Anàlisi del recurs pilot "cases d'infants: nou paradigma d'atenció i tractament a la infància i l'adolescència".

El treball que es presenta a continuació és una recerca aplicada, consistent en l’anàlisi descriptiva d’una mostra d’infants i adolescents de 5 a 19 anys atesos al projecte “Cases d’Infants” des del desembre de 2010 fins al juliol de 2013. Aquesta investigació pretén donar a conèixer la nova perspectiva o paradigma d’atenció a la infància i l’adolescència a Catalunya que neix de la Llei dels Drets i les Oportunitats de la Infància i l’Adolescència (LDOIA, maig de 2010): basada en la prevenció, el model sistèmic i de complexitat, la col·laboració de la família com a element de canvi, el treball en xarxa i interprofessionalitat, la participació dels infants i adolescents, i la territorialitat, principalment. Un cop feta aquesta aproximació teòrica, s’ha concretat identificant aquesta nova perspectiva al projecte pilot “Cases d’Infants” (nascut al setembre de 2010), el qual desplega les actuacions que sorgeixen d’aquesta filosofia de treball i suport. Per a elaborar aquesta recerca s’ha emprat un disseny d’investigació no experimental descriptiu, on s’han associat i comparat variables per tal d’identificar interferències en les relacions –a través de proves estadístiques-, i proposar una certa tendència i pronòstic de les característiques del perfil atès al projecte i les interferències d’algunes variables amb el recurs final de l’infant o adolescent. Finalment, s’extreuen unes conclusions en relació a la bibliografia inicial i els resultats obtinguts en l’anàlisi de la mostra estudiada.

Being Small for Gestational Age: Does it Matter for the Neurodevelopment of Premature Infants? A Cohort Study.

BACKGROUND: Whether being small for gestational age (SGA) increases the risk of adverse neurodevelopmental outcome in premature infants remains controversial. OBJECTIVE: to study the impact of SGA (birthweight < percentile 10) on cognition, behavior, neurodevelopmental impairment and use of therapy at 5 years old. METHODS: This population-based prospective cohort included infants born before 32 weeks of gestation. Cognition was evaluated with the K-ABC, and behavior with the Strengths and Difficulties Questionnaire (SDQ). Primary outcomes were cognitive and behavioral scores, as well as neurodevelopmental impairment (cognitive score < 2SD, hearing loss, blindness, or cerebral palsy). The need of therapy, an indirect indicator of neurodevelopmental impairment, was a secondary outcome. Linear and logistic regression models were used to analyze the association of SGA with neurodevelopment. RESULTS: 342/515 (76%) premature infants were assessed. SGA was significantly associated with hyperactivity scores of the SDQ (coefficient 0.81, p < 0.04), but not with cognitive scores, neurodevelopmental impairment or the need of therapy. Gestational age, socio-economic status, and major brain lesions were associated with cognitive outcome in the univariate and multivariate model, whereas asphyxia, sepsis and bronchopulmonary dysplasia were associated in the univariate model only. Severe impairment was associated with fetal tobacco exposition, asphyxia, gestational age and major brain lesions. Different neonatal factors were associated with the use of single or multiple therapies: children with one therapy were more likely to have suffered birth asphyxia or necrotizing enterocolitis, whereas the need for several therapies was predicted by major brain lesions. DISCUSSION: In this large cohort of premature infants, assessed at 5 years old with a complete panel of tests, SGA was associated with hyperactive behavior, but not with cognition, neurodevelopmental impairment or use of therapy. Birthweight <10th percentile alone does not appear to be an independent risk factor of neurodevelopmental adverse outcome in preterm children.

Population pharmacokinetic study to evaluate dosing strategies of imipenem in neonates and infants

