999 resultados para Proposta para automatizar
Resumo:
Resumen basado en el de la publicaci??n
Resumo:
L'ensenyament de la llengua oral ha anat guanyat pes en els darrers anys en els currículums de l'ensenyament obligatori (Decret 95/1992, de 28 d'abril, pel qual s'estableix l'ordenacio curricular de l'educació primària (DOGC 1593, de 13 de maig de 1992) i Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària (DOGC 4915, de 29 de juny de 2007)). Aquest canvi en la concepció de l'ensenyament-aprenentatge de la llengua ha estat impulsat per les teories pedagògiques que promouen un aprenentatge significatiu i comunicatiu (o funcional), en contrast amb l’aprenentatge de la gramàtica predominant fins a les dècades de 1960 i 1970. Entre els primers treballs en aquesta línia destaquen aportacions de la sociolingüística (Hymes 1971, amb la introducció del concepte de competència comunicativa; o Widdowson 1978 sobre la dimensió comunicativa de l’ensenyament de la llengua) i de l’aprenentatge de segones llengues (Jonhson 1981; Van Ek 1975, 1986, 1990; Richterich 1972; Richterich i Chancerel 1977, 1978; o els cursos com Follow me –per a l’ensenymanet de l’anglès– o Digui, digui…–per al catala– impulsats Consell d’Europa)
Resumo:
Objectius de l'estudi: - Determinar els factors i característiques que configuren la capacitat estimativa i la intuïció mètrica. - Conèixer el procés genètic de la capacitació estimativa. - Potenciar la intuïció matemàtica com a nivell d’alta competència matemàtica i la necessitat del seu aprenentatge. - Dissenyar propostes didàctiques que ajudi a potenciar la capacitat estimativa
Resumo:
L’objectiu del treball és formular uns indicadors vàlids, què aplicats a una infraestructura museística ens permetin visualitzar el grau de desenvolupament en la gestió turística i en la gestió dels serveis educatius. L’estudi s’emmarca dins el projecte de la UdG “Museus, turisme cultural i educació: conceptualització d’indicadors específics i noves propostes de gestió”, desenvolupat entre abril i desembre de 2009. Per això, algunes conclusions a què es podria arribar només es dibuixen en el present treball de recerca
Resumo:
Els treballs pràctics són una part fonamental de l’ensenyament de les Ciències Experimentals, en general, i de la Química, en particular. Per una ordre ministerial de 9 de juny de 1989 es van introduir les hores b o desdoblaments, amb l’objectiu principal que els alumnes puguin anar al laboratori en grups reduïts i fer viables aquests treballs. Malgrat això, la realització de pràctiques continua essent, vint anys després, una assignatura pendent, especialment al Batxillerat. Els arguments que donen els professors per explicar aquest fet són diversos, però els principals són la gran extensió dels programes i el fet de treballar amb grups massa nombrosos (Garcia Barrios, et al, 1995; Caballer, M.J. et al. 1995)
Resumo:
El reportatge de recerca es el resultat, normalment en forma textual, de la transmissió del coneixement del procés de la investigació d’un treball de recerca. El desenvolupament del reportatge de recerca té com objectiu conformar els continguts d’acord amb unes característiques tangibles (l’estil de la redacció...) o intangibles (emoció, passió pel coneixement...). La seva difusió té com objectiu arribar al destinatari final per transmetre-li el coneixement de com s’ha fet la recerca o, quan està adreçat a un públic ampli, per gaudir de la lectura. El treball de recerca és una eina didàctica cada dia més utilitzada. Llavors, cal que la seva difusió sigui ben presentada, ja sigui tan a nivell dels resultats com del procés. Hi ha diferents mitjans de comunicació d’aquesta difusió: des de el text fins l’audiovisual. En el present article es farà referència al format de text amb els complements d’imatges que s’escaiguin. A continuació es mostrarà la forma com s’estructura el treball de recerca, la metodologia del reportatge de recerca i els elements informatius, que es proposa anomenar-los infotextos, que hi apareixen. La bona articulació del infotextos en el reportatge generarà interès per la lectura i posarà en valor el treball de la recerca
Resumo:
En aquesta comunicació presentem una proposta de millora de l’aprenentatge basat en un projecte vertical el qual s’aplicarà a totes les assignatures de Comptabilitat a partir del curs 2010/2011 de l’estudi de Grau d’Administració i Direcció d’Empreses de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona. Amb aquest projecte es pretén solventar alguns problemes que es plantegen actualment en la docència universitària, en el rol del professor i en el de l’estudiant
