Seguiment temporal de la reserva marina de les Illes Medes - I. Informe anual. Any 1995

Els seguiments o monitoritzacions, com els empenys humans, tenen per tret diferencial els alts i baixos, les dents de serra. I aixó, no només és vàlid per al comportament de les variables monitoritzades, sino també per als avatars administratius i financers. Fins l'extrem que la continuitat temporal, i no sols l'antiguitat delsregistres, és la millor mesura de la seriositat en la gestió d'un país; en aquest sentit, és evident que els països anglo-saxons tenen molt que ensenyar als llatins (p.e. en els registres de dades metereològiques).Abans del que haguèssim volgut, els alts i baixos polítics i financers van tocar, fent trontollar l'any 1995, al Seguiment del Patrimoni Biològic de les Illes Medes. L'any 1994 s'acabà el primer cicle del Pla d'Usos de l'Àrea protegida de les illes Medes (sorgit de la llei 19/1990 de 10 de desembre del Parlament de Catalunya).Aquest havia d'obrir les portes a un segon cicle quatrienal en el que, de forma preceptiva segons l'esmentada llei, s'havien de continuar els controls biològics del seu patrimoni natural. Per tant, no calia recorrer al nostre reiterat argument que en ecologia hom precisa de períodes d'estudi relativament llargs per definir amb fiabilitat les tendències de canvi: l'administració havia assumit l'argument i el feia seu. Malgrat tot, no podem dir que causès sorpresa la notícia que, després de moltes dil.lacions, informacions contradictòries i canvis de titularitat en els òrgans de gestió, el seguiment de 1995 es veia desproveït de suport financer (ens apresurem a reconeixer que a nivell d'intencions, el suport de les administracions involucrades no es va veure mai compromés). Conscients de la ingenuïtat d'esperar un suport lliure d'entrebancs, el nostre equip de treball havia assumit, des de l'inici del seguiment en 1990, el risc d'aquesta eventualitat. I havia previst que, arribat el cas, caldria continuar el seguiment, omplint si calia el buit derivat de la manca del marcadministratiu (en aquest cas el nou conveni entre la conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i la Universitat de Barcelona) que per motius diversos no es restablí en tot el curs del 1995. És així que el seguiment del patrimoni natural de l'Àrea protegida de les illes Medes al llarg de l'any 1995 es feu amb recursos propis, la qual cosa vol dir amb moltes estretors econòmiques. Afortunadament, la situaciós'ha redrecat, en renovar-se per tres anys més (1996-1998) el conveni que estableix el seguiment. La satisfacció per la signatura d'aquest nou conveni, em fa alimentar l'esperança que ens anys a venir els nous gestors de la Reserva Marina de les Illes Medes, conscients del paper capdavanter d'aquest espai en la gestió dels espais litorals mediterrànis, no permetràn que tals anomalies es repeteixin.

Quatre dècades de recerca a les illes Medes

Fa exactament 30 anys, l’agost de 1982, un de nosaltres signava la presentació (Ros, 1984a) del volum Els sistemes naturals de les illes Medes, que no veuria la llum fins dos anys després (Ros, Gili i Olivella, 1984). Fou aquell un esforç col·lectiu important, en el que participaren 54 autors, que al llarg de més de vuit-centes pàgines, 42 capítols i una vintena de làmines i mapes desplegables explicava tot el que llavors se sabia de l’entorn físic, la flora, la fauna i les comunitats, marines i terrestres, delpetit arxipèlag empordanès. L’esperó del llibre havien estat uns projectes de recerca, modestos si es comparen amb els actuals, endegats per joves llicenciats, estudiants i afeccionats que al llarg de ladècada prèvia exploraren extensivament els fons de les illes, en mostrejaren les comunitats i en feren diversos estudis faunístics, florístics i comunitaris relativament complets.

