Briòfits de les fonts del Montsant

 Treball de recerca realitzat per un alumne d’ensenyament secundari i guardonat amb un Premi CIRIT per fomentar l'esperit científic del Jovent l’any 2010. Els briòfits, grup que engloba les molses i les hepàtiques, són els vegetals més desconeguts tot i la seva importància en el manteniment dels ecosistemes naturals i com bioindicadors de qualitat ambiental. Aquest desconeixement és degut en bona part a la dificultat que representa la seva classificació que comporta acurades observacions microscòpiques.Aquest treball es centra en l'estudi dels briòfits recol•lectats en fonts de la Serra de Montsant (Priorat) per tal d'observar-ne la biodiversitat i permetre l'obtenció d'imatges macro i microscòpiques d'aquests vegetals. El treball de camp ha comportat la recollida de mostres i dades mediambientals en 14 fonts del massís. S'ha procedit a la catalogació del material que ha suposat la realització d'unes 850 fotografies obtingudes amb el microscopi i la lupa binocular amb el programa Motic-Image Plus. Això ha servit per realitzar una guia on s'exposen de forma gràfica les principals morfologies referides als esporòfits, fil•lidis, caulidis, formes macroscòpiques... que pot servir de gran utilitat a estudiants que s'enfrontin per primera vegada a l'estudi de les molses. En total s'han catalogat 34 espècies a les fonts del Montsant. De cadascuna s'ha elaborat una detallada fitxa descriptiva amb les seves característiques ecològiques, imatges de camp, amb lupa i microscopi. Tot i la manca d'experiència, que ens fa pensar en la necessitat que un expert revisi el treball, s'han trobat 21 espècies que seria la primera citació bibliogràfica al Montsant i 8 d'elles són inèdites a la província de Tarragona segons el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya.

Representações de Cabo Verde e dos Cabo-verdianos: 1890-1910

O nosso objectivo consiste em analisar como, no período que vai do Ultimatum britânico de 1890 à implantação de I República em Portugal (1910), se representavam o arquipélago de Cabo Verde e a sua sociedade, partindo do princípio que quem representava eram sobretudo os colonos portugueses e, por outro lado, de como os próprios cabo-verdianos se auto-representavam. Para a representação tanto do espaço como da sociedade em si, tivemos em linha de conta um conjunto de questões sociais, geográficas e territoriais, que nos permitiu, de uma forma clara, caracterizar e descrever quer o espaço, quer a sociedade cabo-verdiana no período estudado. Neste sentido e atendendo à nossa finalidade, dividimos o trabalho em três capítulos; No primeiro, analisámos a sociedade cabo-verdiana da época e de maneira a perceber de que sociedade se está a falar, caracterizando-a do ponto de vista social, cultural e religiosa; No segundo, abordamos a questão da identidade cultural, o que nos permitiu descrever a sua representação e o sentimento de pertença da sociedade caboverdiana; Finalmente, no terceiro e último capítulo, caracterizámos o espaço, falando da identidade geográfica propriamente dita, concluindo como se representava Cabo Verde – província/colónia ou África.

Molecular epidemiology and evolution of HIV-1 in Portugal and portuguese speaking african countries

