La práctica médica en el ejercico físico en Barcelona en los principios del siglo XX

La tesis titulada “La práctica médica en el ejercicio físico en la Barcelona de principios del siglo XX” trata de examinar cómo se relacionaba la práctica médica con los ejercicios físicos como la gimnasia y el deporte, y saber si realmente se llegó a formar una especialidad médica llamada medicina del deporte en la Barcelona de los principios del siglo XX. La primera parte se titula “Perspectiva histórica del ejercicio físico y la medicina”, y trata de la relación general entre el ejercicio físico y la medicina desde el punto de macro-vista histórico y regional. La segunda parte se titula “Hacia la formación de la especialización de la medicina del deporte en Barcelona”, y analiza la práctica médica relacionada con el deporte en una ciudad concreta durante un tiempo determinado, es decir, desde un punto de micro-vista. En el fondo de la creación de las especialidades médicas a partir de mediados del siglo XIX existe la formación de una sociedad moderna, simbolizada por el sistema administrativo de la democracia nacional y el sistema económico del capitalismo. Considerando los elementos comprendidos dentro del sistema de la modernidad que provocaron la especialización médica tales como la urbanización, la industrialización, el aumento de la población, el interés estatal, el desarrollo de la prensa, el elevado interés público, el progreso intelectual y tecnológico de la ciencia y la medicina, la creación de un sistema de atención de la salud, la formación y participación en las instituciones internacionales, el cambio de la identidad de los médicos, y la reposición de la medicina holística, investigo integralmente la formación de la especialidad de la medicina del deporte en Catalunya, y lo caracterizo por las iniciativas privadas emprendidas por un sector experto y profano, y la ausencia de un interés estatal suficiente en la dicha especialidad.

Conseqüències de l'enderrocament del Palau Reial Menor de Barcelona : Anàlisi des d'una perspectiva patrimonial, històrica i urbanística

Aquest treball analitza les conseqüències que per al patrimoni de la ciutat de Barcelona, per a la història de Catalunya, per a la reordenació urbanística i per a l'evolució de la tipologia de l'edificació d'habitatges va tenir l'enderrocament del Palau Reial Menor de Barcelona.

Ser catalans : una visió dels visitants de Barcelona... més enllà dels tòpics

Es tracta d'un treball en què s'analitzen les dades obtingudes de quatre entrevistes a estudiants estrangers que viuen a Barcelona sobre la seva visió de la catalanitat. També hi ha reflexions sobre quina visibilitat té la llengua catalana en aquest concepte d'identitat catalana.

Contextual effects on subjective national identity and nationalist vote in Catalonia

The important inflow of foreign population to western countries has boosted the study of acculturation processes among scholars in the last decades. By using the case of Catalonia, a receiver region of international and national migration since the fifties, this paper seeks to intersect a classic acculturation model and a newly reemerging literature in political science on contextual determinants on individual behavior. Does the context matters for understanding individual’s subjective national identity and, therefore, its voting behavior? Multilevel models show that environment matters. Percentage of Spain-born population in the town is statistically significant to account for variance in the subjective national identity and nationalist vote, even after controlling for age, sex, origin, language and left – right orientation and other contextual factors. This conclusion invites researchers not to underestimate the direct effect of the environment on individual outcomes such as feelings of belonging and vote orientation in contexts of rival identities.

Companies in Conflict Situations: Advancing the Research Agenda. Seminar proceedings. Barcelona, october 2011

Seminar proceedings about the Seminar “Companies in Confict Situations”, organized by ICIP, with the aim of reflecting on the causes, the dynamics and the consequences of the participation of companies in armed conflicts. Over thirty international experts will be participating in the conferences to analyze the role and responsibilities of companies in connection with the international arms market (especially regarding small arms, light weapons and conventional weapons), the provision of military and security services, and the exploitation of, and trade in, natural resources.

Projecte de reorientació productiva de la finca Horta de les Flors de Canet de Mar (Barcelona)

Estudi de la reorientació productiva d’una finca amb espècies hortícoles i aromàtiques autòctones de la zona del Maresme. Per a obtenir les condicions òptimes de producció s’instal•laran tots els equips i mitjans auxiliars necessaris. La finalitat del projecte és produir espècies autòctones de la comarca del Maresme que a posteriori s’intentaran comercialitzar al detall dins la mateixa finca. Les espècies que no es venguin directament a la finca es vendran a minoristes que les portaran principalment al mercat local beneficiant-nos així, del valor afegit que poden tenir les espècies autòctones. No es descarta comercialitzar el producte, que aniria al minorista local, a alguna empresa del sector alimentari

