Targeting burn prevention in the pediatric population : a prospective study of children's burns in the Lausanne area

Rapport de synthèse : But de l'étude : Les accidents domestiques représentent un problème significatif en médecine pédiatrique. Le but de cette étude est de mieux comprendre les mécanismes et causes des brûlures afin de pouvoir cibler la prévention. Méthode : Il s'agit d'une étude prospective d'une durée d'une année, d'Août 2004 à Août 2005. Les patients ayant consulté pour des brûlures à l'Hôpital de l'Enfance de Lausanne (HEL) ou au CHUV ont été répertoriés. Le mécanisme et les circonstances des brûlures ont été analysées, de même que l'environnement et les données psycho-sociales. Résultats : huitante-neuf patients ont été inclus dans l'étude, âgés de 2 mois à 15 ans. Septante-huit pour cent des patients avaient moins de 5 ans. Plus de la moitié étaient des garçons. Les brûlures par échaudement prédominaient. Nous n'avons pas pu mettre en évidence d'incidence augmentée de brûlures chez des patients de familles immigrées ou de niveau social bas. Dans la majorité des cas, un adulte était présent au moment de l'accident. Conclusion : Si l'on devait établir un profil type de l'enfant à risque de se brûler dans notre région, il s'agirait d'un garçon âgé de 15 mois-5ans, se brûlant en se versant une tasse de liquide chaud sur la main, à son domicile, en présence de l'un ou de ses deux parents. Le message de prévention devrait donc s'adresser directement aux parents, toutes nationalités et niveau social confondus afin de leur expliquer les dangers de brûlures présents au quotidien à leur domicile. A chaque contrôle, les pédiatres devraient parler des accidents domestiques aux parents. En insistant sur les dangers que représentent les tasses de café, la porte du four et la plaque de la cuisinière, qui sont des éléments du quotidien et qui méritent une attention à chaque utilisation. Les brûlures chez le petit enfant pourraient ainsi être fortement réduites.

Diagnostic algorithm for a validated displacement grading of pediatric supracondylar fractures.

Background: The first AO comprehensive pediatric long bone fracture classification system has been established following a structured path of development and validation with experienced pediatric surgeons. Methods: A follow-up series of agreement studies was applied to specify and evaluate a grading system for displacement of pediatric supracondylar fractures. An iterative process comprising an international group of 5 experienced pediatric surgeons (Phase 1) followed by a pragmatic multicenter agreement study involving 26 raters (Phase 2) was used. The last evaluations were conducted on a consecutive collection of 154 supracondylar fractures documented by standard anteroposterior and lateral radiographs. Results: Fractures were classified according to 1 of 4 grades: I = incomplete fracture with no or minimal displacement; II = Incomplete fracture with continuity of the posterior (extension fracture) or anterior cortex (flexion fracture); III = lack of bone continuity (broken cortex), but still some contact between the fracture planes; IV = complete fracture with no bone continuity (broken cortex), and no contact between the fracture planes. A diagnostic algorithm to support the practical application of the grading system in a clinical setting, as well as an aid using a circle placed over the capitellum was proposed. The overall kappa coefficients were 0.68 and 0.61 in the Phase 1 and Phase 2 studies, respectively. In the Phase 1 study, fracture grades I, II, III, and IV were classified with median accuracies of 91%, 82%, 83%, and 99.5%, respectively. Similar median accuracies of 86% (Grade I), 73% (Grade II), 83%(Grade III), and 92% were reported for the Phase 2 study. Reliability was high in distinguishing complete, unstable fractures from stable injuries [ie, kappa coefficients of 0.84 (Phase 1) and 0.83 (Phase 2) were calculated]; in Phase 2, surgeons' accuracies in classifying complete fractures were all above 85%. Conclusions: With clear and unambiguous definition, this new grading system for supracondylar fracture displacement has proved to be sufficiently reliable and accurate when applied by pediatric surgeons in the framework of clinical routine as well as research.

