883 resultados para Day care centers for the aged
Resumo:
Importance: critical illness results in disability and reduced health-related quality of life (HRQOL), but the optimum timing and components of rehabilitation are uncertain. Objective: to evaluate the effect of increasing physical and nutritional rehabilitation plus information delivered during the post–intensive care unit (ICU) acute hospital stay by dedicated rehabilitation assistants on subsequent mobility, HRQOL, and prevalent disabilities. Design, Setting, and Participants: a parallel group, randomized clinical trial with blinded outcome assessment at 2 hospitals in Edinburgh, Scotland, of 240 patients discharged from the ICU between December 1, 2010, and January 31, 2013, who required at least 48 hours of mechanical ventilation. Analysis for the primary outcome and other 3-month outcomes was performed between June and August 2013; for the 6- and 12-month outcomes and the health economic evaluation, between March and April 2014. Interventions: during the post-ICU hospital stay, both groups received physiotherapy and dietetic, occupational, and speech/language therapy, but patients in the intervention group received rehabilitation that typically increased the frequency of mobility and exercise therapies 2- to 3-fold, increased dietetic assessment and treatment, used individualized goal setting, and provided greater illness-specific information. Intervention group therapy was coordinated and delivered by a dedicated rehabilitation practitioner. Main Outcomes and Measures: the Rivermead Mobility Index (RMI) (range 0-15) at 3 months; higher scores indicate greater mobility. Secondary outcomes included HRQOL, psychological outcomes, self-reported symptoms, patient experience, and cost-effectiveness during a 12-month follow-up (completed in February 2014). Results: median RMI at randomization was 3 (interquartile range [IQR], 1-6) and at 3 months was 13 (IQR, 10-14) for the intervention and usual care groups (mean difference, −0.2 [95% CI, −1.3 to 0.9; P = .71]). The HRQOL scores were unchanged by the intervention (mean difference in the Physical Component Summary score, −0.1 [95% CI, −3.3 to 3.1; P = .96]; and in the Mental Component Summary score, 0.2 [95% CI, −3.4 to 3.8; P = .91]). No differences were found for self-reported symptoms of fatigue, pain, appetite, joint stiffness, or breathlessness. Levels of anxiety, depression, and posttraumatic stress were similar, as were hand grip strength and the timed Up & Go test. No differences were found at the 6- or 12-month follow-up for any outcome measures. However, patients in the intervention group reported greater satisfaction with physiotherapy, nutritional support, coordination of care, and information provision. Conclusions and Relevance: post-ICU hospital-based rehabilitation, including increased physical and nutritional therapy plus information provision, did not improve physical recovery or HRQOL, but improved patient satisfaction with many aspects of recovery.
Resumo:
Background: The ageing population, with concomitant increase in chronic conditions, is increasing the presence of older people with complex needs in hospital. People with dementia are one of these complex populations and are particularly vulnerable to complications in hospital. Registered nurses can offer simultaneous assessment and intervention to prevent or mitigate hospital-acquired complications through their skilled brokerage between patient needs and hospital functions. A range of patient outcome measures that are sensitive to nursing care has been tested in nursing work environments across the world. However, none of these measures have focused on hospitalised older patients. Method: This thesis explores nursing-sensitive complications for older patients with and without dementia using an internationally recognised, risk-adjusted patient outcome approach. Specifically explored are: the differences between rates of complications; the costs of complications; and cost comparisons of patient complexity. A retrospective cohort study of an Australian state’s 2006–07 public hospital discharge data was utilised to identify patient episodes for people over age 50 (N=222,440) where dementia was identified as a primary or secondary diagnosis (N=44,422). Extra costs for patient episodes were estimated based on length of stay (LOS) above the average for each patient’s Diagnosis Related Group (DRG) (N=157,178) and were modelled using linear regression analysis to establish the strongest patient complexity predictors of cost. Results: Hospitalised patients with a primary or secondary diagnosis of dementia had higher rates of complications than did their same-age peers. The highest rates and relative risk for people with dementia were found in four key complications: urinary tract infections; pressure injuries; pneumonia, and delirium. While 21.9% of dementia patients (9,751/44,488, p<0.0001) suffered a complication, only 8.8% of non-dementia patients did so (33,501/381,788, p<0.0001), giving dementia