A simple disc wind model for broad absorption line quasars

Approximately 20 per cent of quasi-stellar objects (QSOs) exhibit broad, blue-shifted absorption lines in their ultraviolet spectra. Such features provide clear evidence for significant outflows from these systems, most likely in the form of accretion disc winds. These winds may represent the ‘quasar’ mode of feedback that is often invoked in galaxy formation/evolution models, and they are also key to unification scenarios for active galactic nuclei (AGN) and QSOs. To test these ideas, we construct a simple benchmark model of an equatorial, biconical accretion disc wind in a QSO and use a Monte Carlo ionization/radiative transfer code to calculate the ultraviolet spectra as a function of viewing angle. We find that for plausible outflow parameters, sightlines looking directly into the wind cone do produce broad, blue-shifted absorption features in the transitions typically seen in broad absorption line (BAL) QSOs. However, our benchmark model is intrinsically X-ray weak in order to prevent overionization of the outflow, and the wind does not yet produce collisionally excited line emission at the level observed in non-BAL QSOs. As a first step towards addressing these shortcomings, we discuss the sensitivity of our results to changes in the assumed X-ray luminosity and mass-loss rate, Ṁwind. In the context of our adopted geometry, Ṁwind ∼ Ṁacc is required in order to produce significant BAL features. The kinetic luminosity and momentum carried by such outflows would be sufficient to provide significant feedback.

Experimentally validated partial least squares model for dynamic line rating

This study presents a model based on partial least squares (PLS) regression for dynamic line rating (DLR). The model has been verified using data from field measurements, lab tests and outdoor experiments. Outdoor experimentation has been conducted both to verify the model predicted DLR and also to provide training data not available from field measurements, mainly heavily loaded conditions. The proposed model, unlike the direct measurement based DLR techniques, enables prediction of line rating for periods ahead of time whenever a reliable weather forecast is available. The PLS approach yields a very simple statistical model that accurately captures the physical performance of the conductor within a given environment without requiring a predetermination of parameters as required by many physical modelling techniques. Accuracy of the PLS model has been tested by predicting the conductor temperature for measurement sets other than those used for training. Being a linear model, it is straightforward to estimate the conductor ampacity for a set of predicted weather parameters. The PLS estimated ampacity has proven its accuracy through an outdoor experiment on a piece of the line conductor in real weather conditions.

Partial least squares model for dynamic rating of overhead line in wind intensive areas based on field measurements

This paper presents a statistical model for the thermal behaviour of the line model based on lab tests and field measurements. This model is based on Partial Least Squares (PLS) multi regression and is used for the Dynamic Line Rating (DLR) in a wind intensive area. DLR provides extra capacity to the line, over the traditional seasonal static rating, which makes it possible to defer the need for reinforcement the existing network or building new lines. The proposed PLS model has a number of appealing features; the model is linear, so it is straightforward to use for predicting the line rating for future periods using the available weather forecast. Unlike the available physical models, the proposed model does not require any physical parameters of the line, which avoids the inaccuracies resulting from the errors and/or variations in these parameters. The developed model is compared with physical model, the Cigre model, and has shown very good accuracy in predicting the conductor temperature as well as in determining the line rating for future time periods. 

Developing a best practice model for partnership practice between specialist palliative care and intellectual disability services: a mixed methods study

Background: The lack of access to good quality palliative care for people with intellectual disabilities is highlighted in the international literature. In response, more partnership practice in end-of-life care is proposed. 
Aim: This study aimed to develop a best practice model to guide and promote partnership practice between specialist palliative care and intellectual disability services. 
Design: A mixed methods research design involving two phases was used, underpinned by a conceptual model for partnership practice. 
Setting/participants: Phase 1 involved scoping end-of-life care to people with intellectual disability, based on self-completed questionnaires. In all, 47 of 66 (71.2%) services responded. In Phase 2, semi-structured interviews were undertaken with a purposive sample recruited of 30 health and social care professionals working in intellectual disability and palliative care services, who had provided palliative care to someone with intellectual disability. For both phases, data were collected from primary and secondary care in one region of the United Kingdom. 
Results: In Phase 1, examples of good practice were apparent. However, partnership practice was infrequent and unmet educational needs were identified. Four themes emerged from the interviews in Phase 2: challenges and issues in end-of-life care, sharing and learning, supporting and empowering and partnership in practice. 
Conclusion: Joint working and learning between intellectual disability and specialist palliative care were seen as key and fundamental. A framework for partnership practice between both services has been developed which could have international applicability and should be explored with other services in end-of-life care.