Quines són les necessitats espirituals en els adolescents afectats de càncer en situació de malaltia avançada-terminal, en una unitat de cures pal·liatives?

En les cures pal·liatives pediàtriques es contemplen les dimensions essencials de la persona: la física, la psicològica, la social i l’espiritual. Tot i que s’han fet estudis sobre la dimensió espiritual, en la revisió bibliogràfica es mostra que és un àmbit poc desenvolupat. És important conèixer l’aspecte de creences i valors per tal que la infermera oncològica, juntament amb altres professionals, puguin proporcionar una atenció holística. L’objectiu d’aquest estudi és identificar les necessitats espirituals en adolescents (13 a 18 anys) malalts de càncer en situació avançada-terminal. S’utilitza la metodologia qualitativa. La mostra és de vuit adolescents, que són seleccionats d’acord amb els criteris d’inclusió. Aquests seran entrevistats per la infermera, la investigadora, la qual realitzarà entrevistes semiestructurades i un fotomuntatge depenent de la predisposició de l’adolescent. L’àmbit de realització d’aquest estudi és en un hospital de tercer nivell on es proporcioni atenció especialitzada amb pediatria oncològica i, concretament, en una unitat de cures pal·liatives pediàtriques. Per finalitzar, és important tenir en compte que les entrevistes i el fotomuntatge poden tenir les seves limitacions i que no sempre s’obtingui el resultat esperat.

Susceptibilitat genètica al càncer gàstric: caracterització de les interaccions de segon ordre entre gens i variants identificades en l’estudi EPIC‐EURGAST

En aquest Treball de Final de Grau s’exposen els resultats de l’anàlisi de les dades genètiques del projecte EurGast2 "Genetic susceptibility, environmental exposure and gastric cancer risk in an European population”, estudi cas‐control niat a la cohort europea EPIC “European Prospective lnvestigation into Cancer and Nutrition”, que té per objectiu l’estudi dels factors genètics i ambientals associats amb el risc de desenvolupar càncer gàstric (CG). A partir de les dades resultants de l’estudi EurGast2, en el què es van analitzar 1.294 SNPs en 365 casos de càncer gàstric i 1.284 controls en l’anàlisi Single SNP previ, la hipòtesi de partida del present Treball de Final de Grau és que algunes variants amb un efecte marginal molt feble, però que conjuntament amb altres variants estarien associades al risc de CG, podrien no haver‐se detectat. Així doncs, l’objectiu principal del projecte és la identificació d’interaccions de segon ordre entre variants genètiques de gens candidats implicades en la carcinogènesi de càncer gàstric. L’anàlisi de les interaccions s’ha dut a terme aplicant el mètode estadístic Model‐based Multifactor Dimensionality Reduction Method (MB‐MDR), desenvolupat per Calle et al. l’any 2008 i s’han aplicat dues metodologies de filtratge per seleccionar les interaccions que s’exploraran: 1) filtratge d’interaccions amb un SNP significatiu en el Single SNP analysis i 2) filtratge d’interaccions segons la mesura Sinèrgia. Els resultats del projecte han identificat 5 interaccions de segon ordre entre SNPs associades significativament amb un major risc de desenvolupar càncer gàstric, amb p‐valor inferior a 10‐4. Les interaccions identificades corresponen a interaccions entre els gens MPO i CDH1, XRCC1 i GAS6, ADH1B i NR5A2 i IL4R i IL1RN (que s’ha validat en les dues metodologies de filtratge). Excepte CDH1, cap altre d’aquests gens s’havia associat significativament amb el CG o prioritzat en les anàlisis prèvies, el que confirma l’interès d’analitzar les interaccions genètiques de segon ordre. Aquestes poden ser un punt de partida per altres anàlisis destinades a confirmar gens putatius i a estudiar a nivell biològic i molecular els mecanismes de carcinogènesi, i orientades a la recerca de noves dianes terapèutiques i mètodes de diagnosi i pronòstic més eficients.

