1000 resultados para Seguretat pública -- Girona (Catalunya ) -- Avaluació
Resumo:
This study is built up on the need to enhance the thinking over the decisions taken and the performances carried out by teachers and students in secondary education with regard to the evaluation of the learning result. The problem lies in that the information and - or - the results gathered from the evaluation practices do not always entail a serious consideration of these data. Hence the lack of a systematic modification of the educational practices. In this study a range of self-questioning tools are proposed in order to enhance the teachers and students' ability to think about this topic as well as their ability to evaluate themselves. The proceeding has been the following: a) the issues that generate conflict have been identified according to the dimensions and categories of this research; b) a model to build the tools has been elaborated; c) finally, questions have been constructed for each one of the conflicts previously specified. This has been done bearing in mind the theoretical framework that has been chosen to carry out this research. The mechanism that is proposed here is formed by five tools for the teachers and one for the students. Each tool consists of a) the definition of the problem; b) the goal of the tool, and c) the three levels of consideration. In the first level, general questions are put forward in order to be discussed either individually or in a group. The goal of this activity is to gain consciousness of the key issues in order to solve the problems. In the second level, a more structured guide is proposed. Its goal is to direct the practice of the reflection of the issues that generate a conflict. Finally, in the third level, a method is proposed to increase the reflection and the viewpoints of this reflection, like written documents, web pages, specific references, experiences, and opinions about the topic.
Resumo:
Els polmers sn una srie de compostos que troben un ampli ventall d'aplicacions en la indstria actual. Un exemple sn les espumes de poliuret, estructures de tipus cellular obtingudes mitjanant la reacci qumica entre compostos de tipus isocianat i compostos de tipus poliol (politers amb diferent nombre de grups hidroxil). s imprescindible l's d'additius d'estructura tensioactiva (surfactants de silicona) per estabilitzar el procs d'espumaci i per proporcionar una estructura cellular ordenada i homognia en mida i distribuci. La sntesis i caracteritzaci de les molcules precursores (polihidrosiloxans i politers alllics), l'estudi de la reacci d'hidrosililaci com a via d'obtenci dels diferents surfactants per reacci d'addici entre els polihidrosiloxans i els politers alllics i la caracteritzaci i avaluació en formulacions comercials de poliuret dels surfactants sintetitzats han constitut els objectius del present treball. MEMRIA La Tesi Doctoral ha estat presentada seguint el segent esquema: CAPTOL I. INTRODUCCI A LA QUMICA DEL POLIURET. Es presenten els principis de la qumica del poliuret, fent esment dels recents avenos en la sntesis i caracteritzaci d'aquests compostos polimrics, aix com un apartat concret centrat en els surfactants de silicona. Es presenten les estructures habituals d'aquests compostos comercials i es detallen les reaccions de sntesi i les caracterstiques fsiques que aquests compostos proporcionen a les espumes de poliuret. CAPTOL II. OBJECTIUS. 1.- Sntesis y caracteritzaci d'una mplia gamma de poliglicols alllics i de polihidrosiloxans amb grups hidrur reactius, ambds precursors d'estructures polimriques de tipus surfactant. 2.- Estudi de la reacci d'hidrosililaci com a via de formaci d'enllaos Si-C no hidrolitzables, mitjanant la reacci d'addici entre els substrats alllics insaturats i els polisiloxans amb grups hidrur reactius. 3.- Caracteritzaci de les estructures polimriques de tipus surfactant sintetitzades i avaluació d'aquestes en formulacions de poliuret, a fi de relacionar l'estructura qumica d'aquests oligmers amb els efectes fsics que originen en l'espuma de poliuret. CAPTOL III. SNTESI I CARACTERITZACI DE SUBSTRATS ALLLICS INSATURATS DE TIPUS POLIGLICOL. S'han caracteritzat per HPLC-UV una srie de polietilenglicols comercials. S'ha estudiat la reacci de derivatitzaci alllica sobre els grups hidroxil dels politers comercials (PEG, PPG i copolmers PEG-PPG) i s'han caracteritzat exhaustivament els productes sintetitzats (1H,13C-RMN, GC, GC-MS, FTIR, ESI-MS, HPLC-UV). S'ha iniciat un estudi de polimeritzaci aninica sobre nous epxids amb un punt de diversitat molecular, sintetitzant-se i