Isopod fauna, excluding Epicaridea, from the Strait of Gibraltar and nearby areas (Southern Iberian Peninsula)

A total of 42 isopod species from the Strait of Gibraltar and nearby areas were found, including the first record of Munna fabricii, Monodanthura maroccana, Campecopea hirsute, and Natatolana gallica from the Mediterranean; Synisoma nadejda and Uromunna petiti from the Atlantic; and Munna fabricii, Uromunna petiti, Monodanthura maroccana, Stellanthura cryptobia and Natatolana gallica from the Iberian waters. This article includes the previous records from the Iberian waters for all the species. The greatest number of species were found in Tarifa (16 species), located in the transition zone between the Atlantic Ocean and the Mediterranean Sea. According to depth, the distribution of species was as follows: 18 species were collected in the intertidal zone, mostly Dynamene edwardsi and Ischyromene lacazei; 33 species were found between 1 and 10 m, 13 species were found between 11 and 20 m, and 6 species were found between 21 and 28 m, mostly Janira maculosa. According to habitat, 16 species were collected on soft bottoms, 2 species on Zostera, and 22 species on algae substrata, mostly Halopteris, Asparagopsis and Cystoseira. The most diverse genus was Cymodoce (5 species). This paper contributes to the taxonomic, faunistic and biogeographical knowledge of the benthic communities from the Strait of Gibraltar and nearby areas.

Análise multivariada da fauna edáfica em diferentes sistemas de preparo e cultivo do solo

O objetivo deste trabalho foi avaliar o efeito de sistemas de preparo e cultivo do solo sobre a diversidade de animais da fauna edáfica, por meio de técnicas de análise multivariada. Na análise canônica discriminante, os preparos conservacionistas com sucessão de culturas foram separados em relação aos tratamentos com rotação de culturas. Os grupos Acarina, Hymenoptera, Isopoda e Collembola, e o índice de Shannon (H) foram os atributos que mais contribuíram para separar os tratamentos. A análise de correspondência mostrou forte associação dos grupos Acarina e Hymenoptera com o tratamento semeadura direta com sucessão de culturas, e do grupo Collembola com o preparo convencional.

Why should we care about soil fauna?

The reasons why we care about soil fauna are related to their intrinsic, utilitarian and functional values. The intrinsic values embrace aesthetic or moral reasons for conserving below-ground biodiversity. Unfortunately, the protection of soil invertebrates has rarely been a criterion for avoiding changes in land use and management. Utilitarian, or direct use values, have been investigated more extensively for fungi, bacteria and marine invertebrates than for soil fauna. However, some traditional remedies, novel enzymes and pharmaceutical compounds have been derived from earthworms, termites and other groups, and gut symbionts may provide microbial strains with interesting properties for biotechnology. The functional importance of soil invertebrates in ecosystem processes has been a major focus of research in recent decades. It is suggested herein that it is rarely possible to identify the role of soil invertebrates as rate determinants of soil processes at plot and ecosystem scales of hectares and above because other biophysical controls override their effects. There are situations, however, where the activities of functional groups of soil animals, even of species, are synchronised in space or time by plant events, resource inputs, seasonality or other perturbations to the system, and their emergent effects are detectable as higher order controls.

The earthworm fauna of regenerating forests and anthropogenic habitats in the coastal region of Paraná

The aim of this study was to evaluate abundance, biomass and diversity of earthworms in the southern coast region of the Mata Atlântica biodiversity hotspot. A total of 51 study sites in pastures, banana monocultures, mixed agroforestry systems, secondary forests in succession and old-growth forests near the coast of Paraná, Brazil, were evaluated. Each site was sampled once. Species richness of the earthworms was generally low and varied little between sites. At all sites except for one, the peregrine species Pontoscolex corethrurus (Glossoscolecidae) strongly dominated. Three other peregrine species, Amynthas corticis, Amynthas gracilis (Megascolecidae) and Ocnerodrilus occidentalis (Ocnerodrilidae), were frequent in moist sites. No autochthonous species were found. Abundance and biomass of earthworms varied strongly within and between sites (0-338 individuals m-2, 0-96 g m-2 fresh weight). Pastures had significantly lower abundance than all other sites. The forest sites had similar earthworm abundance and biomass, with a tendency to be higher in younger succession stages. The coastal plain region has been strongly altered by human activities. Reasons for the lack of any autochthonous species and the dominance of one peregrine species require further investigation.

