Formación de nanoestructuras de silicio por evaporación térmica y pulverización catódica. Intento de crecimiento de nanohilos de silicio

El proyecto tiene como objetivo estudiar las posibilidades de síntesis de nanohilos de silicio mediante evaporación térmica y pulverización catódica. Con estas técnicas se pretende lograr un crecimiento aditivo en un escenario VLS (Vapor Liquid Solid). Se han utilizado obleas de silicio recubiertas de oro o aluminio como catalizador, sometidas a un tratamiento térmico para lograr una aleación eutéctica. Se han realizado 19 ensayos variando los parámetros experimentales, y se han obtenido 44 muestras diferentes, caracterizadas mediante SEM. Después de un estudio exhaustivo no se ha podido hacer crecer nanohilos de silicio, confirmando la dificultad de su obtención con las técnicas propuestas.

Instrumentos de gestión para el Depósito digital de la UAB

El Servei de Biblioteques de la UAB gestiona un dipòsit digital que cobreix les expectatives generades per un dipòsit institucional a la vegada que actua facilitant la consulta de la biblioteca digital pròpia. La naturalesa diversa de les col·leccions, quant a origen i format ens ha obligat a utilitzar eines de gestió específiques per establir els circuits, mètodes i procediments de treball. Volem compartir la nostra experiència, tant a nivell de creació d'un únic dipòsit capaç de gestionar tot el nostre fons digital, com de les opcions de treball intern escollides.

Dímero-D y resultados clínicos a corto plazo en el embolismo pulmonar: papel del tamaño del coágulo en la arteria pulmonar

Introducció: Existeixen factors pronòstics en el embolisme pulmonar (EP) que influeixen en la gravetat del mateix i és necessari estudiar-los. -Objectiu: comparar nivells de dímer-D amb la grandària del coàgul en l'artèria pulmonar en pacients amb EP. -Material i mètodes: Cohorts retrospectiu en pacients amb EP simptomàtic entre 2008-2010 en un hospital comarcal. -Resultats: Els nivells de dímer-D van ser de 4068±2764 ng/ml. En el 46,9% el coàgul es va situar centralment, en el 31,3% va ser segmentari i en el 21,9% va ser subsegmentari. -Conclusió: Alts nivells de dímer-D semblen relacionats amb una localització més proximal del coàgul en l'artèria pulmonar, però no es va poder establir cap relació estadísticament significativa.

La Sarcoïdosi a Osona: Revisió retrospectiva 1983-2011

Objectius: Determinar l’epidemiologia de la Sarcoïdosi a Osona. I descriure’n les característiques clíniques. Material i mètodes: Identificació i selecció de casos de Sarcoïdosi al nostre centre, entre 1983-2011. Revisió retrospectiva, recollida i anàlisi. Resultats: Incidència 2.12 casos/105habitants/any. n = 55. Predomini femení (69%), edat mitjana 47.8 anys. Clínica més freqüent: simptomatologia general. Patrons radiològics més freqüents: Estadi I-II. Biòpsia transbronquial: tècnica més utilitzada. Retard diagnòstic 5.9 mesos i mortalitat relacionada 7.6%. Conclusions: Incidència superior a la publicada a Catalunya. Predomini femení, amb diagnòstic més tardà que en homes. Presentació clínica predominant: síndrome Löfgren. Notable retard diagnòstic i baixa mortalitat.

Utilitat del holter de 72 hores a la pràctica clínica habitual

Objectiu: Estudiar les diferències d’augmentar el temps de registre de 24 a 72 hores en holters Material i mètodes: Estudi de cohorts retrospectiu. S’analitzen les dades de 56 pacients consecutius de març del 2009 fins al desembre del 2011. Resultats i Conclusions: Allargar el temps de registre fins les 72 hores augmenta el nombre de diagnòstics en un 17,8%. En la sospita de fibril•lació auricular allargar el temps de registre resulta útil en un 42,9% dels estudis; en el mareig en un 20% i en la síncope en un 14,3%. Els nous diagnòstics detectats són potencialment greus

Vasopressina, un nou biomarcador en insuficiència cardíaca.