caracteritzant-se els corresponents nous politers obtinguts. CAPTOL IV. SNTESI I CARACTERITZACI DE POLIHIDROSILOXANS REACTIUS. S'estudia la sntesis de polihidrosiloxans amb grups hidrur reactius, mitjanant la reacci de polimeritzaci aninica d'obertura d'anell ("AROP, anionic ring opening polimerization") i mitjanant la reacci de polimeritzaci per equilibraci catinica. Es presenta una caracteritzaci exhaustiva dels productes sintetitzats i es descriu la naturalesa de la microestructura polimrica a partir de la distribuci bivariant dels copolmers PDMS-co-PHMS (poli(dimetilsilox)-co-poli(hidrometilsilox)). CAPTOL V. ESTUDI SISTEMTIC DE LA REACCI D'HIDROSILILACI. S'ha estudiat la reacci d'hidrosililaci amb la finalitat de sintetitzar estructures copolimriques poliglicol-polisilox a partir de la reacci de polisiloxans hidrur reactius i politers alllics. S'han provat diferents catalitzadors (Pt/C 5%, cat. de Speier i cat. de Karstedt), s'han sintetitzat diferents estructures tensoactives (lineals i ramificades) i s'ha modelitzat les diferents reaccions secundries observades, per presentar un estudi mecanstic de la reacci d'hidrosililaci aplicada a la sntesis de molcules d'elevat PM a partir de la reacci entre substrats alllics insaturats i polihidrosiloxans. CAPTOL VI. AVALUACI DELS SURFACTANTS EN FORMULACIONS DE POLIURET. S'ha estudiat la idonetat dels surfactants de silicona sintetitzats en diferents formulacions de poliuret comercials. S'ha relacionat el comportament fsic d'aquests surfactants en les espumes de poliuret amb la seva estructura qumica a partir de l'anlisi per microscpia electrnica de rastreig. CAPTOL VII. CONCLUSIONS. S'han esposat les conclusions extretes de cada captol.
Resumo:
En aquesta tesi doctoral es va estudiar la preparaci de pptids biarlics en fase slida. En primer lloc, es varen borilar residus de fenilalanina o tirosina presents a la seqncia peptdica a travs duna reacci de Miyaura. A continuaci, es varen arilar els boronats resultants a travs duna reacci de Suzuki-Miyaura sota irradiaci de microones, utilitzant diversos halurs daril i haloaminocids. La metodologia trobada es va estendre a la preparaci de pptids biarlics cclics. Aquesta aproximaci presenta lavantatge devitar la sntesi en dissoluci i la purificaci del boronoaminocid. A ms, permet la preparaci duna mplia diversitat de pptids biarlics a partir dun nic boronopptid. Lavaluació de lactivitat biolgica dels pptids sintetitzats va permetre idenficar seqncies actives enfront dels bacteris Erwinia amylovora, Xanthomonas vesicatoria, i Pseudomonas syringae, que sn responsables de malalties greus en plantes dinters econmic com pereres i pomeres, i que varen resultar ser molt poc txics enfront cllules eucariotes.
Resumo:
The oxidative addition proved to be a useful method to prepare platinum (II) hydridotiolate by reaction of tetrakis(triphenylphosphine)platinum(0) with aminothiolate and phosphinothiolate ligands like cysteamine, cysteine ethyl and methyl Esther, 2-(diphenylphosphino)ethanetiol and 2-(diphenylphosphino)propanetiol. The complexes are square-planar and the aminothiolate or phosphinothiolate ligands are chelated to platinum (II). The hydrido ligand is trans to the sulfur and the other coordination position is occuped by a triphenylphosphine ligand. The complexes are mononuclear and they show low symmetry. The only symmetry element, the plan is broke if the ligand is branched, obtaining asymmetric complexes C1. If the ligand has electronic or esteric impediments the reaction doesn't run and the starting products are recovered. This was observed with N,N-dimethylcysteamine and penicylamine methyl esther ligands. In the special case of orthoaminotiophenol the hydridotiolate was obtained but the ligand was not chelated. The aminothiolate complexes don't show solution equilibrium. Otherwise, the complexe with 2-(diphenylphosphino)ethanetiol show an isomerisation equilibrium which forms cis isomer as a minor component. The complexe with 2-(diphenylphosphino)-propanetiol shows a conformational equilibrium between chair and twist forms. The complexes have been tested as catalyst precursors in hydroformylation and hydrosilylation reactions. The hydroformylation reaction runs only in presence of SnCl2 as cocatalyst. Catalytic activity depends on the presence of triphenylphosphine and, with less magnitude, CO and H2 pressure. We also studied the enantioselectivity using a chiral complexe. In the hydrosililation reaction, catalysts run with good results (<90%) using triethylsilane as silicon hydride. Dehydrogenative addition product has been also found in this reaction.
