els interessos i preferències d'una persona o d'un grup de persones. Això comporta la construcció de models d'usuari i l'habilitat d'anticipar i predir les preferències de l'usuari. Aquesta tesi està focalitzada en l'estudi de tècniques d'IA que millorin el rendiment dels sistemes recomanadors. Inicialment, s'ha dut a terme un anàlisis detallat de l'actual estat de l'art en aquest camp. Aquest treball ha estat organitzat en forma de taxonomia on els sistemes recomanadors existents a Internet es classifiquen en 8 dimensions generals. Aquesta taxonomia ens aporta una base de coneixement indispensable pel disseny de la nostra proposta. El raonament basat en casos (CBR) és un paradigma per aprendre i raonar a partir de la experiència adequat per sistemes recomanadors degut als seus fonaments en el raonament humà. Aquesta tesi planteja una nova proposta de CBR aplicat al camp de la recomanació i un mecanisme d'oblit per perfils basats en casos que controla la rellevància i edat de les experiències passades. Els resultats experimentals demostren que aquesta proposta adapta millor els perfils als usuaris i soluciona el problema de la utilitat que pateixen el sistemes basats en CBR. Els sistemes recomanadors milloren espectacularment la qualitat dels resultats quan informació sobre els altres usuaris és utilitzada quan es recomana a un usuari concret. Aquesta tesi proposa l'agentificació dels sistemes recomanadors per tal de treure profit de propietats interessants dels agents com ara la proactivitat, la encapsulació o l'habilitat social. La col·laboració entre agents es realitza a partir del mètode de filtratge basat en la opinió i del mètode col·laboratiu de filtratge a partir de confiança. Els dos mètodes es basen en un model social de confiança que fa que els agents siguin menys vulnerables als altres quan col·laboren. Els resultats experimentals demostren que els agents recomanadors col·laboratius proposats milloren el rendiment del sistema mentre que preserven la privacitat de les dades personals de l'usuari. Finalment, aquesta tesi també proposa un procediment per avaluar sistemes recomanadors que permet la discussió científica dels resultats. Aquesta proposta simula el comportament dels usuaris al llarg del temps basat en perfils d'usuari reals. Esperem que aquesta metodologia d'avaluació contribueixi al progrés d'aquesta àrea de recerca.

Information sources selection methodology for recommender systems based on intrinsic characteristics and trust measure

El treball desenvolupat en aquesta tesi presenta un profund estudi i proveïx solucions innovadores en el camp dels sistemes recomanadors. Els mètodes que usen aquests sistemes per a realitzar les recomanacions, mètodes com el Filtrat Basat en Continguts (FBC), el Filtrat Col·laboratiu (FC) i el Filtrat Basat en Coneixement (FBC), requereixen informació dels usuaris per a predir les preferències per certs productes. Aquesta informació pot ser demogràfica (Gènere, edat, adreça, etc), o avaluacions donades sobre algun producte que van comprar en el passat o informació sobre els seus interessos. Existeixen dues formes d'obtenir aquesta informació: els usuaris ofereixen explícitament aquesta informació o el sistema pot adquirir la informació implícita disponible en les transaccions o historial de recerca dels usuaris. Per exemple, el sistema recomanador de pel·lícules MovieLens (http://movielens.umn.edu/login) demana als usuaris que avaluïn almenys 15 pel·lícules dintre d'una escala de * a * * * * * (horrible, ...., ha de ser vista). El sistema genera recomanacions sobre la base d'aquestes avaluacions. Quan els usuaris no estan registrat en el sistema i aquest no té informació d'ells, alguns sistemes realitzen les recomanacions tenint en compte l'historial de navegació. Amazon.com (http://www.amazon.com) realitza les recomanacions tenint en compte les recerques que un usuari a fet o recomana el producte més venut. No obstant això, aquests sistemes pateixen de certa falta d'informació. Aquest problema és generalment resolt amb l'adquisició d'informació addicional, se li pregunta als usuaris sobre els seus interessos o es cerca aquesta informació en fonts addicionals. La solució proposada en aquesta tesi és buscar aquesta informació en diverses fonts, específicament aquelles que contenen informació implícita sobre les preferències dels usuaris. Aquestes fonts poden ser estructurades com les bases de dades amb informació de compres o poden ser no estructurades com les pàgines web on els usuaris deixen la seva opinió sobre algun producte que van comprar o posseïxen. Nosaltres trobem tres problemes fonamentals per a aconseguir aquest objectiu: 1 . La identificació de fonts amb informació idònia per als sistemes recomanadors. 2 . La definició de criteris que permetin la comparança i selecció de les fonts més idònies. 3 . La recuperació d'informació de fonts no estructurades. En aquest sentit, en la tesi proposada s'ha desenvolupat: 1 . Una metodologia que permet la identificació i selecció de les fonts més idònies. Criteris basats en les característiques de les fonts i una mesura de confiança han estat utilitzats per a resoldre el problema de la identificació i selecció de les fonts. 2 . Un mecanisme per a recuperar la informació no estructurada dels usuaris disponible en la web. Tècniques de Text Mining i ontologies s'han utilitzat per a extreure informació i estructurar-la apropiadament perquè la utilitzin els recomanadors. Les contribucions del treball desenvolupat en aquesta tesi doctoral són: 1. Definició d'un conjunt de característiques per a classificar fonts rellevants per als sistemes recomanadors 2. Desenvolupament d'una mesura de rellevància de les fonts calculada sobre la base de les característiques definides 3. Aplicació d'una mesura de confiança per a obtenir les fonts més fiables. La confiança es definida des de la perspectiva de millora de la recomanació, una font fiable és aquella que permet millorar les recomanacions. 4. Desenvolupament d'un algorisme per a seleccionar, des d'un conjunt de fonts possibles, les més rellevants i fiable utilitzant les mitjanes esmentades en els punts previs. 5. Definició d'una ontologia per a estructurar la informació sobre les preferències dels usuaris que estan disponibles en Internet. 6. Creació d'un procés de mapatge que extreu automàticament informació de les preferències dels usuaris disponibles en la web i posa aquesta informació dintre de l'ontologia. Aquestes contribucions permeten aconseguir dos objectius importants: 1 . Millorament de les recomanacions usant fonts d'informació alternatives que sigui rellevants i fiables. 2 . Obtenir informació implícita dels usuaris disponible en Internet.