Spindle assembly checkpoint protein expression correlates with cellular proliferation and shorter time to recurrence in ovarian cancer.

Ovarian carcinoma (OC) is the most lethal of the gynecological malignancies, often presenting at an advanced stage. Treatment is hampered by high levels of drug resistance. The taxanes are microtubule stabilizing agents, used as first-line agents in the treatment of OC that exert their apoptotic effects through the spindle assembly checkpoint. BUB1-related protein kinase (BUBR1) and mitotic arrest deficient 2 (MAD2), essential spindle assembly checkpoint components, play a key role in response to taxanes. BUBR1, MAD2, and Ki-67 were assessed on an OC tissue microarray platform representing 72 OC tumors of varying histologic subtypes. Sixty-one of these patients received paclitaxel and platinum agents combined; 11 received platinum alone. Overall survival was available for all 72 patients, whereas recurrence-free survival (RFS) was available for 66 patients. Increased BUBR1 expression was seen in serous carcinomas, compared with other histologies (P = .03). Increased BUBR1 was significantly associated with tumors of advanced stage (P = .05). Increased MAD2 and BUBR1 expression also correlated with increased cellular proliferation (P < .0002 and P = .02, respectively). Reduced MAD2 nuclear intensity was associated with a shorter RFS (P = .03), in ovarian tumors of differing histologic subtype (n = 66). In this subgroup, for those women who received paclitaxel and platinum agents combined (n = 57), reduced MAD2 intensity also identified women with a shorter RFS (P < .007). For the entire cohort of patients, irrespective of histologic subtype or treatment, MAD2 nuclear intensity retained independent significance in a multivariate model, with tumors showing reduced nuclear MAD2 intensity identifying patients with a poorer RFS (P = .05).

A disparity energy model improved by line, edge and keypoint correspondences

Disparity energy models (DEMs) estimate local depth information on the basis ofVl complex cells. Our recent DEM (Martins et al, 2011 ISSPlT261-266) employs a population code. Once the population's cells have been trained with randorn-dot stereograms, it is applied at all retinotopic positions in the visual field. Despite producing good results in textured regions, the model needs to be made more precise, especially at depth transitions.

Towards the nanomechanical actuation and controlled assembly of nanomaterials using charge-transfer reactions in electroactive self-assembled monolayers

Les microcantileviers fonctionnalisés offrent une plateforme idéale pour la nano- et micro-mécanique et pour le développement de (bio-) capteurs tres sensible. Le principe d’opération consiste dans des évènements physicochimiques qui se passent du côté fonctionnalisé du microcantilevier induisant une différence de stress de surface entre les deux côtés du cantilevier qui cause une déflexion verticale du levier. Par contre, les facteurs et les phénomènes interfacials qui régissent la nature et l'intensité du stress de surface sont encore méconnus. Pour éclaircir ce phénomène, la première partie de cette thèse porte sur l'étude des réactions de microcantileviers qui sont recouverts d'or et fonctionnalisés par une monocouche auto-assemblée (MAA) électroactive. La formation d'une MAA de ferrocènylundécanethiol (FcC11SH) à la surface d'or d'un microcantilevier est le modèle utilisé pour mieux comprendre le stress de surface induit par l’électrochimie. Les résultats obtenus démontrent qu'une transformation rédox de la MAA de FcC11SH crée un stress de surface qui résulte dans une déflexion verticale du microcantilevier. Dépendamment de la flexibilité du microcantilevier, cette déflexion peut varier de quelques nanomètres à quelques micromètres. L’oxydation de cette MAA de FcC11SH dans un environnement d'ions perchlorate génère un changement de stress de surface compressive. Les résultats indiquent que la déflexion du microcantilevier est due à une tension latérale provenant d'une réorientation et d'une expansion moléculaire lors du transfért de charge et de pairage d’anions. Pour vérifier cette hypothèse, les mêmes expériences ont été répéteés avec des microcantileviers qui ont été couverts d'une MAA mixte, où les groupements électroactifs de ferrocène sont isolés par des alkylthiols inactifs. Lorsqu’un potentiel est appliqué, un courant est détecté mais le microcantilevier ne signale aucune déflexion. Ces résultats confirment que la déflexion du microcantilevier est due à une pression latérale provenant du ferrocènium qui se réorganise et qui crée une pression sur ses pairs avoisinants plutôt que du couplage d’anions. L’amplitude de la déflexion verticale du microcantilevier dépend de la structure moléculaire de la MAA et du le type d’anion utilisés lors de la réaction électrochimique. Dans la prochaine partie de la thèse, l’électrochimie et la spectroscopie de résonance de plasmon en surface ont été combinées pour arriver à une description de l’adsorption et de l’agrégation des n-alkyl sulfates à l’interface FcC11SAu/électrolyte. À toutes les concentrations de solution, les molécules d'agent tensio-actif sont empilées perpendiculairement à la surface d'électrode sous forme de monocouche condensé entrecroisé. Cependant, la densité du film spécifiquement adsorbé s'est avérée être affectée par l'état d'organisation des agents tensio-actifs en solution. À faible concentration, où les molécules d'agent tensio-actif sont présentes en tant que monomères solvatés, les monomères peuvent facilement s'adapter à l’évolution de la concentration en surface du ferrocènium lors du balayage du potential. Cependant, lorsque les molécules sont présentes en solution en tant que micelles une densité plus faible d'agent tensio-actif a été trouvée en raison de l'incapacité de répondre effectivement à la surface de ferrocenium générée dynamiquement.