Resumo:
La desertificaci s un problema de degradaci de sls de gran importncia en regions rides, semi-rides i sub-humides, amb serioses conseqncies ambientals, socials i econmiques com a resultat de l'impacte d'activitats humanes en combinaci amb condicions fsiques i medi ambientals desfavorables (UNEP, 1994). L'objectiu principal d'aquesta tesi va ser el desenvolupament d'una metodologia simple per tal de poder avaluar de forma precisa l'estat i l'evoluci de la desertificaci a escala local, a travs de la creaci d'un model anomenat sistema d'indicators de desertificaci (DIS). En aquest mateix context, un dels dos objectius especfics d'aquesta recerca es va centrar en l'estudi dels factors ms importants de degradaci de sls a escala de parcel.la, comportant un extens treball de camp, analisi de laboratori i la corresponent interpretaci i discussi dels resultats obtinguts. El segon objectiu especfic es va basar en el desenvolupament i aplicaci del DIS. L'rea d'estudi seleccionada va ser la conca de la Serra de Rodes, un ambient tpic Mediterrni incls en el Parc Natural del Cap de Creus, NE Espanya, el qual ha estat progressivament abandonat pels agricultors durant el segle passat. Actualment, els incendis forestals aix com el canvi d's del sl i especialment l'abandonament de terres sn considerats els problemes ambientals ms importants a l'rea d'estudi (Dunj et al., 2003). En primer lloc, es va realitzar l'estudi dels processos i causes de la degradaci dels sls a l'rea d'inters. En base a aquest coneixement, es va dur a terme la identificaci i selecci dels indicadors de desertificaci ms rellevants. Finalment, els indicadors de desertificaci seleccionats a escala de conca, incloent l'erosi del sl i l'escolament superficial, es van integrar en un model espaial de procs. Ja que el sl s considerat el principal indicador dels processos d'erosi, segons la FAO/UNEP/UNESCO (1979), tant el paisatge original aix com els dos escenaris d's del sl desenvolupats, un centrat en el cas hipottic del pas d'un incendi forestal, i l'altre un paisatge completament cultivat, poden ser ambients classificats sota baixa o moderada degradaci. En comparaci amb l'escenari original, els dos escenaris creats van revelar uns valors ms elevats d'erosi i escolament superficial, i en particular l'escenari cultivat. Per tant, aquests dos hipottic escenaris no semblen ser una alternativa sostenible vlida als processos de degradaci que es donen a l'rea d'estudi. No obstant, un ampli ventall d'escenaris alternatius poden ser desenvolupats amb el DIS, tinguent en compte les poltiques d'especial inters per la regi de manera que puguin contribuir a determinar les conseqncies potencials de desertificaci derivades d'aquestes poltiques aplicades en aquest escenari tan complexe espaialment. En conclusi, el model desenvolupat sembla ser un sistema fora acurat per la identificaci de riscs presents i futurs, aix com per programar efectivament mesures per combatre la desertificaci a escala de conca. No obstant, aquesta primera versi del model presenta varies limitacions i la necessitat de realitzar ms recerca en cas de voler desenvolupar una versi futura i millor del DIS.
