The Role of Skin Opioid Receptor System in Itch

Opioid receptors are key players in induction of chronic itch. This could be confirmed using opiate receptor knockout mice experiments and clinical studies on patients with chronic itch. We have induced a dry skin dermatitis as a model for chronic itching on -(MOR) and -(KOR) opioid receptor knockout (KO) mice. MOR KO mice scratched significantly less than wild type (WT). Additionally the epidermal hypertrophy caused by chronic dermatitis and the amount of epidermal nerve endings in MOR KO mice were significantly decreased than in WT mice. KOR KO mice showed similar scratching behavior as MOR KO mice; however the changes were less significant. In addition, we performed a double blind, placebo controlled, cross over study using topically applied opioid receptor antagonist, Naltrexone, on patients with pruritus in atopic dermatitis. The results revealed significant effects of the topical application of Naltrexone in patients with chronic pruritus (45% improvement of pruritus by VAS compared to placebo, n=24), but not in patients with acute pruritus (7%, n=15). These studies establish the clinical relevance of MOR system and the peripheral, epidermal nerve endings in chronic pruritus and warrant further research and therapeutic potential for such research.

Outcome of long-axis percutaneous sacroplasty as first-line treatment of sacral insufficiency fractures : P219

Purpose: To assess the clinical outcome of patients who were subjected to long-axis sacroplasty as first line treatment for sacral insufficiency fractures. Methods and materials: Nineteen patients with unilateral (n = 3) or bilateral (n = 16) sacral fractures were involved. Under local anaesthesia, each patient was subjected to CT guided sacroplasty using the long-axis approach through a single entry point. An average of 6 ml of PMMA was delivered along the path of each sacral fracture. For each individual patient, the VAS pain score before sacroplasty and at 1, 4, 24, and 48 weeks after the procedure was obtained. Furthermore, the use of analgesics (narcotic/non-narcotic) along with the evolution of post interventional patient mobility before and after sacroplasty was also recorded. Results: The mean pre-procedure VAS score was 8 ± 1.9. This has rapidly declined in the first week after the procedure (mean 4 ± 1.5) followed by gradual decrease along the rest of follow-up period at 4 weeks (mean 3 ± 1.2), 24 weeks (mean 2 ± 1.3), and 48 weeks (mean 1.3 ± 1.4), respectively. Eleven (58%) patients were under narcotic analgesia before sacroplasty, whereas, 8 (42%) patients were using non-narcotics. Corresponding values after the procedure were 2/19 (10%) (narcotic) and 10/19 53% (non-narcotic). Seven (37%) patients did not address post-procedure analgesic use. The evolution of post interventional mobility was favourable in the study group since they revealed a significant improvement in their mobility point scale. Conclusion: Long-axis percutaneous sacroplasty is a suitable minimally invasive treatment option for patients who present with sacral insufficiency fractures. Future studies with larger patient number are warranted to grasp any potential limitations of this therapeutic approach.

Molecular identification of similar species of the genus Biomphalaria (Mollusca: Planorbidae) determined by a polymerase chain reaction-restriction fragment length polymorphism

The freshwater snails Biomphalaria straminea, B. intermedia, B. kuhniana and B. peregrina, are morphologically similar; based on this similarity the first three species were therefore grouped in the complex B. straminea. The morphological identification of these species is based on characters such as vaginal wrinkling, relation between prepuce: penial sheath:deferens vas and number of muscle layers in the penis wall. In this study the polymerase chain reaction restriction fragment length polymorphism technique was used for molecular identification of these molluscs. This technique is based on the amplification of the internal transcribed spacer regions ITS1 e ITS2 of the ribosomal RNA gene and subsequent digestion of these fragments by restriction enzymes. Six enzymes were tested: Dde I, Mnl I, Hae III, Rsa I, Hpa II e Alu I. The restriction patterns obtained with DdeI presented the best profile for separation of the four species of Biomphalaria. The profiles obtained with all the enzymes were used to estimate the genetic distances among the species through analysis of common banding patterns.

Enfermedad pulmonar intersticial difusa en trabajadores de la limpieza

En este trabajo se describen las características de 5 trabajadores de la limpieza que fueron diagnosticados de enfermedad pulmonar intersticial difusa no aguda de causa desconocida mediante biopsia pulmonar quirúrgica. La edad media fue de 64 años y 4 fueron mujeres. Las exposiciones más frecuentes fueron el salfumán y lejía, y ninguno de los pacientes utilizó protección adecuada. Las características más llamativas de estos pacientes se observaron en la TACAR y la histopatología que mostraron afectación intersticial y de las vías aéreas periféricas en todos los casos. Todos los pacientes presentaron progresión de su enfermedad hasta la insuficiencia respiratoria.