patients a 2.5 relative risk of acquiring a complication (p<0.0001). These four key complications in patients over 50 both with and without dementia were associated with an eightfold increase in length of stay (813%, or 3.6 days/0.4 days) and double the increased estimated mean episode cost (199%, or A$16,403/ A$8,240). These four complications were associated with 24.7% of the estimated cost of additional days spent in hospital in 2006–07 in NSW (A$226million/A$914million). Dementia patients accounted for 22.0% of these costs (A$49million/A$226million) even though they were only 10.4% of the population (44,488/426,276 episodes). Hospital-acquired complications, particularly for people with a comorbidity of dementia, cost more than other kinds of inpatient complexity but admission severity was a better predictor of excess cost. Discussion: Four key complications occur more often in older patients with dementia and the high rate of these complications makes them expensive. These complications are potentially preventable. However, the care that can prevent them (such as mobility, hydration, nutrition and communication) is known to be rationed or left unfinished by nurses. Older hospitalised people who have complex needs, such as those with dementia, are more likely to experience care rationing as their care tends to take longer, be less predictable and less curative in nature. This thesis offers the theoretical proposition that evidence-based nursing practices are rationed for complex older patients and that this rationed care contributes to functional and cognitive decline during hospitalisation. This, in turn, contributes to the high rates of complications observed. Thus four key complications can be seen as a ‘Failure to Maintain’ complex older people in hospital. ‘Failure to Maintain’ is the inadequate delivery of essential functional and cognitive care for a complex older person in hospital resulting in a complication, and is recommended as a useful indicator for hospital quality. Conclusions: When examining extra length of stay in hospital, complications and comorbid dementia are costly. Complications are potentially preventable, and dementia care in hospitals can be improved. Hospitals and governments looking to decrease costs can engage in risk-reduction strategies for common nurse sensitive complications such as healthy nursing work environments that minimise nurses’ rationing of functional and cognitive care. The conceptualisation of complex older patients as ‘business as usual’ rather than a ‘burden’ is likely necessary for sustainable health care services of the future. The use of the ‘Failure to Maintain’ indicators at institution and state levels may aid in embedding this approach for complex older patients into health organisations. Ongoing investigation is warranted into the relationships between the largest health services expense (hospitals), the largest hospital population (complex older patients), and the largest hospital expense (nurses). The ‘Failure to Maintain’ quality indicator makes a useful and substantive contribution to further clinical, administrative and research developments.
Resumo:
A reflection is made, from an interpretative perspective, on the historical evolution of health care in the West. It starts from the moment that this became a way to intervene the sick and an instrument for healing diseases, focusing on original documents and written sources which account for results of historical research, which range from XV century until today. To do this, it tries to understand the health care as an ideographic body of knowledge consisting of five pieces of a puzzle composed by: the state policy of hospitals accumulation implemented in Spain, the accumulation of medical practices in what is currently Germany, the hospital wards in England, the nosological rationality in France, and the US sanitizing machine; all these movements as producers of closely linked health care developments, that are nothing more than collective actions regulated by social norms around health.
Resumo:
Introdução: A satisfação dos doentes constitui um indicador indispensável para a avaliação da qualidade dos cuidados e há evidência da sua correlação com os resultados em saúde. A satisfação com os cuidados de saúde é um conceito multidimensional que considera aspetos como acesso, organização e interação doente - profissional. Consideramos que os cuidados de enfermagem, em particular, são fundamentais no processo saúde/doença. Objetivos: Validar uma escala para avaliar a satisfação dos utentes face aos cuidados de enfermagem, adaptado do instrumento EUROPEP e avaliar a satisfação dos utentes dos cuidados de saúde primários da região centro de Portugal. Material e métodos: Estudo transversal, com uma amostra de 827 utentes adultos (maioria do sexo feminino 64,4%) com uma média de idade de 50,08±18,58 anos. Os dados foram recolhidos através de um questionário, constituído por variáveis sociodemográficas, o instrumento EUROPEP (Ferreira, 1995) para avaliar a satisfação