Resumo:
El cncer de prstata es el cncer ms frecuente en los hombres en muchos pases industrializados. Considerando el porcentaje de supervivencia relativa a los 5 aos (76,5%) y el estado de morbilidad que generan los tratamientos vigentes, el concepto de Calidad de Vida (CdV) del hombre mayor con cncer de prstata pasa a ser un objetivo prioritario en la intervencin sociosanitaria. Clsicamente la evaluacin del impacto que generan los sntomas se ha determinado por la frecuencia y el nmero de sntomas asociados a la enfermedad y al tratamiento. A nuestro parecer, lo ms apropiado es realizar el anlisis objetivando adems el impacto que generan en la actividad de vida diaria de los afectados. Este artculo tiene un doble objetivo. Primero, evaluar los beneficios de un programa de ejercicio de fuerza adaptado a la enfermedad y al tratamiento de cncer de prstata. Segundo, identificar los sntomas ms relevantes del cncer de prstata desde la perspectiva del paciente y el impacto que generan a la Calidad de Vida del hombre mayor. La propuesta metodolgica se basa en la triangulacin metodolgica entre mtodos secuencial, (cuantitativo y cualitativo). En los resultados se observa una mejora significativa de la Calidad de Vida del enfermo, mediado indirectamente por la mejora del sntoma de incontinencia y el dolor. As mismo se observa una mejora de la capacidad de la fuerza y resistencia muscular ms evidente en las extremidades inferiores. Queda cientficamente demostrada la eficacia de un programa de ejercicio fsico de fuerza adaptado a los sntomas que genera la enfermedad y el tratamiento de cncer de prstata en la mejora de la Calidad de Vida de la persona mayor.
Resumo:
Amb la finalitat de garantir la seguretat dels consumidors i del medi ambient, a la UE els aliments modificats genticament (MG) estan sotmesos a un rigors procs d'autoritzaci que inclou: caracteritzaci molecular del transgn i anlisis comparatives a nivell nutricional i agronmic. L's de tcniques de profiling per avaluar la possible existncia d'efectes no esperats derivats de la inserci i/o expressi del transgn s'ha proposat com a una eina complementria per l'avaluació de la seguretat alimentria. L'objectiu de la present tesis s avaluar la variabilitat associada a la inserci i expressi de transgens en plantes, utilitzant com a exemple el blat de moro MON810. Es pretn complementar les aproximacions ja existents basades en l'estudi de parmetres concrets mitjanant les tcniques de profiling. Des del punt de vista transcriptmic i protemic, les varietats de blat de moro MON810 semblen ser substancialment equivalents a les seves varietats comparables no-MG. En conseqncia, s possible la producci de plantes MG amb el mnim d'efectes no esperats.
Disseny d'agents fsics: inclusi de capacitats especfiques per a l'avaluació de l'eficincia d'accions
Resumo:
L'experincia de l'autor en la temtica d'agents intelligents i la seva aplicaci als robots que emulen el joc de futbol han donat el bagatge suficient per poder encetar i proposar la temtica plantejada en aquesta tesi: com fer que un complicat robot pugui treure el mxim suc de l'autoconeixement de l'estructura de control inclosa al seu propi cos fsic, i aix poder cooperar millor amb d'altres agents per optimitzar el rendiment a l'hora de resoldre problemes de cooperaci. Per resoldre aquesta qesti es proposa incorporar la dinmica del cos fsic en les decisions cooperatives dels agents fsics unificant els mns de l'automtica, la robtica i la intelligncia artificial a travs de la noci de capacitat: la capacitat vista com a entitat on els enginyers de control dipositen el seu coneixement, i a la vegada la capacitat vista com la utilitat on un agent hi diposita el seu