L'Anatomia artística a l"Escola de Belles Arts de Barcelona. Els casos de Jeroni Faraudo (1823-1886) i de Tiberio Ávila (1843-1932)

[cat] Aquest article se centra en la significació i transcendència de l"assignatura d"Anatomia artística a l"Escola de Belles Arts de Barcelona durant la segona meitat del segle XIX i principis de segle XX. S"empren, com a fil conductor, les figures de Jeroni Faraudo i Condeminas (1823-1886) i de Tiberio Ávila Rodríguez (1843-1932), els dos primers professors que impartiren la matèria i que romanen, en l"actualitat, pràcticament inèdits. El coneixement de l"ideari de Faraudo i d"Ávila permet completar el panorama de l"evolució de les idees estètiques a la Catalunya del moment i, alhora, contribueix a la comprensió de l"erosió de la primacia de l"antic en l"aprenentatge oficial de les arts a Catalunya. [spa] Este artículo se centra en la significación y transcendencia de la asignatura de Anatomía artística en la Escuela de Bellas Artes de Barcelona durante la segunda mitad del siglo XIX y principios de siglo XX. Se emplean, como hilo conductor, las figuras de Gerónimo Faraudo Condeminas (1823-1886) y de Tiberio Ávila Rodríguez (1843-1932), los dos primeros profesores que impartieron la materia y que permanecen, en la actualidad, prácticamente inéditos. El conocimiento del ideario de Faraudo y de Ávila permite completar el panorama de la evolución de las ideas estéticas en la Cataluña del momento y, al mismo tiempo, contribuye a la comprensión de la erosión de la primacía del antiguo en el aprendizaje oficial de las artes en Cataluña. [eng]This article focuses on the subject of Artistic Anatomy at the Barcelona School of Fine Arts during the second half of the 19th and early 20th centuries, discussing its signification. The connecting thread of this article are Jeroni Faraudo i Condeminas (1823-1886) and Tiberio Ávila Rodríguez (1843-1932), its first two teachers, who remain nowadays practically unknown. The knowledge of their ideas completes the history of contemporary Catalan aesthetics and also contributes to the comprehension of the erosion in the primacy of the use of ancient models in the official artistic teaching in Catalonia.

Basil Bernstein: Societat, llenguatge i educació

Si haguéssim de trobar un fil conductor del conjunt de l'obra de Basil Bernstein, no hi ha cap mena de dubte que seria la referencia al llenguatge: com el llenguatge estructura els éssers humans en el procés de socialització, com constitueix la seva principal eina per copsar el món, com els contextos en els quals es produeix la socialització i l' educació es caracteritzen per les maneres d'usar el llenguatge, com el llenguatge és alhora ' jutge i part ': de quina manera possibilita, com marca les categories socials ( classe social, sexe, raça, etc. ) en la mateixa essència del procés de socialització, com, en fi, el llenguatge se subordina, alhora que encarna i constitueix un principi més ampli i general que no és sinó la mateixa trama d'allò que és social: les formes de divisió del treball, el repartiment i la constitució del poder, les formes de control.

Determinants of Broadband Access: Is Platform Competition always the Key Variable to Success?

Previous studies have identified the rivalry among technological platforms as one of the main driving forces of broadband services penetration. This paper draws on data from the Spanish market between 2005 and 2011 to estimate the main determinants of broadband prices. Controlling for broadband tariffs features and network variables, we examine the impact of the different modes of competition on prices. We find that inter-platform competition has no significant effects over prices, while intra-platform competition is a key driver of the prices charged in the broadband market. Our analysis suggests that the impact of different types of competition on prices is critically affected by the levels of development of the broadband market achieved by the considered country

Impact épidémiologique du vieillissement démographique : quels enjeux pour les médecins de premier recours?

Le vieillissement démographique s'accentue avec l'arrivée au troisième âge des baby-boomers. Si la santé de la population âgée s'est plutôt améliorée au fil des générations, le nombre élevé de personnes atteintes d'une ou plusieurs maladies chroniques s'accompagnera d'une demande croissante de soins, tandis que la profession médicale connaîtra vraisemblablement une situation de pénurie.