Mycobacterium avium subsp. paratuberculosis in an Italian Cohort of Type 1 Diabetes Pediatric Patients.

Mycobacterium avium subsp. paratuberculosis (MAP) is the etiological agent of Johne's disease in ruminants. Recent studies have linked MAP to type 1 diabetes (T1D) in the Sardinian population. The aim of this study was to investigate the prevalence of MAP infection in a T1D cohort from continental Italy compared with healthy control subjects. 247 T1D subjects and 110 healthy controls were tested for the presence of MAP. MAP DNA was detected using IS900-specific polymerase chain reaction (PCR). The presence of antibodies towards a MAP antigen, heparin binding hemoagglutinin (HBHA), was detected by ELISA. We demonstrated a higher MAP DNA prevalence in plasma samples from T1D patients and a stronger immune response towards MAP HBHA, compared with healthy control subjects. Moreover, in the recent onset patients, we observed an association between anti-MAP antibodies and HLA DQ2 (DQA1 0201/DQB1 0202). These findings taken together support the hypothesis of MAP as an environmental risk factor for the development of T1D in genetically predisposed subjects, probably involving a mechanism of molecular mimicry between MAP antigens and pancreatic islet β-cells.

El Cáncer de mama en la prensa española : la cobertura informativa del cáncer de mama en ABC, El País, El Mundo, La Vanguardia y El Periódico de Catalunya, de 2006 a 2010

Los medios de comunicación tienen un papel muy importante en la divulgación de la información sobre la salud. Una información de calidad sobre el cáncer de mama puede ayudar a miles de mujeres a prevenir y a detectar precozmente esta enfermedad, mejorando su pronóstico y su calidad de vida. El objetivo de este trabajo es analizar la cobertura informativa sobre el cáncer de mama en los cinco diarios de mayor difusión en España: “El País”, “El Mundo”, “ABC”, “La Vanguardia” y “El Periódico de Catalunya”, de 2006 a 2010. La metodología utilizada es el análisis de contenido.

Programa de prevenció del càncer de colon en persones amb predisposició genètica

El càncer de colon és un problema mundial, amb una incidència anual d’1 milió de casos i una mortalitat anual de més de 500.000. A causa de l’envelliment i la expansió de les poblacions el nombre absolut de casos augmentarà en les pròximes dos dècades tan en els països desenvolupats com en els no desenvolupats. D’acord amb la Societat Estado Unidense d’ Oncologia (American Cancer Society) el càncer de Colon és una de les causes més importants de mort relacionades amb càncer als Estats Units. Es desconeixen les causes de l’origen però no els factors que influeixen a desencadenar aquest tipus de càncer per això és important saber quins són i com poder evitar-los. És un dels càncers més predominants i mortals d’avui dia, per tant la societat hauria d’intentar minimitzar al màxim l’exposició a aquests factors que comporten a desenvolupar el càncer. També es desconeix el risc de presentar-lo i per tan existeix una important falta d’informació. El càncer es pot prevenir i curar per tan es possible identificar als individus amb major risc a presentar-lo. Els coneixements, l’ansietat i la percepció del risc poden interferir en l’acceptació de programes preventius.

Experience and endocrine stress responses in neonatal and pediatric critical care nurses and physicians.