autoconeixement del seu cos fsic que ha obtingut per introspecci. En aquesta tesi es presenta l'arquitectura DPAA que s'organitza seguint una jerarquia vertical en tres nivells d'abstracci o mduls control, supervisor i agent, els quals presenten una estructura interna homognia que facilita les tasques de disseny de l'agent. Aquests mduls disposen d'un conjunt especfic de capacitats que els permeten avaluar com seran les accions que s'executaran en un futur. En concret, al mdul de control (baix nivell d'abstracci) les capacitats consisteixen en parmetres que descriuen el comportament dinmic i esttic que resulta d'executar un controlador determinat, s a dir, encapsulen el coneixement de l'enginyer de control. Aix, a travs dels mecanismes de comunicaci entre mduls aquest coneixement pot anar introduint-se als mecanismes de decisi dels mduls superiors (supervisor i agent) de forma que quan els parmetres dinmics i esttics indiquin que pot haver-hi problemes a baix nivell, els mduls superiors es poden responsabilitzar d'inhibir o no l'execuci d'algunes accions. Aquest procs top-down intern d'avaluació de la viabilitat d'executar una acci determinada s'anomena procs d'introspecci. Es presenten diversos exemples per tal d'illustrar com es pot dissenyar un agent fsic amb dinmica prpia utilitzant l'arquitectura DPAA com a referent. En concret, es mostra tot el procs a seguir per dissenyar un sistema real format per dos robots en formaci de comboi, i es mostra com es pot resoldre el problema de la collisi utilitzant les capacitats a partir de les especificacions de disseny de l'arquitectura DPAA. Al cinqu captol s'hi exposa el procs d'anlisi i disseny en un domini ms complex: un grup de robots que emulen el joc del futbol. Els resultats que s'hi mostren fan referncia a l'avaluació de la validesa de l'arquitectura per resoldre el problema de la passada de la pilota. S'hi mostren diversos resultats on es veu que s possible avaluar si una passada de pilota s viable o no. Encara que aquesta possibilitat ja ha estat demostrada en altres treballs, l'aportaci d'aquesta tesi est en el fet que s possible avaluar la viabilitat a partir de l'encapsulament de la dinmica en unes capacitats especfiques, s a dir, s possible saber quines seran les caracterstiques de la passada: el temps del xut, la precisi o incls la geometria del moviment del robot xutador. Els resultats mostren que la negociaci de les condicions de la passada de la pilota s possible a partir de capacitats atmiques, les quals inclouen informaci sobre les caracterstiques de la dinmica dels controladors. La complexitat del domini proposat fa difcil comparar els resultats amb els altres treballs. Cal tenir present que els resultats mostrats s'han obtingut utilitzant un simulador fet a mida que incorpora les dinmiques dels motors dels robots i de la pilota. En aquest sentit cal comentar que no existeixen treballs publicats sobre el problema de la passada en qu es tingui en compte la dinmica dels robots. El present treball permet assegurar que la inclusi de parmetres dinmics en el conjunt de les capacitats de l'agent fsic permet obtenir un millor comportament collectiu dels robots, i que aquesta millora es deu al fet que en les etapes de decisi els agents utilitzen informaci relativa a la viabilitat sobre les seves accions: aquesta viabilitat es pot calcular a partir del comportament dinmic dels controladors. De fet, la definici de capacitats a partir de parmetres dinmics permet treballar fcilment amb sistemes autnoms heterogenis: l'agent fsic pot ser conscient de les seves capacitats d'actuaci a travs de mecanismes interns d'introspecci, i aix permet que pugui prendre compromisos amb altres agents fsics.