A finite state model for on-line analytical processing in triadic contexts

About ten years ago, triadic contexts were presented by Lehmann and Wille as an extension of Formal Concept Analysis. However, they have rarely been used up to now, which may be due to the rather complex structure of the resulting diagrams. In this paper, we go one step back and discuss how traditional line diagrams of standard (dyadic) concept lattices can be used for exploring and navigating triadic data. Our approach is inspired by the slice & dice paradigm of On-Line-Analytical Processing (OLAP). We recall the basic ideas of OLAP, and show how they may be transferred to triadic contexts. For modeling the navigation patterns a user might follow, we use the formalisms of finite state machines. In order to present the benefits of our model, we show how it can be used for navigating the IT Baseline Protection Manual of the German Federal Office for Information Security.

Model-Based Matching of Line Drawings by Linear Combinations of Prototypes

We describe a technique for finding pixelwise correspondences between two images by using models of objects of the same class to guide the search. The object models are 'learned' from example images (also called prototypes) of an object class. The models consist of a linear combination ofsprototypes. The flow fields giving pixelwise correspondences between a base prototype and each of the other prototypes must be given. A novel image of an object of the same class is matched to a model by minimizing an error between the novel image and the current guess for the closest modelsimage. Currently, the algorithm applies to line drawings of objects. An extension to real grey level images is discussed.

Cap a un model per interpretar i facilitar l'aprendre: estratègies i recursos per a la reflexió-acció en i des de la pràctica

