Cambio Institucional y liderazgo en el Estado Vaticano: de Benedicto XVI a Francisco

En 1965 se clausuró el Concilio Vaticano II que abrió las puertas de la iglesia Católica hacia la modernidad. La presente investigación examina los rasgos de liderazgo del Papa Francisco y la relación de éste con el cambio institucional en el Estado Vaticano; de ese modo se hará también una comparación entre las características comunes de los últimos dos pontífices y su repercusión en la toma de decisiones. Los resultados de este trabajo podrían ser importantes para quienes estén interesados en la investigación de los conceptos aquí mencionados, en tanto que se evidencia una relación entre estos y un caso específico. Esta investigación es cualitativa dado que pretende estudiar una serie de eventos específicos de la historia del Vaticano.

Respuesta inflamatoria sistémica en el donante como predictor de infección en el primer mes del trasplante renal

Introducción: El objetivo principal de la selección del donante es disminuir la posibilidad de transmisión de enfermedades infecciosas o neoplásicas en el receptor. De forma cruda se calcula que aproximadamente el 50% de los potenciales donantes son contraindicados, la mayoría por infección. La alta demanda de órganos obliga a revalorar las contraindicaciones que hasta hace poco eran absolutas, el reto es diferenciar el SIRS del donante por Muerte Encefálica con el SIRS por infecciones. Método: Estudio de cohorte retrospectivo; que busca evaluar la respuesta inflamatoria sistémica (SIRS) como predictor de infección en pacientes con trasplante renal en el primer mes pos trasplante. Resultados: El contraste de hipótesis proporciono una significancia bilateral (P= 0,071). La pruebas de hipótesis aceptaron la hipótesis nula (P= 0,071), que no existe asociación entre la presencia de SIRS en el donante con la incidencia de infección en el primer mes del pos trasplante renal. La estimación del riesgo de no reingreso por infección al primer mes pos trasplante renal es de 0.881 veces para los donantes con SIRS (IC 0.757 – 1.025). Conclusión: A pesar de no encontrar significancia estadística: el SIRS en el donante no se asocia con un aumento en la incidencia de infección en el primer mes postrasplante. Para encontrar la significancia se propone un estudio con un tamaño de muestra mayor.

Historia de la Cátedra de Teología del Colegio Mayor de Nuestra Señora del Rosario. 1653-1850

Esta obra pretende situar la Teología europea que comienza a trasplantarse a América en los albores de las universidades americanas, y luego la historia social de esta ciencia y su interacción con la sociedad hasta el momento de su brusco extrañamiento del claustro por la reforma universitaria de 1850. Los rosaristas todos encontrarán aquí una raíz vigorosa de la vida y originalidad de esta institución centenaria. El Archivo Histórico de la Universidad ha sido fuente primaria principal.

Plotino y Grosseteste: El neoplatonismo en la cosmología medieval

En este trabajo se estudia el caso de la cosmología del filósofo y científico Robert Grosseteste como un ejemplo de la notable influencia del neoplatonismo en la ciencia medieval. Uno de los propósitos de la cosmología de Grosseteste consistió en explicar la secuencia efectiva de la creación del cosmos. Sostengo que la explicación que ofrece Grosseteste acerca de la creación es una expresión renovada de algunas ideas de Plotino a propósito de cómo el Uno engendra lo múltiple. Me interesa resaltar tres aspectos de la estrecha relación entre el sistema cosmológico de Grosseteste y el sistema metafísico de Plotino: (1) Unidad de principio, (2) Mecanismos de generación y (3) Unidad del sistema.

Intervención social en VIH-Sida.

Resumen basado en el del autor

Un desafío : desarrollar valores a través del juego.