Resumo:
Durant aquests darrers anys hem pogut veure com el concepte de qualitat apareixia amb molta fora a casa nostra. En l'mbit empresarial i possiblement degut a la influncia que ha tingut la implicaci de les grans empreses en tot aquest moviment, o potser noms a la creixent competncia de les empreses estrangeres, el petit i mitj empresari del nostre pas s'ha vist obligat a obrir les portes de casa seva al que podrem definir com a la "Cultura de la Qualitat". s evident que en aquesta entrada l'administraci tamb hi ha pres part. Ara b, sovint aquest missatge a favor de la qualitat ha estat "disfressat" de la tant coneguda normativa ISO 9000. Poc a poc, sota aquestes sigles la gent s'ha fet la distorsionada idea de que aix vol dir qualitat i tot el que surti d'aix s sinnim de mala qualitat. Aix doncs, val realment la pena la implicaci en el compliment d'aquestes normes? s realment per aix pel que la majoria de les petites i mitjanes empreses del nostre entorn s'han implicat en l'assegurament de la qualitat segons la ISO 9000? I ms encara, una vegada han aconseguit el certificat de qualitat n'estan realment satisfetes de les millores que han tingut? O la nica millora important s la de la imatge externa de l'empresa? La recerca d'una resposta amb base cientfica s la que porta al desenvolupament del present treball, omplint el buit que hi ha actualment entre els treballs terics i la realitat. Aquesta tesi vol esbrinar quin ha estat l'impacte que hi ha hagut a les empreses catalanes degut a la implicaci en la normativa d'assegurament de la qualitat ISO 9000. El mtode de recerca es basar en una anlisi de les dades que es recullin d'un treball empric a realitzar en petites i mitjanes empreses de les comarques de Catalunya. Al primer captol es defineix exactament quin s l'objectiu d'aquest treball de recerca. Al captol dos es pot trobar una perspectiva del que ha estat la qualitat en la histria i de la gent que ha fet possible que prengus la importncia que ara t. La normativa d'assegurament de la qualitat ISO 9000, marc de treball d'aquesta tesi es mereix un captol apart, el tres. A partir de les hiptesis a contrastar, i la literatura sobre la gesti de la qualitat, al quart captol es defineix com es portar a terme es treball, quedant definit doncs quin ser el treball empric que s'ha portat a terme. Al cinqu captol es troben els resultats obtinguts del treball empric, aix com un anlisi descriptiu d'aquests. Les hiptesis plantejades es resolen al captol sis, mitjanant l'aplicaci de la tcnica estadstica denominada: "Anlisi cluster". Aquesta tcnica permetr veure per a quines agrupacions d'empreses es compleixen les hiptesis i per quines no, realitzant-se aix un estudi ms concret de la situaci. Finalment al captol set s on s'hi troben les conclusions d'aquest treball,analitzant-se tamb quines poden ser futures lnies d'investigaci en aquest camp.
Resumo:
S'ha analitzat el pas del paleoltic mitj al paleoltic superior a Catalunya en base a l'estudi dels jaciments de la cova dels Ermitons (Sales de Llierca, Garrotxa) i de les coves del Reclau -Arbreda, Mollet i Reclau Viver-(Seriny, Pla de l'Estany). En concret s'ha estudiat la cultura material i la fauna dels nivells mosterians tardans (paleoltc mitj final) de les coves de l'Arbreda i dels Ermitons i dels aurinyacians (paleoltic superior inicial) de les coves de l'Arbreda i de Mollet. Igualment s'han analitzat els territoris d'explotaci de la cova dels Ermitons i de les coves del Reclau. D'aquesta anlisi es desprn que els dos jaciments se situen en medis absolutament diferents. S'han analitzat els contextos geolgics dels dos llocs, s'ha fet les descripci morfolgica de cada un dels dos jaciments, aix com l'estratigrfica i sedimentolgica de cada cova. S'han datat els nivells mosterians i aurinyacians esmentats pel mtode del Carboni 14 AMS, aix com tamb els aurinyacians de la cova del Reclau Viver. S'acompanyen aquestes dades amb les anlisis paleoecolgiques corresponents que s'han pogut efectuar: palinologia, antracologia, ictiologia, herpetologia, aus, quirpters, insectvors i rosegadors. Es comparen les datacions obtingudes ambles d'altres jaciments i troballes catalans del mateix perode: l'abric Roman (Capellades, Anoia), la Roca dels Bous (Camarasa, la Noguera) i la mandbula de Banyoles (Pla de l'Estany). Cim a conclusions s'estableixen les diferncies a Catalunya entre el paleoltic mitj (cultura de l'home Neandertal) i el paleoltic superior (cultura de l'home