978 resultados para Mentha x piperita L.


Relevância:

40.00% 40.00%

Publicador:

Resumo:

ABSTRACTIn fish farmings, diseases can be reduced by using immunostimulants. The aim of this study was to evaluate the immunostimulant potential of Mentha piperita in tambaqui fed with 0, 0.5, 1.0 and 1.5% of oil per kg of commercial fish feed. The fish were inoculated with Aeromonas hydrophila to challenge them. Hematological and biochemical parameters were determined after 30 days of feeding and seven days after the challenge. There was no mortality and M. piperita oil did not influence fish production parameters. However, blood hemoglobin concentration (Hb) increased in the fish fed with 0.5 and 1.5% of oil per kg of diet; albumin increased in those fed with 1.0%; cholesterol increased in all groups with oil; and triglycerides increased in those fed with 0.5%. After the bacterial challenge, the fish showed decreases in Hb when fed with diet enriched with 1.5% oil per kg of diet, in mean corpuscular volume with 1.0% and in mean corpuscular hemoglobin concentration with 0 and 1.5%. Protein levels increased in groups with 0 and 1.5% of oil and albumin when fed with 0 and 1.0%; cholesterol levels increased in the control group; and high levels of triglycerides were observed in the groups with 0, 0.5 and 1.5%. Thus, M. piperita essential oil promoted hematological alterations in tambaqui and can be recommended in diets containing up to 1.0% per kg, because of the minimal physiological modifications caused. However, additional studies are necessary to obtain more information regarding to the physiological effects of this immunostimulant.

Relevância:

40.00% 40.00%

Publicador:

Resumo:

Ensaio foi conduzido com videiras de cultivar 'Niagara Rosada' (Vitis labrusca L. X Vitis vinifeva L.) com 7 anos de idade, no município de Jundiaí, SP (23°12' de latitude sul e 46º33' de longitude oeste e 715 m de altitude), situadas sobre um Regossolo unidade Currupira, com os objetivos de: (1) analisar o crescimento (produção de materia seca); (2) determinar as quantidades de nutrientes absorvidos pela videira nos diferentes estádios de desenvolvimento e (3) avaliar a exportação de nutrientes pela cultura durante o ciclo vegetativo. Após a brotação da videira, foram realizadas 17 coletas quinzenais de material. Foram coletadas e separadas as folhas das partes terminal e basal, sarmentos das partes terminal e basal e cachos. No material coletado foram determinados os teores de N, P, K, Ca, Mg e S. Curvas representativas dos acúmulos de matéria seca e das concentrações dos nutrientes nas partes da planta, em função da idade, foram obtidas a partir dos dados calculados através de equações de regressão. Pelos pontos de máximo estimaram-se a produção maxima de matéria seca e as quantidades de nutrientes extraídos. Conclui-se que: . A produção maxima de materia seca ocorre aos 148 dias. . A concentração dos nutrientes é sempre maior nas folhas do que nos sarmentos e existem diferenças nas concentrações de nutrientes das folhas, sarmentos e cachos, em função da idade. . Os acúmulos máximos de nutrientes nas folhas, sarmentos e cachos ocorrem nas seguintes idades.

Relevância:

40.00% 40.00%

Publicador:

Resumo:

Ensaio foi conduzido com viderias da cultivar 'Niagara Rosada' (Vitis labrusca L. X Vitis vinifera L.) com 7 anos de idade, no município de Jundiaí, SP, (23°12' de latitude sul e 46°33' de longitude oeste e 715 m de altitude), situadas sobre um Regossolo unidade Currupira, com os objetivos de: (1) determinar as quantidades de nutrientes absorvidos pela videira nos diferentes estádios de desenvolvimento; (2) avaliar a exportação de nutrientes pela cultura durante um ciclo vegetativo. Após a brotação da videira, foram realizadas 17 coletas quinzenais de material. Foram coletadas e separadas as folhas das partes terminal e basal, sarmentos das partes terminal e basal e cachos. No material coletado foram determinados os teores de micronutrientes, com exceção do molibdênio e cloro. Curvas representativas das concentraçoes dos nutrientes nas partes da planta, em função da idade, foram obtidas a partir dos dados calculados através de equações de regressão. Pelos pontos de máximo estimaram-se as quantidades máximas de nutrientes extraídos. Concluiu-se que: - A concentração dos nutrientes é sempre maior nas folhas do que nos sarmentos e existem diferenças nas concentrações de nutrientes das folhas, sarmentos e cachos, em função da idade. - Os acúmulos máximos de nutrientes nas folhas, sarmentos e cachos ocorrem nas seguintes idades: - A exportação de nutrientes em mg por planta pelos cachos e sarmentos removidos pelas colheitas e poda é a seguinte.

Relevância:

40.00% 40.00%

Publicador:

Resumo:

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la Université de Toulouse 2 – Le Mirail entre gener i juny del 2007. En concret, €™estada efectuada ha suposat la integració de qui signa aquesta memòria dins €™equip al-Andalus/Hispaniae, dirigit pel professor Philippe Sénac, una de les diverses branques que conformen el grup FRAMESPA d’aquella universitat, unitat de recerca adscrita al CNRS (UMR 5136). El títol proposat per al contingut de la recerca en la so€¢licitud presentada, Evolució del poblament i organització del territori a la Catalunya interior a €™Alta Edat Mitjana, encapçalava un pla de treball que tenia per objectiu la recopilació i €™anàlisi de dades arqueo²giques i textuals que oferissin un escenari a partir del qual establir una seqüència evolutiva en relació a les diferents tendències pel que fa al poblament tardoantic i altmedieval en dues zones diferenciades com són les conques mitjanes dels rius Llobregat i Cardener, a la Catalunya Central, i la capçalera del riu Fluvià, a la Garrotxa. Així, s’han pogut detectar, a partir de la contrastació de les diferents dades, fenòmens diversos que reflecteixen la incidència dels successius canvis històrics a nivell territorial i de poblament.