Geologia de l'Ardenya i formes granítiques asociades

Es descriuen i cartografien els conjunts litologics que afloren al massís de l'Ardenya. S'estudien en detall els trets litologics i estructurals de les roques plutòniques que s'hi troben, per poder analitzar fil per randa les característiques i la gènesi de les diferents formes granítiques que s'hi han desenvolupat

Entre espace et paysage. Pour une approche interdisciplinaire

Vingt-et-un chercheurs provenant de différents horizons disciplinaires se proposent d'explorer l'insaisissable multiplicité des "visions" culturelles liées aux notions d'espace et de paysage. Leurs interventions ont été présentées lors de deux colloques interdisciplinaires consacrés à la représentation de l'espace et du paysage dans les sciences humaines, organisés en 2011 par la Formation doctorale interdisciplinaire de la Faculté des lettres de l'Université de Lausanne et par le "Laboratorio internazionale sul paesaggio" di S.Biagio della Cima. En parcourant ces essais, le lecteur pourra suivre le fil d'une réflexion collective qui montre à quel point toute délimitation spatiale et tout cadrage paysager relèvent d'une expérience de reconnaissance identitaire, individuelle et culturelle. Les espaces et les paysages dits "réels" se présentent finalement comme des systèmes complexes, formés par plusieurs couches d'énonciations verbales et non verbales, et comme des discours qu'on peut essayer de traduire ou de laisser partiellement émerger.

L'immunohistochimie en pathologie mammaire approche actuelle

La pathologie mammaire offre de nombreuses applications à l'immunohistochimie. Ses indications sont discutées au fil de différentes situations pratiques regroupées sous quatre rubriques : l'aide au diagnostic histologique, l'apport au pronostic, la prédiction de la réponse à l'hormonothérapie ou à la chimiothérapie et l'aide à la surveillance des patientes. L'immunohistochimie est appelée à se développer dès lors que les indications sont validées que les techniques sont standardisées et qu'un suivi dans la qualité est assuré.

Rapport final de l'étude longitudinale Ado@Internet.ch

En Suisse, à l'instar de ce que l'on constate dans d'autres pays d'Europe, le pourcentage des 14 à 19 ans utilisant régulièrement Internet a augmenté de manière spectaculaire entre 1997 (4%) et 2013 (97%) selon les chiffres de l'Office fédéral de la statistique. De par sa commodité d'accès en tout lieu et en tout temps, les jeunes ont su s'approprier les usages et les activités variées d'Internet et ils y passent une partie importante de leur temps pour se divertir, s'informer ou étudier. A ce jour, rares sont encore les études longitudinales qui permettent d'examiner l'évolution de leurs usages d'internet ou les implications à moyen et long terme de ce média sur la santé des adolescents. Pratiques en constante mutation, il est impératif de suivre l'évolution d'Internet des adolescents, car ces derniers constituent un groupe particulièrement vulnérable aux multiples attractions du web. Objectifs : Les objectifs principaux de cette étude étaient de: 1. Quantifier l'évolution sur les deux ans de l'utilisation d'Internet chez les adolescents vaudois en faisant la distinction entre le temps dédié à l'école/au travail et le temps dédié aux loisirs ; 2. Décrire les activités en ligne qui occupent les adolescents et investiguer si ces activités changent au fil du temps.

Generació bisbalenca del 77: Mazoni, Miquel Abras i Sanjosex : Retrat d’una historia musical

El present Treball Final de Grau se centra en la vida i la carrera professional de tres cantautors bisbalencs que formen part del panorama musical català actual: Miquel Abras, Jaume Pla (conegut com a Mazoni) i Carles Sanjosé (conegut com a Sanjosex). A través d’ells s’ha estirat un fil que ens ha portat a descobrir la historia musical de la Bisbal des dels inicis de la famosa orquestra La Principal de la Bisbal (1888), passant per les dècades dels anys 80 i 90 amb grups com Komando Moriles o Club Moriarty, fins arribar a d’avui amb ells tres. L’anomenada Escena Bisbalenca avarca un panorama musical molt important per a la capital de la comarca del Baix Empordà. A partir d’aquí, s’han fet entrevistes a tota persona que hi estava relacionada, com la regidora de cultura de l’Ajuntament de la Bisbal, la discogràfica Bankrobber, els encarregats del projecte Escena Bisbalenca, entre altres. Gràcies a aquestes trobades, s’ha pogut fer un reportatge exhaustiu de per què la música a la Bisbal pren un paper tan rellevant; i poder saber per què tres musics que han nascut al mateix any i al mateix lloc han triomfat a la vegada.