anatmicament modern). En el segon apareix la tcnica de talla laminar, la indstria ssia ben elaborada, l'ornamentaci, la decoraci, es generalitza la importaci del slex com a matria primera, es diversifica l'utillatge ltic i hi ha una major utilitzaci de les coves. S'interpreta aquest pas dins del context geogrfic franco-ibric i es conclou que a Catalunya es caracteritza fonamentalment per dos fenments: el reemplaament abrupte i la contemporanetat. Aquesta abastaria entre 40.000 BP i el 33.000 BP segons cronologia radiocarbnica. Durant aquests temps la influncia de la cultura del paleoltic superior sobre la del paleoltic mitj seria escassa, encara que identificada per la presencia d'alguns tils de tipus paleoltic superior en el tardomosteri de la cova dels Ermitons
Resumo:
L'objectiu d'aquesta tesi s estudiar el funcionament real de la servitud catalana medieval. Per aix s'estudien els homenatges i els cobraments dels mals usos rebuts i aplicats per l'Almoina del Pa de la Seu de Girona sobre els seus remences al llarg dels segles XIV i XV i, ms concretament, entre 1331 i 1458. Aquestes dates han estat determinades per la documentaci generada per l'esmentada instituci benfica. El primer llibre de comptes conservat s de l'any 1331. En aquests llibres de comptes els pabordes encarregats de gestionar l'Almoina hi consignaven tots els seus ingressos i totes les despeses. La data final tamb ha estat fixada per la documentaci, perqu a partir d'aquest moment deixem de trobar constncia escrita del pagament dels mals usos i de la prestaci d'homenatges. La importncia dels mals usos, s a dir, aquells pagaments que gravaven als serfs pel fet de ser-ho, a la Catalunya de la baixa edat mitjana s una qesti fora de discussi. Bona part dels historiadors -Hinojosa, Vicens Vives, Freedman, etc.- atribueixen als mals usos, als homenatges i a la seva continuada exigncia els dos alaments remences contra les senyories feudals a partir de l'any 1462. Segons aquestes hiptesis, la lluita per suprimir els mals usos i aconseguir la llibertat individual s la ra de les guerres remences de finals del segle XV. Com s sabut van quedar resoltes amb la Sentncia Arbitral de Guadalupe, dictada pel rei Ferran II, que va suprimir definitivament la servitud de les terres catalanes. Malgrat la importncia que els historiadors han concedit a l'existncia dels mals usos i, sobretot, a la manca de llibertat dels remences, no hi ha estudis sistemtics sobre la seva aplicaci a la prctica. Per aix, l'objectiu d'aquesta tesi s estudiar tots els mals usos i tots els homenatges aplicats i rebuts per una sola senyoria -l'Almoina del Pa de la Seu de Girona-, els remences de la qual van participar activament en ambdues guerres i que s representativa, sense cap mena de dubte, del que succea en la dicesi gironina. A ms a ms, cal assenyalar que l'estudi comprn un perode de temps que inclou circumstncies tan cabdals com la pesta negra i la resta de catstrofes del segle XIV i el segle XV fins a la primera guerra remena. Com s sabut, els remences catalans estaven sotmesos a sis mals usos: la redempci de persones (mitjanant la qual aconseguien la seva llibertat), les firmes d'espoli forades (que havien de pagar quan es casaven en determinades circumstncies), la intstia i l'eixrquia (que gravaven la mort intestada i sense descendents), l'rsia (que penalitzava la crema accidental del mas o la masada) i la cugcia (exigida a les dones considerades adlteres). Els remences confirmaven la seva dependncia d'una senyoria en els corresponents homenatges o reconeixements de domini que havien de prestar quan n'eren requerits. Aquesta tesi consta de deu captols a ms d'una introducci (o primer captol) i d'unes conclusions. El segon captol s dedicat a la descripci de les fonts utilitzades, entre les que destaquen els llibres de comptes dels pabordes, i on queda prou palesa la importncia del fet d'haver pogut disposar d'una excepcional font seriada, a ms a ms de pergamins. El tercer correspon a l'estudi de la instituci tractada, que tenia terres a les actuals comarques del Girons, La Selva, l'Alt i el Baix Empord i el Pla de l'Estany. En el quart captol hi analitzo els problemes generats a l'hora d' intentar conixer el nombre de persones que eren prpies de l'Almoina i saber de quins masos provenien. A continuaci segueixen els quatre captols que constitueixen el cos central de la tesi. Al seu torn, la seva anlisi va ocasionar l'elaboraci dels tres darrers. En el captol cinqu