997 resultados para Verdade Filosofia moderna
Resumo:
[cat] La present investigaci parteix de la urgncia de revisar la poesia catalana contempornia des dels parmetres de la teoria literria que abracen la representaci del desig. Partint de lestreta vinculaci entre aquest marc teric i les noves formulacions del subjecte lric postmodern, hem proposat lestudi de tres grans potiques que han marcat, cada una delles en el seu context socioliterari, un punt dinflexi a la poesia catalana des daquest quadre teric: Gabriel Ferrater, Maria-Merc Maral i Enric Casasses. Per aquest motiu, lobjectiu central de la tesi s demostrar, a travs de la categoria del desig, com lalteritat eroticoamorosa s un dels centres de representaci i experimentaci dels lmits del subjecte potic i quins efectes t en la construcci de la identitat textual i en el que hem anomenat matria-emoci. La tesi no pretn ser un estudi comparatiu dels tres autors, sin que, capturant les tres trajectries en parallel, situa cada potica en un punt de no retorn respecte al desig i la seva representaci. Ats aix, s, metafricament, el signe desig, en els seus tres plans, el que unifica els tres paradigmes que hem sotms a anlisi: Gabriel Ferrater com a referent, Maria-Merc Maral en qualitat de significat i Enric Casasses, portador del significant. El primer captol va ms enll de la ruptura moderna entre escriptura i exaltaci duna subjectivitat nica i monoltica, per comprendre en qu consisteix la dissoluci del jo lric en tant que fonament de lenunciaci del subjecte en el vers. s una proposta metodolgica que, prenent com a centre lintent de construcci duna teoria del poema basada en lexpansi del jo cap a lAltre, analitza algunes de les variables retriques i ontolgiques que coparticipen en la formulaci terica de subjecte lric incomplet o fragmentat en el moment denunciar-se. Daquesta manera, amb una voluntat de teixir uns tems terics per on circuli el concepte de jo lric versus lAltre (poesia de lalteritat, llei de lassentiment, apropiaci de lenunciat o, sobretot, matria-emoci), lescriptura potica es concep com un joc de forces entre la performativitat del subjecte lric i la recerca de la seva prpia subjectivitat. Aquesta crisi del subjecte i la impossibilitat de restituir una relaci unilateral respecte a lAltre, cobren una especial rellevncia quan el motor o fora que activa la relaci dalteritat s el moviment que impulsa el jo fora de les seves prpies estructures per atnyer laltre/a (subjecte desitjat) o absorbir-lo: el desig. La segona part del primer captol est destinada a definir les aproximacions teriques sobre la representaci del desig encercades en un posicionament postestructuralista conjuminat amb la crtica literria feminista, que ens permeten assentar les coordenades interpretatives per portar a terme lestudi de la formalitzaci de tres subjectes lrics que cerquen en lescriptura el seu propi esdevenir com a subjectes desitjants. Aix s que al llarg del segon captol hem interrogat les tres potiques resseguint els espais comuns erigits en la nostra proposta de marc interpretatiu. Per fer-ho, ens hem centrat en Les dones i els dies de Gabriel Ferrater, amb especial mfasi a Teoria dels cossos. En el cas de Maria-Merc Maral, hem estudiat exhaustivament el primer poemari que inaugura lescriptura del desig lsbic, Terra de Mai, tot establint una contigitat temtica amb Sang presa (dins de La germana, lestrangera). I, finalment, hem resseguit la poesia dEnric Casasses duna forma transversal, a partir de les obres ms significatives entorn al subjecte de recerca, com ara La cosa aquella, Alqumia damor (dins de Comenament dels comenaments i ocasi de les ocasions), Dequivocar-se aix, Cal i, sobretot, Dom. Drama en tres actes. Primer de tot, hem definit les coordenades del subjecte desitjant en relaci amb el subjecte del desig, la qual cosa ens ha exigit lanlisi de lenunciaci del jo lric, respectivament. La recerca de les directrius fundacionals de les subjectivitats lriques actives des del moment en qu sorgeix la demanda del desig (implcita o explcita), han fet palesa, progressivament, la problemtica suficincia ontolgica del subjecte que deriva, al seu torn, de lencontre amb laltre/a. Aix hem arribat a mesurar la distncia inexorable que separa el jo del tu, amb resultats ben diferents. Ferrater, que anihila sorprenentment