Control remoto del robot ABB IRB 120 por tecnología Wifi

Durante toda la evolución de la tecnología, se han empleado aparatos interconexionados por cables. Los cables limitan la libertad de movimiento del usuario y pueden captar interferencias entre ellos si la red de cableado es elevada. Mientras avanzaba la tecnología inalámbrica, se ha ido adaptando al equipamiento electrónico a la vez que se iban haciendo cada vez más pequeños. Por esto, se impone la necesidad de utilizarlos como controles a distancia sin el empleo de cables debido a los inconvenientes que estos conllevan. El presente trabajo, pretende unificar tres tecnologías que pueden tener en el futuro una gran afinidad. · Dispositivos basados en el sistema Android. Desde sus inicios, han tenido una evolución meteórica. Se han ido haciendo cada vez más rápidos y mejores. · Sistemas inalámbricos. Los sistemas wifi o bluetooth, se han ido incorporando a nuestras vidas cada vez más y están prácticamente en cualquier aparato. · Robótica. Cualquier proceso de producción incorpora un robot. Son necesarios para hacer muchos trabajos que, aunque el hombre lo puede realizar, un robot reduce los tiempos y la peligrosidad de los procesos. Aunque las dos primeras tecnologías van unidas, ¿quién no tiene un teléfono con conexión wifi y bluetooth?, pocos diseños aúnan estos campos con la Robótica. El objetivo final de este trabajo es realizar una aplicación en Android para el control remoto de un robot, empleando el sistema de comunicación inalámbrico. La aplicación desarrollada, permite controlar el robot a conveniencia del usuario en un entorno táctil/teledirigido. Gracias a la utilización de simulador en ambos lenguajes (RAPID y Android), ha sido posible realizar la programación sin tener que estar presente ante el robot objeto de este trabajo. A través de su progreso, se ha ido evolucionando en la cantidad de datos enviados al robot y complejidad en su procesamiento, a la vez que se ha mejorado en la estética de la aplicación. Finalmente se usó la aplicación desarrollada con el robot, consiguiendo con éxito que realizara los movimientos que eran enviados con la tablet programada.

Capçal extrusor per a un sistema de tecnologia additiva

El departament de GREP de la UdG disposa d’un sistema de tecnologia additiva, laFab@home model 1, una impressora 3D o també anomenada de prototipat ràpid. Ésuna màquina de dimensions reduïdes, versàtil i de cost reduït, que a partir d’un modelgenerat a CAD, es capaç de fabricar objectes sòlids tridimensionals mitjançant lasuperposició de capes horitzontals.Les impressores 3D neixen de la necessitat de realitzar, en un temps relativament curt,proves de geometries complexes, que executades en un procés de manofacturaciónormal pot ser llarg i d’elevat cost.Gran part de les màquines de característiques similars a la Fab@home, tenen modelspreparats fabricar / extrudir peces a partir de silicones, aliments o polímers. Ara bé, laconformació per extrusió de plàstic és a partir de polímer verge en forma de fil.El present projecte té l’objectiu de dissenyar un sistema de conformació que permetimanufacturar polímer en forma de gra i s’adapti al funcionament de la Fab@home, amb l’argot corresponent, es tracta d’adaptar la Fab@home al fused depositionmodeling (FDM)