Existe un primer volumen con el mismo título

Spermiogenesis particularities of a sperm storage species: Helicolenus dactylopterus (Teleostei: Scorpaenidae)

A study of the spermiogenesis and spermatozoa of Helicolenus dactylopterus was conducted. Females of this species have the capacity to store sperm within their ovaries, and male gametes have a considerable cytoplasmic mass surrounding their heads to survive the long period of intraovarian sperm storage. Our observations show that early spermatids are round-shaped cells and have a spherical nucleus with diffuse chromatin. The nuclear volume decreases as a result of progressive chromatin condensation during spermiogenesis, causing the nucleus to take on a U-shape. Flagellar insertion is not central to the nucleus but consistently occurs at an oblique angle towards one side of it. The flagellum is inserted into the nuclear fossa, without subsequent nuclear rotation. In mature spermatozoa, the flagellum is adjacent to the nucleus. A comparison of the spermatozoa in the testicular lobules and those in the intraovarian storage structures suggests that the increase in volume of the cytoplasmic mass may occur in the posterior region of the testis, in the testicular duct. Spermatozoa enter the ovary in groups that reach the ovarian lumen and are surrounded by the ovarian epithelium for storage in sperm storage crypts

Modificació de fibres de jute per l'elaboració de plàstics reforçats reciclables

El treball que s'ha dut a terme es centra en la recerca d'agents modificants per a fibres cel·lulòsiques capaços de reduir la polaritat de les funcions alcohol de la seva estructura per formació de funcions ester. Les fibres de jute se sotmeten a reacció en un sistema tancat provist d'atmòsfera de nitrogen a fi d'evitar reaccions laterals que no són del nostre interés.L'obtenció dels resultats perseguits està lligat a les condicions experimentals aplicades durant les reaccions. La influència de les diferents variables escollides facilitarà en major o menor grau la reacció entre les molècules d'agent d'acoblament i cel·lulosa vinculades. Una gran part de l'atenció es centrarà en l'estudi de l'etapa de modificació, sobretot en l'efectivitat dels reactius addicionats per la reacció amb els grups hidroxil. Un cop comparats els experiments realitzats tant amb clorur d'oleïl com amb anhídrid metacrílic, es conclou que la majoria de condicions provades permeten assolir valors de modificació prou significatius. L'excepció ve donada quan la temperatura utilitzada és de 20ºC, llavors les mateixes condicions que a una temperatura de 60ºC condueixen cap a resultats poc satisfactoris. La reactivitat per part dels dos agents d'acoblament utilitzats no ha estat la mateixa. Els resultats per condicions experimentals del mateix tipus han conduït cap a valors força diferents. Pel que fa a la determinació dels paràmetres òptims es conclou que les variables amb les que el grau de modificació millora considerablement són: una temperatura de 60ºC, 10% de catalitzador respecte la quantitat de clorur d'oleïl o anhídrid addicionada, relació OH reactiu estequiomètrica 1:1 i 40mL de solvent. Un cop modificada la fibra, se sotmet a reacció amb el monòmer estirè. Es comprova que el grau de polimerització segueix el valor de modificació prèviament obtingut, a menor quantitat de funcions alcohol lliures major interacció amb el monòmer estirè. Les propietats inicials de la fibra no es corresponen amb les obtingudes després del tractament, l'increment de la resistència a l'atac de microorganismes i a l'absorció d'humitat s'explica per una reducció de la presència de funcions alcohol polars i per la capa d'estirè polimeritzat per unió amb els dobles enllaços introduïts amb els agents d'acoblament. Pel que fa referència a les dues tècniques de caracterització més utilitzades, l'anàlisis elemental permet quantificar d'una manera precisa la reacció de la fibra amb els agents d'acoblament i la posterior reacció de la fibra modificada amb el monòmer estirè. La caracterització per espectroscopia d'infraroig permet comprovar qualitativament la reactivitat del clorur d'oleïl i qualitativament-quantitativament la de l'anhídrid metacrílic amb les funcions alcohol de la cel·lulosa present en les fibres de jute. Els pics més característics apareguts seran utilitzats per avaluar la reactivitat de la funció carbonílica del reactiu modificant amb l'estructura cel·lulòsica i del doble enllaç de la cel·lulosa modificada amb la matriu polimèrica.