Traduir i interpretar les llengües de la immigració a Catalunya: cap a la formació i acreditació d’un perfil professional emergent

El projecte que sol•licitem és el resultat natural d’una recerca iniciada l’any 2008 pel grup de recerca MIRAS (Mediació i Interpretació: Recerca en l’Àmbit Social) de la Universitat Autònoma de Barcelona. La recerca del grup MIRAS ha tingut com a objectiu general, durant els darrers dos anys, la definició del perfil professional del traductor/intèrpret als serveis públics. Aquesta figura emergent i encara poc reconeguda al nostre país va començar a sorgir a partir del boom migratori de les darreres dècades a Catalunya com a resposta als problemes de comunicació freqüents entre la població nouvinguda i els serveis públics locals. Per a assolir l’objectiu esmentat, la primera fase de la recerca del grup MIRAS s’ha centrat en el disseny, distribució, buidatge, anàlisi i creuament de dades de 250 qüestionaris semioberts dirigits als tres principals agents implicats en la interacció comunicativa que estudiem: els traductors/intèrprets, els usuaris i els proveïdors dels serveis. Els resultats d’aquest estudi han demostrat, entre d’altres qüestions rellevants, la manca d’una formació específica per als traductors/intèrprets als serveis públics, així com una absència de regulació de la professió que aquests exerceixen. Un cop realitzat aquest primer estudi pilot, i en vista dels resultats obtinguts, ens sembla doncs evident que el següent pas de la nostra recerca ha d’anar orientat cap a la formació i regulació professional dels traductors/intèrprets als serveis públics. En concret, en el projecte que sol•licitem ens proposem dissenyar una formació especialitzada per a traductors/intèrprets als serveis públics que compleixi amb els següents tres prerequisits: a) estar oberta a tot tipus de persones, independentment del seu nivell d’estudis; b) oferir un ampli ventall de llengües, principalment les llengües de la immigració a Catalunya (per a una primera selecció d’aquestes llengües, vegeu informe demogràfic de la SIM de l’1 de gener de 2010 i resultats de l’estudi pilot de MIRAS), i c) conduir a una acreditació nacional que reguli l’exercici de la professió de traductor/intèrpret als serveis públics de Catalunya. La implementació d’un sistema d’acreditació, segon objectiu del projecte que presentem, és essencial ja que no només permetrà la regulació d’una professió fins avui poc o mal definida, sinó que també garantirà la qualitat dels serveis oferts per aquests professionals en el futur.

L’elecció del centre en famílies d’origen immigrat a la ciutat de Barcelona

El projecte ha assolit la majoria d’objectius, ajustats a la reducció d'una quarta part de l'import concedit: 1) caracteritzar la transformació del paisatge agro-forestal i urbà a dos municipis de la vall del Congost, La Garriga i Figaró-Montmany, reconstruint amb SIG els mapes d'ús del sòl de 1854, 1949, 1956 i 2005, obtenint per intersecció de cobertes les matrius dels canvis d'ús; i 2) avaluar amb l’índex de connectivitat ecològica l'impacte ambiental d'aquells canvis des del punt de vista de la biodiversitat i la resiliència del paisatges, amb un especial èmfasi en la reforestació induïda per l'abandonament rural i la pèrdua de paisatges en mosaic, en un àmbit més gran pel període 1956-1993-2005. Aquests resultats han permès preparar varis articles per publicar en co-autoría a revistes com Landscape History, Environment and History o Landscape and Urban Planning. Ja és a punt de poder-se lliurar el primer amb el títol de "Looking backwards into a Mediterranean edge environment: Landscape changes and ecological connectivity in El Congost Valley (province of Barcelona, Catalonia) 1850-2005", incloent dos objectius esmentats a la memòria: identificar les principals forces motores d'aquells canvis en el paisatge relacionant els usos del sòl amb les formes d'ordenació del territori, caracteritzar-ne les forces rectores econòmico-socials i el paper jugat per la protecció del Parc Natural del Montseny i els Cingles de Bertí. Els resultats també permetran abordar en el futur altres aspectes, com per exemple estimar el potencial energètic de la biomassa local tot cercant que el seu aprofitament generi sinèrgies territorials positives per a l'ecologia del paisatge amb la recuperació d’una ramaderia extensiva i una agricultura ecològica que facin possible la restauració dels paisatges en mosaic. L'estudi ha pogut incorporar un aspecte inicialment no previst, el cens d'orquídies mediterrànies a Figaró-Montmany elaborat pel naturalista Paul Wilcox.