1.- L'enquadrament d'aquest treball de recerca s'ha fet en i des de la praxis. EI que interessa és descobrir i proposar instruments pedagògics d'ajuda, assequibles i contextualitzats, especialment en el terreny de la comunicació i la interacció Educador-Educand. La metodologia que s'ha fet servir és de caire qualitatiu, etnogràfic, en un enfocament basat en la investigació-acció. La visió de la persona és volgudament holística; els sentiments, els significats, I' orientació personal, I' autodirecció. esdevenen elements centrals. La hipòtesi de treball, en la qual es fonamenta la recerca, podria formular-se així: 'En la pràctica, els Educadors, d'una forma més o menys reflexiva, perceben i interpreten el procés d'aprendre dels Educands; hi intervenen, el mediatitzen; n'avaluen la direcció i l'encert". A partir d'aquest supòsit, l'investigador veu convenient donar resposta a tres qüestions centrals: A) Com comprenem i interpretem els Educadors el procés d'aprendre dels Educands?; B) Quin tipus d'intervenció resultarà adient per promoure i/o facilitar l'aprendre?; C) Amb quins instruments i estratègies comptem per ajudar pedagògicament? 2.- Per llegir l'aprendre, l'investigador fa ús d'un model mental, indispensable per ordenar les dades de l'experiència. Convé, per tant, explicitar-lo, fer-ne ciència, coneixement compartit. En aquesta direcció de treball se li plantegen dos tipus d'interrogants: A) Quins són els elements comuns a qualsevol experiència d'aprenentatge?; Quina mena d'activitat o experiència personal desenvolupen tots els Educands; i B) Com es manifesta aquesta experiència? Amb quins indicadors? Quina mena de "text" llegeix l'Educador per orientar la seva intervenció d'ajuda? 3.- L'aprenentatge. en aquest treball, és considerat per l'investigador com la resultant de tres processos personals: el posicionament, l'estratègia i l'avaluació. Quan l'Educador vol compartir amb l'Educand el seu procés idiosincràtic d'aprendre, procura reconstruir amb ell aquestes tres accions bàsiques: A) Com es posiciona: què tem o desitja, què creu, què espera, quines expectatives viu, com es motiva? B) Quines són les seves pautes d'actuació: com treballa, com memoritza, com recupera la informació que té a la memòria, què fa davant d'un problema... ? C) Què busca; què és important per a ella; què pretén... ? 4.- Davant la complexitat dels missatges emesos per l'Educand l'investigador opta per llegir tres tipus de "textos": els productes i els resultats; les conductes; i els missatges parlats. Entre tots tres, pensa, podrà trobar elements i indicadors adequats per fonamentar, sempre hipotèticament, la seva actuació pedagògica. 5.- Procura sobretot detectar i fer existir els èxits, aquells productes i/o resultats que l'Educand troba valuosos, per tal d'ajudar-lo a prendre consciència dels seu repertori personal d'estratègies i capacitats. En aquest àmbit es proposen tres actituds o enfocaments del treball d'ajuda: A) El primer fa referència a la presa de consciència de l'estratègia personal, que s'amaga darrera el producte valorat. B) El segon apunta cap al respecte per l'estratègia que cadascú executa i, per tant, li és familiar. L'Educand la necessita. Es la seva. Es troba en la seva experiència, encara que no necessàriament existeixi en la seva construcció conscient. C) El tercer ,el duu a valorar l'estratègia d'acord amb les finalitats de l'Educand. La seva adequació es legitima pel que es proposa. Partim del supòsit que tota conducta es troba dirigida per un propòsit a vegades difícil de copsar i no sempre recomanable per a l'Educand. 6.- La conducta percebuda de l'Educand és entesa com un missatge, un conjunt d'indicadors de la seva activitat contextualitzada, interna i externa; missatge que, en relació amb altres, com els productes i les verbalitzacions, manifesta fragments dels seus significats, projectes, estratègies, valors. Es fa un èmfasi especial en les conductes "internes", els gestos mentals, l'acció interior, tramesa per mitja de microcomportaments sovint no conscient, i certificada per mitjà de la verbalització del viscut. 7.- Parlar amb l'Educand suposa dues menes d'accions: escoltar i emetre. Escoltem per comprendre; emetem per perfilar la comprensió i també per ajudar. En l'emissió, el missatge pedagògic té dues funcions: a) rellançar i orientar el pensament i l'autoexploració de l'Educand; i b) influir per tal que desenvolupi amb èxit el seu projecte d'aprendre. Interessa d'una manera especial ajudar a integrar en la consciència de l'Educand aquests elements de la seva experiència que poden facilitar-li l'adquisició del coneixement. I entenem que, en aquesta empresa, la paraula i la interacció verbal poden tenir-hi un joc important. Per aquesta raó s'ha considerat necessari oferir un model d'anàlisi de la interacció i els missatges verbals. 8.- "Les persones aprenen sempre, amb recursos, processos i sistemes de valoració idiosincràtics, per fa qual cosa la seva orientació en el context esdevé un referent central en el disseny de l'ajuda pedagògica i en la seva avaluació". Aquesta és la hipòtesi de sortida per dissenyar la intervenció pedagògica. Tothom aprèn, inevitablement; la qüestió és quina cosa està aprenent i de quina manera els seus resultats d'ara són mediatitzats per l'experiència passada i, alhora, condicionen el seu aprendre futur. L'aprenent es posiciona, anticipa el procés d' aprendre, valora la seva. capacitat per desenvolupar-lo amb èxit, es motiva en una determinada direcció, d'acord amb la seva experiència, els seus aprenentatges anteriors. Executa estratègies, mostra un tipus d'intel·ligència, una forma personal de processar la informació. Pretén quelcom. És un sistema obert en relació amb el medi: hi ha uns valors que dirigeixen la seva presa de decisions. Utilitza uns criteris propis, una gamma personal d'opcions conscients. Avalua el que fa, el resultat que obté i la seva capacitat personal. 9.- L'ajuda pedagògica que I' autor proposa s'encamina sobretot a facilitar en l'Educand la descoberta dels seus propis recursos. Es tracta de portar-lo cap a la consideració atenta de la seva pròpia experiència, per amplificar-la i fer-la existir com a recurs conscient . Ha dibuixat i experimentat tres conjunts d'intervenció cadascun enfocat vers un àmbit de l'experiència d'aprendre, el qual col·loca com a prioritari, sense oblidar qualsevol dels altres que pugui ser rellevant, per comprendre o ajudar. A) Intervenció sobre el posicionament. En aquest àmbit enfoca l'estil de motivació que executa l'Educand, mira de corregir-lo, si cal, a partir de l'anàlisi i la comprensió de les seves formes de motivar-se quan ell viu l'èxit. Treballa proposant objectius paradoxals de fracàs gairebé impossible, buscant l'assoliment de petits èxits, potser aparentment insignificants, però estratègics; prescriu l'automatisme, per modificar-lo si l'Educand ho desitja; comprova el procés d'anticipació de I' experiència que l'aprenent es construeix per orientar-se; l'ajuda a contextualitzar anticipació i a fer ús dels seus Ilenguatges interns més eficaços i còmodes;... B) Intervenció sobre les estratègies i processos. En un segon enfocament, no necessàriament posterior al descrit, considera les estratègies de I'Educand, també a partir dels seus encerts i èxits. Mira de portar-lo cap a fa descripció i presa de consciència de les seves maneres de fer mes còmodes i segures, les que lliguen amb les seves preferències cerebrals. Quan viu dificultats, el convida a explorar les excepcions, els moments en els quals les seves realitzacions són satisfactòries. Pretén sobretot modificar les seves creences limitants, posant-lo en conflicte amb els fets de l'experiència. A vegades, caldrà facilitar l'adquisició d'estratègies i procediments nous que l'Educand considera plausibles. Es tracta específicament de fer existir opcions noves d'actuació per tal d'assolir allò que vol i/o necessita. C) Intervenció sobre el sistema de valors de l'Educand. L'Educand viu uns valors, els quals expliquen el seu món intern les conductes que realitza i els resultats que obté. Aquest àmbit és col·locat, en el model, al centre del procés d'aprendre. Hom actua amb propòsits determinats, no necessariament conscients. L'obertura de la persona a l'experiència d'aprendre es dirigeix segons criteris i valors irrenunciables. 10.- L 'Educador procura compartir els objectius de l'Educand i els seus projectes per assolir-los; vol tanmateix que se'n faci coneixedor i director responsable. Per a això li convé preguntar-se per quina mena d'experiència està desenvolupant i quin sentit ecològic te per a ell. L'Educador, el seu model del món, la seva persona, està compromès en el procés d'ajuda. No és només un tècnic que aplica recursos objectius. El seu model de comunicació, el seu pensament, les seves expectatives i anticipacions, tenen un pes considerable en el tipus d'intervenció pedagògica que durà a terme i, d'escreix, en el tipus d' aprenentatge que facilita. En la intervenció, l'Educador parteix d'una avaluació intencionadament positiva, centrada en els recursos i les solucions, en la metacognició i l'autoregulació dels processos, a partir de premisses que pressuposen l'èxit personal.

