International summer camp : propuesta intercultural para la integración de inmigrantes.

Obtuvo el quinto premio de la modalidad B en el XII Certamen de Materiales Curriculares de 2004, organizado por la Consejería de Educación de la Comunidad de Madrid

Els camps de aprenentatge de les Illes Balears. 'Los campos de aprendizaje de las Islas Baleares'.

Iniciativa de la Dirección Provincial de las Islas Baleares sobre educación ambiental que actualmente constituye un servicio del sistema educativo balear que ofrece a los centros educativos no universitarios la posiblidad de realizar visitas y estancias en un medio singular para trabajar objetivos y contenidos de educación ambiental y otros temas transversales en un entorno específico; este proyecto apareció con la intención de ofrecer un instrumento de renovación pedagógica que posibilitara abrir las aulas al medio ambiente y a la cultura propia de cada lugar, que resulte una experiencia pedagógica integrada en el entorno y globalizadora capaz de comprender el medio en su totalidad (natural, social, cultural, etc) y subrayar la interdependencia del conocimiento científico e histórico. Constituye una red de campos de aprendizaje que ofertan a los centros educativos de Baleares diversas actividades relacionadas con la agricultura, formas de vida tradicionales, ganadería, arquitectura, ecosistemas, historia, geografía, etc.

Summer.

Forma parte de una serie, que introduce a los lectores de primaria en los cambios de las estaciones. Explica cuándo y cómo se produce el verano en el Reino Unido, y sus efectos sobre el comportamiento de las personas, otros seres vivos y las celebraciones que se llevan a cabo durante esa temporada. Para que los niños se familiaricen y aprendan en la lectura de textos con temas de la vida real. Incluye un glosario.

Summer.

En los primeros días de verano, el rocío humedece los pastos que brillan al sol y las pequeñas flores silvestres salpican los bordes de la carretera. Bandadas de aves cruzan los cielos azules y altos, los insectos cantan en interminables coros. Las mariposas vuelan, las abejas zumban y en los jardines silban las mangueras que dejan caer suavemente su agua sobre la tierra sedienta. Los campos de gramíneas están descoloridos y las colinas pardas al sol de la tarde. Nubes oscuras en el cielo surgen de la nada y la lluvia cae feroz y rápidamente refrescando flores y levantado vapores del suelo. Buscamos la sombra agradable de los árboles para descansar y leer.

Desenvolupament d'un sistema de previsió de risc d'infecció per Stemphylium vesicarium. Avaluació, validació i implementació en parcel·les experimentals en camps comercials de perera