Self, mémoire épisodique et narration chez l'enfant de 6 à 9 ans

Le self est une notion polysémique qui fait l'objet d'un consensus relatif dans plusieurs domaines, dont la psychologie du développement. Elle rend compte de la faculté de s'éprouver le même au fil du temps et de distinguer le « je » qui regarde du « moi » regardé. C'est le garant d'un sens de soi plus ou moins cohérent au fil du temps, en dépit des changements qui surviennent au cours de la vie. Le self combine des processus de réflexivité et d'intersubjectivité. Nous en avons analysé trois composantes fonctionnelles : la mémoire de travail, la mémoire épisodique et la narration, à partir d'un protocole expérimental témoignant de son ontogenèse chez des enfants de 6 à 9 ans (n=24 répartis en deux groupes de 6‐7 et 8-9 ans). Nous avons créé le « jeu informatique du lutin » qui propose un parcours semiorienté dans un monde imaginaire. C'est une narration de soi, opérant la mise en sens des temporalités et des espaces auxquels les événements se réfèrent. Deux semaines après cette « aventure », on recueille la narration des souvenirs épisodiques de cette histoire. Nous avons également utilisé un test de mémoire de travail visuospatiale non verbale. Des différences développementales affectent les dimensions narratives de la mémoire de l'épisode du jeu, comme l'efficacité de la mémoire de travail visuospatiale. Ces développements témoignent d'une augmentation de « l'épaisseur temporelle de la conscience» entre 6 et 9 ans. L'épaisseur de la conscience renvoie fondamentalement à la faculté du self de vivre le temps dans une cyclicité incluant le passé, le présent et le futur anticipé. Le développment observé élargit les possibilités de mettre en lien des mémoires et des scénarios futurs, tout comme les mises en sens des relations aux autres et à soi-­même. Self is a polysemic concept of common use in various scientific fields, among which developmental psychology. It accounts for the capacity to maintain the conviction to be « oneself », always the same through circumstances and throughout my life. This important function contributes in maintaining coherence and some sorte of Ariadne's thread in memory. To analyse the ontogeny of the self, we have focused upon three components : working memory, episodic memory and narration in children aged between 6 and 9 years. We used a non verbal working memory task. It was completed by a video game specially designed for our purpose, in which children were engaged in moving an elf in a landscape changing through seasons, in order to deliver a princess from a mischievous wizard. Two weeks after the game, the children had to tell what happened while they moved the elf. It is a self-narrative that creates a link‐up of temporality and spaces to which the events refer. The narrated episode was assessed for its coherence and continuity dimensions. Developmental differences affect the narrative dimensions of the memory of the episode of the game, as the effectiveness of visuospatial working memory. These developments show an increase in "temporal thickness of consciousness" between 6 and 9 years. The thickness of consciousness basically refers to the ability of the self to live in a cyclical time including past, present and anticipated future. The observed development broadens the possibilities to link memories and future scenarios, like setting sense of relations with others and with oneself.

Estudio de errores en la localización en espacios interiores, de dispositivos móviles por medio de tecnologías WiFi

La localización en ambientes de interiores basada en dispositivos modernos de uso masivo, como los dispositivos móviles, es un área actual de investigación y desarrollo que ha empezado a generar productos para diferentes aplicaciones. Sin embargo, la estimación del error en estas mediciones, sus fuentes y la forma como se propaga, que evita tener mayor exactitud en la localización, aún presenta un área pendiente de estudio. Esta investigación toma una de las técnicas comunes de estudio de localización de dispositivos por redes inalámbricas WiFi para estudiar los diferentes errores que ella conlleva, sus fuentes y su propagación. Este trabajo también propone un nuevo enfoque y nueva metodología, que permite reducir el error en la localización de dispositivos WiFi, con base a la clasificación de las redes inalámbricas presentes en un escaneo, la identificación de muestras y datos fortuitos, la estabilización de muestreos de potencias de redes WiFi, y la implementación de un filtro de Kalman, para la predicción de medidas estables de estas potencias.

Filosofi

Samlingen med signum HB IIa finns vid huvudbiblioteket och innehåller filosofisk litteratur till och med år 1999. Vid Humanistiska biblioteket finns dessutom en samling filosofisk litteratur i anslutning till ämnet Filosofi. Stommen till akademibibliotekets filosofiska samlingar ligger i donationer. Några donatorer från äldre tid kan nämnas, som hovrättsauskultant Harry Streng, FM Kurt Reuter, prof. Rolf Lagerborg, teol.dr. Eric Hammarberg, prof. J.V.Tallqvist och fil.dr. Arne Törnudd. Friexemplar som erhållits från och med 1919 samt inköp kompletterar samlingen vid huvudbiblioteket. Den filosofiska litteraturen vid huvudbiblioteket söks med sökfunktionen Signum och söktermen HB IIa medan återvinning av litteratur tryckt före 1980 görs genom manuell sökning i huvudbibliotekets systematiska kortkatalog. Retroaktiv inmatning i databasen Alma gör att också litteratur tryckt 1830 t.o.m. 1979 med tiden blir sökbar i Alma. Från och med år 2000 ingår den filosofiska litteraturen vid huvudbiblioteket i en numerus currens-samling.

Filosofi

Samlingen med signum HF fil finns vid Humanistiska biblioteket i samband med ämnet Filosofi. Vid huvudbiblioteket finns dessutom en samling filosofisk litteratur Som grund för akademibibliotekets filosofiska samlingar ligger donationer. Några donatorer från tidigare år kan nämnas, folkskollärare Ivar Wihlman, doktor Gösta Enckell, FM Max Söderman, vicehäradshövding Jon Hartman, professor Gunnar Landtman, lektor Axel Söderholm och studerande Leo Lillja. Den filosofiska litteraturen vid Humanistiska biblioteket söks i databasen Alma med sökfunktionen Signum och söktermen HF fil.