L'emmagatzematge intraovàric d'esperma en Helicolenus dactylopterus (Pisces: Scorpaeniformes)

El penegal, Helicolenus dactylopterus dactylopterus (Pisces: Scorpaeniformes), és una espècie que habita profunditats d'entre els 200 i 1000 m i presenta una clara distribució batimètrica en funció de la seva talla. Presenta fecundació interna i a l'interior de l'ovari conté estructures d'emmagatzematge que permeten emmagatzemar l'esperma durant períodes de temps considerablement llargs. Les cèl·lules sexuals masculines es mantenen viables gràcies a diverses substàncies nutritives que obtenen de la bossa citoplasmàtica i de l'epiteli criptal que delimita les estructures d'emmagatzematge. Aquest epiteli és també responsable de la seva protecció. Un cop els ous han assolit la maduresa, els espermatozoides són alliberats al lumen ovàric i es dóna la fertilització. És una espècie zigòpara: allibera òvuls fecundats que han estat retinguts al tracte reproductiu femení durant un curt període de temps i, per tant, els embrions són alliberats en estadis molt primerencs de desenvolupament. Així, el penegal presenta una estratègia reproductiva evidentment eficaç.

L'oviparisme en la família Scorpaenidae (Pisces: Scorpaeniformes)

En aquest treball de tesi doctoral es descriu l'estructura gonadal, gametogènesi i cicle anual de Scorpaena porcus, S. scrofa i S. elongata per tal d'aprofundir en el coneixement dels diferents graus d'especialització dins l'oviparisme en peixos. Es pretén fer èmfasi en aquells trets inusuals que difereixen del què s'ha descrit fins ara per la majoria de les espècies ovípares de teleostis, i relacionar-los amb l'estratègia reproductiva de les espècies que els presenten El mostreig s'ha dut a terme de forma intensiva entre l'any 2000 i 2002, tot i que s'ha continuat recol·lectant mostres fins a l'agost de 2004, amb més o menys freqüència segons la necessitat. En total s'han obtingut 258 exemplars de S. porcus, 119 de S. scrofa i 46 de S. elongata. S'ha pogut veure com S. porcus, S. scrofa i S. elongata són espècies ovípares ovulípares especialitzades, ja que la seva estructura ovàrica presenta tot una sèrie de trets molt particulars i poc comuns a la resta de peixos ovípars estudiats fins ara: posició central del raquis musculo-connectiu que es troba envoltat completament pel lumen i la paret ovàrica; presència de peduncles en oòcits en fase de creixement secundari; escassetat i mida petita dels alvèols corticals; poc gruix de la zona radiata; i secreció d'una massa gelatinosa que engloba els ous en el moment de la posta. Totes aquestes característiques també s'han observat en Scorpaena notata, suggerint que l'especialització de l'oviparisme ovulípar es dóna en tot el gènere Scorpaena. L'estructura testicular i l'espermatogènesi d'aquestes espècies també és força particular. Per una banda els testicles són del tipus lobular no-restringit, tot i que presenten algunes característiques com la ordenació parcial dels cists segons l'estadi de maduració de les cèl·lules germinals que contenen i l'absència de lumen central, que actualment només s'ha observat en testicles del tipus lobular restringit de les espècies de la sèrie Aterinomorpha. Per l'altre banda, l'espermatogènesi és del tipus semicística, és a dir, els cists s'obren abans d'acabar tot el procés i les cèl·lules germinals s'acaben de desenvolupar a la llum del lòbul fins a espermatozoides. La posta d'aquestes espècies és múltipla i constisteix en una massa gelatinosa d'ous pelàgica, que en el cas de S. porcus s'alliberen entre els mesos de juny i agost, i en S. scrofa, a partir del mes de juliol. S'ha relacionat la presència d'aquesta massa amb un aparellament mascle-femella, de manera que el mascle alliberaria l'esperma directament sobre la massa d'ous, assegurant així la fartilització total dels mateixos.

Estudi citològic i bioquímic del fluid epididimari de "Sus domesticus"

En aquest estudi s'ha determinat que al augmentar el ritme d'extraccions de semen es produeixen canvis en el patró d'absorció i secreció del fluid epididimari, que provoquen alteracions en la maduració epididimaria dels espermatozoides i un desenvolupament anòmal de la motilitat espermàtica. La concentració de glutamat i carnitina al fluid epididimari augmenten al llarg del conducte epididimari, alhora que la concentració de myo-inositol disminueix. El contingut de myo-inositol a l'interior dels espermatozoides disminueix, mentre que el contingut de glutamat augmenta a partir del caput distal i el contingut de carnitina no varia al llarg del conducte. S'ha determinat la presència de la ruta del poliol a l'epidídim de porcí. Els resultats obtinguts indiquen que la glucosa difon de la sang cap al fluid epididimari, és convertida a sorbitol per l'aldosa reductasa, i aquest sorbitol s'acumula al fluid luminal i és convertit a fructosa per l'acció de la sorbitol deshidrogenasa.