Estado actual de pacientes trasplantados en edad pediátrica con más de 20 años de seguimiento

L'objectiu d'aquest treball és analitzar els portadors d'un empelt hepàtic trasplantats en edat pediàtrica amb més de 20 anys de seguiment i per a això hem analitzat un total de 27 pacients. La principal indicació del trasplantament va ser l'atrèsia de vies biliars. S'han analitzat les complicacions quirúrgiques mèdiques i immunològiques, la immunosupressió, infecció per VHC, dades antropromètriques i adaptació social. Hem conclòs que la majoria dels pacients trasplantats en edat pediàtrica amb més de 20 anys d'evolució presenten una adaptació social excel•lent i pocs efectes adversos de la immunosupressió comparada amb la població adulta.

Defectos paradójicos en regiones con necrosis miocárdica. análisis mediante gated-spect de perfusión miocárdica.

Objectius: Valorar el significat dels defectes paradoxals (DP) segmentaris (captació en esforç més gran que en repòs) a la gated-SPECT (Single Photon Emission Computer Tomography) de perfusió miocàrdica amb compostos tecneciats en regions amb necrosi miocàrdica. Material i mètodes: Es van revisar 1764 SPECT de perfusió miocàrdica estrès-repòs consecutives de pacients amb infart (IM) previ i es van identificar 117 pacients (6,6%) en els quals els DPs corresponien a una regió amb necrosi miocàrdica. Es van valorar els criteris gammagràfics de viabilitat (intensitat del defecte, valor d'aquesta intensitat ponderat pel nombre de segments compromesos-VIP-, la motilitat i l'engrossiment miocàrdic sistòlic) en els segments d'aquestes regions i les característiques de l'artèria responsable en els 96 pacients en els quals s'havia practicat una coronariografia. Resultats: Es van analitzar 160 necrosis, 125 (75%) paradoxals (67 (54%) en regió AnteroSeptoApical i 58 (46%) en regió InferoLateral) i 35 (25%) no paradoxals (19 (54%) ASA i 16 ( 46%) IL). Els valors de severitat de la necrosi i del VIP van ser inferiors en l'estudi d'estrès respecte al repòs i la diferència d'aquests va ser sempre negativa, evidenciant un comportament gammagràfic paradoxal. Per contra, aquests valors van ser inferiors al repòs respecte a l'estrès en les necrosi no paradoxals posant de manifest un comportament gammagràfic de mínima o nul reversibilitat. Així mateix, es van trobar alteracions lleus en la motilitat i engrossiment de les necrosi paradoxals i moderats en les necrosi no paradoxals. Es van trobar 102 necrosis amb DP i coronariografia dels quals, 84 (88%) tenien permeabilitat a l'artèria responsable de la necrosi i 12 pacients (12%) tenien circulació colateral per compensar l'oclusió de l'artèria responsable. Conclusions: Tots els segments amb DP en regions amb necrosi complien criteris gammagràfics de viabilitat en les imatges d'estrès, considerant aquestes imatges millors per a l'avaluació d'aquest tipus de lesions. El vas responsable de la regió amb DP es trobava permeable o bé presentava circulació colateral evident en els casos en què la coronària es trobava closa.

Abus sexuel, psychopathologie et réponses psycho-endocriniennes au stress

Résumé : Des événements traumatiques précoces peuvent favoriser le développement ultérieur de psychopathologies telles que les troubles anxieux ou dépressifs. Dans quelle mesure ces événements influencent-ils la réaction d'un sujet à un stress aigu ? Objectif : comparer la prévalence de troubles psychiatriques et déterminer la différence de réaction au stress à l'âge adulte de femmes ayant ou non subi un traumatisme de type abus sexuel dans leur enfance. Participants : 46 femmes âgées de 22 à 48 ans recrutées entre juin 2004 et juillet 2006 réparties en 2 groupes (groupe contrôle de 16 sujets, groupe traumatisé de 30 sujets). L'étude se déroule dans l'Unité de recherche du SUPEA, rue du Bugnon 25A, 1005 Lausanne. Mesures : hormone adrenocorticotropiqué (ACTI-I), cortisol plasmatique et salivaire, fréquence cardiaque au cours du TSST (test psychosocial de stress standardisé), réponses aux questionnaires standardisés VAS (visual analog scale) et MDBF (Mehrdimensionale Befindlichkeitsfragebogen), MINI (mini international neuropsychiatric interview), ETI (early trauma inventory). Les différences de cóncentration d'ACTH et de cortisol, du rythme cardiaque, et des réponses aux questionnaires VAS et MDBF entre des groupes contrôle et abus ont été analysés (ANOVA, ANalysis Of VAriance). Lorsque les résultats montraient une grande hétérogénéité, nous .avons également appliqué les tests de Mann-Whitney et de Kruskal-Wallis: Résultats principaux : les personnes abusées dans leur enfance souffrent à l'âge adulte plus fréquemment de troubles psychiatriques selon les critères du MINI DSM-IV. Ces personnes réagissent fortement au stress, mais seules leurs réponses subjectives montrent des différences significatives par rapport à un groupe de contrôle.