el subjecte lric, ha estat el primer port duna singladura que, en arribar a Maral, ens ha perms conixer la continutat del ser: el despertar del desig s lorigen de la individuaci dels subjectes agents del plaer en detriment de la compleci identitria. I hem navegat, finalment, fins a Casasses, qui defensa al llarg de la seva obra una individuaci com a centre tic de lacte amors. En una segona part, hem estudiat la representaci de laltre/a en cada corpus potic. En el cas de Ferrater, les dones no noms activen lalteritat eroticoamorosa concreta en cada poema, sin que, des dun punt de vista metapotic, esdevenen constitutives de la subjectivitat lrica en la recerca de la identitat que t lloc al llarg de Les dones i els dies. Partint de la figura de Teseu, poema que emmiralla i significa el procs descriptura potica, hem explorat la formalitzaci del desig en funci de les diferents representacions de la dona en parallel amb les posicions enunciatives del jo lric. Al llarg daquest recorregut, la representaci del cos del desig (la fragmentaci, la carcia, la mirada, etc.) i lespai on aquest cos sesdev (la cambra), han estat els dos epicentres mitjanant els quals hem concls que la dona es presenta com un cos resistent que guia el jo lric a negar, paradoxalment, el mateix desig. La impossibilitat de satisfer el desig es manifesta, aix, amb una reformulada prdua dels lmits del subjecte desitjant. En els versos maralians el desig emergeix com un gran torrent que arrossega al jo lric a mesurar-se en la distncia que la separa de laltra. A partir de laltra especular, les primeres sextines de Terra de mai obren un nou ordre del jo i del tu en el discurs amors: lequivalncia fsica dels cossos amants/amats extrema la fusi tant fsica com amorosa que es convertir en lacci transformadora i afirmativa de la identitat. Amb aix, Maral desarticula la gesti fallogocntrica del desig i lubica com una categoria des de la qual emprn la construcci duna subjectivitat lrica femenina i lsbica. En aquest sentit, mitjanant la presncia ntida duna exploraci i reconstrucci del cos de dona albirat des del desig homoertic, la poeta desplega la renovaci duna simbologia ertica que configura un cosmos corporal totalment nou: cossos daigua i sang. Maral busca en els fluids corporals femenins (laigua, la sang menstrual, la sang del trau o, fins i tot, el vmit), la transposici dels marges corporals als textuals, convertint el poema no en un parallel verbal de lexperincia del desig sin en un parallel corporal. En un primer moment, la representaci de laltra s indissociable de les imatges especulars (aigua o mirall). Aquesta s la fase de continutat, de la compleci identitria a travs de lexperincia de la jouissance, i est constituda per tres eixos: la confusi dels lmits entre el jo i la seva altra, la fusi de les dues subjectivitats i lafirmaci de la unicitat amb el verb som. A continuaci, hem resseguit com aquest ser u es trenca a mesura que el jo potic es va singularitzant. Aquest segon moment s on el desig irromp al llenguatge del plaer i es converteix en una passi altament destructiva. La dissimilaci amb el tu i la nostlgia de la falla utopia duna fusi absoluta bolquen el poema cap a un jo potic mutilat, que cerca un cos absent i lespai de plenitud dun subjecte lric que es troba irreparablement ferit (Sang presa). La poesia de Casasses trava la representaci de laltre amors en la modalitat dialgica dels versos (el parlar). El fenomen de lenunciaci potica casassiana semmarca en unes estructures poemtiques que invoquen, des de lorigen, el Tu, apellant, aix, al problema estrictament postmodern de la unicitat del jo lric i de la identitat en el procs descriptura. Ats aix, el poema es convertir en un dir ofert a lAltre com a demanda del llenguatge, motiu pel qual el desig emergeix com a motor de lescriptura potica. Abans dendinsar-nos especficament a leclosi del Tu en tant que altre amors, ha calgut esclarir les coordenades generals del Tu en majscules per esbossar els trets fonamentals de la significaci potica. Aix, doncs, hem analitzat com es despleguen els diferents tu en lenunciaci, ja sigui quan aquest refereix al lector o a la poesia (recursos metapotics), quan correspon a lamor/desig (governador del subjecte de lescriptura) i, finalment, quan el tu condensa laltre amors (amor particular). En aquest