L'estemfiliosi de la perera és una malaltia fúngica ocasionada pel fong Deuteromicet Stemphylium vesicarium. Els símptomes característics d'aquesta malaltia són lesions necròtiques en fulles i fruits, provocant el depreciament econòmic d'aquests últims. Si les condicions climàtiques són favorables aquesta malaltia pot arribar a provocar la pèrdua total de la producció. La malaltia es localitza bàsicament en la conca mediterrània, sent les zones fructícoles de Girona a Catalunya i Emilia-Romagna a Itàlia els llocs on les pèrdues de producció són més grans. Actualment l'únic mètode de control és la cobertura permanent dels òrgans de la planta amb fungicides. Per obtenir aquesta protecció és necessari realitzar aplicacions preventives amb una cadència fixa, setmanal o quinzenal, de diferents fungicides en els arbres. Aquesta cadència d'aplicació comporta que al llarg del període vegetatiu de la perera es realitzin entre 20 i 25 aplicacions de fungicida, per cadències setmanals, o entre 10 i 13 aplicacions si la cadència és quinzenal. Aquest elevat nombre de tractaments comporta uns efectes toxicològics a nivell mediambiental i per a la salut humana, un augment del cost econòmic de la producció i en alguns casos afavorir l'aparició de resistències del patogen a determinats fungicides. Molts d' aquests tractaments es realitzen sense que les condicions ambientals siguin favorables a l'inici d'infeccions del fong, i són per tant innecessàries. Amb l'objectiu d'obtenir una eina per determinar el risc d'infeccions en funció de les condicions climàtiques i realitzar d'aquesta manera els tractaments amb fungicides només quan són necessaris, es va elaborar el Sistema pel Tractament Racionalitzat de l'Estemfiliosi de la Perera (STREP). El model consisteix en relacionar quantitativament amb la severitat de la malaltia els paràmetres climàtics de durada del període d'humectació i temperatura mitjana durant aquests períodes. En aquest treball s'ha determinat l'eficàcia en el control de la malaltia per diferents fungicides aplicats de manera preventiva amb una cadència fixa en diferents finques comercials i durant varis anys. S'ha constatat que no hi ha cap producte totalment eficaç en el control de la malaltia, sent l'eficàcia obtinguda mitjana. Aquesta eficàcia de control esta en funció del nivell de pressió de la malaltia, obtenint eficàcies inferiors quan el nivell en els testimonis no tractats és elevat. En assajos en condicions controlades s'ha determinat que els fungicides analitzats aplicats de manera curativa o postinfecciosa, quan ja s'han iniciat les infeccions, presenten una eficàcia més baixa que quan s'apliquen preventivament. El tiram és el producte amb una eficàcia més elevada en la major part de les condicions experimentals. S' ha analitzat durant 5 anys, 1992-1996, en diferents plantacions de perera de Girona, la dinàmica dels paràmetres ambientals de durada deis períodes amb humectació, la temperatura mitjana de l'aire, la temperatura mitjana durant els períodes d'humectació, la durada dels períodes amb humitat relativa superior al 90% i la pluviometria. S 'ha constatat que la humectació deguda a la rosada és la principal causa d'humectació i que és un procés lent i continu. Les durades més freqüents d'humectació han estat períodes inferiors a 12 hores i les temperatures més freqüents durant aquests períodes han estat entre 11 i 21°C. S'ha determinat també que existeixen períodes amb humitat relativa elevada però sense formació de pel·lícula d'aigua i s'ha observat que ocasionalment existeixen períodes breus d'interrupció de la humectació en que poden existir humanitats relatives elevades o baixes. La capacitat predictiva del model STREP ha estat avaluada mitjançant 42 assajos en condicions naturals i controlades, determinant que en més del 95 % dels casos avaluats les prediccions de malaltia s'han correspost amb les observades, i que només en dos casos el model ha infraestimat el nivell de risc d'infecció. Demostrant així que el model STREP és fiable en les seves prediccions. S'ha estudiat l'efecte de la humitat relativa durant els períodes interromputs d'humectació i les durades d'aquests períodes, en les infeccions produïdes pel fong. S'ha constatat que el model STREP hauria d'incorporar com a períodes separats els períodes d'humectació interromputs amb relatives elevades (>98%) s'haurien de considerar com a períodes continus. Per una altra banda s'ha comprovat que els períodes amb humitats relatives elevades sense formació d'humectació en condicions naturals no són suficients per provocar l'inici d'infeccions de S. Vesicarium. S'ha utilitzat el model STREP com a eina per guiar els tractaments fungicides en diferents parcel·les de finques comercials durant dos anys. D'aquests assajos es pot concloure que utilitzant valors de risc acumulat SA:0.4 com a llindar per a realitzar els tractaments es controla la malaltia amb una eficàcia semblant als tractaments setmanals, però amb una reducció del nombre d'aplicacions necessàries entre un 25 i un 50%. Utilitzar un llindar SA:0.6 en finques amb varietats sensibles i una pressió d'inòcul del patogen elevada presenta bons resultats però inferiors als obtinguts amb tractaments setmanals, no obstant l'estalvi de tractaments ha estat molt important (50-70%). De tots aquests resultats es conclou que el model STREP és adequat per ésser utilitzat en programes pilot a escala comercial en el control racional de l'estemfiliosi de la perera. En funció d'aquests resultats es considerarà la seva implementació en Estacions d'Avisos Fitosanitaris.

Les ceràmiques de producció ibèrica de Sant Julià de Ramis: el poblat i els camps de sitges

The paper analyzes the Iberian ceramics from Sant Julià de Ramis (Girona). The scope of research includes the village itself and other archaeological sites as areas of the Bosc del Congosts silos and Escalers. The research draws several archaeological material dug up in the Iberian site and made in the fields of silos.

Determining the efficacy of summer school on maintaining hearing-impaired children’s language levels

This paper discusses the process of determining the efficacy of summer school on maintaining hearing-impaired children’s language levels.

Identification of Summer Origins of Songbirds Migrating through Southern Canada in Autumn

Stable hydrogen isotopes (δD) in flight feathers were measured to investigate the summer origins of five species of boreal-breeding warblers captured during fall migration at Canadian Migration Monitoring Network (CMMN) stations spread across southern Canada. Mean δD varied among stations and species within stations, but there was broad overlap in δD values. Although isotope ratios indicate that migrants at each station come from a wide range of latitudes, they are unable to provide much longitudinal discrimination. Band recoveries are sparse, but indicate that in general western Canadian warblers move southeast in fall, eastern birds move southwest, and there is a transition zone in the Great Lakes region. Combining knowledge of migratory direction with isotope results increases discrimination of breeding areas. Isotope results support fall migratory movements by Blackpoll Warbler (Dendroica striata) and Northern Waterthrush (Seiurus novaboracensis) that are more easterly than for other species, and in all study species, birds from more northern regions passed through southern Canada later in the season. Migration monitoring stations capture birds from broad areas of latitude, and migrants passing through each province appear to come from largely different portions of the Canadian breeding range, so a few stations placed in each province should suffice collectively to sample birds from most of the boreal forest. Migration monitoring in southern Canada, therefore, has the potential to monitor status of boreal forest birds in Canada that are unsampled by other monitoring programs.