Resumo:
La utilització d’animals com a agents terapèutics és una opció existent des de fa molts anys. Persones amb diferents tipus de deficiències i discapacitats, tant físiques com psíquiques, s’han beneficiat d’aquestes teràpies alternatives ja sigui amb gossos, gats, ocells, dofins o cavalls. Els cavalls, en concret, ofereixen moltes i interessant possibilitats educatives, terapèutiques i rehabilitadores a uns col•lectius que, per diverses raons, necessiten algun tipus de suport
Resumo:
La professió d’educador/a social exigeix un bon domini de les competències comunicatives, especialment la comunicació interpersonal, que constitueix la base de l’establiment de les relacions educatives. Essent una de les dimensions bàsiques del treball educatiu, el repte des de la formació està en com tractar-lo ja des del primer curs, tenint en compte que els estudiants no fan pràctiques externes fins al tercer curs. L’experiència que presentem se situa en el treball de la dimensió relacional-social durant el primer curs de Grau d’Educació social de al UdG, mitjançant l’acció tutorial. Els estudis de Grau d’Educació social tenen assignats a primer curs dues competències vinculades a la dimensió relacional: comunicar-se oralment i per escrit amb destresa i fluïdesa en la llengua de l’entorn professional, establir i mantenir relacions interpersonals, centrem la presentació d’aquesta experiència en el treball d’aquestes dues competències.
Resumo:
Andorra és un microestat situat al bell mig Pirineus, històricament la dinàmica de la població i els seus costums han estat lligats a l’entorn i als recursos que aquest els ofereix. A partir dels anys 50 però, Andorra pateix un increment demogràfic i un canvi en les activitats que s’hi desenvolupen, amb un descens del pes del sector primari i un increment de les activitats del terciari. Aquest fet porta a l'expansió dels nuclis de població i un augment de l’oferta de serveis per a potenciar el turisme i el comerç , augmentant així la pressió sobre el medi, que es veu incrementada per la manca de control i de regulació en l’àmbit de l’ordenament territorial. En els últims anys però, s’han realitzat diferents actuacions que han intentat esmenar aquestes mancances, creant, per exemple, legislació d’ordenació del territori i urbanisme (2001), i els Parcs Naturals de la Vall de Sorteny (1999) i del Comapedrosa (2006). Tot i això, és evident que en l’actualitat existeixen encara moltes mancances que cal resoldre urgentment. Per aquest motiu es fa la la proposta d’una xarxa d’espais naturals protegits a Andorra i la creació d’unes directrius que en facilitin la seva gestió. Situant Andorra a l’alçada d’altres països europeus en matèria de protecció del medi natural, i proporcionant unes bases que permetin la gestió unificada d’aquesta xarxa.
Resumo:
L'objectiu d'aquest article és doble. D'una banda, s'exposen els problemes que planteja l’anàlisi que la morfologia generativa ha proposat per a la sufixació apreciativa, especialment per a noms i adjectius. D'altra banda, es defensa la unificació de dos tipus d'afixos apreciatius que les gramàtiques tradicionals han considerat diferents: els sufixos que s'adjunten a arrels nominals (diminutius, augmentatius i despectius) i els que s'adjunten a arrels adjectivals (anomenats intensius ). Aquest treball es centra, fonamentalment, en les dades del català i es demostra que hi ha raons per suposar que tots els sufixos apreciatius formen una única classe d'afixos. Si bé es discuteixen diversos aspectes problemàtics d'aquests derivats, només es presenta una proposta de solució al de la interpretació semàntica. Es defensa que les diferències en la interpretació semàntica dels derivats es poden deduir de l'estructura lexicoconceptual (ELC) de la base i de l'element d'aquesta ELC que sigui modificat per l'afix
Resumo:
Aquest treball pretén analitzar la discapcitat des d’una nova visió, des de la prespectiva de gènere. Intenta explicar la situació actual i les necessitats reals que tenen les dones amb discapacitat. A través d’una base teòrica on es fa un anàlisi de la discriminació a la dona i a la discapacitat, s’introdueix el concepte de dona i discapacitat i seguidament, es treballa la interecció de la dona amb discapacitat en àmbits com la maternitat, el sexe, etc. Finalment, es presenta un projecte d’intervenció disenyat i dut a terme, amb l’intenció de trancar estereotips relacionats amb la dona amb discapacitat