darrer cas, hem proposat una possible escala de transcendncia del tu respecte al jo lric: dun tu amors totalitzador (la lluna) fins al subjecte del desig, la dona. Parallelament, la representaci de lamada s indissociable del concepte democi lrica creada a travs de la modelitzaci del dir del jo potic. Per aquest fet, hem classificat la irrupci del subjecte desitjat en diferents graus de referencialitat: el tu present, el tu absent i el tu de destinaci. En un tercer apartat, hem intentat respondre a una de les grans problemtiques que giren entorn a les escriptures del desig: s possible la seva representaci? Ferrater ens enfronta davant de lindicible. La potica ferrateriana se situa en un distanciament deliberat de les emocions, la qual cosa circumscriu lexpressi del desig en el marc dall incomunicable de lexperincia. Consegentment, hem abordat la formalitzaci del desig a travs del concepte dimaginaci tot analitzant com el poeta aconsegueix elevar lenergia emotiva del llenguatge a partir de les relacions entre la paraula i els seus absents, i com aix ens permet parlar del poema en tant que matria-emoci. Aix mateix, hem concls que Ferrater captura lindicible en el text jugant amb els lmits representatius del llenguatge. Per abordar les escriptures del desig maraliana i casassiana hem recorregut als plecs de la matria-emoci encarats a lcart: la fractura de lepidermis del poema causada per lerupci de la vida corporal, pulsional i afectiva del subjecte de lescriptura. El ritme pulsional del desig (escena descriptura i escena amorosa) i la veu (poiesis) es converteixen en els fonaments de la construcci dunes subjectivitats lriques que sinscriuen en una posici femenina, all on el cos amb estat dapetncia cerca la continutat en lescriptura. Concretament, hem resseguit la formalitzaci de labsncia de laltra en els versos de Maral, la qual recorre a figuracions com lespera, el buit, la desfeta del mirall, lassassinat dels cossos en plenitud, entre altres imatges que activen el salt de leros al thanatos; aix com, tamb, les estructures interrogatives que signifiquen la impossibilitat dexperimentar el desig del desig de laltra. Respecte a lobra de Casasses, el poeta troba en la forma dramtica el mitj idoni per experimentar les possibilitats de la representaci del desig: Dom. Mitjanant una exegesi detallada del drama, hem pogut concloure que, tal com postula Barthes, lnica construcci textual possible dall amors es troba en formular el que t dintractable, i aix noms es pot representar a partir de lacci mateixa. Talment, Casasses porta a lextrem la modalitat dialgica prpia de la seva poesia per escenificar lencontre amors i la construcci in progress del subjecte desitjant a travs del dir-se lamor. Finalment, la investigaci intenta oferir una resposta al voltant de la conjunci desig, subjectivitat lrica i identitat. Aquestes tres coordenades ens permeten elevar les diferents representacions del desig a lalada de les millors potiques contempornies. Ltica i lesttica ferrateriana es congreguen en lespai de lerotisme moral. Ferrater concep el vers com un mtode fenomenolgic a travs del qual inscriu una actitud potica que no es pot pensar sense la formalitzaci del subjecte desitjant. Ats aix, amb Les dones i els dies sinaugura la categoria del desig en relaci amb els lmits dexpressi del subjecte lric. Maral obre les portes a lespai literari femen i lsbic amb una escriptura potica creadora de nous mbits per a lexpressi del desig. La cerca dun nou ordre simblic en el llenguatge potic est estretament vinculada amb la construcci duna subjectivitat tant poltica com potica, un dels trets principals de la qual s la reivindicaci i afirmaci del plaer sexual femen. Daquesta manera, el desig a lobra de la poeta s portador duna actitud i praxi poltica que troba la seva mxima expressi en la conquesta duna llengua abolida. Per acabar, Casasses invoca lespai de la paraula viva per articular lacompliment de la funci potica. A travs de la poesia recitada, ja sigui des dun punt de vista teric com en la seva performance escnica, construeix una nova i fundacional experincia potica que troba el seu parallel amb lexperincia amorosa. En aquest nou espai de circulaci de la paraula potica hi situa una subjectivitat lrica fundada en el moviment tic cap a laltre encarnat en el cos, la veu i el ritme.
