Consuetudini e privilegi della città di Messina, sulla fede di un codice del XV secolo posseduto dalla Biblioteca comunale di Palermo, pubblicati da R. Starrabba

[Coutume. Messine. 1901]

RefWorks i la biblioteca de la UVic: una experiència per compartir

Es presenta la bibliografia del professor Segimon Serrallonga amb el gestor de bibliografia RefWorks, aprofitant les funcionalitats d'adjuntar el text complet i de publicar-ho a internet amb el mòdul RefShare.

El Misterio de la biblioteca Mil.lènium o cómo promover relaciones colaborativas desde la participación del alumnado = The Mystery of the Mil.lènium Library: How to Promote Collaborative Relationships Through Student Participation

La pedagogía crítica acentúa la falta de neutralidad de la escuela respecto a las relaciones de poder que existen en la sociedad. Su propuesta consiste en modificar las relaciones de poder en el aula en el sentido de transformar las relaciones coercitivas –las que reproducen las relaciones existentes– en relaciones colaborativas partiendo del reconocimiento y la participación de los alumnos en las actividades escolares. Desde esta perspectiva, uno de los objetivos de las actividades es que los niños produzcan «textos identitarios», entendidos como artefactos que los alumnos se pueden apropiar para promover su desarrollo cognitivo. El artículo muestra el trabajo educativo integrado desde Educación Infantil hasta 6.º de Primaria de una escuela de la provincia de Girona en la que el 97% de los alumnos es de origen extranjero y cuyo propósito es incrementar las habilidades lingüísticas orales y escritas en la lengua escolar, así como la utilización de otros lenguajes multimedia. La unidad didáctica consiste en la elaboración de un cuento a lo largo de un curso escolar por parte de todo el alumnado con la ayuda de los profesores, de dos autores y de tres ilustradores. Cada ciclo escolar decide los personajes y el escenario y explicita textualmente el transcurso de la acción. Los ilustradores producen las imágenes y los autores posibilitan la transición de aquello que ha elaborado un ciclo al producto del siguiente. La actividad basada en la participación y la utilización de procedimientos democráticos de decisión se inserta en la propuesta educativa y lingüística de la escuela, así como en sus concreciones curriculares. Los resultados muestran que los textos construidos por los niños se apoyan en sus «fondos de conocimiento» sociales y familiares y constituyen una fuente de progreso en la consecución de las competencias básicas y en la construcción de valores democráticos

Los planes municipales de bibliotecas: contextualización y situación en Cataluña

Se analizan las funciones de la biblioteca pública previstas en las últimas pautas internacionales IFLA/UNESCO para bibliotecas públicas. Se destaca que, para poder hacer frente a los nuevos retos, la biblioteca pública necesita trabajar en una doble perspectiva: el trabajo en red y el trabajo de cooperación en el territorio. Se consideran los planes municipales de bibliotecas como una herramienta que ha de velar por la adecuación del servicio bibliotecario al entorno en el que se desarrollan los servicios y que deben asimismo garantizar el trabajo de cooperación de la biblioteca pública en el territorio. Se analiza la situación en Cataluña en lo que se refiere a la elaboración de planes municipales de bibliotecas. El trabajo concluye con una bibliografía temática.

Disseny, estructura i característiques d'una xarxa de CDROM en una biblioteca universitària.

En aquest article es descriu la implementacio d'una xarxa de CD-ROM en una biblioteca universitària, així com la integració d'aquesta en una unitat de documentació. Es comenten les característiques de la xarxa,problemes tècnics, llicències de xarxa i aspectes d'ampliació i accés remot. Son especialment destacables els menús, el disseny dels sistemes de control estadístic centralitzat i les possibilitats de connexió des de sistemes VAX-DIGITAL. Un dels aspectes mes importants es la integració electrónica de serveis, que permet, des del mateix terminal i de forma selectiva, accedir a la consulta del catáleg propi i a les utilitats de la xarxa (processadors de textos, gràfics), consultar bases de dades bibliográfiques en CD-ROM o suport magnetic, i disposar d'un subsistema automatitzat d'obtenció de documents per demanar articles, comprovar l'estat de la petició i realitzar amplis controls administratius i estadístics.

