[Fiumicino. Chiesa Santa Maria Porto della Salute ; Torre Clementina]

Référence bibliographique : Weigert, 116

[Montefiascone. Chiesa Santa Margherita]

Référence bibliographique : Weigert, 220

[Priverno. Basilica cattedrale di Santa Maria Annunziata, Palazzo Comunale]

Référence bibliographique : Weigert, 346

[Viterbe. Chiesa di Santa Maria Nuova]

Référence bibliographique : Weigert, 745

[Zagarolo. Chiesa Santa Maria]

Référence bibliographique : Weigert, 752

[Viterbe. Chiesa di Santa Maria della Verità]

Référence bibliographique : Weigert, 742

[Viterbe. Chiesa Santa Maria della Quercia]

Référence bibliographique : Weigert, 741

[Viterbe. Chiesa Santa Maria della Quercia]

Référence bibliographique : Weigert, 739

[Viterbe. Chiesa Santa Maria della Quercia]

Référence bibliographique : Weigert, 740

[Nocera Superiore. Battistero di Santa Maria Maggiore]

Référence bibliographique : Weigert, 295

[Nocera Superiore. Battistero di Santa Maria Maggiore]

Référence bibliographique : Weigert, 296

José Ramón Mélida. Arqueología Española. Edición de Margarita Díaz Andreu

Dentro de la serie de Urgoiti Editores sobre los grandes nombres de la ciencia histórica en España, se publica la tercera obra dedicada a los arqueólogos y prehistoriadores de la primera mitad del siglo XX. Tras los estudios de Jordi Cortadella sobre Pere Bosch Gimpera (1981-1974) y Fernando Wulff sobre Adolf Schulten (1870-1960), y a la espera del trabajo de Gloria Mora sobre Hugo Obermaier (1877-1946), ve la luz el estudio que Margarita Díaz Andreu ha dedicado a una de las figuras más nombradas, pero a la par más desconocidas, de la arqueología española: José Ramón Mélida y Alinari (1856-1933).

Un conjunt faunístic de finals de l'Antiguitat Tardana al jaciment de Santa Margarida (Martorell, Baix Llobregat)

El present treball analitza les restes de fauna procedents de la UE 3006 de l'església de Santa Margarida (s. VIII d.C.). El conjunt és compost majoritàriament per deixalles alimentàries de macromamífers, aus i mol·luscs. La ponderació del nombre de restes, l'anàlisi de la representació anatòmica i l'estudi de les traces d'origen antròpic han permés establir la composició de la cabana ramadera al jaciment i els patrons de gestió dels animals amb fins alimentaris (corba de mortalitat i patró d'especejament dels animals). El conjunt dóna testimoni de l'alimentació d'origen càrnic del baix clergat a finals de l'Antiguitat tardana.

Díaz-Andreu, Margarita: A world history of nineteenth century archaeology. Nationalism, Colonialism, and the Past.

M. Díaz-Andreu plantea un análisis de las implicaciones académicas, sociales y políticas de la arqueología (entendiendo como tal la investigación estricta, pero también el coleccionismo de obras de arte) entre finales del siglo XVIII y el inicio de la Primera Guerra Mundial, período durante el cual la formación y expansión de los imperios coloniales constituyó uno de los elementos clave en el discurso ideológico de los estados europeos. Su trabajo continúa la línea marcada por estudios suyos anteriores, esencialmente Nationalism and Archaeology in Europe (Díaz-Andreu & T. Champion [eds.], 1996) y Excavating Women. A History in European Archaeology (Díaz-Andreu & M. L. S. Sorensen, 1998), en los que combinaba el análisis historiográfico de diferentes aspectos y personajes clave de la arqueología europea desde la perspectiva de la organización de las redes sociales entre investigadores, con la reflexión sobre las implicaciones de la arqueología como ciencia en la definición y defensa de diferentes credos políticos, y el papel de la mujer en la investigación.

Un conjunt faunístic de finals de l'Antiguitat tardana al jaciment de Santa Margarida (Martorell, Baix Llobregat)

El present treball analitza les restes de fauna procedents de la UE 3006 de l¿església de Santa Margarida (s. VIII d.C.). El conjunt és compost majoritàriament per deixalles alimentàries de macromamífers, aus i mol·luscs. La ponderació del nombre de restes, l¿anàlisi de la representació anatòmica i l¿estudi de les traces d¿origen antròpic han permés establir la composició de la cabana ramadera al jaciment i els patrons de gestió dels animals amb fins alimentaris (corba de mortalitat i patró d¿especejament dels animals). El conjunt dóna testimoni de l¿alimentació d¿origen càrnic del baix clergat a finals de l¿Antiguitat tardana.