Promoting sustainability as a strategy to mitigate the effects of economic downturn on the construction industry

During the recent years followed by the Global Financial Crisis (GFC), most of business and industries around the globe have been hardly hit to the limit that it still struggling to survive, suffering from the crisis financial consequences. For instance, in the construction industry; many construction projects have been suspended or totally cancelled. Nevertheless, among this dilemma, a call has been raised to use the sustainable practices to mitigate the effects of the GFC on construction industry. For the first look, it seems that there is contradiction since the sustainable solutions are often associated with an increase in the initial cost, undoubtedly, the sustainable practices have many advantages in both economic and environment aspects, however, the question which needs to be addressed here is, to what extent using such sustainable practices can mitigate the negative effects of the economic downturn on construction industry. Therefore, it is a challenging argument for using such sustainable construction from its economic perspective, however, this paper is aiming to present the economical benefits of sustainable practices in construction industry, and trying to clear the doubt of the high initial costs of the sustainable construction through studying the life cycle benefit of green building.

OPM3® Portugal project: information systems and technologies organizations: outcome analysis

Increasing the maturity in Project Management (PM) has become a goal for many organizations, leading them to adopt maturity models to assess the current state of its PM practices and compare them with the best practices in the industry where the organization is inserted. One of the main PM maturity models is the Organizational Project Management Maturity Model (OPM3®), developed by the Project Management Institute. This paper presents the Information Systems and Technologies organizations outcome analysis, of the assesses made by the OPM3® Portugal Project, identifying the PM processes that are “best” implemented in this particular industry and those in which it is urgent to improve. Additionally, a comparison between the different organizations’ size analyzed is presented.

Modelo de avaliação do impacto das TSI na produtividade das organizações

Dissertação de mestrado em Sistemas de Informação

Planeamento e controlo de projetos em ambiente colaborativo com recurso a ferramentas BIM

Dissertação de mestrado integrado em Engenharia Civil

A integração de técnicas BIM nos elementos de projeto de aplicação de sistemas de pré-esforço

Dissertação de mestrado integrado em Engenharia Civil

Avaliação de projetos de eficiência energética na iluminação pública

Dissertação de mestrado em Engenharia Industrial

Faire la ville juste : une analyse "in itinere" de la maîtrise publique d'ouvrage du projet urbain Carré de Soie (métropole lyonnaise)

