Primera edició del Campus Prebat

Dotze estudiants de quart d’ESO van participar en la Primera edició del Campus Prebat que, a tall de prova pilot, es va dur a terme la darrera setmana de juny. Durant quatre dies els estudiants van conèixer els Campus de la UdG i van participar en diferents activitats. La UdG, com ja ha fet en quatre edicions del Jove Campus de Recerca, ha posat en marxa el Campus Prebat amb la intenció d’enfortir els lligams amb l’ensenyament secundari

El medi està androcentrat. Qui el desandrocentritzarà?... Experiència femenina, coneixement ecològic i canvi cultural

The article is the result of an attempt to define universal categories which permit a nonandrocentric conceptualization of the natural environment, in which femenine experience in environmental topics is unveiled and emphatized as a collective heritage. The theoretic content concentrates on defining and outlining the characteristics of two basic concepts: the femenine model of conscience and environmental actionr and ccwomen's ecologismn. The potential of both concepts for structuring research in genderlenvironment relations is demostrated. Finally, the article offers reasoned criticism of the androcentric nature of the guide-lines which predominate in environmental management and proposes, as the basis of an alternative model, the recognition of the legitimacy and authority of feminine experience in environmental affairs

Implementació i validació d'un sistema assistit aplicat a la planificació del procés de peces de mecanitzat

El projecte s’emmarca en el sector de la planificació de la producció especialitzada en processos de mecanització per assistir a la presa de decisions a les PIMES del sector. S’integra en el desenvolupament del programa PAPOM (Programa Assistit a la Planificació de Procés i producció en Operacions de Mecanitzat) desenvolupat pel grup de recerca GREP (Grup de Recerca en Enginyeria de Procés, Producte i Producció), centrant-se en l’estudi del càlcul dels temps de tall

Contribución al estudio morfolitológico del sector costero central del macizo de Begur (Girona)

This paper makes a contribution to the knowledge of the coastal fringe morphology of the ‘Macizo de Begur’. A lithological study, macro and microscopic, has been carried out of a variety of a series of metamorphic, plutonic, phyllonianic and effusive rocks

La Hipertensió arterial a la pràctica: optimització de la mesura de la pressió arterial i de l'avaluació de l'afectació dels òrgans diana

Objectius: a) avaluar la utilitat de la mesura de la pressió arterial a la consulta pel diplomat d'infermeria; b) establir quin és el punt de tall pel valor normal de l'automesura de la pressió arterial al domicili del propi malalt; c) determinar si l'exploració del fons d'ull als malalts hipertensos permet una millor estratificació del risc cardiovascular. Resultats: a) primer objectiu: els valors de la PAC de la infermera són molt similars a l'AMPA i les decisions s'han de prendre en funció d'aquesta mesura. b) segon objectiu: el risc de presentar alguna AOD en els hipertensos recent diagnosticats amb hipertensió clínica aïllada passa de forma progressiva d'una OR de 2.5 per un punt de tall de <125/80 mmHg a una OR de 4.0 pel punt de tall <135/85 mmHg. c) tercer objectiu: un nombre significatiu de pacients canvien de grup de risc quan es consideren els resultats de l'exploració del fons d'ull.

El virus de l'hepatitis C i la ribonucleasa Phumana: aspectes biològics i terapèutics