Introducció. Les concentracions plasmàtiques dels pèptids natriürètics són biomarcadors útils en el diagnòstic i en el maneig de la insuficiència cardíaca (IC). L’objectiu de l’estudi va consistir en avaluar un nou biomarcador, la vasopressina, per predir la mortalitat i el reingrés a mig termini dels pacients que ingressen per IC aguda. Mètodes. Des del novembre de 2004 fins setembre de 2010 s’estudien de forma prospectiva el pacients que ingressen al Servei de Cardiologia per IC aguda i es distribueixen en dos grups: grup 1, pacients amb nivells baixos de vasopressina ( ≤ 2’9 pg/mL) i grup 2, pacients amb nivells alts de vasopressina (  2’9 pg/mL). Es realitza una anàlisi multivariada de Cox i es construeixen corbes de Kaplan-Meier. Resultats. S’inclouen 322 pacients, amb una mediana de seguiment de 14,6 mesos. Els pacients del grup 1 presenten una major supervivència als 12 i 24 mesos del 93% i 72% respecte els pacients del grup 2 que és del 75% i 61% amb una HR 2.90 (IC 95%: 1.47-5.75, p=0.002), respectivament. Tanmateix s’aprecia una major supervivència cardiovascular en els pacients del grup 1 (97% vs. 87% al 12 mesos i de 87% vs. 75% als 24 mesos) amb HR 2.72 (IC 95%: 1.97 – 6.73, p&0.031). Un 56% i 29% dels pacients del grup 1 estaven lliures de reingrés als 12 i 24 mesos, respectivament, versus el 49% i el 21% del grup 2 amb una HR 1.48 (IC 95%: 1.04 – 2.11, p&0.02). Igualment pel primer reingrés per IC , el 71% i 46% del grup 1 respecte del 60% i 39% del grup 2 als 12 i 24 mesos, respectivament (HR 1.57 (IC 95%: 1.03 – 2.41, p&0.038). Conclusions. Els nivells alts de vasopressina en pacients amb insuficiència cardíaca aguda estabilitzats són un predictor independent de mortalitat i de reingressos als 12 i 24 mesos de seguiment.

Networks of PhD Students and Academic Performance: A Comparison across Countries

In this article we compare regression models obtained to predict PhD students’ academic performance in the universities of Girona (Spain) and Slovenia. Explanatory variables are characteristics of PhD student’s research group understood as an egocentered social network, background and attitudinal characteristics of the PhD students and some characteristics of the supervisors. Academic performance was measured by the weighted number of publications. Two web questionnaires were designed, one for PhD students and one for their supervisors and other research group members. Most of the variables were easily comparable across universities due to the careful translation procedure and pre-tests. When direct comparison was notpossible we created comparable indicators. We used a regression model in which the country was introduced as a dummy coded variable including all possible interaction effects. The optimal transformations of the main and interaction variables are discussed. Some differences between Slovenian and Girona universities emerge. Some variables like supervisor’s performance and motivation for autonomy prior to starting the PhD have the same positive effect on the PhD student’s performance in both countries. On the other hand, variables like too close supervision by the supervisor and having children have a negative influence in both countries. However, we find differences between countries when we observe the motivation for research prior to starting the PhD which increases performance in Slovenia but not in Girona. As regards network variables, frequency of supervisor advice increases performance in Slovenia and decreases it in Girona. The negative effect in Girona could be explained by the fact that additional contacts of the PhD student with his/her supervisor might indicate a higher workload in addition to or instead of a better advice about the dissertation. The number of external student’s advice relationships and social support mean contact intensity are not significant in Girona, but they have a negative effect in Slovenia. We might explain the negative effect of external advice relationships in Slovenia by saying that a lot of external advice may actually result from a lack of the more relevant internal advice

Estudis sobre la revalorització de residus de pols de poliuretà rígid : conversió en nous poliols aptes per a l'ús com a matèria primera

L’objecte del present treball fi de carrera es centra en l’estudi de la revalorització de residus de pols de poliuretà a partir de mètodes de glicòlisi. Es pretén comprovar la bondat de dos mètodes bàsics de glicòlisi i la seva aplicació al tractament de residus industrial concrets. Aquesta via química escollida ha de permetre revaloritzar químicament la pols de poliuretà del procés de tall convertint-la novament en matèria primera sota la forma de polímer de poliol, una de les dues matèries primeres claus del procés. L’abast del projecte comprèn l’estudi de les condicions que afecten al procés de glicòlisi, la caracterització dels poliols sintetitzats i la seva idoneïtat per a la formulació de noves escumes de poliuretà

Simulació d'un magatzem automàtic amb Citect Scada

Creació d’una simulació amb Scada d’un magatzem automàtic. Aquest funcionarà amb un autòmat Omron CQ1M, i en el nostre cas l’autòmat serà qui controlarà tot el procés

Estudio retrospectivo (2004-2012) de una cohorte de 56 pacientes con psoriasis moderada-grave tratados con infliximab en un centro de referencia.