Resumo:
La conservació d’un museu de les característiques del Memorial Museu Auschwitz-Birkenau és de vital importància. La realització d’aquest projecte pretén trobar les mancances que el museu pugui tenir per tal d’aportar-hi solucions. El museu té problemes per a conservar les seves instal·lacions a causa de la manca de fons econòmics i del gran nombre de visites que rep anualment
Resumo:
La quantitat de demandes ateses d'alumnes que mostren comportaments agressius a l'escola fa palès que actualment el problema de la violència en els centres educatius suscita molta polèmica. Podem trobar que en l'última dècada s'han dut a terme molts estudis per tal d'esbrinar els tipus de comportament agressiu que es donen a l'escola, la quantitat d'agressions que hi tenen lloc i les causes de l'agressivitat. De tota manera, malgrat aquesta sèrie d'estudis, el problema de la violència en els centres d'Educació Secundària Obligatòria sembla no eradicar-se. Aquesta realitat em va portar a pensar que devia estar passant alguna cosa perquè els comportaments agressius dins els centres educatius anessin creixent. És a dir, que l'augment d'aquests comportaments disruptius pot estar relacionat amb el fet que aquesta mena de conductes siguin reforçades per les mateixes mesures adoptades per encarar aquesta problemàtica. Aquesta tesi doctoral pretén trobar resposta a aquest conflicte, partint de l'observació de quina és la realitat d'un institut concret i realitzant una intervenció a nivell emocional en els joves que estiguin etiquetats de conflictius al seu centre escolar, des d'un model de Diagnòstic-intervenció concret, el model Humanista-Estratègic. A partir d'aquesta experiència, s'ha elaborat una proposta amb l'objectiu de millorar l'atenció psicopedagògica que reben aquests estudiants. L'objectiu general, per tant, és aportar noves vies d'intervenció, i alhora millorar la qualitat de vida d'aquests nois i noies, que en definitiva és l'objectiu principal i últim de qualsevol psicopedagog. En el primer capítol exposo la Base teòrica del Model de Diagnòstic-Intervenció Humanista-Estratègic, de la qual parteixo per explicar els comportaments agressius en els alumnes. També explico la concepció que adopten altres models respecte de l'agressivitat humana; i finalment exposo els objectius. En el segon capítol descric la metodologia emprada en la recerca per tal d'assolir els objectius plantejats. El capítol tercer correspon a la presentació dels resultats. A la primera part presento els resultats obtinguts en l'estudi de casos, i a la segona els resultats de la valoració que fan diferents professionals del món de l'educació de l'atenció que es dóna en l'Educació Secundària Obligatòria als nois i noies que presenten problemes d'agressivitat. En el capítol quart duc a terme la discussió centrada en els resultats obtinguts i en la comparació amb els resultats de les investigacions exposades en el primer capítol. També hi aporto una proposta de millora per a l'atenció i la prevenció de l'agressivitat dins els centres educatius. En el capítol cinquè presento les conclusions de la nostra recerca.
Resumo:
La Tesi aporta un sistema d'indicadors d'avaluació per a les polítiques socioculturals municipals. Una eina per a detectar mancances, interpretar els resultats, orientar línies d'acció i millorar les polítiques socioculturals municipals. S'adreça fonamentalment a l'avaluació de les polítiques socioculturals de municipis petits i mitjans i parteix del paradigma de l'empoderament. Emmarcant-nos en aquest paradigma plantegem que les polítiques socioculturals municipals haurien d'apostar per la democratització de la cultura, estimular la creació d'identitat comunitària i l'autovaloració dels grups i les comunitats, i potenciar l'educació com a procés permanent i de desenvolupament comunitari.El sistema d'indicadors s'estructura en dues dimensions; la sociocultural, formada per 7 objectius d'avaluació amb 58 indicadors amb la intenció d' identificar i analitzar la política sociocultural que es fa al municipi, i la contextual, sistematitzada entorn 5 objectius d'avaluació amb 20 indicadors que han de permetre emmarcar les polítiques socioculturals. El nombre total d'indicadors de la proposta és 78.