Objective: Imipenem is a broad spectrum antibiotic used to treat severe infections in critically ill patients. Imipenem pharmacokinetics (PK) was evaluated in a cohort of neonates treated in the Neonatal Intensive Care Unit of the Lausanne University Hospital. The objective of our study was to identify key demographic and clinical factors influencing imipenem exposure in this population. Method: PK data from neonates and infants with at least one imipenem concentration measured between 2002 and 2013 were analyzed applying population PK modeling methods. Measurement of plasma concentrations were performed upon the decision of the physician within the frame of a therapeutic drug monitoring (TDM) programme. Effects of demographic (sex, body weight, gestational age, postnatal age) and clinical factors (serum creatinine as a measure of kidney function; co-administration of furosemide, spironolactone, hydrochlorothiazide, vancomycin, metronidazole and erythromycin) on imipenem PK were explored. Model-based simulations were performed (with a median creatinine value of 46 μmol/l) to compare various dosing regimens with respect to their ability to maintain drug levels above predefined minimum inhibitory concentrations (MIC) for at least 40 % of the dosing interval. Results: A total of 144 plasma samples was collected in 68 neonates and infants, predominantly preterm newborns, with median gestational age of 27 weeks (24 - 41 weeks) and postnatal age of 21 days (2 - 153 days). A two-compartment model best characterized imipenem disposition. Actual body weight exhibited the greatest impact on PK parameters, followed by age (gestational age and postnatal age) and serum creatinine on clearance. They explain 19%, 9%, 14% and 9% of the interindividual variability in clearance respectively. Model-based simulations suggested that 15 mg/kg every 12 hours maintain drug concentrations over a MIC of 2 mg/l for at least 40% of the dosing interval during the first days of life, whereas neonates older than 14 days of life required a dose of 20 mg/kg every 12 hours. Conclusion: Dosing strategies based on body weight and post-natal age are recommended for imipenem in all critically ill neonates and infants. Most current guidelines seem adequate for newborns and TDM should be restricted to some particular clinical situations.

Late mesozoic to neogene radiolarian biostratigraphy and palaeoceanography in the Caribbean and East pacific region