Tropical terrestrial model ecosystems for evaluation of soil fauna and leaf litter quality effects on litter consumption, soil microbial biomass and plant growth

The aim of this work was to evaluate whether terrestrial model ecosystems (TMEs) are a useful tool for the study of the effects of litter quality, soil invertebrates and mineral fertilizer on litter decomposition and plant growth under controlled conditions in the tropics. Forty-eight intact soil cores (17.5-cm diameter, 30-cm length) were taken out from an abandoned rubber plantation on Ferralsol soil (Latossolo Amarelo) in Central Amazonia, Brazil, and kept at 28ºC in the laboratory during four months. Leaf litter of either Hevea pauciflora (rubber tree), Flemingia macrophylla (a shrubby legume) or Brachiaria decumbens (a pasture grass) was put on top of each TME. Five specimens of either Pontoscolex corethrurus or Eisenia fetida (earthworms), Porcellionides pruinosus or Circoniscus ornatus (woodlice), and Trigoniulus corallinus (millipedes) were then added to the TMEs. Leaf litter type significantly affected litter consumption, soil microbial biomass and nitrate concentration in the leachate of all TMEs, but had no measurable effect on the shoot biomass of rice seedlings planted in top soil taken from the TMEs. Feeding rates measured with bait lamina were significantly higher in TMEs with the earthworm P. corethrurus and the woodlouse C. ornatus. TMEs are an appropriate tool to assess trophic interactions in tropical soil ecossistems under controlled laboratory conditions.

Fauna invertebrada e atributos físicos e químicos do solo em sistemas de integração lavoura-pecuária

O objetivo deste trabalho foi avaliar o efeito do sistema de integração lavoura-pecuária (ILP) nos principais grupos da macrofauna invertebrada do solo e a relação destes organismos com os atributos físicos e químicos do solo. Foram comparados: sistema de manejo convencional, sistema integração lavoura-pecuária, sistema plantio direto, pastagem cultivada continuamente e fragmentos naturais de Cerrado e de floresta semidecídua. O experimento foi conduzido em Dourados, MS, em um Latossolo Vermelho distroférrico típico, disposto em faixas. A maior densidade, riqueza e diversidade das famílias foi observada no sistema de ILP, em plantio direto, e no sistema em pastagem cultivada continuamente. O sistema convencional promoveu maior redução na comunidade dos organismos invertebrados do solo. O sistema de ILP favorece a manutenção da diversidade da fauna invertebrada, a formação dos agregados estáveis e a fertilidade do solo. A família Sthaphylinidae é um potencial bioindicador de qualidade do solo, principalmente na floresta semidecídua e no sistema de ILP.

[Archives de la Parole]. , Marina : No no sabes tù / Emilio Arrieta, comp. ; Florencio Constantino, ténor. La Dolorès : Estratto del duetto di 3e atto / Tomás Bretón, comp. ; Florencio Constantino, ténor

Espagnol

[Archives de la Parole]. , Marina : Salida costas las del levante ; Marina : Al ver en la immensa... / Emilio Arrieta, comp. ; Florencio Constantino, ténor

Espagnol

Fauna parasitária dos híbridos siluriformes cachapinta e jundiara nos primeiros estágios de desenvolvimento