Nitrogen recycling through the gut and the nitrogen economy of ruminants: An asynchronous symbiosis

The extensive development of the ruminant forestomach sets apart their N economy from that of nonruminants in a number of respects. Extensive pregastric fermentation alters the profile of protein reaching the small intestine, largely through the transformation of nitrogenous compounds into microbial protein. This process is fueled primarily by carbohydrate fermentation and includes extensive recycling of N between the body and gut lumen pools. Nitrogen recycling occurs via blood and gut lumen exchanges of urea and NH3, as well as endogenous gut and secretory N entry into the gut lumen, and the subsequent digestion and absorption of microbial and endogenous protein. Factors controlling urea transfer to the gut from blood, including the contributions of urea transporters, remain equivocal. Ammonia produced by microbial degradation of urea and dietary and endogenous AA is utilized by microbial fermentation or absorbed and primarily converted to urea. Therefore, microbial growth and carbohydrate fermentation affect the extent of NH3 absorption and urea N recycling and excretion. The extensive recycling of N to the rumen represents an evolutionary advantage of the ruminant in terms of absorbable protein supply during periods of dietary protein deficiency, or asynchronous carbohydrate and protein supply, but incurs a cost of greater N intakes, especially in terms of excess N excretion. Efforts to improve the efficiency of N utilization in ruminants by synchronizing fermentable energy and N availability have generally met with limited success with regards to production responses. In contrast, imposing asynchrony through oscillating dietary protein concentration, or infrequent supplementation, surprisingly has not negatively affected production responses unless the frequency of supplementation is less than once every 3 d. In some cases, oscillation of dietary protein concentration has improved N retention compared with animals fed an equal amount of dietary protein on a daily basis. This may reflect benefits of Orn cycle adaptations and sustained recycling of urea to the gut. The microbial symbiosis of the ruminant is inherently adaptable to asynchronous N and energy supply. Recycling of urea to the gut buffers the effect of irregular dietary N supply such that intuitive benefits of rumen synchrony in terms of the efficiency of N utilization are typically not observed in practice.

Superovulation and embryo collection in nulliparous Boer goat does immunized against a recombinant ovine alpha-subunit inhibin

With the purpose of eliciting a superovulatory response, 12 adult nulliparous Boer goat does were actively immunized against a recombinant a-subunit of ovine inhibin (roIHN-alpha; two injections of 100 mg 4 weeks apart). Another 12 control Boer goat does were treated with physiological saline and acted as controls. One year later the immunized animals were boostered by the administration of another dose (100 mg) of the immunogen. Following treatment, blood samples were collected twice weekly for the periods of 16 and 12 weeks, respectively, to monitor the inhibin binding ability with the aid of a radio-tracer binding assay. Throughout the experiment, estrus detection was conducted twice daily with the aid of an aproned intact buck. From the first day after treatment to 48 h after standing estrus, ovarian activity was monitored daily by transrectal ultrasonography. On alternate estrous cycles, does were mated and 6 days later flushed transcervically to recover embryos. All goats treated with the roIHN-alpha produced antibodies reactive to the native bovine inhibin tracer-the titre increasing from 2.9 +/- 0.4 to a maximum of 21.9 +/- 2.9% binding after the second injection. The antibody titre gradually subsided over the next 16 weeks. The booster injection restored an elevated antibody titre (11.7 +/- 0.4%), which was maintained until the end of the sampling period 12 weeks later. In the control goats only trace amounts of antibody were recorded throughout the trial. In the roIHN-alpha-immunized goats the number of follicles reaching a diameter of > 4 mm was 14.6 +/- 1.2 per doe. A positive correlation was recorded between the follicle number and antibody titre (r=0.61; P < 0.01). The number of follicles ovulating per doe (6.9 +/- 0.7) followed the same tendency-however, the proportion decreased with increasing follicle numbers. A relatively weak correlation was recorded between the inhibin binding ability and number of ovulations (r=0.27; P < 0.05). In the control goats the majority (92%) of follicles exceeding 4 mm in diameter ovulated (2.5 +/- 0.1 follicles/doe). Embryo collection proved unsatisfactory (42% versus 39% recovery for immunized and control animals, respectively)-presumably because the uterine lumen of the nulliparous does was too narrow to permit effective flushing. In the group of immunized goats the occurrence of short estrous cycles (< 15 days) recorded was 34% versus only 6% in the controls. Overall, immunization of goats against roIHN-alpha led to an almost six-fold increase in number of ovarian follicles, a three-fold increase in ovulations and, despite the low recovery rate, a more than three-fold increase in ova or embryos recovered. It may be concluded that treatment of female goats with roIHN-alpha leads to an inhibin antibody response, accompanied by enhanced ovarian activity. The response was, however, accompanied by a large proportion of retained follicles and a high incidence of short estrous cycles. These problems need to be further investigated before rendering the method fit for application in embryo transfer programs in goats. (C) 2007 Elsevier B.V. All rights reserved.

