Recerca versus docència en una experiència d'internalització dels estudis de Geografia a la Universitat de Girona: The faces of landscape, Catalonia and North Karelia = Research versus teaching in one experience of internationalization of the Geography degree studies in the University of Girona: The faces of landscape, Catalonia and North Karelia

Un dels reptes cabdals de la Universitat és enllaçar l’experiència de recerca amb la docència, així com promoure la internacionalització dels estudis, especialment a escala europea, tenint present que ambdues poden actuar com a catalitzadores de la millora de la qualitat docent. Una de les fórmules d’internacionalització és la realització d’assignatures compartides entre universitats de diferents països, fet que suposa l’oportunitat d’implementar noves metodologies docents. En aquesta comunicació es presenta una experiència en aquesta línia desenvolupada entre la Universitat de Girona i la Universitat de Joensuu (Finlàndia) en el marc dels estudis de Geografia amb la realització de l’assignatura 'The faces of landscape: Catalonia and North Karelia'. Aquesta es desenvolupa al llarg de dues setmanes intensives, una en cadascuna de les Universitats. L’objectiu és presentar i analitzar diferents significats del concepte paisatge aportant també metodologies d’estudi tant dels aspectes físics i ecològics com culturals que s’hi poden vincular i que són les que empren els grups de recerca dels professors responsables de l’assignatura. Aquesta part teòrica es completa amb una presentació de les característiques i dinàmiques pròpies dels paisatges finlandesos i catalans i una sortida de camp. Per a la part pràctica es constitueixen grups d’estudi multinacionals que treballen a escala local algun dels aspectes en els dos països, es comparen i es realitza una presentació i defensa davant del conjunt d’estudiants i professorat. La llengua vehicular de l’assignatura és l’anglès.

How to avoid gender bias in classroom interaction? A cooperative learning experience

This project aims to analyse the kind of questions the teacher asks students in order to encourage them to participate in her classes. Consequently, the researcher has read relevant literature and has analysed a short excerpt of a video recorded during her first practicum. She has also analysed a number of activities carried out during her second practicum in order to find out if she had improved her questioning skills in the classroom

Clínica jurídica ambiental

La “Clínica Jurídica Ambiental” constitueix una experiència d’innovació docent desenvolupada en el marc del Màster Oficial en Dret Ambiental i de la Llicenciatura en Dret de la Universitat Rovira i Virgili des del curs 2005-2006. El mètode clínic, que parteix dels principis de la contextualització de l’aprenentatge en escenaris reals, el model de learning by doing i la redefinició dels rols de l’alumne i del professor en el procés d’ensenyament-aprenentatge, és una estratègia que permet a l’alumne una formació integral orientada a la capacitació professional, d’acord amb el canvi de paradigma educatiu que suposa la creació de l’EEES. Es pretén així assolir una millor qualitat dels titulats a partir d’una formació en competències genèriques i específiques assolibles només amb estratègies d’aprenentatge actiu que facilitin l’autonomia i la responsabilització en la construcció del propi aprenentatge. Paral·lelament, la metodologia obliga a establir mecanismes de coordinació entre el professorat de diverses àrees de coneixement jurídiques. Els alumnes treballen en petits grups, durant el curs acadèmic, sobre un cas real subministrat per un client extern (administracions públiques, fiscalia, ONG,s). Els alumnes tenen un tutor intern, professor, i un tutor extern, que pertany a la institució que ha subministrat el cas. El tutor intern avalua de manera contínua i individual el procés d’aprenentatge de l’alumne (60% de la qualificació final); l'extern avalua el resultat final (40 % de la qualificació final), que s’ha de presentar com a treball de grup quan finalitza el curs acadèmic. El finançament atorgat per l’AGAUR, en el marc de la convocatòria MQD 2006, ha permès introduir millores significatives en aquest projecte: la introducció de la figura dels practitioners (advocats en exercici) en l’equip docent; l’organització d’un Seminari Internacional sobre Clinical Legal Education, i la realització de sessions plenàries formatives pels professors i els alumnes de la Clínica.