El virus de l'hepatitis C (VHC) provoca una hepatitis crònica que afecta a més de 170 milions de persones d'arreu del món. És un virus petit que es classifica dins de la família Flaviviridae i és un virus d'RNA de cadena positiva amb un genoma d'aproximadament 9.600 nucleòtids. A l'extrem 5' del genoma viral s'hi troba una regió no codificant (5'NCR) que comprèn els primers 341 nucleòtids i la seva funció està relaciona amb la traducció. Immediatament després hi ha una pauta de lectura oberta ORF que acaba en un únic codó d'aturada i codifica una poliproteïna de 3.010 aminoàcids. A continuació l'extrem 3' no codificant (3'NCR), que malgrat es desconeixen les seves funcions exactes, s'ha demostrat que és essencial per a la replicació vírica. La única poliproteïna generada és processada co- i postraduccionalment mitjançant proteases de l'hoste i víriques, donant lloc a les proteïnes estructurals (Core, E1 i E2-p7) i no estructurals (NS2-NS5B). Igual que la majoria de virus RNA, el VHC es caracteritza per tenir una taxa de mutació elevada. De fet, el genoma del virus no es pot definir com una única seqüència sinó per una població de variants molt relacionades entre sí. A aquesta manera d'organitzar la informació genètica se l'anomena quasiespècie viral i una de les seves implicacions principals és la facilitat amb què sorgeixen resistents al tractament. Els tractaments disponibles són llargs, cars, provoquen efectes secundaris considerables i només es resolen completament el 40% dels casos. Per aquesta raó es busquen altres solucions terapèutiques per combatre el virus entre les quals s'hi inclouen diferents estratègies. Una de les més innovadores i prometedores és la utilització de ribozims dirigits directament contra el genoma del virus. Aquest treball es centra en l'estudi de les noves estratègies terapèutiques basades en ribozims, concretament la ribonucleasa P. La ribonucleasa P és un ribozim que està present en tots els organismes ja que és l'enzim responsable de la maduració dels precursors d'RNA de transferència. El més interessant a nivell terapèutic és que s'ha demostrat que es pot dirigir la seva activitat cap a qualsevol RNA utilitzant una seqüència guia d'RNA que quan hibrida amb l'RNA diana, l'híbrid imita l'estructura secundària del substrat natural. En el cas del VHC, s'han estudiat ribozims dependents de seqüència (ribozims derivats d'RNAs satèl·lits i de viroides de plantes), sempre dirigits contra la regió més conservada del virus per evitar una disminució de l'eficiència del ribozim deguda a la variació de la diana. La ribonucleasa P és una endonucleasa d'activitat molt específica i es diferencia dels altres ribozims naturals en el sistema de reconeixement del substrat, reconeix elements estructurals i no de seqüència. L'objectiu final del treball és tallar in vitro l'RNA del VHC aprofitant la propietat que presenta aquest ribozim de reconèixer elements estructurals i no de seqüència ja que per a un mateix nombre de seqüències, el nombre d'estructures viables que pot adoptar l'RNA genòmic és molt més petit i per tant la variabilitat de la diana disminueix. S'han estudiat dos models d'RNasa P, la RNasa P humana guiada per seqüència guia externa (EGS) i l'RNA M1 de l'RNasa P d'E.coli unit a la seqüència guia per l'extrem 3' (ribozim M1GS). Abans però de dirigir el ribozim, s'han estudiat l'estructura i la variabilitat d'una regió del genoma del virus ja que s'ha descrit que són factors que poden limitar l'eficiència de qualsevol ribozim. Derivat d'aquests estudis s'aporten dades sobre accessibilitat i variabilitat d'una regió interna del genoma del virus de l'hepatitis C, la zona d'unió de la regió E2/NS2 (regió 2658-2869). L'estudi d'accessibilitat revela que la regió 2658-2869 del genoma del virus conté dominis oberts i tancats i que la transició entre uns i altres no és brusca si es compara amb altres regions d'estructura coneguda (regió 5' no codificant). Els resultats dels assajos in vitro amb els dos models de RNasa P mostren que s'ha aconseguit dirigir tant la ribonucleasa P humana com el ribozim M1GS cap a una zona, predeterminada segons l'estudi d'accessibilitat, com a poc estructurada i tallar l'RNA del virus. De l'anàlisi de mutacions, però, es dedueix que la regió estudiada és variable. Tot i dirigir el ribozim cap a la zona més accessible, la variació de la diana podria afectar la interacció amb la seqüència guia i per tant disminuir l'eficiència de tall. Si es proposés una estratègia terapèutica consistiria en un atac simultani de vàries dianes.D'altra banda i derivat d'un resultat inesperat on s'ha observat en els experiments control que l'extracte de RNasa P humana tallava l'RNA viral en absència de seqüències guia externes, s'ha caracteritzat una nova interacció entre l'RNA del VHC i la RNasa P humana. Per a la identificació de l'enzim responsable dels talls s'han aplicat diferents tècniques que es poden dividir en mètodes directes (RNA fingerprinting) i indirectes (immunoprecipitació i inhibicions competitives). Els resultats demostren que la ribonucleasa P humana, i no un altre enzim contaminant de l'extracte purificat, és la responsable dels dos talls específics observats i que es localitzen, un a l'entrada interna al ribosoma (IRES) i molt a prop del codó AUG d'inici de la traducció i l'altre entre la regió codificant estructural i no estructural. La ribonucleasa P és un dels enzims del metabolisme del tRNA que s'utilitza per identificar estructures similars al tRNA en substrats diferents del substrat natural. Així doncs, el fet que la ribonucleasa P reconegui i talli el genoma del VHC en dues posicions determinades suggereix que, a les zones de tall, el virus conté estructures semblants al substrat natural, és a dir estructures tipus tRNA. A més, tot i que el VHC és molt variable, els resultats indiquen que aquestes estructures poden ser importants per el virus, ja que es mantenen en totes les variants naturals analitzades. Creiem que la seva presència podria permetre al genoma interaccionar amb factors cel·lulars que intervenen en la biologia del tRNA,particularment en el cas de l'estructura tipus tRNA que es localitza a l'element IRES. Independentment però de la seva funció, es converteixen en unes noves dianes terapèutiques per a la RNasa P. S'ha de replantejar però l'estratègia inicial ja que la similitud amb el tRNA les fa susceptibles a l'atac de la ribonucleasa P, directament, en absència de seqüències guia externes.