Dans certaines portions des agglomérations (poches de pauvreté de centre-ville, couronnes suburbaines dégradées, espaces périurbains sans aménité), un cumul entre des inégalités sociales (pauvreté, chômage, etc.) et environnementales (exposition au bruit, aux risques industriels, etc.) peut être observé. La persistance de ces inégalités croisées dans le temps indique une tendance de fond : la capacité d'accéder à un cadre de vie de qualité n'est pas équitablement partagée parmi les individus. Ce constat interroge : comment se créent ces inégalités ? Comment infléchir cette tendance et faire la ville plus juste ?¦Apporter des réponses à cette problématique nécessite d'identifier les facteurs de causalités qui entrent en jeu dans le système de (re)production des inégalités urbaines. Le fonctionnement des marchés foncier et immobilier, la « tyrannie des petites décisions » et les politiques publiques à incidence spatiale sont principalement impliqués. Ces dernières, agissant sur tous les éléments du système, sont placées au coeur de ce travail. On va ainsi s'intéresser précisément à la manière dont les collectivités publiques pilotent la production de la ville contemporaine, en portant l'attention sur la maîtrise publique d'ouvrage (MPO) des grands projets urbains.¦Poser la question de la justice dans la fabrique de la ville implique également de questionner les référentiels normatifs de l'action publique : à quelle conception de la justice celle-ci doit- elle obéir? Quatre perspectives (radicale, substantialiste, procédurale et intégrative) sont caractérisées, chacune se traduisant par des principes d'action différenciés. Une méthodologie hybride - empruntant à la sociologie des organisations et à l'analyse des politiques publiques - vient clore le volet théorique, proposant par un détour métaphorique d'appréhender le projet urbain comme une pièce de théâtre dont le déroulement dépend du jeu d'acteurs.¦Cette méthodologie est utilisée dans le volet empirique de la recherche, qui consiste en une analyse de la MPO d'un projet urbain en cours dans la première couronne de l'agglomération lyonnaise : le Carré de Soie. Trois grands objectifs sont poursuivis : descriptif (reconstruire le scénario), analytique (évaluer la nature de la pièce : conte de fée, tragédie ou match d'improvisation ?) et prescriptif (tirer la morale de l'histoire). La description de la MPO montre le déploiement successif de quatre stratégies de pilotage, dont les implications sur les temporalités, le contenu du projet (programmes, morphologies) et les financements publics vont être déterminantes. Sur la base de l'analyse, plusieurs recommandations peuvent être formulées - importance de l'anticipation et de l'articulation entre planification et stratégie foncière notamment - pour permettre à la sphère publique de dominer le jeu et d'assurer la production de justice par le projet urbain (réalisation puis entretien des équipements et espaces publics, financement de logements de qualité à destination d'un large éventail de populations, etc.). Plus généralement, un décalage problématique peut être souligné entre les territoires stratégiques pour le développement de l'agglomération et les capacités de portage limitées des communes concernées. Ce déficit plaide pour le renforcement des capacités d'investissement de la structure intercommunale.¦La seule logique du marché (foncier, immobilier) mène à la polarisation sociale et à la production d'inégalités urbaines. Faire la ville juste nécessite une forte volonté des collectivités publiques, laquelle doit se traduire aussi bien dans l'ambition affichée - une juste hiérarchisation des priorités dans le développement urbain - que dans son opérationnalisation - une juste maîtrise publique d'ouvrage des projets urbains.¦Inner-city neighborhoods, poor outskirts, and peri-urban spaces with no amenities usually suffer from social and environmental inequalities, such as poverty, unemployment, and exposure to noise and industrial hazards. The observed persistence of these inequalities over time points to an underlying trend - namely, that access to proper living conditions is fundamentally unequal, thus eliciting the question of how such inequalities are effected and how this trend can be reversed so as to build a more equitable city.¦Providing answers to such questions requires that the causal factors at play within the system of (re)production of urban inequalities be identified. Real estate markets, "micromotives and macrobehavior", and public policies that bear on space are mostly involved. The latter are central in that they act on all the elements of the system. This thesis therefore focuses on the way public authorities shape the production of contemporary cities, by studying the public project ownership of major urban projects.¦The study of justice within the urban fabric also implies that the normative frames of reference of public action be questioned: what conception of justice should public action refer to? This thesis examines four perspectives (radical, substantialist, procedural, and integrative) each of which results in different principles of action. This theoretical part is concluded by a hybrid methodology that draws from sociology of organizations and public policy analysis and that suggests that the urban project may be understood as a play, whose outcome hinges on the actors' acting.¦This methodology is applied to the empirical analysis of the public project ownership of an ongoing urban project in the Lyon first-ring suburbs: the Carré de Soie. Three main objectives are pursued: descriptive (reconstructing the scenario), analytical (assessing the nature of the play - fairy tale, tragedy or improvisation match), and prescriptive (drawing the moral of the story). The description of the public project ownership shows the successive deployment of four control strategies, whose implications on deadlines, project content (programs, morphologies), and public funding are significant. Building on the analysis, several recommendations can be made to allow the public sphere to control the process and ensure the urban project produces equity (most notably, anticipation and articulation of planning and real- estate strategy, as well as provision and maintenance of equipment and public spaces, funding of quality housing for a wide range of populations, etc.). More generally, a gap can be highlighted between those territories that are strategic to the development of the agglomeration and the limited resources of the municipalities involved. This deficit calls for strengthening the investment abilities of the intermunicipal structure.¦By itself, the real-estate market logic brings about social polarization and urban inequalities. Building an equitable city requires a strong will on the part of public authorities, a will that must be reflected both in the stated ambition - setting priorities of urban development equitably - and in its implementation managing urban public projects fairly.