Valoración ecográfica de la vesícula como marcador diagnóstico de la atresia de vias biliares: Gallbladder Ghost Triad (tríada fantasma de la vesícula) VS Pseudo Gallbladder Sign (signo de la pseudovesícula).

Estudi retrospectiu de les troballes ecogràfiques abdominals en 37 bebés menors de 5 mesos amb icterícia colestásica amb revisió de les dades clíniques, patológiques i d´imatge desde l´any 2000 al 2010. L´ecografia es l´estudi d´imatge inicial i es imprescindible distinguir entre les dues entitats més freqüents: atresia de vies biliars i hepatitis neonatal idiopàtica. Les troballes referides a la vesícula, arteria hepàtica i a les característiques del fetge van ser estadísticamente significatives. La valoració conjunta de les mateixes demostra que l´ecografia abdominal és una eina imprescindible per el diagnóstic de l´atresia de vies biliars.

Experimental transmission of Trypanosoma cruzi through the genitalia of albino mice

Trypanosoma cruzi is usually transmitted by contact with the excreta of infected Triatominae; among non-vectorial infections, direct transmission through coitus has been proposed. We investigated this possibility by instilling, through the external meatus of the vagina and the penis of previously anesthetized NMRI albino mice, blood of mice infected with strains isolated from Didelphis marsupialis (opossum, strain CO57), Rattus rattus (rat, strain CO22) and human (strain EP). Some animals were allowed to copulate the same day of the instillation. In other experiments, the strains were inoculated in the scrotum. To determine the effect of immunosuppression, some mice were treated with cyclophosphamide 30 days post-instillation. Controls were instilled orally and ocularly. Vaginal instillation with strain CO22 produced systemic infection with tropism to the heart, skeletal muscle, skin, duodenum, pancreas, ovary and sternum. Scrotal inoculation with strain EP likewise invaded liver, spleen, lung, lymph nodes and urogenital organs; while strain CO57 invaded skeletal and cardiac muscle, pancreas, testis, and vas deferens. Penile infection with strain CO22 was detected by xenodiagnosis. Immunosuppression did not increase parasitemia of vaginally infected mice or controls. Mating did not produce infection. Our results show that contact of blood trypomastigotes of T. cruzi with genital mucosa can produce blood and tissue infections. These results are discussed in relation to reports of frequent experimental tropism of T. cruzi toward urogenital organs.

Manejo del carcinoma de páncreas avanzado con el doblete de gemcitabina y erlotinib: Experiencia del Hospital Universitario La Fe

El tratamiento del carcinoma de páncreas continúa siendo uno de los grandes retos de la Oncología Médica. Un mejor conocimiento de las vías moleculares que intervienen en su desarrollo ha contribuido al uso de nuevos agentes terapéuticos dirigidos frente a las mismas. Una de esas vías es la del EGFR. Moore et al llevaron a cabo en 2007 un ensayo fase III aleatorizado en el que compararon gemcitabina frente a gemcitabina y erlotinib (un inhibidor de EGFR) y en el que demostraron de forma estadísticamente significativa por primera vez una mejoría en supervivencia global al asociar un agente a la gemcitabina en el tratamiento del adenocarcinoma pancreático avanzado. Hemos adoptado el esquema empleado en el ensayo fase III de Moore como primera línea de tratamiento del carcinoma pancreático localmente avanzado e irresecable y metastático en nuestro centro y creo necesario analizar la toxicidad y la supervivencia observada en nuestro medio. Para ello presento los resultados de eficacia, toxicidad y supervivencia global en la serie de 55 pacientes tratados con dicho esquema entre octubre de 2007 y octubre de 2010 en nuestro centro.

Las Imágenes del malestar. Representaciones del yo y la construcción de subjetividad en la producción audiovisual contemporánea y en los nuevos dispositivos tecnológicos

El tema de la investigación propuesto aquí, se centra en el malestar social, y la representación de éste desde un punto de vista personal y autobiográfico, algo que en estas página denomino Autorepresentación del malestar social. ¿Cómo se autorepresenta el malestar y qué prácticas artísticas se emplean para ello? ¿Cuáles son la transformaciones que provocan estas prácticas artísticas en el terreno audiovisual? En este sentido, exploraremos dos vías de análisis: por un lado nos interesa observar cuales han sido las modificaciones que el poder ha desarrollado para establecer nuevas formas de explotación, y por otro lado, veremos como estas modificaciones están generando una nueva praxis social donde las prácticas artísticas cobran un nuevo y reforzado sentido, así como una nueva capacidad política, individual y colectiva a un mismo tiempo, cargada de una fuerza transformadora capaz de componer nuevos espacios de sujeto. Analizaremos, desde la representación del yo en la vida cotidiana, el género y las relaciones interpersonales, hasta las transformaciones contemporáneas del trabajo, y los cambios en la construcción de la subjetividad. El principal elemento en el que se apoyaran nuestras investigaciones será el anàlisis de producciones audiovisuales contemporáneas y la distribución de estas en algunas de las redes de comunicación contemporáneas, intentando mostrar, de esta manera, la interacción y los efectos directos que provocan en la realidad social.