Les seus episcopals de Girona i Empúries i les terres del nord-est de Catalunya a les fonts escrites d'època tardoantiga (segles IV-VII)

La present tesi pretèn ser,tal com el seu mateix nom indica, un estudi de totes aquelles informacions que ens proporcionen les fonts escrites d'època tardoantiga (segles IV-VII)i que fan referència, directament o indirecta, a les terres del nord-est de Catalunya.Fou aquesta àrea geogràfica la que, d'ençà el segle IX, i un cop superada la invasió sarraïna que suposà, entre altres coses, la definitiva desaparició de la seu episcopal emporitana, acabà per convertir-se en el futur territori del bisbat de Girona, una demarcació que englovava els antics dominis eclesiàstics i territorials de les seus visigòtiques de Gerunda i Impurias. És una realitat que l'estudi de la tardoantiguitat al nord-est de Catalunya ha experimentat un important impuls en els darrers anys. Es en aquest marc, que la investigació que presentem, pretén ser una aportació a una millor comprensió d'aquest període, amb la sistematització i catalogació de tots aquells textos, la cronologia dels quals abraça el període comprés entre els segles IV-VII, on es fa menció expressa a l'àrea geogràfica que ens ocupa. Aquest estudi s'estructura en set parts clarament diferenciades encara que interdependents entre si, cadascuna de les quals amb una especificitat i una metodologia pròpia. A la primera d'elles (caps.2-3), i a mode d'introducció, es fixen els límits territorials (marc geogràfic) i cronològics (marc històric) de la investigació, elements del tot indispensables i necessaris per a comprendre millor l'escenari on tenen lloc els fets descrits. Un segon gran apartat està enterament dedicat a l'estudi i anàlisi de les principals aportacions realitzades per la historiografia del nostre país en els darrers segles, del XVII fins a l'actualitat, en l'estudi del tema que ens ocupa. En tercer lloc, es passa a analitzar individualment totes i cadascuna de les referències textuals recollides en aquest estudi. L'anàlisi l'hem divididida en cin grans apartats, atenent i respectant la diversa tipologia de les fonts consultades: 1) els itineraria romana; 2) els textos de la patrologia tardoantiga; 3) les actes conciliars; 4) els textos litúrgics; i 5) l'epigrafia. L'estudi de cada text es realitza d'una manera global i sitemàtica, analitzant l'autor, el text i l'època de composició, i tot això en el marc més ampli de la societat del seu temps. Un apartat certament important és enterament dedicat a l'estudi dels orígens i difusió del culte al màrtir Feliu de Girona durant l'antiguitat tardana, a partir sobretot de la informació proporcionada per les fonts escrites i epigràfiques de l'època. El culte al màrtir gironí del segle IV fou, sense cap mena de dubtes, un dels elements característics i definidors en la vida de la Gerunda tardoantiga i, al mateix temps, un signe del gran prestigi assolit per la seu episcopal gironina a la resta d'Hispània durant l'antiguitat tardana. Finalment, i després de presentar, a tall de síntesi, les principals conclusions d'aquesta investigació, un darrer gran apartat ve constituït per un apèndix documental, en el qual s'hi recullen, seguint un criteri cronològic, tots els textos estudiats, transcrits segons les principals edicions crítiques citades. Val a dir, que en aquesta investigació hem utilitzat en la majoria dels casos les millors edicions crítiques de cadascuna de les obres estudiades, un fet que ha permès, en ocasions, corregir antigues transcripcions molt menys acurades i crítiques que s'havien inclòs en moltes de les obres dels darrers dos-cents anys on s'estudiava el període històric que ens ocupa.

