1000 resultados para Municipal art


Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Trabajo final de carerra sobre Microsoft .NET Framework que desarrolla un sistema gestor de las lecturas de agua para la empresa municipal del agua.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

The definition of a biomarker provided by the World Health Organization is any substance, structure, or process that can be measured in the body, or its products and influence, or predict the incidence or outcome of disease. Currently, the lack of prognosis and progression markers for chronic Chagas disease has posed limitations for testing new drugs to treat this neglected disease. Several molecules and techniques to detect biomarkers inTrypanosoma cruzi-infected patients have been proposed to assess whether specific treatment with benznidazole or nifurtimox is effective. Isolated proteins or protein groups from different T. cruzistages and parasite-derived glycoproteins and synthetic neoglycoconjugates have been demonstrated to be useful for this purpose, as have nucleic acid amplification techniques. The amplification of T. cruziDNA using the real-time polymerase chain reaction method is the leading test for assessing responses to treatment in a short period of time. Biochemical biomarkers have been tested early after specific treatment. Cytokines and surface markers represent promising molecules for the characterisation of host cellular responses, but need to be further assessed.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

INTRODUCTION Due to their low CNS penetrance, there are concerns about the capacity of non-conventional PI-based ART (monotherapy and dual therapies) to preserve neurocognitive performance (NP). METHODS We evaluated the NP change of aviremic participants of the SALT clinical trial (1) switching therapy to dual therapy (DT: ATV/r+3TC) or triple therapy (TT: ATV/r+2NRTI) who agreed to perform an NP assessment (NPZ-5) at baseline and W48. Neurocognitive impairment and NP were assessed using AAN-2007 criteria (2) and global deficit scores (GDS) (3). Neurocognitive change (GDS change: W48 - baseline) and the effect of DT on NP evolution crude and adjusted by significant confounders were determined using ANCOVA. RESULTS A total of 158 patients were included (Table 1). They had shorter times because HIV diagnosis, ART initiation and HIV-suppression and their virologic outcome at W48 by snapshot was higher (79.1% vs 72.7%; p=0.04) compared to the 128 patients not included in the sub-study. By AAN-2007 criteria, 51 patients in each ART group (68% vs 63%) were neurocognitively impaired at baseline (p=0.61). Forty-seven patients were not reassessed at W48: 30 lost of follow-up (16 DT-14 TT) and 17 had non-evaluable data (6 DT-11 TT). Patients retested were more likely to be men (78.9% vs 61.4%) and had neurological cofounders (9.6% vs 0%) than patients non-retested. At W48, 3 out of 16 (5.7%) patients on DT and 6 out of 21 (10.5%) on TT who were non-impaired at baseline became impaired (p=0.49) while 10 out of 37 (18.9%) on DT and 7 out of 36 (12.3%) on TT who were neurocognitively impaired at baseline became non-impaired (p=0.44). Mean GDS changes (95% CI) were: Overall -0.2 (-0.3 to -0.04): DT -0.26 (-0.4 to -0.07) and TT -0.08 (-0.2 to 0.07). NP was similar between DT and TT (0.15). This absence of differences was also observed in all cognitive tests. Effect of DT: -0.16 [-0.38 to 0.06]) (r(2)=0.16) on NP evolution was similar to TT (reference), even after adjusting (DT: -0.11 [-0.33 to 0.1], TT: reference) by significant confounders (geographical origin, previous ATV use and CD4 cell count) (r(2)=0.25). CONCLUSIONS NP stability was observed after 48 weeks of follow up in the majority of patients whether DT or TT was used to maintain HIV-suppression. Incidence rates of NP impairment or NP impairment recovery were also similar between DT and TT.

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

L’estudi pretén comprovar que el talús adjacent a la grada est de l’Estadimunicipal de Montilivi no és estable i posteriorment proposar una mesura correctora, dimensionar-la i comprovar-la amb un programa d’ordinador específic Els antecedents al problema són els següents: A la ciutat de Girona, concretament al barri de Montilivi existeix un problemàtica que es va reiterant any rere any. Degut a les característiques geomecàniques del seu subsòl, argiles expansives, quan s’augmenta les condicions d’humitat del terreny, es produeix una solifluxió del terreny i desencadena en esllavissades. S’hi ha intentat posar solució però el fet és que només s’ha apedaçat el problema. A l’any 1996 es produeix la primera esllavissada del talús. S’ensorra la grada preferent del camp del Girona. El 7 de maig de 2004. Un nou esfondrament a la grada est de l’estadi que afecta al nou vial d’accés a la Universitat de Girona. Finalment, i després de la gran nevada del 2010, es produeix una nova esllavissada en elrecinte de l’obra d’ampliació de l’estadi de Montilivi

Relevância:

20.00% 20.00%

Publicador:

Resumo:

Disseny i posada en marxa d’una indústria càrnia elaboradora d’embotits cuits on es segueixen criteris d’eficiència energètica en tot el procés. La indústria s’ubicarà al polígon industrial Girona, sector Ponent, del terme municipal de Riudellots de la Selva a la comarca de la Selva, en una propietat del promotor, dotada amb bones comunicacions per carretera, ferrocarril i avió, i a més es trova situada a prop de nuclis urbans importants com Girona i Barcelona. Per tant, per la seva localització i les bones infraestructures existents podem assegurar que tindrà un bon accés per la recepció de les matèries primeres i per la distribució dels productes acabats. Es dissenyen les instal•lacions de la indústria per garantir una capacitat productiva de 1.000 tones de producte acabat a l’any. La comercialització dels seus productes es preveu que sigui bàsicament a nivell de la província de Girona, abraçant una quota de mercat del sector carni en aquesta zona d’un 10%, i podent ampliar el seu mercat objectiu en un futur a d’altres províncies o a l’estranger si fos viable. Del volum anual de producció, es decideix que el 45% de la producció vagi destinada a envasos llescats, ja que la venda d’un producte llescat fa que el consumidor final compri l’estrictament necessari, per tant aquest fet assegura que elmercat sigui més estable. El 55% restant es destina a la presentació a l’engròs, per poder servir el producte a carnisseries o al sector restauració