Implementació d'una oficina de projectes i PMBOK en un departament TIC

En els últims anys hi ha hagut un interès creixent per la disciplina de Gestió de Projectes. Durant un temps els projectes eren gestionats per gerents que tenien coneixements tècnics previs sobre un problema a resoldre. Però l’elevat índex de fracàs en aquest tipus de gestió porta canvis en la manera de dirigir els projectes. Es comença a reconèixer la gestió de projectes com una habilitat especifica i sorgeix el concepte de Oficina de Gestió de Projectes, com a òrgan responsable dels processos de gestió de projectes. L’objectiu fonamental d’aquest document és donar les pautes per implementar una Oficina de Gestió de Projectes i establir una metodologia de projecte basada en el manual de bones pràctiques PMBOK per una organització TIC, per tal de normalitzar els projectes TIC i facilitar-ne el seguiment, control i visió global.

Herramienta web para la gestión de proyectos de investigación

El proyecto tiene como objetivo el desarrollo de una aplicación web para la gestión de proyectos de investigación que se llevan a cabo por el Servei de Nutrició i Benestar Animal (SNiBA) de la Universitat Autònoma de Barcelona. La aplicación ha de ser una herramienta para facilitar la organización y administración, al personal del centro, de los diferentes proyectos de I+D que son realizados por esta entidad. SNiBA ya dispone de una aplicación para este fin pero con ciertas carencias. Con esta aplicación se pretende facilitar y mejorar el proceso de gestión de los servicios que ofrece SNIBA de forma que el personal pueda ofrecer un mejor servicio a sus clientes.

Estratègies de gestió de projectes informàtics

El projecte "Estratègies de gestió de projectes informàtics" descriu les estratègies que cal seguir per gestionar els diversos projectes d'un entorn informàtic. Es tracta de definir la millor manera de dirigir un projecte informàtic, estimar l'esforç que requerirà, la divisió per fases, la temporització de cada tasca i l'execució del projecte.

Análisis de estrategias para la gestión de proyectos informáticos

Revisión de las diferentes estrategias y procedimientos para la gestión de proyectos informáticos.

Construcción de un entorno integral automatizado de una metodología de gestión de proyectos informáticos.

Treball que aborda una de les disciplines més complexes i apassionants del desenvolupament de projectes informàtics: la gestió. Hi ha molta bibliografia i informació sobre aquest tema, i la comesa d'aquest text és dissenyar una metodologia per a l'automatització integral de la gestió de projectes informàtics sigui quina sigui la seva naturalesa, tipificant-los en tres grans categories: projectes de desenvolupament, equipament i millora, ampliació o reposició.

Models i mètriques d'estimació d'esforç per la gestió de projectes informàtics.

L'objectiu principal d'aquest treball ha estat buscar i valorar les diferents opcions que hi ha en la gestió de projectes per a estimar-ne els costos relacionats. La primera de les tasques que s'ha fet és definir el terme 'projecte' per esbrinar quins tipus de projectes són susceptibles de ser valorats; aquesta tipificació ha portat a dividir els projectes en dues branques molt diferenciades, tot i que relacionades, durant el seu desenvolupament.

Gestor de projectes de desenvolupament de programari

Es planteja la realització d'una petita aplicació de gestió de projectes informàtics, per a una empresa de desenvolupament de software, que actualment no disposa d'eines per controlar la informació relativa a les assignacions i documentació de projectes

Configuració d'un equip eficient per a projectes informàtics

En els estudis d'enginyeria superior d'informàtica fets s'estudien els aspectes tècnics i metodològics de gestió de projectes informàtics. Ara bé, s'aborda breument un dels factors més importants i més determinants dels projectes: el factor humà. Aquest projecte complementa els coneixements sobre la gestió de projectes mitjançant un estudi sobre com el vessant humà afecta el desenvolupament d'un projecte informàtic. El projecte serveix de manual per a conèixer el funcionament d'un equip de projecte informàtic i de guia per a poder dirigir un equip d'aquestes característiques. Aquest treball permet saber per què pot funcionar un equip de projecte informàtic, quins factors individuals i de grup hi ha, quins són els seus participants i quines són les seves funcions, com s'organitzen, els problemes que hi poden aparèixer, i consells i estratègies per a aconseguir un equip eficient. Alhora, el projecte es complementa amb una sèrie d'experiències de persones que desenvolupen o han desenvolupat diferents rols dins equips de diferents projectes informàtics, que ajuden a entendre i identificar l'objectiu estudiat.