Nature of Airline Demand

The Airline Industry • Big and Wide and Tall • Characteristics • Changes in Demand • Key Issues

An analysis of vocabulary and language constructions of six series of primary readers from the standpoint of teaching the deaf

This paper discusses a study to determnine the vocabulary and language construction of primary readers and suitability for use in teaching of hearing impaired children.

Bachman’s Sparrow (Peucaea aestivalis) response to variation in the extent of burns conducted during the nesting season

Bachman’s Sparrow (Peucaea aestivalis), an endemic North American passerine, requires frequent (≤ 3 yr) prescribed fires to maintain preferred habitat conditions. Prescribed fires that coincide with the sparrow’s nesting season are increasingly used to manage sparrow habitat, but concerns exist regarding the effects that nesting-season fires may pose to this understory-dwelling species. Previous studies suggested that threats posed by fires might be lessened by reducing the extent of prescribed fires, thereby providing unburned areas close to the areas where fires eliminate ground-cover vegetation. To assess this hypothesis, we monitored color-marked male Bachman’s Sparrows on 2 sites where the extent of nesting-season fires differed 5-fold (> 70 ha vs. < 15 ha). Monthly survival for males did not differ between the large- and small-extent treatments, and survival rates exceeded 90% for all months except one during the second year of our study when fires were applied later in the season. Male densities also did not differ between treatments, but treatment-by-year interactions pointed to effects relating to the specific time that fires were applied. The distances separating observations of marked males before and after burns were smaller on small-extent treatments in the first year of study but larger on the small-extent treatments in the second year of study. Burn extents also had no consistent effect on postburn reproductive status. The largest extent we examined could have been too small to affect sparrow populations, but responses may also reflect sustainable metapopulation dynamics in a setting where a large sparrow population is maintained at a regional scale (> 100,000 ha) using frequent prescribed fire (≤ 2-yr return intervals). Additional research is needed regarding the effects that nesting-season fires may have on small, isolated populations as well as sites where much larger burn extents (> 100 ha) or longer burn intervals (> 2 yr) are used.

Changes in heron and egret populations on the Laurentian Great Lakes and connecting channels, 1977-2009

Canadian and U.S. federal wildlife agencies completed four decadal surveys, spanning the years 1977 to 2009, to census colonial waterbirds breeding on the Great Lakes and adjoining bodies of water. In this paper, we reports abundance, distribution, and general population trends of three species: Black-crowned Night-Heron (Nycticorax nycticorax), Great Egret (Ardea alba), and Great Blue Heron (Ardea herodias). Estimates of nest numbers ranged from approximately 4000-6100 for the Black-crowned Night-Heron, 250-1900 for the Great Egret, and 3800-6400 for the Great Blue Heron. Average annual rates of change in nest numbers between the first (1977) and fourth (2008) census were −1% for the Black-crowned Night-Heron, +23% for the Great Egret, and −0.27% for the Great Blue Heron. Across the 30-year census, Black-crowned Night-Heron estimates decreased in U.S. (−57%) but increased (+18%) in Canadian waters, Great Egret nests increased 1381% in Canadian waters with a smaller, but still substantial increase in the number of nests at U.S. colonies (+613%), and Great Blue Heron numbers increased 148% in Canadian waters and 713% in U.S. waters. Although a single factor cannot be clearly linked to changes observed in each species’ distribution, hydrological variation, habitat succession, nest competition with Double-crested Cormorants (Phalacrocorax auritus), and land use changes likely all contributed. Management activities should support both breeding and foraging conditions including restoration of early successional habitats and anticipate continued northward expansions in the distributions of these waterbirds.