Coordinació docent concreta i grups pilot EEES com a instruments per la millora de la qualitat docent i com a estratègia per la migració a l'EEES a Facultat de Dret

El projecte s'ha dut a terme a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona durant el curs 2006-2007 (setembre a juliol). La finalitat principal del projecte ha estat impulsar la coordinació entre docents d'un mateix grup i iniciar la transició cap a l'Espai Europeu d’Ensenyament Superior. En aquest context, les accions desenvolupades han estat la creació de 6 grups pilot (tres a primer, dos a segon i un a tercer) adaptats a l'EEES i la formació d'equips docents dels professors implicats en aquests grups. Des de la Facultat de Dret, es van determinar les característiques i els criteris metodològics que definirien aquests grups i que els docents implicats havien de seguir. Per altra banda, els professors que formaven part d’un mateix grup es constituïen com a equip docent amb la funció de coordinar-se pel bon desenvolupament del grup. Cada equip docent comptava amb la figura del coordinador que era un docent del grup escollit pel conjunt de professors i que tenia com a funcions la de convocar les reunions, redactar les actes amb els acords establerts i fer d’enllaç entre els alumnes i els docents d’un mateix grup. El desenvolupament del projecte s’ha efectuat en tres fases: planificació i definició dels grups pilot i equips docents, l’execució del curs en els criteris metodològics establerts i la de valoració de l’experiència.

Clinical experience with Adalimumab in a multicenter Swiss cohort of patients with Crohn's disease

Background. Des études précédentes ont démontré l'efficacité et la tolérance de l'adalimumab chez les patients avec maladie de Crohn modérée ou sévère. Les patients qu'on rencontre dans la pratique quotidienne peuvent être différents des patients rigoureusement sélectionnés dans les études contrôlées.But. Dans ce travail, nous résumons notre expérience avec l'adalimumab durant une période de 3 ans.Méthodes. Nous avons analysé rétrospectivement les dossiers de 55 patients atteints d'une maladie de Crohn modérée ou sévère et traités par adalimumab dans les hôpitaux universitaires de Bâle, Zurich, Genève et Lausanne, ainsi que dans un cabinet médical à Olten. Les informations collectées étaient les suivantes : données démographiques, localisation, phénotype et durée de la maladie, traitements chirurgicaux précédents, traitements précédents par anti-TNF alpha ou immunosuppresseur, le traitement concomitant et l'activité de la maladie à la « baseline » et durant le traitement. La sévérité de la maladie à l'inclusion a été établie en utilisant le score Harvey- Bradshaw Index (HBI). Durant le traitement, la rémission a été définie avec un HBI<4 et la réponse comme une réduction de l'HBI de plus de 3 points. L'analyse de régression logistique univariée a été utilisée pour déterminer si les variables étudiées étaient associées à la réponse ou à la rémission durant le traitement.Résultats. L'âge moyen des patients a été de 37.5 ± 11.4 ans et la durée moyenne de maladie à été de 12.7 ans. 29 des 55 patients étaient des fumeurs. Le traitement d'induction a été effectué chez 31 patients avec l'adalimumab en sous-cutané 160 mg à la semaine 0 et 80 mg à la semaine 2 et chez 24 patients avec 80 mg à la semaine 0 et 40 mg à la semaine 2. Le traitement d'entretien a été de 40 mg en sous-cutané toutes les 2 semaines. 13 patients (23.6%) ont nécessité l'augmentation de la dose d'adalimumab pour maintenir la rémission ou la réponse.Le taux de rémission et de réponse à la semaine 4-6 était de 52.7%, respectivement 83.6%. La rémission a été maintenue aux semaines 12, 24 et 52 chez 89.6%, 72.4%, respectivement 44.7% des patients. Le taux de rémission et de réponse n'a pas été influencé par le tabagisme, la location ou la durée de la maladie, la dose totale donnée durant le premier mois de traitement, la dose d'adalimumab par kilogramme-corps ou par le traitement précédent par infliximab. La rémission à la semaine 4-6 a été significativement plus élevée chez les patients intolérants à l'infliximab comparativement à ceux qui avaient perdu la réponse à l'infliximab (78.9% vs 42.1%, p=0.02). Le traitement par adalimumab a été bien toléré. Les effets secondaires les plus signalés ont été : la douleur au site d'injection (10.9%), l'asthénie (9%) et des infections (7.2%).Conclusions. L'adalimumab a démontré une bonne efficacité et tolérance dans la pratique quotidienne chez les patients avec une maladie de Crohn modérée ou sévère.