De viles rurals a indrets de la regió metropolitana de Barcelona: transformacions històriques del paisatge a la Vall del Congost (Figaró-Montmany, l’Ametlla del Vallès i la Garriga, 1850-2010)

El projecte ha assolit la majoria d’objectius, ajustats a la reducció d'una quarta part de l'import concedit: 1) caracteritzar la transformació del paisatge agro-forestal i urbà a dos municipis de la vall del Congost, La Garriga i Figaró-Montmany, reconstruint amb SIG els mapes d'ús del sòl de 1854, 1949, 1956 i 2005, obtenint per intersecció de cobertes les matrius dels canvis d'ús; i 2) avaluar amb l’índex de connectivitat ecològica l'impacte ambiental d'aquells canvis des del punt de vista de la biodiversitat i la resiliència del paisatges, amb un especial èmfasi en la reforestació induïda per l'abandonament rural i la pèrdua de paisatges en mosaic, en un àmbit més gran pel període 1956-1993-2005. Aquests resultats han permès preparar varis articles per publicar en co-autoría a revistes com Landscape History, Environment and History o Landscape and Urban Planning. Ja és a punt de poder-se lliurar el primer amb el títol de "Looking backwards into a Mediterranean edge environment: Landscape changes and ecological connectivity in El Congost Valley (province of Barcelona, Catalonia) 1850-2005", incloent dos objectius esmentats a la memòria: identificar les principals forces motores d'aquells canvis en el paisatge relacionant els usos del sòl amb les formes d'ordenació del territori, caracteritzar-ne les forces rectores econòmico-socials i el paper jugat per la protecció del Parc Natural del Montseny i els Cingles de Bertí. Els resultats també permetran abordar en el futur altres aspectes, com per exemple estimar el potencial energètic de la biomassa local tot cercant que el seu aprofitament generi sinèrgies territorials positives per a l'ecologia del paisatge amb la recuperació d’una ramaderia extensiva i una agricultura ecològica que facin possible la restauració dels paisatges en mosaic. L'estudi ha pogut incorporar un aspecte inicialment no previst, el cens d'orquídies mediterrànies a Figaró-Montmany elaborat pel naturalista Paul Wilcox

Anàlisi del sistema productiu i comercial del vi de la Tarraconensis a partir de la combinació de metodologies

Des del segon quart del s. I aC i, especialment, durant el regnat d’August, es va desenvolupar a l’antiga província Tarraconensis un sistema productiu centrat en l’explotació agrària vitivinícola amb una finalitat clarament comercial. La majoria d’assentament vitivinícoles es troben emplaçats al litoral català, associats de vegades a figlinae que fabricaven les àmfores per al transport i comerç de l’excedent vinícola. No obstant, a l’àrea del Vallès Occidental i del Baix Llobregat es troben una sèrie de vil•les vinculades a la producció de vi i a la fabricació d’àmfores que han proporcionat restes molt significatives sobre la contribució d’aquesta zona a l’expansió econòmica de la província. La caracterització arqueològica i arqueomètrica d’un gran nombre d’àmfores procedents de diversos tallers ceràmics situats al Vallès Occidental i al Baix Llobregat, utilitzant diverses tècniques d’anàlisi química, mineralògica i petrogràfica, ha portat a establir quins tipus d’àmfores es van fabricar a cada taller i de quina manera. S’han identificat alguns dels processos tecnològics de la cadena operativa: la selecció i processat de les matèries primeres per conformar la pasta procedents, generalment, de l’àrea on es troba cada centre de producció, el modelatge, l’assecat i la cocció de les peces. En alguns dels casos analitzats, s’ha identificat quins tipus de contenidors van ser importants a l’establiment i la seva provinença. La integració d’aquests resultats en la base de dades analítica que disposa l’ERAAUB ha permès avaluar el grau d’estandardització dels processos tecnològics en aquesta àrea. La contrastació final amb les dades històriques i arqueològiques contribueix al coneixement arqueològic de les àmfores vinàries de la Tarraconensis i, a través d’elles, al coneixement de les societats que les van fabricar, comercialitzar i utilitzar.

Symbolic meaning of local identity – A case study on Barcelona place brand representation

The core objective of this research process was to design an operational tool for place brand analysis. By modelling the emotional significance and the deeper-lying symbols associated to a specific place identity I expected to create a semiotic tool that could be applied, mutatis mutandis, on other similar place brands. As a field case study to develop the instrument, my choice of the research arena was Barcelona city, the capital of Catalonia Autonomous Community, Spain. Barcelona brand identity was approached in the line of the Chicago Urban Anthropology School. The research methods were designed according to the prescriptions of the urban anthropology, namely qualitative methods: in-depth interviews and discourse analysis. The final research outcome was a model summarizing a range of specific emotional values that support a place brand to position in the collective mindset and to assume a positively valued status and identity in the world order.