Variables associated with nest survival of Golden-winged Warblers (Vermivora chrysoptera) among vegetation communities commonly used for nesting

Among shrubland- and young forest-nesting bird species in North America, Golden-winged Warblers (Vermivora chrysoptera) are one of the most rapidly declining partly because of limited nesting habitat. Creation and management of high quality vegetation communities used for nesting are needed to reduce declines. Thus, we examined whether common characteristics could be managed across much of the Golden-winged Warbler’s breeding range to increase daily survival rate (DSR) of nests. We monitored 388 nests on 62 sites throughout Minnesota, Wisconsin, New York, North Carolina, Pennsylvania, Tennessee, and West Virginia. We evaluated competing DSR models in spatial-temporal (dominant vegetation type, population segment, state, and year), intraseasonal (nest stage and time-within-season), and vegetation model suites. The best-supported DSR models among the three model suites suggested potential associations between daily survival rate of nests and state, time-within-season, percent grass and Rubus cover within 1 m of the nest, and distance to later successional forest edge. Overall, grass cover (negative association with DSR above 50%) and Rubus cover (DSR lowest at about 30%) within 1 m of the nest and distance to later successional forest edge (negative association with DSR) may represent common management targets across our states for increasing Golden-winged Warbler DSR, particularly in the Appalachian Mountains population segment. Context-specific adjustments to management strategies, such as in wetlands or areas of overlap with Blue-winged Warblers (Vermivora cyanoptera), may be necessary to increase DSR for Golden-winged Warblers.

Gray-cheeked Thrush (Catharus minimus minimus) distribution and habitat use in a montane forest landscape of western Newfoundland, Canada

Once abundant, the Newfoundland Gray-cheeked Thrush (Catharus minimus minimus) has declined by as much as 95% since 1975. Underlying cause(s) of this population collapse are not known, although hypotheses include loss of winter habitat and the introduction of red squirrels (Tamiasciurus hudsonicus) to Newfoundland. Uncertainties regarding habitat needs are also extensive, and these knowledge gaps are an impediment to conservation. We investigated neighborhood (i.e., within 115 m [4.1 ha]) and landscape scale (i.e., within 1250 m [490.8 ha]) habitat associations of Gray-cheeked Thrush in a 200-km² study area in the Long Range Mountains of western Newfoundland, where elevations range from 300-600 m and landcover was a matrix of old growth fir forest, 6- to 8-year-old clearcuts, coniferous scrub, bogs, and barrens. Thrushes were restricted to elevations above ~375 m, and occurrence was strongly positively related to elevation. Occurrence was also positively related to cover of tall scrub forest at the neighborhood scale, and at the landscape scale showed curvilinear relations with the proportion of both tall scrub and old growth forest that peaked with intermediate amounts of cover. Occurrence of thrushes was also highest when clearcuts made up 60%-70% of neighborhood landcover, but was negatively related to cover of clearcuts in the broader landscape. Finally, occurrence was highest in areas having 50% cover of partially harvested forest (strip cuts or row cuts) at the neighborhood scale, but because this treatment was limited to one small portion of the study area, this finding may be spurious. Taken together, our results suggest selection for mixed habitats and sensitivity to both neighborhood and landscape-scale habitat. More research is needed on responses of thrushes to forestry, including use of older clearcuts, partially harvested stands, and precommercially thinned clearcuts. Finally, restriction of thrushes to higher elevations is consistent with the hypothesis that they have been impacted by squirrels, because squirrels were rare or absent at these elevations.

Archaeological evidence for the first Mesolithic occupation of the Western Isles of Scotland

The examination of eroding coastal dunes at the prehistoric site of Northton, Harris, has produced the first archaeological evidence of Mesolithic activity in the Western Isles in the form of two midden-related deposits. The first phase of Mesolithic activity is dated to 7060-6650 cal. Bc based on AMS dating of charred hazelnut shells. This discovery appears to validate the frequent pollen-based inferences of Mesolithic impact for the area and, as predicted, allows the Atlantic fringe of Scotland to become part of the European Mesolithic mainstream. A detailed pedological analysis also suggests that these early midden layers may have been amended during the Neolithic period as part of a possible phase of cultivation.