Consumer trust, risk and food safety: a review

Consumers' attitudes to trust and risk are key issues in food safety research and attention needs to be focused on clearly defining a framework for analysing consumer behaviour in these terms. In order to achieve this, a detailed review of the recent literature surrounding risk, trust and the relationship between the two must be conducted. This paper aims to collate the current social sciences literature in the fields of food safety, trust and risk. It provides an insight into the economic and other modelling procedures available to measure consumers' attitudes to risk and trust in food safety and specifically notes the need for future research to concentrate on examining risk and trust as inter-related variables rather than two distinct, mutually exclusive concepts. A framework is proposed which it is hoped will assist in devising more effective research to support risk communication to consumers.

Domestically produced food: Consumer perceptions of origin, safety and the issue of trust

It is becoming increasingly difficult for the public to attempt to assess risks using traditional methods such as smell, taste or other physical attributes of food. The existence of extrinsic cues such as the country of origin (COO) of food can help to make food purchase decisions easier for consumers. However, the use of extrinsic cues depends heavily on the extent to which consumers trust such signals to be indicative of quality or safety, which in turn depends on the credibility behind that cue. This paper aims to examine consumers association of domestically produced food with increased food safety standards and the association of COO and food safety information with socio-demographics and other aspects of consumer psychology such as attitudes, risk perception and trust. Using an ordered probit model, domestic production is examined as an extrinsic cue for food safety by looking at the relationship with trust in food safety information provided by national food standards agencies (NFSAs) and other socio-demographic characteristics, based on nationally representative data from 2725 face-to-face interviews across five European countries. Results suggest that domestic production of food is an extrinsic cue for food safety and as consumers place increasing importance on food safety they are more interested in food produced in their own country. This, coupled with consumer trust in a strong, and independent national food standards agency, suggests the potential exists for the increased consumption of domestically produced foods.

Modelling risk perception and trust in food safety information within the theory of planned behaviour

This study suggests a statistical strategy for explaining how food purchasing intentions are influenced by different levels of risk perception and trust in food safety information. The modelling process is based on Ajzen's Theory of Planned Behaviour and includes trust and risk perception as additional explanatory factors. Interaction and endogeneity across these determinants is explored through a system of simultaneous equations, while the SPARTA equation is estimated through an ordered probit model. Furthermore, parameters are allowed to vary as a function of socio-demographic variables. The application explores chicken purchasing intentions both in a standard situation and conditional to an hypothetical salmonella scare. Data were collected through a nationally representative UK wide survey of 533 UK respondents in face-to-face, in-home interviews. Empirical findings show that interactions exist among the determinants of planned behaviour and socio-demographic variables improve the model's performance. Attitudes emerge as the key determinant of intention to purchase chicken, while trust in food safety information provided by media reduces the likelihood to purchase. (C) 2006 Elsevier Ltd. All rights reserved.

Food scares and trust: A European study

The complex interactions between the determinants of food purchase under risk are explored using the SPARTA model, based on the theory of planned behaviour, and estimated through a combination of multivariate statistical techniques. The application investigates chicken consumption choices in two scenarios: ( a) a 'standard' purchasing situation; and (b) following a hypothetical Salmonella scare. The data are from a nationally representative survey of 2,725 respondents from five European countries: France, Germany, Italy, the Netherlands and the United Kingdom. Results show that the effects and interactions of behavioural determinants vary significantly within Europe. Only in the case of a food scare do risk perceptions and trust come into play. The policy priority should be on building and maintaining trust in food and health authorities and research institutions, while food chain actors could mitigate the consequences of a food scare through public trust. No relationship is found between socio-demographic variables and consumer trust in food safety information.

Determinants of intention to purchase chicken in Italy: the role of consumer risk perception and trust in different information sources

The article investigates how purchasing intentions among a sample of Italian consumers are influenced by different levels of risk perception and their trust in food-safety information provided by different sources such as the food industry, government agencies, or consumers' associations. The assessment of the determinants of intention to purchase was carried out by estimating a causal model for the chicken case in which attitudes, subjective norms, and perceived risk play a major role in determining buyer's behavior. In particular, the role of trust in influencing risk perception is highlighted either as a general construct or as specific constructs targeting food chain, policy actors, and the media. [EconLit citations: Q130, Q190, D120]. (C) 2008 Wiley Periodicals, Inc.