Financial Markets and Real Ecinomy: Four Essays in International Trade

Financial markets play an important role in an economy performing various functions like mobilizing and pooling savings, producing information about investment opportunities, screening and monitoring investments, implementation of corporate governance, diversification and management of risk. These functions influence saving rates, investment decisions, technological innovation and, therefore, have important implications for welfare. In my PhD dissertation I examine the interplay of financial and product markets by looking at different channels through which financial markets may influence an economy.My dissertation consists of four chapters. The first chapter is a co-authored work with Martin Strieborny, a PhD student from the University of Lausanne. The second chapter is a co-authored work with Melise Jaud, a PhD student from the Paris School of Economics. The third chapter is co-authored with both Melise Jaud and Martin Strieborny. The last chapter of my PhD dissertation is a single author paper.Chapter 1 of my PhD thesis analyzes the effect of financial development on growth of contract intensive industries. These industries intensively use intermediate inputs that neither can be sold on organized exchange, nor are reference-priced (Levchenko, 2007; Nunn, 2007). A typical example of a contract intensive industry would be an industry where an upstream supplier has to make investments in order to customize a product for needs of a downstream buyer. After the investment is made and the product is adjusted, the buyer may refuse to meet a commitment and trigger ex post renegotiation. Since the product is customized to the buyer's needs, the supplier cannot sell the product to a different buyer at the original price. This is referred in the literature as the holdup problem. As a consequence, the individually rational suppliers will underinvest into relationship-specific assets, hurting the downstream firms with negative consequences for aggregate growth. The standard way to mitigate the hold up problem is to write a binding contract and to rely on the legal enforcement by the state. However, even the most effective contract enforcement might fail to protect the supplier in tough times when the buyer lacks a reliable source of external financing. This suggests the potential role of financial intermediaries, banks in particular, in mitigating the incomplete contract problem. First, financial products like letters of credit and letters of guarantee can substantially decrease a risk and transaction costs of parties. Second, a bank loan can serve as a signal about a buyer's true financial situation, an upstream firm will be more willing undertake relationship-specific investment knowing that the business partner is creditworthy and will abstain from myopic behavior (Fama, 1985; von Thadden, 1995). Therefore, a well-developed financial (especially banking) system should disproportionately benefit contract intensive industries.The empirical test confirms this hypothesis. Indeed, contract intensive industries seem to grow faster in countries with a well developed financial system. Furthermore, this effect comes from a more developed banking sector rather than from a deeper stock market. These results are reaffirmed examining the effect of US bank deregulation on the growth of contract intensive industries in different states. Beyond an overall pro-growth effect, the bank deregulation seems to disproportionately benefit the industries requiring relationship-specific investments from their suppliers.Chapter 2 of my PhD focuses on the role of the financial sector in promoting exports of developing countries. In particular, it investigates how credit constraints affect the ability of firms operating in agri-food sectors of developing countries to keep exporting to foreign markets.Trade in high-value agri-food products from developing countries has expanded enormously over the last two decades offering opportunities for development. However, trade in agri-food is governed by a growing array of standards. Sanitary and Phytosanitary standards (SPS) and technical regulations impose additional sunk, fixed and operating costs along the firms' export life. Such costs may be detrimental to firms' survival, "pricing out" producers that cannot comply. The existence of these costs suggests a potential role of credit constraints in shaping the duration of trade relationships on foreign markets. A well-developed financial system provides the funds to exporters necessary to adjust production processes in order to meet quality and quantity requirements in foreign markets and to maintain long-standing trade relationships. The products with higher needs for financing should benefit the most from a well functioning financial system. This differential effect calls for a difference-in-difference approach initially proposed by Rajan and Zingales (1998). As a proxy for demand for financing of agri-food products, the sanitary risk index developed by Jaud et al. (2009) is used. The empirical literature on standards and norms show high costs of compliance, both variable and fixed, for high-value food products (Garcia-Martinez and Poole, 2004; Maskus et al., 2005). The sanitary risk index reflects the propensity of products to fail health and safety controls on the European Union (EU) market. Given the high costs of compliance, the sanitary risk index captures the demand for external financing to comply with such regulations.The prediction is empirically tested examining the export survival of different agri-food products from firms operating in Ghana, Mali, Malawi, Senegal and Tanzania. The results suggest that agri-food products that require more financing to keep up with food safety regulation of the destination market, indeed sustain longer in foreign market, when they are exported from countries with better