^Raduolarians constitute a good tool for contributing to the biostratigraphy of accreted terranes and in deep-sea sediment sequences. The use of radiolarians is also proven to be valuable as a palaeoceanographic indicator. The present study evaluates radiolarians in three different geological settings, in order to better constrain the age of the sites and to try to understand their palaeoenvironmental situation at different periods, particularly in the Caribbean-Central America area. On the Jarabacoa Block, in Central Dominican Republic, a hundred meters of siliceous mudstones (Pedro Brand section in the Tireo Group) was dated as Turonian- Coniancian in age using radiolarians. A 40Ar-39Ar whole rock age of 75.1±1.1 Ma (Campanian), obtained in a basalt dyke crosscutting the radiolarian bearing rocks, a consistent minimum age for the pelagic-hemipelagic Pedro Brand section. The Jarabacoa Block is considered as the most complete outcrop section of Pacific ocean crust overlain by a first Aptian-Albian phase of Caribbean Large Igneous Province-type activity (CLIP), followed by the development of a Cenomanian-Santonian intraoceanic arc, which is in turn overlain by a late Campanian-Maastrichtian CLIP-phase. The Tireo Group records an episode of pelagic to hemi-pelagic and intermediate to acidic arc-derived sedimentation, previous to the youngest magmatic phase of the CLIP. Thus, the section of Pedro Brand has been interpreted in this study as being part of the intraoceanic arc. In northern Venezuela, a greenish radiolarite section from Siquisique Ophiolite (basalts, gabbros and some associated cherts) in Guaparo Creek has been studied. In previous studies, the Ophiolite unit (Petacas Creek section) has been dated as Bajocian-Bathonian, based on ammonites present in interpillow sediments from basalt blocks. New dating of the present study concluded in an Aptian?-Albian-Cenomanian age for the Guaparo creek section (middle Cretaceous), based on radiolarian assemblage associated to basalts-gabbros rocks of the unit. Previous plagioclase 40Ar-39Ar ages from the Siquisuique Ophiolite may be slightly younger (94-90 Ma.) and may, therefore, represent younger dykes that intruded onto a well-developed sheeted dyke complex of the Siquisique. The geochemistry of these rocks and the palaeotectonic reconstruction of the Caribbean area during this period suggest that these rocks were derived from a mid-ocean ridge with an influence of deep mantle plume. The Siquisique Ophiolite most probably represents a fragment of the proto-Caribbean basin. The Integrated Ocean Drilling Program Expedition 344 drilled a transect across the convergent margin off Costa Rica. Two sites of this expedition were chosen for radiolarian biostratigraphy and palaeoceanographic studies. Both sites (U1381C and U1414A) are located in the incoming Cocos plate, in the eastern Equatorial Pacific. The succession of U1381C yields a Middle Miocene to Pleistocene age, and presents an important hiatus of approximately 10 Ma. The core of U1414A exposes a continuous sequence that deposited during Late Miocene to Pleistocene (radiolarian zones RN6-RN16). The ages were assigned based on radiolarians and correlated with nannofossil zonation and tephra 40Ar-39Ar datation. With those results, and considering the northward movement of the Cocos plate motion (about 7 cm/year), deduction is made that the sites U1381C and U1414A were initially deposited during the Miocene, several hundreds of kilometres from the current location, slightly south of the Equator. This suggests that the faunas of these sites have been subjected to different currents, first influenced by the cold tongue of the South Equatorial Current and followed by the warm Equatorial Countercurrent. At last, coastal upwelling influenced faunas of the Pleistocene. -- Les radiolaires sont considérés comme un outil utile à la biostratigraphie des terrains accrétés et des sédiments profonds. Leur utilité est aussi prouvée comme étant remarquable au niveau des reconstructions paléocéanographiques. La présente étude évalue l'importance et la présence des radiolaires de trois localités géologiquement différentes d'Amérique Centrale-Caraïbes, dans le but d'améliorer les model d'âges et de mieux comprendre la situation paléoenvironnementale à travers le temps. Dans le Bloque de Jarabacoa, au centre de la République Dominicaine, une section de cent mètres (section de Pedro Brand, Groupe de Tireo) a été datée comme faisant partie du Turonien-Santonien, en utilisant les radiolaires. Une datation 40Ar-39Ar sur roche totale de 75±1.1 Ma (Campanien) a été obtenu pour vin dyke traversant les sédiments riches en radiolaires, en cohérence avec l'âge minimum accordé à la section de Pedro Brand. Aux Caraïbes, le Bloque de Jarabacoa est considéré comme l'affleurement le plus complet présentant une succession de croûte océanique d'origine Pacifique recouverte d'une première phase d'activité volcanique de type CLIP (Caribbean Large Igneous Province) d'âge Aptien- Albien, de dépôts d'arc volcanique intra-océanique d'âge Cénomanien-Santonien, puis d'une seconde phase de type CLIP d'âge Campanien-Maastrichtien. Le Groupe de Tireo enregistre un épisode de dépôt pélagiques-hémipélagiques et d'arc volcanique, antérieur à la plus jeune phase de type CLIP. Cette étude place donc la formation de la section de Pedro Brand au moment du développement de l'arc intra-océanique. A Guaparo Creek (nord du Vénézuela), une section de radiolarite verdâtre faisant partie des ophiolites de Siquisique (basaltes, gabbros, cherts) a été étudiée. Dans des études précédentes, sur la localité de Petacas Creek, l'unité ophiolitique a été daté d'âge Bajocien- Bathonien (Jurassique) sur la base d'ammonites trouvées dans des sédiments intercalés entre des laves en coussins. Les nouvelles datations de notre étude, basées sur des assemblages à radiolaires de l'unité à basaltes-gabbros, donnent un âge Aptien?-Albien-Cénomanien (Crétacé moyen). Les âges de l'Ophiolite de Siquisique, précédement calculés par la méthode sur plagioclases, pourraient être légèrement plus jeune (94-90 Ma) et donc représenter des intrusions plus récentes de dykes dans le complexe filonien déjà bien dévelopé. La géochimie de ces roches magmatiques, ainsi que les reconstructions paléotectoniques de la zone Caraïbes durant cette période, suggèrent que ces formations sont dérivées d'une ride médio-océanique associée à l'influence d'un panache mantellique. L'ophiolite de Siquisique représente très probablement un fragment du bassin de proto¬Caraïbe. L'expédition 344 du programme IODP (Integrated Ocean Drilling Program) a eu lieu dans l'optique de forer et dresser une coupe de la marge convergente au large du Costa Rica. Deux sites de cette expédition ont été choisis pour les besoins des études de biostratigraphie et de reconstruction paléocéanographique. Ces deux sites (U1381C et U1414A) sont situés sur la plaque subductante de Cocos, dans la zone Pacifique est-équatoriale. La carotte U1381C expose une séquence s'étalant du Miocène moyen au Pléistocène, et présente un important hiatus d'environ 10 Ma. La carotte U1414A expose une séquence continue s'étalant du Miocène tardif au Pléistocène (zone à radiolaires RN6-RN16). Les âges ont été assignés sur la base des radiolaires et corrélés avec les zones à nanofossiles et les datations 40Ar-39Ar sur téphras. Avec ces résultats, et en considérant le mouvement nord de la plaque de Cocos (environ 7 cm/an), déduction est faite que les deux sites étaient initialement situés, au cours du Miocène, à plusieurs centaines de kilomètres de leur location actuelle, au sud de l'équateur. Cela suggère que les faunes de ces sites ont été sujettes à différents courants; premièrement influencées par la langue froide du SEC (South Equatorial Current), puis par les eaux chaudes du ECC (Equatorial Countercurrent). Pour terminer, les remontées d'eau côtières ont influencées les faunes Pléistocène.