com os cuidados de saúde primários e para avaliar a satisfação especificamente com a equipa de enfermagem elaboramos questões adaptadas do instrumento EUROPEP e agrupadas nas dimensões relação de ajuda, dimensão interpessoal e instrumental. A consistência interna, reprodutibilidade e análise de conteúdo foram avaliados com recurso ao SPSS 23.0; considerando a consistência aceitável para um de Cronbach > 0,70. O coeficiente para cada item é apresentado com um intervalo de confiança de 95%. Resultados: Em todas as dimensões do questionário EUROPEP, a maior percentagem de satisfação com os cuidados situou-se entre “boa” e “muito boa”. As dimensões criadas para avaliar especificamente os cuidados de enfermagem apresentaram um coeficiente de α de Cronbach total de 0,972. Conclusões: Estes resultados sugerem que as dimensões criadas para avaliar os cuidados de enfermagem serão úteis para a investigação na população Portuguesa. A satisfação do utente é decisiva para a qualidade e eficiência dos cuidados prestados, sendo necessário o compromisso de todos os prestadores na implementação de práticas sistemáticas de gestão que conduzam à satisfação, dando particular atenção à melhoria contínua dos processos organizacionais. Palavras-chave: Satisfação dos Utentes; cuidados de saúde primários, cuidados de enfermagem, adulto, Portugal
Resumo:
RESUMO. O objetivo deste estudo foi avaliar a prevalência de deficiência de vitamina A (DVA) em pré-escolares da cidade do Recife, Nordeste Brasileiro. A amostra foi composta por 344 crianças, de 24 a 60 meses, de ambos os sexos, em 18 creches públicas da cidade do Recife, em 2007. O estado nutricional de vitamina A foi avaliado pelos indicadores bioquímico (retinol sérico) e dietético (inquérito de consumo alimentar) e o status pondo-estatural através dos índices antropométricos peso/idade (P/I), altura/idade (A/I) e peso/altura (P/A). A prevalência de níveis de retinol sérico baixos (<0,70μmol/L) foi de 7,7 por cento (IC 95 por cento 4,88 – 11,81), caracterizando a DVA como problema de saúde pública do tipo leve, segundo critérios da Organização Mundial de Saúde. Por outro lado, 29,6 por cento (IC 95 por cento 24,22 – 35,63) das crianças apresentaram níveis aceitáveis ou marginais (0,70 a 1,04μmol/L) de retinol. Em relação ao consumo de vitamina A, os valores abaixo da EAR (Estimated Average Requirement), de 210μg/dia para crianças de 24 a 47 meses e de 275μg/dia para crianças de 48 a 96 meses de idade foi de 8,1 por cento e 21,3 por cento, respectivamente. As prevalências de déficits antropométricos (<-2 escores –Z) nos pré-escolares foram de 2,5 por cento para o indicador P/I, de 8,6 por cento quanto ao A/I e de 1,5 por cento em relação ao P/A. Os dados acima evidenciam a importância da institucionalização para o adequado estado nutricional das crianças e manutenção dos estoques adequados de vitamina A. Todavia, são necessários mais estudos enfocando pré-escolares não institucionalizados, ou seja, crianças que vivem fora do ambiente privilegiado das creches
Resumo:
Relatório da Prática Profissional Supervisionada Mestrado em Educação Pré-Escolar
Resumo:
Mestrado em Educação Pré-Escolar
Resumo:
Trabalho de Projeto submetido à Escola Superior de Teatro e Cinema para cumprimento dos requisitos necessários à obtenção do grau de Mestre em Teatro – especialização em Teatro e Comunidade.
Resumo:
Introdução: A prevalência de alergia a fármacos na população geral não se encontra devidamente caraterizada, existindo poucos estudos publicados que tenham abordado esta situação em crianças com idades inferior a seis anos de idade. Este estudo tem como objetivo principal estimar a prevalência de alergia a medicamentos reportada pelos pais de crianças de infantários de Lisboa e do Porto. Material e Métodos: No âmbito da Fase II do projeto “ENVIRH – Ambiente e Saúde em Creches e Infantários” foi aplicado um questionário sobre alergia a medicamentos aos pais das crianças, recrutadas por amostragem aleatória estratificada dos infantários. Resultados: Foram analisados 1 169 questionários, 52,5% de rapazes. A idade média foi de 3,5 ± 1,5 anos. A prevalência de alergia a medicamentos reportada foi de 4,1% (IC 95%: 3,0 - 5,2%). Os fármacos mais referidos foram os antibióticos (em 27 reações) e os AINEs (em seis reações). Na análise multivariável, a alergia a medicamentos reportada associou-se diretamente com a idade da criança (OR 1,19; IC 95% 1,01 - 1,41) e com a referência a alergia alimentar (OR 3,19; IC95% 1,41 - 7,19) e inversamente com o nível de escolaridade dos pais (OR 0,25; IC95% 0,10 - 0,59). Discussão: Apesar das limitações do estudo, os resultados encontram-se de acordo com o reportado por outros autores e sugerem que a prevalência reportada de alergia a medicamentos seja elevada no grupo etário estudado. Conclusão: Torna-se necessário que situações de alergia a medicamentos reportadas pelos pais sejam devidamente estudadas, no sentido de evitar evicções desnecessárias que possam condicionar opções terapêuticas em futuras situações de doença.