developed financial markets.Chapter 3 analyzes the link between financial markets and efficiency of resource allocation in an economy. Producing and exporting products inconsistent with a country's factor endowments constitutes a serious misallocation of funds, which undermines competitiveness of the economy and inhibits its long term growth. In this chapter, inefficient exporting patterns are analyzed through the lens of the agency theories from the corporate finance literature. Managers may pursue projects with negative net present values because their perquisites or even their job might depend on them. Exporting activities are particularly prone to this problem. Business related to foreign markets involves both high levels of additional spending and strong incentives for managers to overinvest. Rational managers might have incentives to push for exports that use country's scarce factors which is suboptimal from a social point of view. Export subsidies might further skew the incentives towards inefficient exporting. Management can divert the export subsidies into investments promoting inefficient exporting.Corporate finance literature stresses the disciplining role of outside debt in counteracting the internal pressures to divert such "free cash flow" into unprofitable investments. Managers can lose both their reputation and the control of "their" firm if the unpaid external debt triggers a bankruptcy procedure. The threat of possible failure to satisfy debt service payments pushes the managers toward an efficient use of available resources (Jensen, 1986; Stulz, 1990; Hart and Moore, 1995). The main sources of debt financing in the most countries are banks. The disciplining role of banks might be especially important in the countries suffering from insufficient judicial quality. Banks, in pursuing their rights, rely on comparatively simple legal interventions that can be implemented even by mediocre courts. In addition to their disciplining role, banks can promote efficient exporting patterns in a more direct way by relaxing credit constraints of producers, through screening, identifying and investing in the most profitable investment projects. Therefore, a well-developed domestic financial system, and particular banking system, would help to push a country's exports towards products congruent with its comparative advantage.This prediction is tested looking at the survival of different product categories exported to US market. Products are identified according to the Euclidian distance between their revealed factor intensity and the country's factor endowments. The results suggest that products suffering from a comparative disadvantage (labour-intensive products from capital-abundant countries) survive less on the competitive US market. This pattern is stronger if the exporting country has a well-developed banking system. Thus, a strong banking sector promotes exports consistent with a country comparative advantage.Chapter 4 of my PhD thesis further examines the role of financial markets in fostering efficient resource allocation in an economy. In particular, the allocative efficiency hypothesis is investigated in the context of equity market liberalization.Many empirical studies document a positive and significant effect of financial liberalization on growth (Levchenko et al. 2009; Quinn and Toyoda 2009; Bekaert et al., 2005). However, the decrease in the cost of capital and the associated growth in investment appears rather modest in comparison to the large GDP growth effect (Bekaert and Harvey, 2005; Henry, 2000, 2003). Therefore, financial liberalization may have a positive impact on growth through its effect on the allocation of funds across firms and sectors.Free access to international capital markets allows the largest and most profitable domestic firms to borrow funds in foreign markets (Rajan and Zingales, 2003). As domestic banks loose some of their best clients, they reoptimize their lending practices seeking new clients among small and younger industrial firms. These firms are likely to be more risky than large and established companies. Screening of customers becomes prevalent as the return to screening rises. Banks, ceteris paribus, tend to focus on firms operating in comparative-advantage sectors because they are better risks. Firms in comparative-disadvantage sectors finding it harder to finance their entry into or survival in export markets either exit or refrain from entering export markets. On aggregate, one should therefore expect to see less entry, more exit, and shorter survival on export markets in those sectors after financial liberalization.The paper investigates the effect of financial liberalization on a country's export pattern by comparing the dynamics of entry and exit of different products in a country export portfolio before and after financial liberalization.The results suggest that products that lie far from the country's comparative advantage set tend to disappear relatively faster from the country's export portfolio following the liberalization of financial markets. In other words, financial liberalization tends to rebalance the composition of a country's export portfolio towards the products that intensively use the economy's abundant factors.

The economic effects of a Spanish trade boycott against Catalan products

We study the potential consequences of a hypothetical trade boycott against Catalan products organized by some sectors of the Spanish society mainly for political reasons. A symmetric trade boycott would have two effects: a reduction of Catalan exports to Spain and a partial process of import substitution in Catalonia. In order to quantify the economic impact of the boycott, we compare the "actual" Catalan economy, as described in the input-output table for 2005, with a "simulated" Catalan economy that takes into account the effects of a boycott on the trade exchanges between Catalonia and Spain.