Infliximab es un anticuerpo monoclonal efectivo en la psoriasis. Métodos: Estudio retrospectivo de 56 pacientes tratados con infliximab. Resultados: El 82% y 91,1% de los pacientes alcanzaron respuestas PASI 75 en la semana 12 y al año.La probabilidad de supervivencia global del tratamiento fue de 40% a los 4 años. Conclusiones: Infliximab ha demostrado ser efectivo y seguro a corto y largo plazo. La intensificación fue el predictor positivo más importante de aumento de supervivencia del tratamiento, seguido por el tratamiento combinado. El factor predictor negativo de supervivencia más importante parece ser el fracaso previo a otros anti-TNF.

Impacto en el análisis con wbr™ en la valoración planar y tomográfica (SPECT-TC) de paratiroides

El estudio del hiperparatirodismo es una indicación cada vez más frecuente en Medicina nuclear debido a la incorporación de técnica híbrida SPECT-TC, que añade a la gammagrafía planar convencional de doble trazador (MIBI y Pertecnetato) y doble fase (10 minutos y 2 horas) información sobre localización, fundamentalmente. El sistema de procesado convencional (reconstrucción iterativa OSEM) presenta buenos resultados, no obstante, existen limitaciones como son la resolución espacial y ruido. El sistema de reconstrucción Wide Beam Reconstruction WBR™ mejora fundamentalmente estos aspectos. Con este objetivo, se ha realizado una comparación entre ambos métodos, en pacientes con sospecha de hiperparatiroidismo.

Puesta en marcha y validación de un instrumento de preparación de muestras analíticas

El projecte que es presenta, és una posada a punt d’ equip i mètode analític,d’un preparador de mostres automàtic, en una empresa farmacèutica.Es tracta d’un equip automatitzat capaç de realitzar tot el proces de preparacióde mostres, per al seu anàlisi quantitatiu.L’objetiu, es realizar la posada a punt de l’equip, crear el procediment de treball,a partir del manual d’ús, elaborar el mètode d’anàlisi per a la quantificació delprincipi actiu en una especialitat farmacèutica i la posterior validació del mateix.Es presenta un resum de las consideracions generals, per a la confecció delprotocol de validació de mètodes analítics, utilitzats en la determinacióquantitativa de fàrmacs.Es descriu detalladament el proces de validació que inclou entre d’altres, ladeterminació dels paràmetres de linealitat, precisió, exactitut, etc, així com lapresentació dels resultats en l’informe final.Es realitza una comparació de resultats entre el mètode rutinari de preparació iel mètode automatitzat, amb sis lots de l’especialitat farmacèutica estudiada.Per acabar, es valora la millora que l’adquisició de l’equip suposa per allaboratori.

Anti-aging : Una relectura contemporània de Dorian Gray

Partint de l'estudi del llibre El retrat de Dorian Gray d'Oscar Wilde s'analitzarà, des del punt de vista de la cultura actual, una societat que s'aferra a la joventut i utilitza tots els mètodes tecnològics per defugir de la vellesa.

Optimització del temps total d'escala d'aeronaus comercials

L'objectiu d'aquest projecte és analitzar com optimitzar el temps total d'escala d'una aeronau comercial, per tal de reduir els costos que suposa que l'aeronau estigui en terra. L'anàlisi es realitza a partir de conèixer quines són les operacions mínimes necessàries que cal dur a terme durant el tumaround i en quin ordre convé realitzar- les perquè el temps total sigui mínim. També s'estudien quins són els mètodes científics ja proposats i quins són els usats en l'actualitat. Fruit de l'estudi es proposa un model que permeti reduir els costos derivats de retards, afegint un temps addicional a l'escala, a partir de dades recollides de l'activitat comercial diària a l’aeroport de Barcelona. Dels resultats obtinguts es conclou que interessa afegir un buffer que absorbeixi possibles incidents, però convé que sigui dividit segons la franja horària del dia, per tal que s'adapti al màxim a les necessitats de cada vol, enlloc d'afegir un mateix buffer a tots els vols de qualsevol hora.

Sistema de tractament localitzat pel control ecològic de plagues : mòdul de consulta web

El tipus de tractament proposat en aquest porjecte, s'emmarca dins dels anomenats Sistemes de Tractament Localitzat (SSMS: Site-Specific Management Systems). Els sistemes SSMS es basen en l'ús dels sistemes GPS. Amb aquesta tecnologia i mitjançant l'ús de receptors de posició GPS (o DGPS) és possible determinar la posició de qualsevol element en tota la superficie terrestre. Per tant, en el futur la línia a seguir ha d'unificar els esforços per dotar de nous mètodes i tècniques de tractaments ecològics amb les possibilitats emergents de la nova soicietat de la informació i de les seves tecnologies associades, éssent aquest l'ànim del projecte OPENGEO.