Ultrastructure of Buddenbrockia allmani n sp (Myxozoa, Malacosporea), a parasite of Lophopus crystallinus (Bryozoa, Phylactolaemata)

Development of a new species of malacosporean myxozoan (Buddenbrockia allmani n. sp.) in the bryozoan Lophopus crystallinus is described. Early stages, represented by isolated cells or small groups, were observed in the host's body wall or body cavity. Multiplication and rearrangement of cells gave an outer cell layer around a central mass. The outer cells made contact by filopodia and established adherens junctions. Sporoplasmosomes were a notable feature of early stages, but these were lost in subsequent development. Typical malacosporean sacs were formed from these groups by attachment of the inner (luminal) cells by a basal lamina to the outer layer (mural cells). Division of luminal cells gave rise to a population of cells that was liberated into the lumen of the sac. Mitotic spindles in open mitosis and prophase stages of meiosis were observed in luminal cells. Centrioles were absent. Detached luminal cells assembled to form spores with four polar capsules and several valve cells surrounding two sporoplasms with secondary cells. Restoration of sporoplasmosomes occurred in primary sporoplasms. A second type of sac was observed with highly irregular mural cells and stellate luminal cells. A radially striated layer and dense granules in the polar capsule wall, and previous data on 18 rDNA sequences enabled assignment of the species to the genus Buddenbrockia, while specific diagnosis relied on the rDNA data and on sac shape and size.

Ribonucleocapsid formation of severe acute respiratory syndrome coronavirus through molecular action of the N-terminal domain of N protein

Conserved among all coronaviruses are four structural proteins: the matrix (M), small envelope (E), and spike (S) proteins that are embedded in the viral membrane and the nucleocapsid phosphoprotein (N), which exists in a ribonucleoprotein complex in the lumen. The N-terminal domain of coronaviral N proteins (N-NTD) provides a scaffold for RNA binding, while the C-terminal domain (N-CTD) mainly acts as oligomerization modules during assembly. The C terminus of the N protein anchors it to the viral membrane by associating with M protein. We characterized the structures of N-NTD from severe acute respiratory syndrome coronavirus (SARS-CoV) in two crystal forms, at 1.17 A (monoclinic) and at 1.85 A (cubic), respectively, resolved by molecular replacement using the homologous avian infectious bronchitis virus (IBV) structure. Flexible loops in the solution structure of SARS-CoV N-NTD are now shown to be well ordered around the beta-sheet core. The functionally important positively charged beta-hairpin protrudes out of the core, is oriented similarly to that in the IBV N-NTD, and is involved in crystal packing in the monoclinic form. In the cubic form, the monomers form trimeric units that stack in a helical array. Comparison of crystal packing of SARS-CoV and IBV N-NTDs suggests a common mode of RNA recognition, but they probably associate differently in vivo during the formation of the ribonucleoprotein complex. Electrostatic potential distribution on the surface of homology models of related coronaviral N-NTDs suggests that they use different modes of both RNA recognition and oligomeric assembly, perhaps explaining why their nucleocapsids have different morphologies.