The aims of this thesis were to better characterize HIV-1 diversity in Portugal, Angola, Mozambique and Cape Verde and to investigate the origin and epidemiological history of HIV-1 in these countries. The impact of these issues in diagnosis, disease progression and susceptibility to ARV therapy was also investigated. Finally, the nature, dynamics and prevalence of transmitted drug resistance (TDR) was determined in untreated HIV-1 infected patients. In Angola, practically all HIV-1 genetic forms were found, including almost all subtypes, untypable (U) strains, CRFs and URFs. Recombinants (first and second generation) were present in 47.1% of the patients. HIV/AIDS epidemic in Angola probably started in 1961, the major cause being the independence war, subsequently spreading to Portugal. In Maputo, 81% of the patients were infected with subtype C viruses. Subtype G, U and recombinants such as CRF37_cpx, were also present. The results suggest that HIV-1 epidemic in Mozambique is evolving rapidly in genetic complexity. In Cape Verde, where HIV-1 and HIV-2 co-circulate, subtype G is the prevailed subtype. Subtypes B, C, F1, U, CRF02_AG and other recombinant strains were also found. HIV-2 isolates belonged to group A, some being closely related to the original ROD isolate. In all three countries numerous new polymorphisms were identified in the RT and PR of HIV-1 viruses. Mutations conferring resistance to the NRTIs or NNRTIs were found in isolates from 2 (2%) patients from Angola, 4 (6%) from Mozambique and 3 (12%) from Cape Verde. None of the isolates containing TDR mutations would be fully sensitive to the standard first-line therapeutic regimens used in these countries. Close surveillance in treated and untreated populations will be crucial to prevent further transmission of drug resistant strains and maximize the efficacy of ARV therapy. In Portugal, investigation of a seronegative case infection with rapid progression to AIDS and death revealed that the patient was infected with a CRF14_BG-like R5-tropic strain selectively transmitted by his seropositive sexual partner. The results suggest a massive infection with a highly aggressive CRF14_BG like strain and/or the presence of an unidentified immunological problem that prevented the formation of HIV-1-specific antibodies. Near full-length genomic sequences obtained from three unrelated patients enabled the first molecular and phylogenomic characterization of CRF14_BG from Portugal; all sequences were strongly related with CRF14_BG Spanish isolates. The mean date of origin of CRF14_BG was estimated to be 1992. We propose that CRF14_BG emerged in Portugal in the early 1990s, spread to Spain in late 1990s as a consequence of IDUs migration and then to the rest of Europe. Most CRF14_BG strains were predicted to use CXCR4 and were associated with rapid CD4 depletion and disease progression. Finally, we provide evidence suggesting that the X4 tropism of CRF14_BG may have resulted from convergent evolution of the V3 loop possibly driven by an effective escape from neutralizing antibody response.

Institucionalização da Segurança Publica em cabo Verde (1870-2000)

Esta dissertação propõe-se estudar o processo de institucionalização da segurança pública em Cabo Verde, tentando encontrar as suas raízes e acompanhar o seu desenvolvimento, tendo como referência as mais importantes transformações ocorridas na organização policial no período que vai de 1870, ano em que foi nomeada uma comissão para estudar e propor ao governo da província a criação do primeiro Corpo de Polícia Civil da Cidade da Praia, até 2000, ano que marca o fim da II Legislatura da II República. Ela investiga e procura conhecer o processo de criação, a organização e o funcionamento das instituições encarregues da garantia da segurança pública, enquadrando-o no contexto político, económico e social que marcou a época. Ela busca identificar fatores que influenciaram esse processo e teoriza temas como a polícia e a segurança pública, o uso legítimo da força, o surgimento e o controlo dos sistemas policiais e a transição democrática. Finalmente, ela questiona, se e em que medida a transição democrática contribuiu para a emergência de um novo modelo de segurança pública.

Gestió de l'aigua i de les conques fluvials

Els dies 14 i 15 de juliol de 2005 es va celebrar a la Facultat deLletres de la Universitat de Girona la sisena edició de l'EscolaInternacional de Medi Ambient, enguany dedicada a la gestió del'aigua i les conques fluvials i organitzada per l'Institut de MediAmbient de la Universitat de Girona i el Consorci Alba-Ter

Les Unitats de paisatge de les terres de Girona

El paisatge de les comarques gironines destaca per la seva varietat. Aquest fet és el resultat de la combinació d'un medi biofísic molt divers amb una activitat humana secular. Cal tenir present que a les terres gironines hi estan representades totes les grans unitats de relleu de Catalunya, des dels Pirineus fins a les planes i serralades costaneres

La Tordera

La Tordera és un dels rius més oblidats i maltractats de Catalunya, malgrat ésser-ne un dels més importants

Població i territori al Pla de l'Estany

El Pla de l'Estany comprèn 11 municipis agrupats al voltant d'una petita ciutat, Banyoles, on viu actualment el 60% de la població comarcal (13.000 habitants). La resta d'estanyencs, uns 8.000, estan heterogèniament repartits en la desena de municipis restants que -si exceptuem Porqueres i Cornellà de Terri- en cap cas superens els 800 vilatans

La Gestió del risc d'inundació a la ciutat de Girona

En aquest article es presenten les diferents mesures que la societat gironina ha anat adoptant al llarg dels anys per fer front al risc d'avingudes, fent especial èmfasi, però, a les mes recents. Aquestes mesures d'adaptació poden classificar-se en dos grans grups, que no son ni moltmenys excloents: les mesures estructurals, integrades bàsicament per les obres hidràuliques, i les mesures no-estructurals, mes dirigides a l'àmbit del comportament individual i col·lectiu enfront el risc. Finalment es realitzarà una valoració de l'estat actual del sistema de defenses de la ciutat i es proposaran un seguit d'alternatives