Resumo:
En la lnia iniciada per la Introducci als estudis cartesians (Anuari de la Socierat Catalana de Filosofia, IV, 1990-91, pp. 125-176; reeditada a Societat Catalana de Filosofia, Estudis Cartesians, Barcelona, 1996, pp. 131 -217) i seguida per la lntroducci als estudis hobbeians (Anuari de la Socierar Catalana de Filosofia, VII, 1995, pp. 73-152), presentem aquesta Introduai als estudis fichteanS com a crtica bibliogrfica amb una doble funci: per a l'orientaci de l'esrudiant de filosofia en l'evoluci de la literatura fichteana, i coma drecera pera apropar-se a l'estat de la qesti en la recerca historiogrfica especialitzada. Aquesta publicaci s resultat de la tasca dura a terme en dos seminaris consagrats a la filosofia transcendental de Kant a Fichte, dins del programa de doctorar Idealisme i modernitat de la Universitat de Barcelona (1996-98), i s'inscriu en el projecre de recerca El model transcedental en la filosofa moderna i contemporania reconegut i finanat at pel Ministeri d'Educaci i Cultura (PB 97-0884). Esperem que sigui una comtribuci til per a la incorporaci de la recerca universitria al nostre pas -ms enlla dels capricis de les modes i de les actualitats efmeres- a les lnies de treball rigoroses i internacionalment reconegudes sobre l'idealisme alemany i sobre Fichte en concret.
Resumo:
Kirjoitus perustuu puheenvuoroon Tieteellisten seurain valtuuskunnan jrjestmn Unescon Maailman tiedepivn 10.11.2005.
Resumo:
Aquest treball t per objectiu mostrar que el joc constitueix un dels trets inherents de la cultura universal i, per extensi, de la tradici occidental. Naturalment, el joc ha estat objecte de diverses consideracions morals, lligades en ms duna ocasi a la religi. En alguns moments i tamb des del cristianisme shan condemnat amb rigor i severitat les prctiques ldiques i, molt especialment, els jocs datzar i el mn dels espectacles. De fet, la realitat histrica aqu analitzada a travs del cas concret del jeu de paume confirma lexistncia duna activitat ldica ben significativa que, malgrat totes les prevencions, va ser tolerada i fins i tot aprovada pels humanistes del Renaixement en acceptar la seva vlua educativa. Sortosament, aquells savis humanistes comptaven amb leutraplia, una virtut darrel aristotlica que va ser cristianitzada per sant Toms dAquino i que, com es veur a continuaci, tamb va arribar a casa nostra a la Baixa Edat Mitjana a travs de Francesc Eiximenis. Si alg pensa que la gent dabans no es divertia, comet un gran error, perqu el nostre passat histric s curull de jocs i activitats ldiques. Nogensmenys, leutraplia tamb es perfila com una virtut social, tal com apareix en diferents autors de lEdat Moderna, com ara Cervantes, Gracin i Feijoo.
Resumo:
Este artculo presenta una articulacin de las ideas de duracin, cosmicidad, proximidad y finitud a modo de puntos definidores de un ethos cercano al de la sostenibilidad y contrapuesto al Gestell heideggeriano de la tcnica moderna, al nihilismo indistante del consumismo y a la retrica de la innovacin tecnolgica.
Resumo:
Este artculo presenta una articulacin de las ideas de duracin, cosmicidad, proximidad y finitud a modo de puntos definidores de un ethos cercano al de la sostenibilidad y contrapuesto al Gestell heideggeriano de la tcnica moderna, al nihilismo indistante del consumismo y a la retrica de la innovacin tecnolgica.
Resumo:
Este artculo presenta una articulacin de las ideas de duracin, cosmicidad, proximidad y finitud a modo de puntos definidores de un ethos cercano al de la sostenibilidad y contrapuesto al Gestell heideggeriano de la tcnica moderna, al nihilismo indistante del consumismo y a la retrica de la innovacin tecnolgica.
Resumo:
Este artculo presenta una articulacin de las ideas de duracin, cosmicidad, proximidad y finitud a modo de puntos definidores de un ethos cercano al de la sostenibilidad y contrapuesto al Gestell heideggeriano de la tcnica moderna, al nihilismo indistante del consumismo y a la retrica de la innovacin tecnolgica.