La influència de les dinàmiques de grup en la millora de la cohesió de grup i l’estabilitat emocional dels infants

En aquest estudi qualitatiu s’investiga la influència de les dinàmiques de grup en la millora de la cohesió de grup i l’estabilitat emocional dels infants. La mostra està constituïda per 24 infants, d’edats compreses entre els 5 i 6 anys, i per una mestra de 58 anys. Es realitza una intervenció educativa, basada en quatre dinàmiques de grup diferents, per tal d’avaluar la seva incidència en relació a la cohesió de grup i l’estabilitat emocional dels infants. Els instruments utilitzats són de naturalesa qualitativa, concretament, l’entrevista i l’observació, que s’apliquen pre i post intervenció per tal d’identificar possibles canvis. En els resultats, no es poden observar grans canvis a nivell de cohesió de grup ni d’estabilitat emocional dels infants, però sí, una actitud positiva i de motivació en relació a l’aplicació de dinàmiques de grup. La curta durada de la intervenció educativa ha estat la principal limitació d’aquesta investigació, fet pel qual no s’han pogut extreure uns resultats significatius. És per això que a les conclusions es mostren un seguit d’aspectes a tenir en compte en futurs estudis.

Impacte educatiu de l'escolta del paisatge sonor en infants

Aquest treball d’investigació pretén aprofundir en les nocions relatives al paisatge sonor; un tema poc treballat en l’àrea curricular d’Educació Musical. Primerament amb la fonamentació, s’han extret les principals idees dels diferents autors que han treballat i investigat el tema del paisatge sonor. Posteriorment, analitzant aquest marc teòric s’ha intentat aprofundir en el tema i, per escollir i dissenyar activitats que hem realitzat a l’aula. A fi de poder analitzar i observar in situ aquest procés s’ha aplicat durant dos mesos a dues aules de música amb alumnes d’entre 7 i 8 anys i, pel que fa resultats, no hi ha dubte que amb aquest enfocament del fenomen de l’escolta –buscant una centralització en allò essencial i elemental del fet perceptiu-, podem constatar que es produeix un increment quantitatiu i qualitatiu del reconeixement dels sons de l’entorn, i una millora en la percepció de les qualitats del so i la capacitat de reflexió i descripció.

Ciutat, escola i participació infantil: avaluació i innovacions del projecte"La participació dels infants a la ciutat"

Actualment, la participació infantil és una responsabilitat compartida per municipi i escola. L"experiència del projecte La participació dels infants a la ciutat, des de 1998, treballa per promoure la participació dels infants a la ciutat. En els resultats del projecte, que s"emmarca en una investigació-acció, destaquen els elements que els infants identifiquen que han après i la seva utilitat, com també els aspectes que consideren que els han agradat més i menys del conjunt del projecte dut a terme a l"aula. La percepció dels infants ajuda a avaluar i identificar innovacions de forma participada.

The Aldosterone/Renin Ratio as a Diagnostic Tool for the Diagnosis of Primary Hypoaldosteronism in Newborns and Infants.

BACKGROUND/AIMS: Primary hypoaldosteronism is a rare inborn disorder with life-threatening symptoms in newborns and infants due to an aldosterone synthase defect. Diagnosis is often difficult as the plasma aldosterone concentration (PAC) can remain within the normal range and thus lead to misinterpretation and delayed initiation of life-saving therapy. We aimed to test the eligibility of the PAC/plasma renin concentration (PRC) ratio as a tool for the diagnosis of primary hypoaldosteronism in newborns and infants. Meth ods: Data of 9 patients aged 15 days to 12 months at the time of diagnosis were collected. The diagnosis of primary hypoaldosteronism was based on clinical and laboratory findings over a period of 12 years in 3 different centers in Switzerland. To enable a valid comparison, the values of PAC and PRC were correlated to reference methods. RESULTS: In 6 patients, the PAC/PRC ratio could be determined and showed constantly decreased values <1 (pmol/l)/(mU/l). In 2 patients, renin was noted as plasma renin activity (PRA). PAC/PRA ratios were also clearly decreased. The diagnosis was subsequently genetically confirmed in 8 patients. CONCLUSION: A PAC/PRC ratio <1 pmol/mU and a PAC/PRA ratio <28 (pmol/l)/(ng/ml × h) are reliable tools to identify primary hypoaldosteronism in newborns and infants and help to diagnose this life-threatening disease faster. © 2015 S. Karger AG, Basel.