Blocs a la biblioteca penitenciària: un taller de dinamització cultural

Es descriu el taller de promoció cultural que encoratja un grup d'interns a crear i publicar blocs, i que es va iniciar l'estiu de 2006 al Centre Penitenciari de Joves de Barcelona, com una col·laboració entre el punt Òmnia i la biblioteca del centre i la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona. Els objectius han estat promoure l¿educació dels reclusos i millorar-ne el nivell d'informació, animar-los a llegir i escriure més, despertar o potenciar les pròpies habilitats tecnològiques, i ampliar el contacte que tenen amb el món exterior. Es presenten les biblioteques de presó com un agent de suport al desenvolupament intel·lectual, social i cultural dels interns, que pot ajudar-los en el camí de la superació personal. Es fa una valoració crítica de la resposta dels reclusos; l'experiència es considera positiva. I es fa una reflexió doble: sobre el fet que Internet dins la presó és un dret exigible que pot afavorir la integració social i laboral dels interns, i sobre certes necessitats de la biblioteca de presó, entesa com un instrument que influeix en aquesta futura integració.

Política local d'informació i biblioteca pública

S'analitza la relació entre la biblioteca pública i la política local d'informació. Es destaca la necessitat que les administracions desenvolupin, en l'àmbit local, sistemes d'informació per a sistematitzar i posar a disposició del ciutadà la informació generada des de l'Administració i d'altres agents municipals. Una de les funcions destacables de la biblioteca pública és facilitar l'accés a la informació. Això fa que la biblioteca tingui un paper clau en la participació en les polítiques locals d'informació. Es presenten exemples d'iniciatives vinculades a aquests àmbits i propostes d'actuació, tant per als ajuntaments com per a les pròpies biblioteques.

La Biblioteca del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona

Es descriu el servei de biblioteca del Centre Penitenciari de Joves de Barcelona. En primer lloc es fa una breu explicació de l'organització del centre penitenciari per unitats de convivència, així com de les principals característiques dels seus interns (edat, medi sociocultural, nivell cultural, estudis en curs, etc.). Posteriorment es descriu pròpiament el servei de biblioteca del centre des de diferents punts de vista: administració, serveis, pressupost, personal, localització i condicionament, fons, catàleg i promoció i difusió. Per últim, es comparen i valoren les principals dades d'aquest servei amb les que estableixen les recomanacions de l'IFLA per a biblioteques de presó.

Reflexions sobre la mesura de la qualitat en la biblioteca

Aproximació teòrica al concepte d'avaluació a la biblioteca: definicions i teories proposades sobre què i com avaluar i evolució del concepte (des d'un enfocament quantitatiu a la preocupació per l'impacte, passant per l'enfocament qualitatiu). Tot i haver avançat, s'ha de treballar més en qüestions de caire terminològic i metodològic, en la recerca de nous indicadors que mesurin adequadament l'impacte, i en la col·laboració entre els agents (bibliotecaris, usuaris, avaluadors, etc.) que intervenen en l'avaluació.

Estadísticas e indicadores de rendimiento de colecciones y servicios bibliotecarios de carácter electrónico: estudio de caso de las revistas electrónicas

Se analiza el uso de estadísticas e indicadores de rendimiento de productos y servicios electrónicos en los procesos de evaluación bibliotecaria. Se examinan los principales proyectos de definición de estadísticas e indicadores desarrollados durante los últimos años, prestando especial atención a tres de ellos: Counter, E-metrics e ISO, y se analizan las estadísticas que actualmente ofrecen cuatro grandes editores de revistas electrónicas (American Chemical Society, Emerald, Kluwer y Wiley) y un servicio (Scitation Usage Statistics) que aglutina datos de seis editores de revistas de física. Los resultados muestran un cierto grado de consenso en la determinación de un conjunto básico de estadísticas e indicadores a pesar de la diversidad de proyectos existentes y de la heterogeneidad de datos ofrecidos por los editores.

Avaluació de les metadades com a eina d'indexació i recuperació al web de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona

Coincidint amb la renovació del web de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona, al mes de juny s'inicià un procés d'avaluació amb l'objectiu de replantejar la utilització de les metadades com a eina d'indexació i recuperació de continguts de pàgines web. L'article s'estructura en tres parts principals. En una primera part, s'estableixen els antecedents del web de la Biblioteca, l'origen i la forma de la inclusió de metadades en les seves pàgines i l'evolució del tema fins a arribar al moment de l'avaluació. Tot seguit, s'exposen totes les dades analitzades en el procés d'avaluació fet, partint de conceptes i aspectes teòrics fonamentals de l'anàlisi de contingut. L'apartat de conclusions amb què finalitza l'article parteix de la interpretació de les dades dels dos processos de manera relacionada per oferir un seguit d'indicacions o pautes que cal tenir en compte en el replantejament de la utilització de metadades com a eina de representació de contingut i de recuperació d'informació de les pàgines web de la BUB.