Caldes de Malavella, entre la Selva i el Gironès

Els moviments diaris de personesi productes entre les diferents localitatssón un fet evident i fàcilmentpalpable dins el nostrecontext social actual. Caldes deMalavella, municipi d'uns 3.000habitants situat al sud-est de la comarcade la Selva, limitant amb la delGirones, és una d'aquestes poblacionsque sobresurt especialmenl perquè generabon nombre de fluxos de moviment,ja sigui de persones o de productes,amb l'entorn territorial més proper.Sens dubte, el fet de tenir a l'abast totun ampli ventall de vies de comunicacióde notable importància, com laNacional II, l'autopista A-17, la línia deferrocarril Barcelona-Franga o el mateixaeroport Girona-Costa Brava, ha estatel principal factor que ha propiciataquests fluxos de moviment

Canvis i permanències a les closes de l'Alt Empordà

Una de les causes principals que van motivar la creació del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà va ser, indiscutiblement, la potencialitat de les zones marjalenques empordaneses d'acollir un gran nombre i varietat d'aus. El marc legislatiu que va fer efectiva la protecció, però, no limitava la seva acció a aquest grup, sinó que l'estenia al conjunt de flora i fauna present a la zona, i a tots els sistemes propers que n'havien de garantir la permanència. Així, a més de definir-se unes àrees de màxima protecció sota la denominació de Reserves Naturals Integrals, els límits del PNAE engloben àrees potser menys emblemàtiques, però que són clau per al manteniment del conjunt de sistemes d'aiguamolls a l'Alt Empordà. El present article se centra en un d'aquests sistemes, que tradicionalment ha realitzat un paper d'actor secundari, però que té unes qualitats que, almenys des d'una aproximació geogràfica, el converteixen en protagonista. Es tracta de les closes

Els Aiguamolls de la Puda de Banyoles: una proposta de gestió

La Puda, no fa pas tants anys, constituïa un espai emblemàtic de Banyoles i, en canvi, avui dia ha esdevingut un àmbit totalment al marge de la dinàmica de la ciutat. La realitat actual mostra que és un espai que no ha desenvolupat les seves potencialitats, fet que l'ha portat a no posseir plenament les característiques d'un parc urbà ni les pròpies d'una àrea natural. L'objectiu principal d'aquest article és proposar un model de gestió per als aiguamolls de la Puda, amb el propòsit de regenerar i protegir ambientalment la zona i recuperar per a la societat banyolina un espai oblidat. Es tracta, dones, de contemplar-ne tant la vessant natural com la social i de fer-ho prenent en consideració diferents escales d’anàlisi. Les raons que condueixen a tal objectiu es fonamenten en la convicció que tot i la precària salut ambiental que pateix la lona, encara està en condicions de desenvolupar plenament el seu alt valor ecològic, i que tot i la marginalitat que presenta respecte a la resta del municipi, manté la possibilitat d'esdevenir un espai singular i atractiu que participi activament de la vida banyolina

El Futur

L'Alta Garrotxa ha estat durant massa temps un espai oblidat, que només ha sentit la remor de paraules benintencionades, com ho posa de manifest la llarga història de propostes no desenvolupades que reclamaven la protecció, la conservació i la gestió responsable de l'extraordinari patrimoni natural que aquesta zona representa (...)

El Paisatge

El concepce de paisatge ens permet una aproximació de síntesi al passat, present i a les tendències de futur dels territoris. En aquest sentit aquest concepte, entès com el conjunt de components de confereixen a un determinat espai unes característiques pròpies, és el reflex fidel d'evolució ambiental, econòmica, social, política i cultural que ha viscut un territori. En el cas concret de l'Alta Garrotxa el paisatge ha experinientat canvis radicals al llarg dels segles, i d'una manera molt especial en lesdarreres decades

El Paisatge. Del mosaic tradicional a la dicotomia ciment-bosc

El paisatge, entès com el conjunt de components que confereixen a un determinat espai unes característiques pròpies, és el reflex fidel de l'evolució econòmica, social, política i ambiental que ha viscut un territori. Els intensos canvis que el paisatge ha experimentat en aquest segle a les comarques gironines es poden resumir en dues grans tendències contraposades: una forta pressió urbanitzadora i implementadora d'infraestructures, i un increment progressiu de la superfície forestal en detriment del tradicional paisatge en mosaic, que es caracteritzava per la seva heterogeneïtat. El resultat d'ambdues tendències ha estat una homogeneïtzació paisatgística progressiva que s'ha volgut il·lustrar amb el que s'ha anomenat "dicotomia ciment-bosc"