Relevância:

40.00% 40.00%

Publicador:

Resumo:

La adrenoleucodistrofia ligada al X (X-ALD) es un enfermedad neurometabólica fatal caracterizada por una desmielinización cerebral progresiva infantil (CCALD) o por una neurodegeneración de la médula espinal (adrenomieloneuropatía, AMN), insuficiencia adrenal y acumulación de ácidos grasos de cadena muy larga (AGCML) como el ácido hexacosanoico (C26:0) en tejidos. La enfermedad está causada por mutaciones en el gen ABCD1 el cual codifica para un transportador peroxisomoal que importa AGCML. El ratón knockout para Abcd1 (Abcd1-) desarrolla alteraciones en la médula espinal que mimetizan el modelo de enfermedad AMN con inicio de los síntomas a los 20 meses. Previamente, nuestro grupo evidenció mediante análisis de transcriptómica, una desregulación mitocondrial en el modelo murino Abcd1- . En este trabajo demostramos que tanto en el ratón Abcd1- como en la sustancia blanca afectada de pacientes X-ALD hay una depleción mitocondrial. Para poder explicar esta depleción, estudiamos los niveles de un repressor de la biogenesis mitocondrial, RIP140. En cultivo organotípico de cortes de médula espinal observamos un aumento de los niveles proteicos de RIP140 en el ratón Abcd1- y también un aumento mediado por C26:0. Estos resultados indican que la sobreexpresión de RIP140 puede ser la responsable de la depleción mitocondrial presente en el ratón Abcd1- y una posible nueva diana terapèutica para la X-ALD.

Relevância:

40.00% 40.00%

Publicador:

Resumo:

Fins a la darreria del segle VIII, el complex episcopal gironí se situava fora murs, al voltant de l'esg©siamartirial de Sant Feliu; a principis del segle IX, el complex es desdob  amb la consagració d'una segona esg©sia episcopal, Santa Maria, dins murs, raó per la qual la seu fou coneguda, al llarg d'aquella centúria, amb la doble advocació de Santa Maria i Sant Feliu. Al llarg del segle X, s'afermà la preeminència de Santa Maria fins al punt que, en l'últim terç del segle. Sant Feliu ja no és esmentada com a seu episcopal, encara que hi continuà vinculada com a una esg©sia dependent, sense personalitat ni administració pròpia. Des de final del segle, el procés s'accelerà amb la construcció d'una nova esg©sia catedral a Santa Maria, que complementà l'aixecament d'un nou complex episcopal dins murs, en gran part culminat a mitjan segle XI i format per xenodoquium, catedral, palau episcopal i conjunt canonical, a banda de noves residències de canonges i altres clergues en el seu entorn. Aquests fets significaren la consolidació de Santa Maria com a seu única, però també la profunda remodelació urbanística d'un sector significatiu de la ciutat, prop d'un 20% del total, expressió del nou domini del bisbe i dels clergues sobre la 'seva ciutat'

Relevância:

40.00% 40.00%

Publicador:

Resumo:

PURPOSE: Apoptosis is known to play a key role in cell death after retinal ischemia. However, little is known about the kinetics of the signaling pathways involved and their contribution to this process. The aim of this study was to determine whether changes in the expression of molecules in the mitochondrial apoptotic pathway might explain the progression of retinal damage following ischemia/reperfusion. METHODS: Retinal ischemia was induced by elevating intraocular pressure in the vitreous cavity to 150 mmHg for a period of 60 min. At time 0, 3 h (early phase), and 24 h (late phase) after reperfusion, the retinas were harvested and modifications in the expression of Bax, Bak, Bcl-2, and Bcl-x(L) as well as caspase-3 and -7, were examined by qPCR and, in some cases, by western blot. RESULTS: qPCR analysis performed at the early phase after ischemia revealed a time dependent decrease in Bax, Bak, and Bcl-x(L) and no alteration in Bcl-2 mRNA expression in response to retinal ischemia. At the protein level, proapoptotic Bax and Bak were not modulated while Bcl-2 and Bcl-x(L) were significantly upregulated. At this stage, the Bax per Bcl-2 and Bax:Bcl-x(L) ratios were not modified. At the late phase of recovery, Bax and Bcl-x(L) mRNAs were downregulated while Bak was increased. Increased Bax:Bcl-2 and Bax:Bcl-x(L) ratios at both the mRNA and protein levels were observed 24 h after the ischemic insult. Analysis of caspases associated with mitochondria-mediated apoptosis revealed a specific increase in the expression of caspase-3 in the ischemic retinas 24 h after reperfusion, and a decrease in the expression of caspase-7. CONCLUSIONS: This study revealed that Bcl-2-related family members were differently regulated in the early and late phases after an ischemic insult. We showed that the Bax:Bcl-2 and Bax:Bcl-x(L) balances were not affected in the initial phases, but the Bax:Bcl-x(L) ratio shifted toward apoptosis during the late phase of recovery. This shift was reinforced by caspase-3 upregulation.