OBJECTIVE: Critical care is a working environment with frequent exposure to stressful events. High levels of psychological stress have been associated with increased prevalence of burnout. Psychological distress acts as a potent trigger of cortisol secretions. We attempted to objectify endocrine stress reactivity. DESIGN: Observational cohort study during two 12-day periods in successive years. SETTING: A tertiary multidisciplinary neonatal and pediatric intensive care unit (33 beds). SUBJECTS: One hundred and twelve nurses and 27 physicians (94% accrual rate). INTERVENTIONS AND MEASUREMENTS: Cortisol determined from salivary samples collected every 2 hrs and after stressful events. Participants recorded the subjective perception of stress with every sample. Endocrine reactions were defined as transient surges in cortisol of >50% and 2.5 nmol/L over the baseline. MAIN RESULTS: During 7,145 working hours, we observed 474 (12.5%) endocrine reactions from 3,781 samples. The mean cortisol increase amounted to 10.6 nmol/L (219%). The mean occurrence rate of endocrine reactions per subject and sample was 0.159 (range, 0-0.43). Although the mean raw cortisol levels were lower in experienced team members (>3 yrs of intensive care vs. <3 yrs, 4.1 vs. 4.95 nmol/L, p < .001), professional experience failed to attenuate the frequency and magnitude of endocrine reactions, except for the subgroup of nurses and physicians with >8 yrs of intensive care experience. A high proportion (71.3%) of endocrine reactions occurred without conscious perception of stress. Unawareness of stress was higher in intensive care nurses (75.1%) than in intermediate care nurses (51.8%, p < .01). CONCLUSIONS: Stress-related cortisol surges occur frequently in neonatal and pediatric critical care staff. Cortisol increases are independent of subjective stress perception. Professional experience does not abate the endocrine stress reactivity.

Pediatric drug-related problems: a multicenter study in four French-speaking countries.

BACKGROUND: Pediatric intensive care patients represent a population at high risk for drug-related problems. There are few studies that compare the activity of clinical pharmacists between countries. OBJECTIVE: To describe the drug-related problems identified and interventions by four pharmacists in a pediatric cardiac and intensive care unit. SETTING: Four pediatric centers in France, Quebec, Switzerland and Belgium. METHOD: This was a six-month multicenter, descriptive and prospective study conducted from August 1, 2009 to January 31, 2010. Drug-related problems and clinical interventions were compiled from four pediatric centers in France, Quebec, Switzerland and Belgium. Data on patients, drugs, intervention, documentation, approval and estimated impact were compiled. MAIN OUTCOME MEASURE: Number and type of drug-related problems encountered in a large pediatric inpatient population. RESULTS: A total of 996 interventions were recorded: 238 (24 %) in France, 278 (28 %) in Quebec, 351 (35 %) in Switzerland and 129 (13 %) in Belgium. These interventions targeted 270 patients (median 21 months old, 53 % male): 88 (33 %) in France, 56 (21 %) in Quebec, 57 (21 %) in Switzerland and 69 (26 %) in Belgium. The main drug-related problems were inappropriate administration technique (29 %), untreated indication (25 %) and supra-therapeutic dose (11 %). The pharmacists' interventions were mostly optimizing the mode of administration (22 %), dose adjustment (20 %) and therapeutic monitoring (16 %). The two major drug classes that led to interventions were anti-infectives for systemic use (23 %) and digestive system and metabolism drugs (22 %). Interventions mainly involved residents and all clinical staff (21 %). Among the 878 (88 %) proposed interventions requiring physician approval, 860 (98 %) were accepted. CONCLUSION: This descriptive study illustrates drug-related problems and the ability of clinical pharmacists to identify and resolve them in pediatric intensive care units in four French-speaking countries.

Pediatric and adult eosinophilic esophagitis: similarities and differences.

Early in the 1990s, several case series described adults suffering from dysphagia and children with refractory reflux symptoms, both accompanied by an eosinophil-predominant infiltration, thereby conclusively distinguishing it from gastroesophageal reflux disease. Eosinophilic esophagitis (EoE) was recognized as its own entity in the adult and in the pediatric literature. In the last decade, evidence has accumulated that EoE represents a T-helper (Th)2-type inflammatory disease. Remodeling of the esophagus is a hallmark of EoE, leading to esophageal dysfunction and bolus impaction. Familial occurrence and disease association with single-nucleotide polymorphisms underscore the influence of genetics in this disease. Eosinophilic esophagitis may affect individuals at any age, although the clinical presentation is highly age dependent. There is a significant allergic bias in the EoE population, with the majority of patients having concurrent allergic rhinitis, asthma, eczema, and/or a history of atopy. One noteworthy difference is that in children, EoE seems to be primarily a food antigen-driven disease, whereas in adults, mainly aeroallergen sensitization has been observed. Treatment modalities for EoE include the 3Ds: drugs, diet, and dilation. The crucial question of whether adult and pediatric EoE are different phenotypes of one single entity or whether we are confronted with two different diseases is still open. Here, we review similarities and differences between EoE in adults and children.