Coupled simulations of the Indian monsoon intraseasonal oscillation using a fine-resolution mixed-layer ocean model

The intraseasonal variability (ISV) of the Indian summer monsoon is dominated by a 30–50 day oscillation between “active” and “break” events of enhanced and reduced rainfall over the subcontinent, respectively. These organized convective events form in the equatorial Indian Ocean and propagate north to India. Atmosphere–ocean coupled processes are thought to play a key role the intensity and propagation of these events. A high-resolution, coupled atmosphere–mixed-layer-oceanmodel is assembled: HadKPP. HadKPP comprises the Hadley Centre Atmospheric Model (HadAM3) and the K Profile Parameterization (KPP) mixed-layer ocean model. Following studies that upper-ocean vertical resolution and sub-diurnal coupling frequencies improve the simulation of ISV in SSTs, KPP is run at 1 m vertical resolution near the surface; the atmosphere and ocean are coupled every three hours. HadKPP accurately simulates the 30–50 day ISV in rainfall and SSTs over India and the Bay of Bengal, respectively, but suffers from low ISV on the equator. This is due to the HadAM3 convection scheme producing limited ISV in surface fluxes. HadKPP demonstrates little of the observed northward propagation of intraseasonal events, producing instead a standing oscillation. The lack of equatorial ISV in convection in HadAM3 constrains the ability of KPP to produce equatorial SST anomalies, which further weakens the ISV of convection. It is concluded that while atmosphere–ocean interactions are undoubtedly essential to an accurate simulation of ISV, they are not a panacea for model deficiencies. In regions where the atmospheric forcing is adequate, such as the Bay of Bengal, KPP produces SST anomalies that are comparable to the Tropical Rainfall Measuring Mission Microwave Imager (TMI) SST analyses in both their magnitude and their timing with respect to rainfall anomalies over India. HadKPP also displays a much-improved phase relationship between rainfall and SSTs over a HadAM3 ensemble forced by observed SSTs, when both are compared to observations. Coupling to mixed-layer models such as KPP has the potential to improve operational predictions of ISV, particularly when the persistence time of SST anomalies is shorter than the forecast lead time.