Resumo:
El objetivo de nuestro prácticum y tema elegido para desarrollar en este contexto es la creación de un curso formativo dirigido a las personas de atención directa y técnicos que trabajan en el Centro de Día y Centro Residencial de la Asociación de Discapacitados de Lanzarote. El curso versará sobre los trastornos relacionados con la psicosis y trastornos del estado de ánimo que se pueden asociar a estos, centrándonos en los síntomas y su detección en clientes con discapacidad.
Resumo:
Aquest estudi va analitzar la interacció del canvi organitzatiu, els valors culturals i el canvi tecnològic en el sistema sanitari català. L'estudi se subdivideix en cinc parts diferents. La primera és una anàlisi de contingut de webs relacionats amb la salut a Catalunya. La segona és un estudi dels usos d'Internet en qüestions relacionades amb la salut entre la població en general, les associacions de pacients i els professionals de la salut, i es basa en un sondeig per Internet adaptat a cada un d'aquests grups. La tercera part és un estudi de treball de camp dels programes experimentals duts a terme pel Govern català en diverses àrees i hospitals locals per a integrar electrònicament la història clínica dels pacients. La quarta és un estudi de les implicacions organitzatives de la introducció de sistemes d'informació en la gestió d'hospitals i centres d'assistència primària a l'Institut Català de Salut, el principal proveïdor de salut pública a Catalunya, i es basa en un sondeig per Internet i entrevistes en profunditat. La cinquena part és un estudi de cas dels efectes organitzatius i socials de la introducció de les tecnologies de la informació i la comunicació en un dels principals hospitals de Catalunya, l'Hospital Clínic de Barcelona. L'estudi es va dur a terme entre el maig del 2005 i el juliol del 2007.
Resumo:
Aquest estudi va analitzar la interacció del canvi organitzatiu, els valors culturals i el canvi tecnològic en el sistema sanitari català. L'estudi se subdivideix en cinc parts diferents. La primera és una anàlisi de contingut de webs relacionats amb la salut a Catalunya. La segona és un estudi dels usos d'Internet en qüestions relacionades amb la salut entre la població en general, les associacions de pacients i els professionals de la salut, i es basa en un sondeig per Internet adaptat a cada un d'aquests grups. La tercera part és un estudi de treball de camp dels programes experimentals duts a terme pel Govern català en diverses àrees i hospitals locals per a integrar electrònicament la història clínica dels pacients. La quarta és un estudi de les implicacions organitzatives de la introducció de sistemes d'informació en la gestió d'hospitals i centres d'assistència primària a l'Institut Català de Salut, el principal proveïdor de salut pública a Catalunya, i es basa en un sondeig per Internet i entrevistes en profunditat. La cinquena part és un estudi de cas dels efectes organitzatius i socials de la introducció de les tecnologies de la informació i la comunicació en un dels principals hospitals de Catalunya, l'Hospital Clínic de Barcelona. L'estudi es va dur a terme entre el maig del 2005 i el juliol del 2007.
Resumo:
Aquest estudi va analitzar la interacció del canvi organitzatiu, els valors culturals i el canvi tecnològic en el sistema sanitari català. L'estudi se subdivideix en cinc parts diferents. La primera és una anàlisi de contingut de webs relacionats amb la salut a Catalunya. La segona és un estudi dels usos d'Internet en qüestions relacionades amb la salut entre la població en general, les associacions de pacients i els professionals de la salut, i es basa en un sondeig per Internet adaptat a cada un d'aquests grups. La tercera part és un estudi de treball de camp dels programes experimentals duts a terme pel Govern català en diverses àrees i hospitals locals per a integrar electrònicament la història clínica dels pacients. La quarta és un estudi de les implicacions organitzatives de la introducció de sistemes d'informació en la gestió d'hospitals i centres d'assistència primària a l'Institut Català de Salut, el principal proveïdor de salut pública a Catalunya, i es basa en un sondeig per Internet i entrevistes en profunditat. La cinquena part és un estudi de cas dels efectes organitzatius i socials de la introducció de les tecnologies de la informació i la comunicació en un dels principals hospitals de Catalunya, l'Hospital Clínic de Barcelona. L'estudi es va dur a terme entre el maig del 2005 i el juliol del 2007.