Suivi prospectif à une année des prothèses de genou F.I.R.S.T. Evolution avec analyse ambulatoire de la marche

Le but de mon travail de master est de présenter les résultats à une année postopératoire d'une étude prospective sur une nouvelle prothèse totale du genou : la F.I.R.S.T. Evolution. Cette prothèse s'intéresse à des patients plus jeunes, avec une importante laxité des ligaments collatéraux. L'étude finale suivra à cinq ans une cohorte de cinquante patients environ. Actuellement, nous suivons 17 patients opérés avec cette prothèse (dont 9 femmes et 8 hommes, 9 genoux droits et 8 genoux gauches) avec un âge moyen de 69,10 ans (de 42 à 83 ans). Pour l'obtention des résultats, les patients ont remplis des questionnaires spécifiques couramment utilisés (Eq5D, WOMAC, KSS, échelle analogique de la douleur EVA/VAS, UCLA activity-rating level), ont bénéficié de contrôles radiologiques réguliers et d'une analyse régulière de la marche, à trois vitesses différentes. Cette analyse est objective et se base sur un système de capteurs miniaturisés. Les résultats cliniques obtenus à une année démontrent une amélioration globale de la fonction du genou et de la qualité de vie perçue par le patient (Eq5D, WOMAC, EVA/VAS, KSS, UCLA). Les données à une année de l'analyse de marche montrent une amélioration significative dans tous les paramètres du cycle de marche et aux différentes vitesses. En comparant nos résultats avec ceux précédemment obtenus, nous pouvons être satisfaits car ils se sont améliorés depuis la dernière échéance à 6 mois. De plus, nos résultats à une année suivent ceux obtenus dans d'autres études utilisant les mêmes questionnaires et une analyse objective de la marche. On s'attend à ce que ces données se stabilisent voire continuent de s'améliorer dans les années à venir.

Neuropathy after herniorrhaphy: indication for surgical treatment and outcome.

BACKGROUND: Chronic neuropathy after hernia repair is a neglected problem as very few patients are referred for surgical treatment. The aim of the present study was to assess the outcome of standardized surgical revision for neuropathic pain after hernia repair. METHODS: In a prospective cohort study we evaluated all patients admitted to our tertiary referral center for surgical treatment of persistent neuropathic pain after primary herniorrhaphy between 2001 and 2006. Diagnosis of neuropathic pain was based on clinical findings and a positive Tinel's sign. Postoperative pain was evaluated by a visual analogue scale (VAS) and a pain questionnaire up to 12 months after revision surgery. RESULTS: Forty-three consecutive patients (39 male, median age 35 years) underwent surgical revision, mesh removal, and radical neurectomy. The median operative time was 58 min (range: 45-95 min). Histological examination revealed nerve entrapment, complete transection, or traumatic neuroma in all patients. The ilioinguinal nerve was affected in 35 patients (81%); the iliohypogastric nerve, in 10 patients (23%). Overall pain (median VAS) decreased permanently after surgery within a follow-up period of 12 months (preoperative 74 [range: 53-87] months versus 0 [range: 0-34] months; p<0.0001). CONCLUSIONS: The results of this cohort study suggest that surgical mesh removal with ilioinguinal and iliohypogastric neurectomy is a successful treatment in patients with neuropathic pain after hernia repair.

Granulomatosis de Wegener: estudio de 15 casos, supervivencia y daño crónico

La granulomatosi de Wegener i la síndrome de Churg-Strauss són vasculitis granulomatoses de petit i mitjà vas. Es diagnostiquen mitjançant clínica i biòpsia compatible, i s'associen amb anticossos anticitoplasma de neutròfils. S'ha realitzat un estudi retrospectiu (1984 - 2010) a l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Es presenten 15 pacients amb granulomatosi de Wegener. Les característiques clíniques de la present sèrie no difereixen de les descrites prèviament. Es va comparar la supervivència i el dany crònic acumulat en els pacients amb aquestes dues vasculitis. Tant la mortalitat com el dany crònic acumulat resultà superior en el grup de malalts amb granulomatosi de Wegener.