Evaluation of a large-eddy model simulation of a mixed-phase altocumulus cloud using microwave radiometer, lidar and Doppler radar data

Using the Met Office large-eddy model (LEM) we simulate a mixed-phase altocumulus cloud that was observed from Chilbolton in southern England by a 94 GHz Doppler radar, a 905 nm lidar, a dual-wavelength microwave radiometer and also by four radiosondes. It is important to test and evaluate such simulations with observations, since there are significant differences between results from different cloud-resolving models for ice clouds. Simulating the Doppler radar and lidar data within the LEM allows us to compare observed and modelled quantities directly, and allows us to explore the relationships between observed and unobserved variables. For general-circulation models, which currently tend to give poor representations of mixed-phase clouds, the case shows the importance of using: (i) separate prognostic ice and liquid water, (ii) a vertical resolution that captures the thin layers of liquid water, and (iii) an accurate representation the subgrid vertical velocities that allow liquid water to form. It is shown that large-scale ascents and descents are significant for this case, and so the horizontally averaged LEM profiles are relaxed towards observed profiles to account for these. The LEM simulation then gives a reasonable. cloud, with an ice-water path approximately two thirds of that observed, with liquid water at the cloud top, as observed. However, the liquid-water cells that form in the updraughts at cloud top in the LEM have liquid-water paths (LWPs) up to half those observed, and there are too few cells, giving a mean LWP five to ten times smaller than observed. In reality, ice nucleation and fallout may deplete ice-nuclei concentrations at the cloud top, allowing more liquid water to form there, but this process is not represented in the model. Decreasing the heterogeneous nucleation rate in the LEM increased the LWP, which supports this hypothesis. The LEM captures the increase in the standard deviation in Doppler velocities (and so vertical winds) with height, but values are 1.5 to 4 times smaller than observed (although values are larger in an unforced model run, this only increases the modelled LWP by a factor of approximately two). The LEM data show that, for values larger than approximately 12 cm s(-1), the standard deviation in Doppler velocities provides an almost unbiased estimate of the standard deviation in vertical winds, but provides an overestimate for smaller values. Time-smoothing the observed Doppler velocities and modelled mass-squared-weighted fallspeeds shows that observed fallspeeds are approximately two-thirds of the modelled values. Decreasing the modelled fallspeeds to those observed increases the modelled IWC, giving an IWP 1.6 times that observed.

Flux comparison of Eulerian and Lagrangian estimates of Agulhas leakage: A case study using a numerical model

Estimating the magnitude of Agulhas leakage, the volume flux of water from the Indian to the Atlantic Ocean, is difficult because of the presence of other circulation systems in the Agulhas region. Indian Ocean water in the Atlantic Ocean is vigorously mixed and diluted in the Cape Basin. Eulerian integration methods, where the velocity field perpendicular to a section is integrated to yield a flux, have to be calibrated so that only the flux by Agulhas leakage is sampled. Two Eulerian methods for estimating the magnitude of Agulhas leakage are tested within a high-resolution two-way nested model with the goal to devise a mooring-based measurement strategy. At the GoodHope line, a section halfway through the Cape Basin, the integrated velocity perpendicular to that line is compared to the magnitude of Agulhas leakage as determined from the transport carried by numerical Lagrangian floats. In the first method, integration is limited to the flux of water warmer and more saline than specific threshold values. These threshold values are determined by maximizing the correlation with the float-determined time series. By using the threshold values, approximately half of the leakage can directly be measured. The total amount of Agulhas leakage can be estimated using a linear regression, within a 90% confidence band of 12 Sv. In the second method, a subregion of the GoodHope line is sought so that integration over that subregion yields an Eulerian flux as close to the float-determined leakage as possible. It appears that when integration is limited within the model to the upper 300 m of the water column within 900 km of the African coast the time series have the smallest root-mean-square difference. This method yields a root-mean-square error of only 5.2 Sv but the 90% confidence band of the estimate is 20 Sv. It is concluded that the optimum thermohaline threshold method leads to more accurate estimates even though the directly measured transport is a factor of two lower than the actual magnitude of Agulhas leakage in this model.