s'estudien tots els homenatges rebuts per l'Almoina entre els anys 1300 i 1457, tant els que figuren en els manuals de comptes com els conservats en pergam. En total, tenim documentats 1258 dels homenatges o reconeixements de domini rebuts per la instituci. El captol segent s dedicat a l'estudi de les firmes d'espoli forades i als 424 cobraments fets per l'Almoina per aquest concepte, entre els anys 1331 i 1452. En els captols set i vuit, s'analitzen els mals usos que gravaven les sortides del domini, tant les voluntries com les involuntries. El resultat obtingut s que entre 1331 i 1458, la instituci va concedir la llibertat a 557 persones bona part de les quals van tornar a adscriure's de nou a una altra senyoria. El nombre d'aquests sortides contrasta amb el cobrament per part de l'Almoina, entre aquestes mateixes dates, de noms 105 intsties i eixrquies; dit d'una altra manera, fins l'any 1445 va ingressar diners en concepte de 23 intsties, fins el 1458 per 68 eixrquies i fins el 1406 per 14 intsties i/o eixrquies. Els captols 9 i 10 tracten del significat i les limitacions que comportaven els mals usos, com a trets definitoris de la pertinena a la servitud, sobre les persones que hi estaven sotmeses. Finalment, el darrer captol analitza el compliment de la sentncia dictada pel rei Alfons el Magnnim l'any 1457 en la que suspenia la servitud al Principat de Catalunya. Queda fora de dubte que pocs anys abans de la primera guerra remena els homenatges i els mals usos havien deixat d'aplicar-se.
Resumo:
En aquesta tesi es valora l'impacte social que comporta per a la ciutat de Vic el bastiment d'un nou sistema educatiu implantat per l'estat liberal en el transcurs del segle XIX. L'estudi s'estructura a partir de: l'anlisi del discurs i de les accions de les elits locals; de les actituds de les famlies; del sorgiment i consolidaci dels i les mestres; i de l'escola com a espai educatiu: Vic esdev un cas molt particular perqu s capital de bisbat per no de provncia; perqu exerceix una notable influncia sobre el territori i perqu s zona de frontera entre el liberalisme i el carlisme. La tesi valora fins a quin punt tots els agents implicats en la qesti educativa s'interconecten i com des de l'mbit local es viuen les transformacions del segle XIX.
Resumo:
Una sitja s una cavitat subterrnia destinada a emmagatzemar la collita, especialment de cereals. Amb el manteniment d'unes condicions ideal de temperatura i humitat els cereals s'hi poden conservar durant un llarg perode de temps, que segons Varr podria arribar als 50 anys. Aquestes excepcionals possibilitats han possibilitat que l'emmagatzematge en sitges fos un dels mtodes de conservaci de cereals a llarg termini ms utilitzat en les societats pre-industrials de tot el mn. La sitja estndard del nord-est de Catalunya s aquella que era excavada a l'argila, no portava revestiment i tenia la boca en forma de tub, de 0,77 m de dimetre mxim per 0,42 de profunditat. El perfil era de tipus cncau, amb el dimetre mxim situat en el ter central de la sitja, i un fons indistintament cncau o pla. La profunditat i el dimetre mxim es situarien entre 1,75 i 2 m., amb un marge de diferncia redudssim entre ambdues mesures. La capacitat resultant d'aquestes dimensions se situaria entre 1 i 3 tones de cereals, que en termes estndards de producci seria el resultat de la collita d'una extensi d'entre 1,5 i 4 hectrees de terreny. ASBTRACT: A silo is an underground cavity designed to store the harvest, especially grain. With the maintenance of ideal conditions of temperature and moisture grains can be preserved for a long period of time, according to Varr it could reach 50 years. These exceptional opportunities have enabled the storage silos to be one of the methods of long-term conservation of grain used in most pre-industrial societies around the world. The standard silo from the North-East of Catalonia was excavated in clay,it had no siding and its mouth was tube-shaped, up to 0.77 m of maximum diameter to 0.42 deep. The profile was concave, with maximum diameter located in the central third of the silo, and a background either concave or flat. The depth and maximum diameter are located between 1.75 and 2 m, with a very little margin of difference between the two measures. The capacity resulting from these dimensions would be located between 1 and 3 tons of cereals, which in terms of production standards it would mean a harvest of between 1.5 and 4 hectares of ground.