Automatización de sistemas de desarrollo ágil - Scrum: Team & Role

Este proyecto ha sido realizado en una empresa mediante un convenio entre la UAB y la sede UNIT4 de Barberá del Vallés. En él se estudia la evolución de la implementación de un proyecto desarrollado mediante la metodología Scrum. Para realizar el seguimiento, el autor ha participado en un equipo de desarrollo formado por un conjunto de proyectistas de la UAB. El proyecto desarrollado consta de cuatro módulos que, en su conjunto, constituyen una aplicación capaz de gestionar los recursos de la metodología. Cada proyectista es responsable de un módulo. En este documento se recogen tanto las partes relacionadas con el módulo desarrollado, como con la evolución del proyecto.

Initial clinical experience with the admiral oxygenator combined with separated suction.

The Admiral, a new microporous membrane oxygenator with a low surface area, decreased priming volume and two separate reservoirs, was tested in 30 adult patients. This study was undertaken to evaluate blood path resistance, gas exchange capabilities and blood trauma in clinical use, with and without shed blood separation. Patients were divided into 3 groups. Group 1 had valve surgery without separation of suction, Group 2 had coronary artery bypass grafting (CABG) with direct blood aspiration and Group 3 had coronary artery bypass grafting with shed blood separation. The suctioned, separated, cardiotomy blood in Group 3 was treated with an autotransfusion device at the end of bypass before being returned to the patient. Theoretical blood flow could be achieved in all cases without problem. The pressure drop through the oxygenator averaged 88 +/- 13 mmHg at 4 l/min and 109 +/- 12 mmHg at 5 l/min. O(2) transfer was 163 +/- 27 ml/min. Free plasma haemoglobin rose in all groups, but significantly less in group 3. Lactate dehydrogenase (LDH) rose significantly in Groups 1 and 2. Platelets decreased in all groups without significant differences. Clinical experience with this new oxygenator was safe, the reduced membrane surface did not impair gas exchange and blood trauma could be minimized easily by separating shed blood, using the second cardiotomy reservoir.

Identification of Mycobacteria by Thin Layer Chromatographic Analysis of Mycolic Acids and Conventional Biochemical Method: Four Years of Experience

Mycolic acids analysis by thin-layer chromatography (TLC) has been employed by several laboratories worldwide as a method for fast identification of mycobacteria. This method was introduced in Brazil by our laboratory in 1992 as a routine identification technique. Up to the present, 861 strains isolated were identified by mycolic acids TLC and by standard biochemical tests; 61% out of these strains came as clinical samples, 4% isolated from frogs and 35% as environmental samples. Mycobacterium tuberculosis strains identified by classical methods were confirmed by their mycolic acids contents (I, III and IV). The method allowed earlier differentiation of M. avium complex - MAC (mycolic acids I, IV and VI) from M. simiae (acids I, II and IV), both with similar biochemical properties. The method also permitted to distinguish M. fortuitum (acids I and V) from M. chelonae (acids I and II) , and to detect mixed mycobacterial infections cases as M. tuberculosis with MAC and M. fortuitum with MAC. Concluding, four years experience shows that mycolic acids TLC is an easy, reliable, fast and inexpensive method, an important tool to put together conventional mycobacteria identification methods.

MRI following severe perinatal asphyxia: preliminary experience.

In 30 children suffering from severe perinatal asphyxia an attempt was made to determine the early prognostic signs of severe hypoxic-ischemic brain injury with magnetic resonance imaging (MRI). Ten early (1-4 days of age), 16 intermediate (2-4 weeks of age), and 38 late MRI (older than 1 month of age) procedures were performed on a 2.35 T MR-system. Severe cerebral necrosis was suspected by T2 hyperintensity of the white matter, with blurred limits to the cortex in early MRI, and was confirmed by T1 hyperintensity of the cortex in intermediate MRI. Severe cerebral necrosis was established at 3 months of age. Of the 11 children with this pattern (group A), 8 had severe and 3 had moderate cerebral palsy on subsequent examination. Thirteen children (group B) had normal late MRI scans; none developed severe cerebral palsy or marked mental retardation. Two children (group C) had focal ischemic lesions. Four children had intracranial hemorrhage (group D). Groups A and B did not differ in the severity of their perinatal histories and findings, suggesting that MRI during the first 3 months is of significant prognostic value.