O objetivo deste trabalho foi avaliar a fauna parasitária dos peixes híbridos cachapinta (Pseudoplatystoma corruscans macho x P. reticulatum fêmea) e jundiara (Leiarius marmoratus macho x P. reticulatum fêmea) no período de larvicultura. Um total de 315 animais, 126 híbridos jundiara e 189 híbridos cachapinta, foram examinados de acordo com o estágio de desenvolvimento: larvas, pós-larvas e alevinos. Larvas e pós-larvas foram prensadas entre lâmina e lamínula e observadas sob microscopia óptica. Os alevinos foram observados externamente em estereomicroscópio e necropsiados para avaliação interna dos órgãos. Foram aferidos os parâmetros de qualidade de água em todas as fases de cultivo. O exame parasitológico revelou a presença dos protozoários Epistylis sp. e Trichodina sp., no tegumento e nas brânquias, Ichthyophthirius multifiliis no tegumento, dos helmintos Monogenea nas brânquias, e das metacercárias de digenéticos em brânquias, baço, rins, fígado e intestino, em ambos os híbridos analisados. Os parasitos Epystilis sp., Trichodina sp. e metacercária de digenéticos ocorrem com maior frequência nos dois híbridos, nas fases de pós-larvas e alevinos. Há maior prevalência e diversidade de parasitos na fase de alevinagem dos híbridos estudados.

Parasitic fauna in hybrid tambacu from fish farms

The objective of this work was to evaluate the parasitic fauna of hybrid tambacu (Colossoma macropomum x Piaractus mesopotamicus) from fish farms and the host-parasite relationship. A hundred and fourteen fish were collected from four fish farms in Macapá, in the state of Amapá, Brazil, 80.7% of which were infected by: Ichthyophthirius multifiliis (Ciliophora); Piscinoodinium pillulare (Dinoflagellida); Anacanthorus spatulatus, Notozothecium janauachensis, and Mymarothecium viatorum (Monogenoidea); Neoechinorhynchus buttnerae (Acanthocephala); Cucullanus colossomi (Nematoda); Perulernaea gamitanae (Lernaeidae); and Proteocephalidae larvae (Cestoda). A total of 8,136,252 parasites were collected from the examined fish. This is the first record of N. buttnerae, C. colossomi, N. janauachensis, M. viatorum, and Proteocephalidae for hybrid tambacu in Brazil. Ichthyophthirius multifiliis was the most prevalent parasite, whereas endohelminths were the less. A positive correlation was observed between number of I. multifiliis and total length and weight of fish, as well as between number of P. gamitanae and total length. The infection by I. multifiliis had association with the parasitism by Monogenoidea. Low water quality contributes to high parasitism of hybrid tambacu by ectoparasites, which, however, does not influence the relative condition factor of fish.

La mujer en la Marina Mercante

El presente texto es un extracto de un trabajo prospectivo encargado por SIRC al autor para evaluar la participación de la mujer en los estudios de náutica y su posterior inserción laboral.

Avaluació del sistema d'esquí nòrdic a Sant Joan de l'Erm

En aquest projecte s’avaluen els possibles impactes derivats de la pràctica de l’esquí nòrdic en l’àmbit d’estudi de Sant Joan de l’Erm, situat al Parc Natural de l’Alt Pirineu. A la zona d’estudi, aquesta és la principal activitat, i és per aquest motiu s’estudien tots els fluxos energètics derivats de la pràctica de l’esquí, alhora que s’analitza i diagnostica l’estat de qualitat ambiental de totes les infraestructures de la zona. Les eines utilitzades en aquest estudi han estat bàsicament dues. Primerament, s’avalua l’estat de la qualitat ambiental de les infraestructures de l’àmbit d’estudi, amb la utilització d’un informe d’avaluació ambiental, adaptat de l’informe d’avaluació del Distintiu de Qualitat Ambiental de la Generalitat de Catalunya. En segon terme, s’ha creat i emprat un treball de camp, que consta d’enquestes destinades als usuaris de la zona d’estudi, així com unes fitxes de camp, per tal de determinar l’estat de l’entorn natural de l’àmbit d’estudi, i analitzar la repercussió del transport dels usuaris.