Evidencia existente sobre la influencia de la ingesta de prebióticos sobre el riesgo de cáncer colorrectal

El cáncer colorrectal es uno de los cánceres más comunes a nivel mundial. Entre el riesgo a desarrollarlo y la microbiota intestinal existe una relación compleja que puede ser modificada por la alimentación. El efecto de los prebióticos sobre la composición y la actividad de la microbiota colónica pueden producir cambios beneficiosos en la flora alterada de los pacientes con cáncer de colon. De todos los prebióticos, se sospecha que la inulina HP y el sinergil (30% oligofructosa y 70% de inulina) son los que mantienen una relación más estrecha con la neoplasia. Este fenómeno podría ser explicado por la longitud de las cadenas de los fructanos. Los estudios realizados en animales observan que la administración de prebióticos reduce el número y la multiplicidad de focos de criptas aberrantes, reduce el número y la vida media de los tumores, inhibe el crecimiento de éstos y potencia el efecto de diferentes fármacos quimioterapéuticos. Los resultados obtenidos en roedores que pretenden simular la predisposición genética no son homogéneos. Algunos de los estudios realizados en humanos, mayoritariamente sanos, observan cambios en la composición de la microbiota, en el perfil de los ácidos biliares y en los ácidos grasos de cadena corta, pero los resultados obtenidos difieren entre los diferentes estudios y no obtienen resultados concluyentes.

An epidemiological evaluation of pediatric long bone fractures - a retrospective cohort study of 2716 patients from two Swiss tertiary pediatric hospitals.

BACKGROUND: Children and adolescents are at high risk of sustaining fractures during growth. Therefore, epidemiological assessment is crucial for fracture prevention. The AO Comprehensive Injury Automatic Classifier (AO COIAC) was used to evaluate epidemiological data of pediatric long bone fractures in a large cohort. METHODS: Data from children and adolescents with long bone fractures sustained between 2009 and 2011, treated at either of two tertiary pediatric surgery hospitals in Switzerland, were retrospectively collected. Fractures were classified according to the AO Pediatric Comprehensive Classification of Long Bone Fractures (PCCF). RESULTS: For a total of 2716 patients (60% boys), 2807 accidents with 2840 long bone fractures (59% radius/ulna; 21% humerus; 15% tibia/fibula; 5% femur) were documented. Children's mean age (SD) was 8.2 (4.0) years (6% infants; 26% preschool children; 40% school children; 28% adolescents). Adolescent boys sustained more fractures than girls (p < 0.001). The leading cause of fractures was falls (27%), followed by accidents occurring during leisure activities (25%), at home (14%), on playgrounds (11%), and traffic (11%) and school accidents (8%). There was boy predominance for all accident types except for playground and at home accidents. The distribution of accident types differed according to age classes (p < 0.001). Twenty-six percent of patients were classed as overweight or obese - higher than data published by the WHO for the corresponding ages - with a higher proportion of overweight and obese boys than in the Swiss population (p < 0.0001). CONCLUSION: Overall, differences in the fracture distribution were sex and age related. Overweight and obese patients seemed to be at increased risk of sustaining fractures. Our data give valuable input into future development of prevention strategies. The AO PCCF proved to be useful in epidemiological reporting and analysis of pediatric long bone fractures.