Helical tomotherapy or intensity-modulated radiation therapy in the treatment of anal cancer: experience of Geneva and Lausanne

Background: To assess the early clinical outcomes and toxicities in patients treated with high precision radiation therapy (RT) consisting of helical tomotherapy (HT) or intensity-modulated radiation therapy (IMRT) for anal cancer. Materials and Methods: Since March 2006, 30 patients with stage I-IIIB anal squamous-cell carcinoma were treated curatively by IMRT or HT alone (n = 2) or by concomitant chemotherapy and IMRT or HT (n = 28). Median age was 59 years (range, 36−83 years) and the female/male ratio was 2.3 (21/9). Primary tumor site was anal canal, anal margin, or both in 26, 1, and 3 patients, respectively. Anal tumor, pelvic and inguinal nodes were irradiated with a median dose of 36 Gy using HT, or 5- or 7-field IMRT in 18 and 12 patients, respectively; After a planned gap of 1−2 weeks (median 1 week), a median boost dose of 23.4 Gwas delivered to the tumor and/or involved nodes using 3DRT (n = 24) or HT/IMRT (n = 6). The total delivered dose ranged between 59.4 and 64.8 Gy (median, 59.4 Gy). Concomitant chemotherapy consisted of mitomycin C alone (n = 1), mitomycin C and 5-fluorouracil (n = 17) or capecitabin (n = 10) in 28 patients. Common Terminology Criteria for Adverse Events v3.0 scale was used to score acute and late toxicities. Results: All but one patient, who developed progressive local and distant disease at the end of RT, achieved a complete response. Twelve months following RT, one patient had a recurrence at the primary tumor site, salvaged with brachytherapy. After a median follow-up of 7.5 months (range, 1−35 months), no deaths were observed. The 2-year actuarial locoregional control and probability of disease control without colostomy rates were 82% and 79%, respectively. RT was well tolerated without any unplanned treatment interruptions. Grade 1 or 2 acute adverse events consisted of skin toxicity in 8 and 22 patients, diarrhea in 18 and 3 patients, and cystitis in 9 and 2 patients; respectively. Only one patient developed grade 3 mucosal necrosis at the end of the treatment, requiring diverting colostomy. No difference in terms of acute toxicity was observed between patients treated with HT or IMRT. None of the 22 patients with a follow-up of more than 3 months developed grade 3 or more late toxicity. Conclusions: Our preliminary results suggest that HT or IMRT combined with concomitant chemotherapy for anal cancer is effective, and associated with favorable rates of toxicity compared with historical series. Further follow-up is warranted to assess late toxicity.

Fonaments i actuacions de lideratge sistèmic d'un equip de bàsquet professional i futures aplicacions

El treball de recerca “Fonaments i actuacions de lideratge sistèmic d’un equip de bàsquet professional i futures aplicacions” fa l’anàlisi d’una experiència real vinculada al món de l’esport professional. Es pretén donar a conèixer com l’estructuració del coneixement de l’entrenador pot afavorir el bon funcionament de l’equip. L’estructuració ens genera criteri i coherència a l’hora de prendre decisions.Es reconeix a l’entrenador com una persona treballadora, apassionada per la seva feina i en constant creixement individual. Valors com la humilitat, l’entusiasme, el compromís, la generositat i l’autoexigència es converteixen en adjectius fonamentals del nostre entrenador.L’estudi en l’autoconeixement en conceptes com lideratge, nivells neurològics, talent i motivació esdevenen el pal de paller en la construcció de l’equip. Un equip amb identitat pròpia, on el benefici pel bé comú (equip) està per sobre de tot, cooperatiu, compromès, i on la figura de l’entrenador intuïtiu amb coneixement influeix més per convenciment que per autoritat.El treball del dia a dia de l’entrenador i de l´equip es fonamenta en l’organització dels pilars de l’entrenador: flexibilitat, creixement de l’entrenador, equip, marges col·lectiu i individual són els motors del bon funcionament del col·lectiu. En el treball presentat, es destaca la importància de saber diferenciar, en el rendiment d’un equip, dues vessants: una més objectiva (tècnica, tàctica, estratègia i física) i l’altra on el factor humà és determinant. La investigació aprofundeix en aquest segon factor i el reconeix com a preferent. Per acabar es presenten tot un seguit d’actuacions utilitzades al llarg de la investigació amb la finalitat de generar, mantenir i millorar l’equip al mateix temps que es mostren diferents eines per tal d’optimitzar l’eficiència de les actuacions. La investigació pretén ser una experiència útil i enriquidora a l’hora d’estructurar el coneixement per tal de poder ser utilitzat en futures aplicacions.